Aprofitant la visita al Santuari de Coaner, m'he acostat al Santuari
de Joncadella patrona del Bages, en Sant Joan de Vilatorrada. La idea
era després de la caminada a Coaner visitar-ho i prendre una cerveseta
en el restaurant al costat del santuari, per desgràcia estava tot tancat.
És a dir que ha estat una visita rapida fent unes fotos dels voltants
per a deixar-hi constància.
Us passo informació extreta de la web Amics de Joncadella.
Venerada des de temps immemorials la imatge de la Verge es va trobar en una petita cova coberta de joncs.
El
temple actual data dels anys 1748-72 i és obra de Joan Espluga, mestre
de cases de Manresa, segons projecte de l'escultor-arquitecte Josep
Sunyer. El 1807 va ser encomanat el retaule major als escultors
manresans Jaume i Tomás Padró; inaugurat en 1808 i daurat per Josep
Estern després de la guerra del francès, l'havia patrocinat Jacinto
Torres de Bages, amo del tot pròxim mas de les Torres. L'incendi
sacríleg de 1936 va destruir tot l'interior, que havia estat decorat a
començament del segle actual pel pintor Francesc Morell. Resten del
temple primitiu, el portal romànic del costat de migdia i una porta
renaixentista a la façana de ponent.
La imatge de la Mare de Déu
és una talla moderna, beneïda en 1949, obra de l´escultor vigatà Julià
Fàbregas inspirada en l'antiga icona gòtica, ja molt malmesa i alterada
per. adaptacions i restauracions posteriors. L'atribut o complement dels
dos captius agenollats als peus de la Verge data de temps immemorial.
Se'l relacionaria amb l'alliberament de dos fills de la feligresia, Pere
Savit i Jaume Besora, dels actuals masos Mollet i Besora, presoners
dels sarraïns en terres algerianes.
dimecres, 25 de desembre del 2024
En aquesta nova excursió m'he acostat a la comarca del Bages, i més
concretament a Súria, a visitar el Santuari de Coaner: “la verge de
Coaner, tots l’anomenen i ningú sap on és”.
El santuari es troba
en la mateixa riera de Coaner en els Trossos de Can Serra a uns 6 km de
Súria. A més del santuari de la Mare de Deu, també trobem el Castell amb
una torre circular, la casa del massover, l'església de Sant Julià de
Coaner i la rectoria.
Hi ha documents de finals del segle X que
esmenten aquest paratge, a la frontera entre cristians i sarraïns, un
castell amb el nom Quovece Nigro (que va derivar en Codener i finalment
en Coaner), a altres documents del segle XI ja parlen d'una església
parroquial al costat del Castell, la de Sant Julià, i diverses cases al
seu voltant. Cap a l'any 1654 es va construir prop d'allí el Santuari de
la Mare de Deu de Coaner on poder venerar la talla de la verge del
segle XIII trobada al costat de la riera.
Si voleu més informació i fotos us deixo dos enllaços: Spivak?Miquel pels Amics i Amics de Coaner
Es
pot arribar amb cotxe però jo us aconsello deixar-ho en Ca Jove, i
caminar fins al santuari. Es pot fer tranquil·lament per la pròpia
carretera, o bé agafar un desviament de la pista que surt poc després de Ca
Jove. Us aconsello aquest camí ja que anireu per la muntanya entre boscos
de pins i és més natural que anar per la pista de la riera. Un avís:
quan arribeu al Santuari he llegit en diversos post d'altres webs que
segons sembla és privat i no es pot entrar, és una llàstima, i no es
fins que punt és possible.
divendres, 29 de març del 2024
Feia 4 anys que no visitava cap Santuari, i avui he decidit que ja tocava visitar un, en aquest cas el Santuari del Collell
en Sant Ferriol (la Garrotxa), molt a prop de Banyoles. És un Santuari
amb molta història i molt gran. Trobareu una església més moderna i al
costat l'antiga ermita santuari. La primera ermita es va fundar per
l'any 780, i va ser en agraïment del baró de Cartellà a la verge per la
curació del seu fill.
L'ermita es va convertir en centre de pelegrinatge i santuari l'any 1483, quan la verge es va aparèixer a un caçador que anava habitualment pels voltants. Ferran el Catòlic la va visitar el 1495 i diferents Papes li han concedit privilegis. Durant tres segles va viure amb esplendor, però a partir del 1785 va entrar en decadència.
Després d'aquest període de decadència es va convertir en centre escolar per a alumnes pobres. A la guerra civil va partir danys i es va convertir en presó per a gent de la Falange Espanyola. Va continuar com a centre escolar, però a partir de la dècada del 1990, el col·legi va patir una progressiva davallada d'alumnes i els responsables del centre van decidir tancar-lo un cop acabat el curs 1997/98.
En l'actualitat és una hostatgeria, casa de colònies (400 places), amb moltes infraestructures esportives: Pistes de futbol, ponis, diverses piscines, pistes de bàsquet, rocòdrom, parc aventures.. crec que el campus de futbol de Xavi el fan aquí.
