UNA PELICULA QUE ARRIBA AL COR
BARCELONA
domingo, 29 de abril de 2012
viernes, 27 de abril de 2012
POSTRES
BUNYOLS.
125 gr. de llet
110 gr. de mantega
10 gr . de sucre
3 ous
125 gr. d'aigua
-un polsim de sal
150 gr. de farina
-sucre per empolsar
PREPARACÓ:
Poseu en un cassó al foc ,la llet ,l'aigua ,la mantega la sal i el sucre.
Quan arrenqui a bullí ,afegiu-hi la farina i remeneu-ho bé durante 2 o 3 minuts . Tot seguit retireu el cassó del foc i poseu-hi els ous un a un ,sensa deixar de remenar.
A continuació ,poseu la massa en una mánega ,traieu-ne petites porcions i fregiu-les amb abundant oli calent.
Encara calents ,els tirem sucre per sobre i els deixem refredar.
Espero us agradin.
125 gr. de llet
110 gr. de mantega
10 gr . de sucre
3 ous
125 gr. d'aigua
-un polsim de sal
150 gr. de farina
-sucre per empolsar
PREPARACÓ:
Poseu en un cassó al foc ,la llet ,l'aigua ,la mantega la sal i el sucre.
Quan arrenqui a bullí ,afegiu-hi la farina i remeneu-ho bé durante 2 o 3 minuts . Tot seguit retireu el cassó del foc i poseu-hi els ous un a un ,sensa deixar de remenar.
A continuació ,poseu la massa en una mánega ,traieu-ne petites porcions i fregiu-les amb abundant oli calent.
Encara calents ,els tirem sucre per sobre i els deixem refredar.
Espero us agradin.
jueves, 26 de abril de 2012
75 ANYS
A primera hora de la tarda del 26 de abril de 1937 la vila bizcaina de Gernika va patir el bombardeig de la Legión Còndor en un dels episodis més cruels de la Guerra Civil Espanyola. La localitat va quedar completament devastada amb centenars de morts.
Picaso immortalitzaría el patiment dels ciutadans bascos en la seva obra més coneguda EL GERNIKA.
.
miércoles, 25 de abril de 2012
PORTUGAL
PORTUGAL RECORDÓ HOY 25 DE ABRIL LA REVOLUCIÓN DE LOS CLAVELES QUE MARCÓ EL INICIO DE LA DEMOCRACIA .
La Revolución de los Claveles (portugues: Revoluçao dos Cravos), es el nombre dado al levantamiento militar del 25 de abril de 1974 que provocó la caida de la dictadura salazarista que dominaba Portugal desde 1933, la más longeva de Europa. El fin de este régimen, conocido como Estado Novo , permitió que las últimas colonias portuguesas lograran su independencia tras una larga guerra colonial contra la metrópoli y que Portugal mismo se convirtiera en un estado de derecho democrático.
Grandola ,Vila Morena,es una canción compuesta por José Alfonso que sirvió como señal para el inicio de la Revolución de los Claveles de Portugal.
LA RUTA DE L'EXILI
El sabado dia 21 hicimos una salida cultural.
La ruta de l'exili:
Ante la caida de Barcelona al 1939, casi medio millón de personas llegaron a la frontera francesa entre el 28 de enero y el 12 de febrero ,hombres,mujeres,niños y ancianos , el éxodo desbordó a las autoridades francesas y miles de personas fueron enviadas a los centros d'accueil, enclavados en distintas playas del sur del país, lugares como Argelés,Sant Cebriá o Bacarès...........
En Argelés visitamos su playa y se hizo una ofrenda de flores ,el cementerio de los españoles donde se leyeron varias cartas de testimonios.
Cotlliure visitamos la casa donde murió Antonio Machado y su tumba donde se leyeron varios poemas, la fortaleza y la prisión .
A continuación nos dirigimos a Elna para visitar la maternidad donde Elisabeth Eidenbenz entre 1939 y 1944 salvó la vida de 597 niños ,hijos de los exiliados catalanes y españoles que malvivian en condiciones penosas en los campos de Argelés ,Sant Cebriá y Ribesaltes . Ahora en obras para hacer un museo. .
Un dia lleno de emociones contenidas y del cual algunas fotos dan testimonio.
