LES CREENCES.
Era creença que la nit de tots Sants les ànimes dels avantpassats retornaven a les cases i els llocs on havien viscut. Fins i tot es precisava l'hora: a partir de les dues de la tarda de la diada de Tots Sants fins l'endemà a la mateixa hora.
Aquesta idea del retorns dels avantpassats no anava sempre lligada als temors que inspira la mort i els esperits en la nostra cultura i que es veu reflectida en l'existencia d'una literatura o un cinema de terror basats en la idea del retorn dels difunts.
Sense afirmar que no existís aquest caràcter terrible, cal apuntar que, en les antigues cultures, els difuns ,i especialment els avanpassats eren considerats com a protectors de la casa,con una mena de petites divinitats familiars en qui confiar. I si en tot cas hi havia alguns moments de l'any en què els esperits podrien ser perillosos, hi havia els corresponents rituals per conjurar-los.
Aquesta idea dels morts-protectors es conserva encara en moltes de les tradicions que han arribat fins a nosaltres. Tradicions com la de posar aquesta nit un plat més a la taula , o deixar un lloc buit per als familiars difunts; o bé, obrir les portes perquè passin les ànimes, o mirar de no moure massa coses pels racons,convençuts que eren els llocs de la casa on es quedaven les animetes.
Hi ha força costums relacionats amb el foc i les ànimes: posar un llum a porta de la casa per guiar-les, encendre el foc de la llar perquè s'escalfin ,encendre espelmes o lluns d'oli a les habitacions o a la cuina en record dels difunts....
Es creu que les ànimes que són al purgatori retornen a les cases i si troben bona acollida de part del seus familiars, van directes al cel, i si no, han de continuar penant.
Altres creences afecten directament als infants. Així , en fer la castanyada es deia als nens que no es mengesin totes les castanyes perquè si no en deixaven alguna per les ánimes , aquestes anirien a la nit a estirar-los pels peus mentre dormissin. Els nens, és clar, preferien deixar-ne alguna als peus del llit- que l'endemà trobaven canviada per un panellet- o al plat del sopar. En algunes poblacions, els infants posaven una castanya en cada graò de l'escala de la casa o pels racons i d'altres resaven un parenostre en menjar-se-les perquè , a la nits, els morts no se'ls enduguessin.
Malgrat la seva cristianizació, la festa de Tots Sants ha conservat en el seu costumari tota una sèrie d'elements que corresponen a creences anteriors al cristianisme.
Un dels costuns més característics de la diada de Tots Sants es la castanyada. La castanya és un dels productes per excel-lencia de la tardor.
A més de les castanyas , hi ha altres menjas tipic d'aquesta diada, els panellets ,els boniatos i la fruita confitada.