Segurament quan aneu trobareu que el bar i hostatgeria són tancades, podeu anar al dinar al càmping la Vall de Campmajor. Si aneu amb nens, ja sabeu que per als nens com un càmping res.
dimecres, 30 de desembre del 2020
Després de tants mesos sense poder sortir des del confinament, aquest cap de setmana per fi, hem pogut sortir i hem anat per la Garrotxa. Vam aprofitar per fer varies excursions, i també per a pujar al Santuari de la Mare de Déu del Cós, entre Montagut i Castellfollit de la Roca, que ja feia molt de temps que li tenia ganes.
És un Santuari que es troba a uns 600 m d'altitud, en el mateix lloc on es trobava el Castell de Montagut, del que encara queda una torre circular.
Es pot arribar des de Montagut o Castellfollit de la Roca, en cotxe al santuari per pista asfaltada, o be pujar caminant per senders ben indicats. Nosaltres vam fer un tros en cotxe i després vam caminar una mica fins el santuari.
Les primeres referencies a l'església és l'any 1105, i és l'antiga capella del castell, que tenia com patrona a la Mare de Deu, i com a compatrons a Sant Marc i Sant Bartomeu. L'imatge actual és una replica de la original del segle XII, que va ser destruïda en la guerra civil del 36.
dimecres, 8 de maig del 2019
Aquest primer cap de setmana de maig, ens hem anat a terres de Tarragona
i hem visitat el Santuari de Santa Marina, un santuari amb molta
devoció pels habitants de Pratdip i la comarca. El santuari es troba a uns 300 m al Pla de Jull, dins de la Reserva Natural de la Llaberia.
És un santuari situat entre bosc mediterrani i cultius agrícoles. Just
al costat del santuari hi ha una zona de pícnic i un restaurant, així
com una font amb un bon canella i on hi havia molta gent omplint
garrafes, ja que segons sembla les seves aigües són de gran qualitat.
El Santuari pel que es veu ja existia sobre l'any 1335, amb tants
anys d'història com ha passat amb tants altres santuaris, ha tingut moments de més devoció, moments d'abandonament i moments de destrucció,
fins i tot es va construir un balneari a causa de la qualitat de les
seves aigües, que al final no va arriba a bon port.
Us deixo un enllaç
on podeu trobar més informació incloses fotos de l'interior del
santuari que nosaltres no vam poder fer perquè no funcionava la
il·luminació.
Una de les principals històries d'aquest santuari és el seu retaule. El
primer retaule és de l'any 1602, el qual va ser substituït el en 1730
per un d'estil barroc amb una magnífica talla de Santa Marina que va ser
la joia del santuari, i que va ser cremat en la guerra civil, o això es
pensava fins que a l'any 2002 es va descobrir que era al museu de Reus.
Actualment aquest retaule per seguretat es troba a l'església de Pratdip.
Bé ara us explico una mica la història de Santa Marina, gràcies a la
documentació que em va facilitar la noia que es trobava a l'oficina de
turisme.
Santa Marina, era una nena que va venir d'Egipte i que es va fer passar per noi per ingressar dins el monestir com Fra Marí. Va
tenir la desgràcia que el van acusar de violar la filla d'un senyor de
la comarca, i ella mai va dir que era un noi, llavors la van expulsar
del monestir, i es va pasa la resta de la seva vida tenint cura del nen,
repudiada i en la més absoluta pobresa. Va ser a la seva mort quan els frares es van adonar del seu error, i llavors va ser proclamada Santa, Verge i Màrtir. Les
seves restes, com va passar amb altres màrtirs, van donar voltes per
mig món, fins a acabar al Santuari de la Misericòrdia de Reus.
La llegenda dels Dips .
Us aconsello molt fer aquesta visita amb nens, i passejar per Pratdip i el seu castell buscant " dips". Els dips són una antiga llegenda de gossos vampir. Cal buscar 10 dips per tot el poble. El poble bé mereix la visita i a més podeu parar a la cooperativa a comprar oli o vi de gran qualitat.
diumenge, 24 de febrer del 2019
Bé ja tenia ganes de visitar un Santuari i en particular aquest de Puigcerver, ja portava molt de temps amb pensament de visitar-lo. El santuari es troba a prop de la població d'Alforja, a tocar de Reus. Jo ho he fet amb bicicleta des del Coll d'Alforja a 641 m. Des d'aquí fins al Santuari (787m) tenim uns 7 km amb bona pista (es pot fer sense problemes amb cotxe).
Durant tot el camí anem entre bosc de pins i alzines, amb vista a la
Vall d'Alforja i al cingles Blancs, així com també al mediterrani al fons. Aquí us deixo un vídeo de les vistes.
dimarts, 18 d’abril del 2017
No us oblideu a Sant Boi de Lluçanès de visitar el Roure de la Senyola, un roure centenari i donar-li una forta abraçada :)