Corrandes D'exili
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament,sense di res...
Si la lluna feia el ple
també el féu nostra pena.
L'estimada m'acompaanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna,que l' esguerra,
abans de passar la ratlla
baix aqui beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà mès lluny potser,
no en morié d'enyorança
ans d'enyorança viurè.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".
Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la pla Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
Pere Quart (Joan Oliver)
lunes, 23 de abril de 2012
BONA DIADA DE SANT JORDI
Sant Jordi gloriós.
Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.
Josep Mª de Segarra
Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.
Josep Mª de Segarra
domingo, 22 de abril de 2012
DIA DE LA TERRA
Aquet es el simbol amb que Google celebra avui el dia de la Terra.
El dia de la Terra, es celebra avui dia 22 de Abril, des de 1970 ,per concienciar a la població de tenir cura del planeta.
La Terra hem de cuidar-la perque es un lloc bonic i encara que de tant en tant pateixí algún desastre, tenim que tenir cura d'ella i protegí la natura.
viernes, 20 de abril de 2012
POESIA
A cuantos tuvieron que abandonar el sol de la infancia,del libro "Espuelas de papel" .
Los andaluces
Decian: "Ojú,qué frío";
no "qué espantoso y tremendo,
injusto,inhumano frío" .
Resignadamente:"Ojú,
qué frío..." Los andaluces...
En dónde habrían dejado
sus jacas; en dónde habrían
dejado su sol,su vino,
sus olivos,sus salinas.
En dónde habrían dejado
su odio... Parecían hechos
de indiferencia,pobreza,
latigazo... "Ojú ,qué frío".
Estos que están esperando,
desde Huelva hasta Jaén,
desde Jaén a Almería,
junto a las plazas de cal
y noche, deben de ser
hijos de aquéllos. Esperan
que alguno venga a encerrarlos
entre rejas.Como aquéllos,
no preguntarán por qué.
No se quejarán de nada.
Ni uno se rebelará.
" Las cosas son como son,
como siempre han sido,como
han de ser mañana... Ojú
qué frío..." Los andaluces...
miércoles, 18 de abril de 2012
PABLO TORRES MARIN
CONCERT DE PIANO 15 DE ABRIL AL ATENEU BARCELONES
Nascut el 1987 a Vinaròs començà a estudiar música als 9 anys amb LLuís Vallès y posteriorment al Conservatori de Benicarlò.
Als 12 anys va oferí el seu primer concert a Castellò l'any 1999 amb obres de Bach,Beethoven,Schuber.. i des d'aleshores ha actuat en multitud de sales de concerts,aconseguint el reconeixement del públic.
Al 2005 va accedí a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) a on continua treballant.
A obtingut varios premis tan com a solista com en conjunt de cambra,entre ells el de la ciutat de Xátiva al 2003 i el II premi de Concurs de Joves Intèrprets de Catalunya,celebrat a Vilafranca del Penedès al 2008.
lunes, 16 de abril de 2012
POETAS
BERNARDO LÓPEZ GARCÍA.
Jaén 11 noviembre 1838-Madrid 15 noviembre 1870
Fue el segundo de seis hermanos en una familia dedicada al comercio, estudió derecho en Granada y se trasladó a Madrid en 1857 y publicó sus primeros trabajos como su oda "Asia" y la oda "Europa y Siria". Pasa sin embargo desapercibido hasta que en 1866 publicó en El Eco del País, donde era redactor, su celebre oda patriótica "El dos de mayo" que obtuvo tanto éxito que desde entonces fue conocido como "el cantor de dos de mayo"oscurenciéndose injustamente toda su obra anterior.
Antimonárquico y de tendencias revolucionarias, participó en los sucesos de Loja ,lo que le valió ser apartado el Romancero de Jaén que se preparó con motivo de la visita de Isabel II.
Mantuvo relaciones amorosas con Patrocinio Padilla,joven jiencense,con la que tiene una hija, María de la Aurora . En 1865 se casa con Patrocinio,que fallece tres años más tarde y meses después se enamora apasionadamente de Concha López, hija de su amigo Francisco, que se opuso al casamiento por la indigencia del pretendiente.
En 1867 publicó en Jaén a sus expensas la primera edición de sus poesias,que apenas se vendieron; la miseria y las privaciones arruinaron su salud. En 1868 marcha a Madrid pero su, activismo político lo lleva a desplazarse por tierras andaluzas,particularmente a Córdoba y Sevilla . Y fallece en Madrid el 15 de noviembre de 1870. La segunda edición póstuma apareció en 1880 con diez poesias más .En la tercera figura un prólogo de su amigo el poeta Juan Antonio Viedma,donde la amistad prevalece sobre la imparcialidad crítica .
Los restos del poeta jiennense fueron trasladador a su ciudad natal en 1899 tras largos e infructuosos intentos previos que chocaron con tibiezas,rechazos e incompresiones según las circunstancias políticas del momento. Fue el general Primo de Rivera quien organizó un homenaje nacional a su memoria.
Oda al dos de mayo:
Oigo patria ,tu aflición
y escucho el triste concierto
que forman,tocando a muerto,
la campana y el cañón;
sobre tu invicto pendón
miro flotantes pendones,
y oigo alzarse a otras regiones
en estrofass funerarias,
de la iglesia las plegarias,
y del arte las canciones.
LLoras porque te insultaron
los que su amor te ofrecieron
¡ a ti, a quien siempre temieron
porque tu gloria admiraron;
a ti, por quien se inclinaron
los mundos de zona a zona;
a ti,soberbia matrona
que, libre de extraño yugo,
no has tenido más verdugo
que el peso de tu corona!.
Doquiera la mente mia
..................
..................
En 1867 publicó en Jaén a sus expensas la primera edición de sus poesias,que apenas se vendieron; la miseria y las privaciones arruinaron su salud. En 1868 marcha a Madrid pero su, activismo político lo lleva a desplazarse por tierras andaluzas,particularmente a Córdoba y Sevilla . Y fallece en Madrid el 15 de noviembre de 1870. La segunda edición póstuma apareció en 1880 con diez poesias más .En la tercera figura un prólogo de su amigo el poeta Juan Antonio Viedma,donde la amistad prevalece sobre la imparcialidad crítica .
Los restos del poeta jiennense fueron trasladador a su ciudad natal en 1899 tras largos e infructuosos intentos previos que chocaron con tibiezas,rechazos e incompresiones según las circunstancias políticas del momento. Fue el general Primo de Rivera quien organizó un homenaje nacional a su memoria.
Oda al dos de mayo:
Oigo patria ,tu aflición
y escucho el triste concierto
que forman,tocando a muerto,
la campana y el cañón;
sobre tu invicto pendón
miro flotantes pendones,
y oigo alzarse a otras regiones
en estrofass funerarias,
de la iglesia las plegarias,
y del arte las canciones.
LLoras porque te insultaron
los que su amor te ofrecieron
¡ a ti, a quien siempre temieron
porque tu gloria admiraron;
a ti, por quien se inclinaron
los mundos de zona a zona;
a ti,soberbia matrona
que, libre de extraño yugo,
no has tenido más verdugo
que el peso de tu corona!.
Doquiera la mente mia
..................
..................
sábado, 14 de abril de 2012
RECORDA'T D'ÉSSER FELIÇ
Miro la llàntia.
Ella em somriu.
O plora...?
Cerca l'amor.
Li parlo
Em respon:
Recorda't d'ésser feliç
L'estimo.
M'estima.
Crema l'amor.
Plora.
Somriu.
La llum és la mateixa.
No! Hi ha mes llum.
M'estima.
L'estimo.
Ofereix la tasca.
Somriu.
Parla.
L'escolto.
Diu.
Recorda't d'ésser feliç
Una angoixa,
un gemec,
un record,
un somni:
Recorda't d'ésser feliç
Ella em somriu.
O plora...?
Cerca l'amor.
Li parlo
Em respon:
Recorda't d'ésser feliç
L'estimo.
M'estima.
Crema l'amor.
Plora.
Somriu.
La llum és la mateixa.
No! Hi ha mes llum.
M'estima.
L'estimo.
Ofereix la tasca.
Somriu.
Parla.
L'escolto.
Diu.
Recorda't d'ésser feliç
Una angoixa,
un gemec,
un record,
un somni:
Recorda't d'ésser feliç
viernes, 13 de abril de 2012
ESPUELAS DE PAPEL
És un relat de les persones desplaçades per la inclemència de la història. La quasi nena Juana Merchán arriba a Barcelona als inicis dels anys 50, acompanyada per una de les seves set germanes i el seu pare.
Ho fan fugint de la misèria de la seva terra andalusa, i amb l'esperança de trobar unes possibilitats materials que facin més transitable el seu futur i Juana es troba a l'espai immes i desconegut de la Barcelona de la Postguerra .
Hi ha dos líneas narrativas la que ens situada a l'Andalusia destrossada per la guerra i en la repressió de l'exèrcit nacional sobre la població civil , tot just iniciada,durant les primeres setmanes de lluita i a la part situada a la Barcelona dels cinquanta amb la Juana fen de minyona a casa de Salud Monterde i l'amor de Liberto ,el anarquista perseguit,que serà el seu únic refutgi.
<<.... siempre hacia adelante,siempre,aunque tengas que picar el vientre del caballo con espuelas de papel.>>
miércoles, 11 de abril de 2012
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
És un auditori de música situat al carrer Sant Pere més Alt de Barcelona.
Va ser proyectat per l'arquitecte barceloní LLuís Domènech i Montaner, un dels màxims representants del modernisme català.
La construció és va dur a terme entre els anys 1905 i 1908,amb l'aplicació de grans murs de vidre i la integració de totes les arts,escultures,mosaics vitralls i forja.
El 1997 la Unesco el va incloure a la llista del Patrimoni de la Humanitat.
A la façana principal es troba l'escultura de Miquel Bay ,col-locada en l'angle, com si d'una proa d'un vaixell es tractés.
Aquesta obra escultòrica es titula " la canço popular catalana " i tal com indica el seu nom és una al-legoria a la música del poble català.
En primer terme es troba la musa que emergeix de la terra i la figura de Sant Jordi com patró de Catalunya,ocupa la posició central,vetllant pel poble,i totes les altres imatges representen el poble.
L'escenari està dominat en la seva part posterior pels tubs de l'organ que es converteixen al seu torn en un element decoratiu.
L'embocadura de l'escenari està emmarcada per el-lustracions escultòriques espectaculars,sengles alegories de la música culta i de la música popular.
A la dreta,un bust de Ludwin Van Beethoven sobre les comnes dòriques que sostenen uns cúmuls dels que emergeix la cavalcada de les walquirias (clara refèremcia a l'adoració per Richard Wagner que sempra amb tinguts els catalan) ,muses que adornen les parets laterals de l'escenari i al centre el llum en forma de gegant gota lluminosa.
LLuís Millet i Pagès va néixer a Masnou el 18 d'abril de 1867, compositor i director, va ser deixeble de Felix Pedrell i va fundar el 1891 al costat de Amadeo Vives l'Orfeó Català, al que va dirigir durant molts anys. Considerat com un compositor sensible i original, es va sentir atret per la música coral.
Va morir a Barcelona el 7 de desembre de 1941.
Amadeo Vives i Roig - Collbatò (Barcelona) 18 de novembre 1871- Madrid 2 desembre 1932, compositor.
Amadeo Vives i Roig - Collbatò (Barcelona) 18 de novembre 1871- Madrid 2 desembre 1932, compositor.
LLuís Domènech i Montaner, va neixer el 21 de desembre de 1850 a Barcelona, arquitecte modernista i les seves obres més destacades són: El Palau de la Música Catalana i l'Hospital de Sant Pau.
Va morir a Barcelona el 27 de desembre de 1923.
Miquel Blay Fábregas - Olot (Girona) 1866- Madrid 1936, va ser un gran mestre d'escultors.
Felix Pedrell - Tortosa (Tarragona) 18 de febrer de 1841- 19 d'agost de 1922 a Barcelona, compositor.
lunes, 9 de abril de 2012
HOMENATGE A JOSEP GUARDIOLA
El cantant Josep Guardiola (Barcelona 1930) ha mort avui als 81 anys . Cantant dels anys 60 que ens va fer ballar amb la seva veu profunda i greu a la qual li anavan molt bé les balades.
Va participar en el festival d'Eurovisión el 1963 amb el tema "Algo prodigioso", i al festival de la música de la Mediterránea.
Va ser l'autor del primer himne del RCD Espanyol,equip del qual era seguidor.
