dimecres, 25 de desembre del 2024

Aprofitant la visita al Santuari de Coaner, m'he acostat al Santuari de Joncadella patrona del Bages, en Sant Joan de Vilatorrada. La idea era després de la caminada a Coaner visitar-ho i prendre una cerveseta en el restaurant al costat del santuari, per desgràcia estava tot tancat. És a dir que ha estat una visita rapida fent unes fotos dels voltants per a deixar-hi constància.

Us passo informació extreta de la web Amics de Joncadella.

Venerada des de temps immemorials la imatge de la Verge es va trobar en una petita cova coberta de joncs.

El temple actual data dels anys 1748-72 i és obra de Joan Espluga, mestre de cases de Manresa, segons projecte de l'escultor-arquitecte Josep Sunyer. El 1807 va ser encomanat el retaule major als escultors manresans Jaume i Tomás Padró; inaugurat en 1808 i daurat per Josep Estern després de la guerra del francès, l'havia patrocinat Jacinto Torres de Bages, amo del tot pròxim mas de les Torres. L'incendi sacríleg de 1936 va destruir tot l'interior, que havia estat decorat a començament del segle actual pel pintor Francesc Morell. Resten del temple primitiu, el portal romànic del costat de migdia i una porta renaixentista a la façana de ponent.

La imatge de la Mare de Déu és una talla moderna, beneïda en 1949, obra de l´escultor vigatà Julià Fàbregas inspirada en l'antiga icona gòtica, ja molt malmesa i alterada per. adaptacions i restauracions posteriors. L'atribut o complement dels dos captius agenollats als peus de la Verge data de temps immemorial. Se'l relacionaria amb l'alliberament de dos fills de la feligresia, Pere Savit i Jaume Besora, dels actuals masos Mollet i Besora, presoners dels sarraïns en terres algerianes.


 

+ Imatges

En aquesta nova excursió m'he acostat a la comarca del Bages, i més concretament a Súria, a visitar el Santuari de Coaner: “la verge de Coaner, tots l’anomenen i ningú sap on és”.

El santuari es troba en la mateixa riera de Coaner en els Trossos de Can Serra a uns 6 km de Súria. A més del santuari de la Mare de Deu, també trobem el Castell amb una torre circular, la casa del massover, l'església de Sant Julià de Coaner i la rectoria.

Hi ha documents de finals del segle X que esmenten aquest paratge, a la frontera entre cristians i sarraïns, un castell amb el nom Quovece Nigro (que va derivar en Codener i finalment en Coaner), a altres documents del segle XI ja parlen d'una església parroquial al costat del Castell, la de Sant Julià, i diverses cases al seu voltant. Cap a l'any 1654 es va construir prop d'allí el Santuari de la Mare de Deu de Coaner on poder venerar la talla de la verge del segle XIII trobada al costat de la riera.

Si voleu més informació i fotos us deixo dos enllaços: Spivak?Miquel pels Amics i Amics de Coaner

Es pot arribar amb cotxe però jo us aconsello deixar-ho en Ca Jove, i caminar fins al santuari. Es pot fer tranquil·lament per la pròpia carretera, o bé agafar un desviament de la pista que surt poc després de Ca Jove. Us aconsello aquest camí ja que anireu per la muntanya entre boscos de pins i és més natural que anar per la pista de la riera. Un avís: quan arribeu al Santuari he llegit en diversos post d'altres webs que segons sembla és privat i no es pot entrar, és una llàstima, i no es fins que punt és possible. 



divendres, 29 de març del 2024

 


Feia 4 anys que no visitava cap Santuari, i avui he decidit que ja tocava visitar un, en aquest cas el Santuari del Collell en Sant Ferriol (la Garrotxa), molt a prop de Banyoles. És un Santuari amb molta història i molt gran. Trobareu una església més moderna i al costat l'antiga ermita santuari. La primera ermita es va fundar per l'any 780, i va ser en agraïment del baró de Cartellà a la verge per la curació del seu fill.

L'ermita es va convertir en centre de pelegrinatge i santuari l'any 1483, quan la verge es va aparèixer a un caçador que anava habitualment pels voltants.  Ferran el Catòlic la va visitar el 1495 i diferents Papes li han concedit privilegis. Durant tres segles va viure amb esplendor, però a partir del 1785 va entrar en decadència.

