SEXE

Què és el primer que se t'ha vingut a la cap al llegir "sexe"?

Ho mirem com ho mirem el sexe és principalment una necessitat biològica com animals que som. Doncs bé, aquí és on el camí es divideix i tant de bo fora només en dos.

Hi ha gent que ho veu brut, cosa típica de pertorbats i obscens;

hi ha gent que no pot viure sense ell que té una addicció que acaba sent un problema...o no...,

hi ha gent que ho embruta amb abusos i coses típiques de demenciados que sobren en aquest post i que a tots ens donen ganes de vomitar quan veiem en les notícies;

hi ha gent que es ven a canvi de sexe i hi ha gent que controla el sexe com si fos el seu negoci;

hi ha gent que espera durant tota una vida que arribi el seu moment i desfullin la seva flor; molts practiquen sexe sols i uns altres acompanyats dos, tres, quatre... el sexe és una cosa que no té limitis...què faríem sense ell?...sense aquesta sensació que ens fa tocar el cel (quan el treball esta bén fet, clar)...

Com totes les activitats humanes, requereix aprenentatge i experiència.

En fi, que això és perquè el que no ho practiquin ho facin ,els que estiguin enganxats que segueixin que és molt sa i als que nomes parlen d'ell els dic que es deixin de tanta parauleta i a l'acció!

Ser prudent

Es necessiten dos anys per aprendre a parlar i seixanta per aprendre a callar.

Si us plau, més prudència, si us plau, més silenci.

Una de les majors fonts generadores de violència és la imprudència.

Cal utilitzar una mica el pensament abans de fer-ho paraula, quan la paraula es fa verb el verb es fa acció i així, conseqüència.

Qui està al davant nostre? D'on ve? A quina cultura pertany? Podem fer mal amb les nostres paraules? si us plau! Més prudència, menys violència verbal ocasional...

No creieu que és millor semblar tonto per callar, que obrir la boca i confirmar-lo?.

Els llibres

Després d'acabar un llibre, m'aixeco i busco a cadascun dels prestatges de la biblioteca un altre tresor que devorar.

Influïda pel meu estat d'ànim escullo un, un altre o rellegeixo aquelles fulles que em van provocar tant plaer.

Bella; unes vegades per la seva delicadesa i subtilitat, altres per un bany de contundència, valentia i opinió. Però mai trencadissa.

Així entra en mi a través dels meus ulls i em reconforta amb sol la seva presència inundant la meva sala de calma blanca.

Gairebé sense fer soroll llisca pel meu interior i m'eleva a altres escenaris únicament possibles en la imaginació.

Amb les paraules com a mitjà de transport vaig fent parades en el deliri, l'emoció, l'entusiasme, la il·lusió, el disbarat… dirigida per una força estranya que aconsegueix treure'm de la realitat i enriquir-me cada dia amb pàgines carregades d'enginy.

Un dia després d'un altre caic en les seves xarxes, desitjosa que m'abrigui, m'enredi entre les seves frases i m'enfonsi en un confortable llit de sensacions.

Des de quan...

Fa quant vaig començar a viure de veritat?

gaudir, estimar, , córrer, transpirar, veure, abraçar-, abraçar-te, mirar al cel, escriure, pintar, tancar els ulls i ballar, vestir-me per a mi, desvestirme per ell, i tornar-me a desvestir, usar les meves mans per expressar, mirar i provocar, córrer sense rumb fix, mullar-me en la pluja, prendre un vi, dir-te en comptes de suposar, besar-te les parpelles humides, voler-me i aprendre a voler, fumar i deixar de fer-ho, viatjar immòbil, obrir-me al que vindrà...

Des de quan no ho he fet?

no ho se.

No fa molt de temps crec jo... no gaire i vull més!!!

AVUI VULL

Vull fer l'amor amb tacte:

vull que ens toquem amb la mirada

vull que ens toquem amb les espurnes del cor,

que ens toquem amb el desig .

Que el teu desig sigui el meu,

Que el meu desig sigui el teu,

Que ens toquem amb la pell,

Que ens toquem amb el pensament...

Així vull que fem l'amor:

amb molt de tacte.

EL OCUPA DELS MEUS SOMNIS

Sentiments trobats...Voler ser lliure,però lliurarte completament a un altre persona.

Li dono els meus pensaments, és un ocupa en els meus somnis i un convidat en els meus desitjos, quan desperto segueix aquí...

Lluito perquè no vull ser dependent, perquè no pot acompanyar-me cada dia, ni cada segon, he de ser forta.

Però són tan dolças les trovadas, tan forta la connexió i torna una altra vegada a visitar-me al doloros acomiat...

No puc evitar tornar a néixer quan està al meu costat i caure de nou quan veig que s'allunya.

AVUI ET DECLARO LA GUERRA

Avui et declaro la meva guerra.

La guerra que ja coneixes, la de cada dia, la la nostra i d'amagat.

