Amb el Wolfgang, i unes quantes ressenyes que s'ha baixat d'internet, ens dirigim al refugi Vicenç Barbé i al Camí del Pas del Príncep.
Abans d'aquest pas, prenem el trencall cap a Frares, que en pocs munits passa entre el Dit i el Dit Xic. Després d'un replà al mig del bosc, trenquem a la dreta pel camí equipat que va al Coll de Porc, i que en pocs metres passa pèl peu del Frare Gros, sense arribar encara a cap tram dels equipats.
En aquest punt ascendim a l'esquerra pel bosc fins al mur sud del contrafort del Bastó del Frare, on comença la via 'Bernat i Amàlia', també dels germans Masó.
Ressenya dels Masó.
La via consisteix en ascendir al peu del mur oest del Bastó del Frare i des d'allà arribar al cim del Frare Gros d'oest a est, resultant una escalada lògica però discontinua, a base de murs amb pla entre mig.
El primer llarg, que obre el Wolfgang, puja al contrafort sense gaire verticalitat, per una roca on cal buscar el millor camí per a evitar les debils llastres que s'hi troben. 3 espits a distàncies raonables i un quart força allunyat, des del qual per una rampa de III s'arriba als arbres al peu del mur del Bastó del Frare, on es fa la R1. En total 45 m, molt justos per les cordes de 50 m.
Fotos d'el Wolfgang: final del L1 i inici del L2.
Em toca a mi el L2 i començo amb 2 passos d'estreps, amb els espits força allunyats, de manera que haig de suar força. A0 al tercer espit i ja surto en lliure, V, força vertical, i amb tendència a l'esquerra, amb 4 espits més i un clau. Arribo a un llavi que s'ha de flanquejar a l'esquerra, on hi poso un friend; el supero i munto reunió a peu pla en unes alzines.
El següent llarg és un canvi de reunió que es pot fer a peu plegant les cordes; tot i així ho fem assegurant però sense seguros intermitjos.
Em toca a mi el quart llarg. Es tracta de 15 m d'artificial equipat amb uns 20 burins vells però grossos, corresponent a una antiga via, fins a una bauma on faig reunió en 7 burins i un espit nou que indica la continuació de la via. Els burins de l'altre via continuen amunt. Que bé m'hagues anat la fifi aquí!
Fotos d'el Wolfgang: inici del L4 i final del L5.
El Wolfgang continua amb el L5 i per fi escala! Llarg vertical amb tendència a flanquejar cap a l'esquerra; 6 espits a distàncies raonables, fins que el terreny s'ajeu i les dificultats disminueixen.
Fotos d'el Wolfgang: cim i antiga instal·lació (al costat hi ha parabolts amb anelles).
Cap a l'est del cim trobem parabolts amb anelles que ens permeten rapelar fins el camí equipat que ens porta prop del peu de via.
Desfent el camí que ve del Pas del Príncep tornem a passar entre els Dits i ens mirem el llibre i les ressenyes que portem. Decidim provar una altre via dels Masó que ascendeix al Ditet: 'Martí Andreví'
Es tracta d'una via de dos llargs on s'em confirma el caràcter d'aquesta zona que deduia de la lectura de l'esmentat llibre: equipament mínim.
Em toca a mi el L1, que comença amb IV i net.
La roca és bruta de molsa i terra; continua amb IV+ i net; encinto dos arbres que queden a la dreta fins que a mig llarg xapo un espit.
5 metres més amunt xapo un altre espit, amb tendència a l'esquerra; uns metres més amunt s'em trenca el còdol on apoïo el peu i gràcies a les mans ben posades m'estalvio un 'saque'. Tremolant arribo al matoll que serà la R1. I quina R: incòmoda, amb un sol anclatge que és un matoll amb un pa de terra sec que sembla que s'hagi d'arrencar, però bé: confiem en la natura. Això és Frares.
Fotos d'el Wolfgang: inici del L1 i reunió del cim.
Tira el Wolfgang amb el L2, que comença amb V ben assegurat amb 2 espits, i que continua en IV bastant fi. 2 espits més fins un clau i el terreny s'ajeu, però les pedres soltes i cap assegurança fins el cim converteixen aquest tram en molt exposat.
R2 al cim en dos matolls encara més petits que la R1, però aguanten, doncs d'un d'ells rapelarem al coll ést, 5 metres sota el cim. Des del coll fem un nou rapel de 30 m al nord, dintre d'una canal i arribem al torrent on hi ha el peu de via.
La roca és bruta de molsa i terra; continua amb IV+ i net; encinto dos arbres que queden a la dreta fins que a mig llarg xapo un espit.
5 metres més amunt xapo un altre espit, amb tendència a l'esquerra; uns metres més amunt s'em trenca el còdol on apoïo el peu i gràcies a les mans ben posades m'estalvio un 'saque'. Tremolant arribo al matoll que serà la R1. I quina R: incòmoda, amb un sol anclatge que és un matoll amb un pa de terra sec que sembla que s'hagi d'arrencar, però bé: confiem en la natura. Això és Frares.
Fotos d'el Wolfgang: inici del L1 i reunió del cim.
Tira el Wolfgang amb el L2, que comença amb V ben assegurat amb 2 espits, i que continua en IV bastant fi. 2 espits més fins un clau i el terreny s'ajeu, però les pedres soltes i cap assegurança fins el cim converteixen aquest tram en molt exposat.
R2 al cim en dos matolls encara més petits que la R1, però aguanten, doncs d'un d'ells rapelarem al coll ést, 5 metres sota el cim. Des del coll fem un nou rapel de 30 m al nord, dintre d'una canal i arribem al torrent on hi ha el peu de via.