Després d'aquest període de decadència es va convertir en centre escolar per a alumnes pobres. A la guerra civil va partir danys i es va convertir en presó per a gent de la Falange Espanyola. Va continuar com a centre escolar, però a partir de la dècada del 1990, el col·legi va patir una progressiva davallada d'alumnes i els responsables del centre van decidir tancar-lo un cop acabat el curs 1997/98.

En l'actualitat és una hostatgeria, casa de colònies (400 places), amb moltes infraestructures esportives: Pistes de futbol, ponis, diverses piscines, pistes de bàsquet, rocòdrom, parc aventures.. crec que el campus de futbol de Xavi el fan aquí.

El collet 

Segurament quan aneu trobareu que el bar i hostatgeria són tancades, podeu anar al dinar al càmping  la Vall de Campmajor. Si aneu amb nens, ja sabeu que per als nens com un càmping res.

 

dimecres, 30 de desembre del 2020

 

Després de tants mesos sense poder sortir des del confinament, aquest cap de setmana per fi, hem pogut sortir i hem anat per la Garrotxa. Vam aprofitar per fer varies excursions, i també per a pujar al Santuari de la Mare de Déu del Cós, entre Montagut i Castellfollit de la Roca, que ja feia molt de temps que li tenia ganes.

És un Santuari que es troba a uns 600 m d'altitud, en el mateix lloc on es trobava el Castell de Montagut, del que encara queda una torre circular.

El santuari ofereix unes vistes immillorables de la Vall de Llierca, però també tenim unes molt bones vistes del Santuari del Munt, de Roses i el mar cap a l'Est, i del Puigsalcam, Santuari del Far i Cabrera si mirem cap al Sur.

Es pot arribar des de Montagut o Castellfollit de la Roca, en cotxe al santuari per pista asfaltada, o be pujar caminant per senders ben indicats. Nosaltres vam fer un tros en cotxe i després vam caminar una mica fins el santuari.

Les primeres referencies a l'església és l'any 1105, i és l'antiga capella del castell, que tenia com patrona a la Mare de Deu, i com a compatrons a Sant Marc i Sant Bartomeu. L'imatge actual és una replica de la original del segle XII, que va ser destruïda en la guerra civil del 36.


 




dimecres, 8 de maig del 2019


Aquest primer cap de setmana de maig, ens hem anat a terres de Tarragona i hem visitat el Santuari de Santa Marina, un santuari amb molta devoció pels habitants de Pratdip i la comarca. El santuari es troba a uns 300 m al Pla de Jull, dins de la Reserva Natural de la Llaberia.

És un santuari situat entre bosc mediterrani i cultius agrícoles. Just al costat del santuari hi ha una zona de pícnic i un restaurant, així com una font amb un bon canella i on hi havia molta gent omplint garrafes, ja que segons sembla les seves aigües són de gran qualitat.

El Santuari pel que es veu ja existia sobre l'any 1335, amb tants anys d'història com ha passat amb tants altres santuaris, ha tingut moments de més devoció, moments d'abandonament i moments de destrucció, fins i tot es va construir un balneari a causa de la qualitat de les seves aigües, que al final no va arriba a bon port.  

Us deixo un enllaç on podeu trobar més informació incloses fotos de l'interior del santuari que nosaltres no vam poder fer perquè no funcionava la il·luminació.

Una de les principals històries d'aquest santuari és el seu retaule. El primer retaule és de l'any 1602, el qual va ser substituït el en 1730 per un d'estil barroc amb una magnífica talla de Santa Marina que va ser la joia del santuari, i que va ser cremat en la guerra civil, o això es pensava fins que a l'any 2002 es va descobrir que era al museu de Reus. Actualment aquest retaule per seguretat es troba a l'església de Pratdip. 



Bé ara us explico una mica la història de Santa Marina, gràcies a la documentació que em va facilitar la noia que es trobava a l'oficina de turisme.

