La mort de l'àngel ha quedat eclipsada per la mort d'un músic que cal considerar com a molt especial, que sempre ha mogut masses de fans, que ha estat un geni de la música, però com molts genis ha tingut sempre rampells desmesurats en el seu comportament que li han restat credibilitat musical però alhora li havien creat una certa aureòla d'immortalitat. Lamentablement no ha estat així i molta gent, com el Manu i la Silvia, es quedaran sense els concerts de Londres. I això em recorda aquell concert de Nirvana (3 mesos abans de la mort de Kurt Cobain) que no vaig anar a veure per tenir un examen al dia següent i sabent que amb la fama que tenien, segur que tornarien... EJEM EJEM.... Així que no es pot perdre l'oportunitat quan es presenta, per això vaig dijous a veure U2 i possiblement Depeche Mode al novembre... Són dos clàssics que encara no he vist mai... (I també hauria d'anar a Madonna però com deia el David aquesta toca pocs clàssics)
Tot i que l'àlbum Thriller va ser un dels meus primers vinils de música adulta, mai vaig ser prou seguidora del Michael Jackson. És curiós, però veient les reaccions de la gent per la seva mort, m'he adonat que a mi em manca el 'segell fan'. Qui em coneix sap que m'encanta trobar-me amb famosos, fer-m'hi fotos, però no en tinc cap pel qui faria alguna bogeria. Sí, em faria molta il·lusió trobar-me amb Robert Smith o, si encara pugués, amb Paul Newman, però això és tot... sense devoció. I especialment en música, tothom té un grup pel que trencaria esquemes...
Així doncs no vaig ser de les afortunades que el va veure el 88 a un ja exclusiu preu de 5000 pessetes, però sí hi va ser el Marc C que m'ha passat l'entrada original per fer-vos enveja a tots...

Com tots els vídeos del Michael tenen la inserció eliminada, els faig el meu particular homenatge (DEP) amb aquest vídeo: