Maquillatge

Freda està l'habitació i, poc a poc , l'aire frega la pell despullada on couen les teves ferides... Roden en silenci les llàgrimes que, espantades, van aprendre a callar cada insult, cada humiliació, cada cop que et manté esclava en una presó de gelosia...

Arraulida entre les restes d'un amor, entre les engrunes d' un somni...

Sola, perduda, sense ànima...

Cosint aquelles ferides que el maquillatge no sap tapar i sumant noves cicatrius en el teu cor... Supliquen els teus tèrbols ulls despertar d'aquest malson, escoltar una estúpida disculpa, una nova promesa sense valor que puguin excusar els teus llavis;

mentre els crits de l'altre costat de la porta no aconsegueixen despertar-te d'aquest mal somni .....

Por, dolor, ferides...

De sobte

...De sobte un somriure, un gest, una carícia, que faci baixar la meva mirada avergonyida,

coqueta, cap al terra emmoquetat de qualsevol bar...

Una cançó de fons, potser la nostra cançó Ballem? .

Ningú ens mira......

De sobte una paraula, un petó, una mirada que sàpiga despullar, juganera, el meu cor...

Una cançó de fons, ningú l'escolta...

Balla, avui només som dos...

Petonassos

Tinc guardats un grapat de petons en el fons de la meva ànima que volen sortir...

No són només petons, són petonassos, són més que grans, són enormes...

petonassos del carrer, doncs s'entesten a sortir amb cada comentari, cada privat, amb cada "et vull", amb cada sentiment...

petonassos revolucionaris, doncs estan en vaga per no deixar-los fer el que realment desitgen;

petonassos inconformistes, doncs no es conformen amb ser simplement escrits;

petonassos incrèduls, doncs no em creuen quan els dic que algun dia compliran el seu comès;

petonassos reproductors, doncs afloren a cada instant;

petonassos somiadors, ingenus, lluitadors, tendres, còmplices, sincers, lleials...

Mai vaig saber callar un petó i ara aquests els guardo en silenci...

Quan estiguis sol, trist, desolat, desesperat, emocionat, alegre, feliç...

Quan et sentis viu, recorda que en algun racó del món hi ha un petonàs en vaga somiant amb parar en la teva galta...

Present soledat

M' entristeix de veritat...

mirar tanta soledat..

aquí ..alla

per tot arreu...

Uns mes ...altres sense saber...

quina epidèmia és aquesta?

Si jo pogués saber la cura...

si conegués el remei...

aquest xarop que calmés la set d'estimar..

Si jo tan sol sabés...