Torno de la Universitat de Pequin (Beida per als locals), de la primera conferencia que Noam Chomsky fa a la Xina.
Ha estat una bafarada d'aire fresc, una re-immersio en aquell codi tan facil d'entendre que altrament sembla que hagi desaparegut del mapa. Idees ben exposades, oratoria senzilla pero directa, i aquella superioritat moral que nomes tenen intel.lectuals de la talla de Chomsky, que a mes d'estar ben informats, son capacos de dir les veritats tal com son, sense intentar quedar be amb ningu.
Avui a Chomsky l'han investit doctor honoris causa o una cosa aixi, si fem cas de com l'han disfressat al principi. Pero l'important han estat les dues hores de conferencia i de preguntes i respostes. Poca conya, que cada resposta a preguntes mes aviat senzilles eren, en si mateixes, mini-conferencies.
Chomsky ha comencat plantejant el que considera els dos grans riscos actuals (abans nomes en teniem un) d'extincio de la humanitat: la bomba nuclear i el canvi climatic. Sobre la catastrofe ambiental que ens ve a sobre (cita un informe de Nacions Unides que adverteix que les previsions de desglac i d'emissio de meta, molt pitjor que el dioxid de carboni, s'havien quedat curtes) m'ha agradat aixo (cito a partir de notes, no textual): "Hi ha una actitud que fomenta la maximitzacio dels beneficis a curt termini (la que s'esta carregant el planeta, vaja) avui te el suport d'una gagantina campanya propagandistica als paisos rics que intenta relativitzar els efectes del canvi climatic. La seva actitud no es, malgrat tot, irracional, ja que nomes ignorant els riscos sistemics son capacos d'obtenir beneficis ominosos i d'accedir al poder (que, des de l'ensenyament i les normes de la societat, catapulta les persones que obeeixen)."
Parlant despres de la bomba nuclear, Chomsky ha desmuntat la teoria de l'amenaca nuclear iraniana. Primer amb una magistral llico d'historia, en que els Estats Units van promoure un perillos joc que gairebe acaba amb la destruccio del planeta (cita a Robert McNamara) i despres amb una solida argumentacio sobre com l'Iran ha arribat fins aqui i com "els nuvols de propaganda" (clouds of propaganda) s'han encarregat de censurar els intents per reconduir el conflicte. Un conflicte inacceptable pels Estats Units no per una amenaca real, sino perque no falta d;obediencia. Igual que per motius d'influencia es va expandir l'OTAN quan ja no feia falta i en teoria hauria d'haver desaparegut segons un criteri logic, no es pot permetre un Iran que actua de manera independent i que, a sobre, vol expandir la seva influencia a la zona. Un Iran que, en definitiva, exerceix sobirania sobre els seus recursos, l'autentica amenaca, el per que de tot plegat en aquesta historia que ens han explicat tan malament.
Aporto nomes pinzellades d'un discurs extraordinari, i potser torno a escriure sobre Chomsky els propers dies, potser de la part dedicada a la Xina, que tambe ha estat forca interessant.