Santa Marina, era una nena que va venir d'Egipte i que es va fer passar per noi per ingressar dins el monestir com Fra Marí. Va tenir la desgràcia que el van acusar de violar la filla d'un senyor de la comarca, i ella mai va dir que era un noi, llavors la van expulsar del monestir, i es va pasa la resta de la seva vida tenint cura del nen, repudiada i en la més absoluta pobresa. Va ser a la seva mort quan els frares es van adonar del seu error, i llavors va ser proclamada Santa, Verge i Màrtir. Les seves restes, com va passar amb altres màrtirs, van donar voltes per mig món, fins a acabar al Santuari de la Misericòrdia de Reus.
 
La llegenda dels Dips .
Us aconsello molt fer aquesta visita amb nens, i passejar per Pratdip i el seu castell buscant " dips". Els dips són una antiga llegenda de gossos vampir. Cal buscar 10 dips per tot el poble. El poble bé mereix la visita i a més podeu parar a la cooperativa a comprar oli o vi de gran qualitat.



https://www.google.com/maps/@41.035697,0.8483845,364m/data=!3m1!1e3



diumenge, 24 de febrer del 2019

 
 
 

Bé ja tenia ganes de visitar un Santuari i en particular aquest de Puigcerver, ja portava molt de temps amb pensament de visitar-lo. El santuari es troba a prop de la població d'Alforja, a tocar de Reus. Jo ho he fet amb bicicleta des del Coll d'Alforja a 641 m. Des d'aquí fins al Santuari (787m) tenim uns 7 km amb bona pista (es pot fer sense problemes amb cotxe). 
Durant tot el camí anem entre bosc de pins i alzines, amb vista a la Vall d'Alforja i al cingles Blancs, així com també al mediterrani al fons. Aquí us deixo un vídeo de les vistes.



El santuari es va construir on va aparèixer la Mare de Déu, la història popular diu que dins del tronc d'un sorbus, i trobada per tres joves que van anar a investigar un estrany resplendor. Segons diversos autors la seva primera construcció va ser sobre principis dels segle XIII, i com passa amb la majoria de Santuaris amb tanta historia, ha patit diverses modificacions i reconstruccions. Una dada curiosa i que diu molt de l'ésser humà és que a causa de la rivalitat entre Riudecols i Alforja hi ha dos dies de peregrinació, una per a cada poble. 
En un Santuari molt protegit amb una sola porta d'accés i dins hi ha l'església, sembla més una fortalesa, el que fa pensar que va deure patir molts saquejos i per això aquesta forma.
Per conèixer una mica més la història del santuari i de la imatge de la Mare de Déu de Puigcever, us deixo aquí enllaç. http://ermitadepuigcerver.com/la-mare-de-deu-de-puigcerver/
En santuari disposa de Bar-restaurant i servei de hostatgeria. Del menjar puc dir que hi havia un grup de ciclista fotent-se un esmorzar de carn a la brasa amb els seus mongetes, sort que després anirien de baixada. De la hostatgeria doncs podeu veure les fotos de la seva pàgina web. Per cert té molta informació tant del Santuari com de les diverses rutes a fer per la zona. 
https://www.google.es/maps/@41.1936985,0.935104,1169m/data=!3m1!1e3
 

dimarts, 18 d’abril del 2017




Petita excursió per Setmana Santa al Santuari dels Munts. És un santuari situat al Lluçanès prop de la població de Sant Boi de Lluçanès a 1059 m. Té unes estupendes vistes de la Plana de Vic, el Pirineu, el Pedraforca, Serra de Cabrera, Bellmunt etc ..
Segons sembla en els seus inicis va ser una talaia de defensa en temps de la reconquesta pel fet que és un esplèndid mirador. El santuari ja existia a l'any 1170, encara que l'església actual va ser edificada a la fi del segle XVII. Dins de l'església es venera una imatge romànica de Santa Maria del segle XIII que va ser restaurada l'any 1929.
 
 
Al costat de l'església hi ha un restaurant per si us decidiu a quedar-vos a dinar o picar alguna cosa, també hi ha una petita de zona lúdica infantil.

No us oblideu a Sant Boi de Lluçanès de visitar el Roure de la Senyola, un roure centenari i donar-li una forta abraçada :)

https://www.google.es/maps/@42.0789634,2.1544882,16z