Jo el vaig coneixer als anys 60 quand actuaba amb la seva orquesta a Piscinas y Deportes (Barcelona) i sempre el recordaré .
Aquet es el meu petit homenatge a una gran persona que ens va fer passar molt bones tardes ballan al ritme de les seves canços .
domingo, 8 de abril de 2012
TITANIC
El próximo 14 de abril se cumplen 100 años del trágico hundimiento del Titanic.
Se construyó en 1907 en el astillero Herland,pesaba 42.000 toneladas,tenia 260 metros de eslora,30 de alto y costó un millón y medio de libras esterlinas.
El nombre de Titanic se lo pusieron en homenage a los titanes de la mitología griega que cometieron la osadia de desafiar a los dioses, así demostraban la grandeza del trasatlántico.
Fue botado el 31 de mayo de 1911 y salió del puerto en su primer viaje el 10 de abril de 1912 hacia Francia,Irlanda fue el último puerto antes del hundimiento.
El capitan Smit con 30 años de experiencia ,cometió el error de no prestar atención a las advertencias de grandes masas de hielo en el oceano.
-!!Capitan han avistado icebergs¡¡
-!!No se preocupe ,es normal en esta época del año, doblaremos la velocidad¡¡.
martes, 3 de abril de 2012
PARLEM DE LA SETMANA SANTA
La setmana Santa és la commemoración anual cristiana de la Passió, mort i resurrecció de Jesús de Natzaret. Per aixó,és un període d'intensa activitat litúrgica dins de les diverses confessions cristianes. Dóna començament el Diumenge de Rams i finalitza el Diumenge de Resurrecció,encara que la seva celebració sol iniciar-se en diversos llocs el divendres anterior (Divendres de Dolors) .
El cicle de vacances que li correspon a la Setmana Santa a altres països ,com Estats Units d'Amèrica ,és coneguda com " Spring Break".
És en el Concili de Nicea (l'any 325)on s'arriba finalment a una solució per aquet assumpte . En ell es va establir que la Pascua de Resurrecció havia de ser celebrada complint unes normas determinadas :
Que la Pascual es celebres en diumenge,que no coincidis mai amb la Pascua jueva, que se celebres indepentdentment del dia de la setmana (d'aquesta manera se evitaria paral-lelismes o confusions entre les dues religions).
Que els cristians no celebresin mai la Pascua dues vegades en el mateix any.Aixó té la seva explicació perqué l'any nou comensava en l'equinocci primaveral,pel que es prohibía la celebració de la Pascua abans de l'equinocci real ( abans de l'entrada del Sol en Áries).No obstant aixó ,va seguir havent-hi diferencias entre l'Esglesia de Roma i l'Esglesia de Alexandria , si bé el Concilio de Nicea va donar la raó als alexandrines ,establint el costum que la data de la Pascua és calcularia a Alexandria que ho comunicava a Roma ,la qual difonia el calcul a la resta de cristiandad.
El primer Concili ecumènic es va celebrar l'any 325 a Nicea (actualment Iznik) ciutat del Asia Menor en el territori de l'actual Turquia. Va ser convocat per l'emperador Constati I el Gran per consell del bisbe Sant Osio de Còrdova.
AQUETS SON EL DIES DE SETMANA SANTA:
Diumenge de Rams:
Entrada trionfal de Jesucrits a Jerusalem.
Dilluns Sant:
Unció de Jesús a casa de LLatzer,Jesús expulsa a fuetades els mercaders del Temple de Jerusalem.
Dimecres Sant: Judes Iscariote conspira amb el Sanedri per trair Jesús per trenta monedes de plata.
Dijous Sant: Lavatori dels peus,l'ultim sopar ,oració de Jesús a l'hort de Getsemani, arrest de Jesús.
Divendres Sant: Presó de Jesús . Els interrogatoris d'Herodes i Pilat, la flagel-lació, la coronació d'espines,crucificació i sepultura de Jesús.
Dissabte Sant: Vetlla Pascual
Diumenge de Resurrecció:
Durant la Setmana Santa tenen lloc nombroses mostres de religiositat popular al llarg de tot el món, destacant les processons i les representacions de la Passió .
Suscribirse a:
Entradas (Atom)