Avui jugarem a conquistar cada racó de la casa, tacarem d'erotisme la cuina, vessarem el desig pel dormitori ...i escamparem les nostres robes pel camí deixant empremta després de cada pas.

Lluitarem amb petons, variant la textura i la intensitat. Absorbint, mossegant, llepant... buscaré bloquejar els teus llavis i dominar la teva llengua.

Ens llançarem paraules maques, frases càlides que es clavin ben endins i alguna expressió picant que posi vermell les teves galtes i et faci abaixar la guàrdia.I si aconsegueixes amagar-te, et trobaré entre els llençols, et lligaré amb carícies sense deixar forat a la teva fugida i guanyaré la batalla.

Una vegada immòbil, et reptaré en un combat d'entremaliades pessigolles.Si encara queda alguna peça cobrint-te la pell, te l'arrencaré deixant-te indefens amb sol el teu cos com arma.

Amb els teus estratagemes, els teus gestos, el teu fregament, el teu recorregut, la teva pressió... aconseguiràs al fi detenir-me i em tornaré vulnerable als teus atacs. Llavors, com cada dia confesarás que vas fingir per permetre'm avançar fins aquí i em rendiré davant el teu somriure mentre ganes.

I sempre menysprearem les altres guerres.

Les injustes, les doloroses, les que destrueixen, les menyspreables.

Les altres no, sol la nostra !

Quan miro el cel

Recordo una nit de nena que estava de vacances amb els meus pares.

Vam anar a la platja i el meu pare em va dir 'tanca els ulls'. Mai oblidaré quan els vaig obrir.Tot era perfecte.

Em sentia protejida, el cel semblava un tel fosc, foradat per milions de llums.

El meu pare que en els seus temps mossos va ser nevegant em va ensenyar les constel·lacions i totes les estrelles i per primera vegada, estava callada. Ara quan necessito relaxar-me, miro el cel.

Suposo que ho faig perquè en algun moment fent això vaig ser immensament feliç.

El meu secret

Amago sempre els meus plans en una capsa de música.

Cada matí obro la caixa per escoltar aquesta bella melodia que m'invita a començar el dia.

Contemplo al més entremaliat dels meus plans que intenta separar cadascun dels seus cabells, enredats entre les notes musicals, mentre es mostra dansaire davant els meus ulls esperant que la il·lusió m'abraci i inventi mil maneres de portar-ho a terme.

Permeto que la calma entre per les finestres per evitar que es vessin més plans.

Vaig aprendre que massa propòsits ballant al mateix temps en un sol dia es converteixen en una barreja d'ansietat i aclaparament que sol espantar a la satisfacció impedint que s'acosti al meu amagatall.

Somio que la bona sort aparegui, acariciï el meu esforç i que a poc a poc aquests plans vagin adquirint forma de realitat.

Els sons de l'amor

L'amor, es ple de missatges i sons muts....

Una pausa per a una mirada.

El xoc de la pell d'un contra la de l'altre.

El suau xiuxiueig d'una carícia.

Gotes de suor relliscant pel cos.

Empassar saliva després d'humitejar-se els llavis.

Entrellaçar els dits pel cabell.

Escoltar els llavis separant-se després d'un petó.

Sentir la respiració en l'orella.

Silencis, sons, missatges d'amor........

I aquí va un altre premi

Eseya, aquesta dona encantadora que escriu de meravella, m'ha concedit aquest premi.

M'ha fet molta il·lusió. I si bé Eseya té els seus bons motius per a otorgármel, jo no acabo de veure'm el mèrit...

En qualsevol cas, desitgo aprofitar la circumstància que aquest gest d'Eseya em brindar per fer públic que aquest bloc - que va començar nostàlgic i mandrós - m'està reportant una infinitat de bons moments, ja que gràcies a ell estic coneixent a persones meravelloses, intel·ligents, crítiques, divertides, profundes, compromeses...I com un bloc no té sentit ni raó de ser si no és llegit per altres ments, permeteu-me que dediqui aquest premi a tots aquells que us passeu per aquí sovint, de tant en tant, gairebé mai o potser en un futur.

Gràcies a tots per ajudar-me a créixer.

He d'elegir 5 bloc que m'agradin.

La veritat que em resulta molt difícil perquè he visitat tants llocs que tots mereixen premi. Però he d'elegir 5 així que aquí van:

Gatot

rosa

striper

mossen

txell

Perquè som humans

S'ens va fer un favor fent-nos humans?.

Alguna vegada m'ho pregunto. Els animals irracionals mai s'interroguen pel sentit de la seva vida, no els preocupa el per que de la seva existència.

A nosaltres, sí; de la mateixa manera que temem la mort.

A l'animal irracional, no el preocupa saber; per contra, nosaltres ens sentim sempre incomplets. Ens adonem que podem aprendre fins a l'últim moment. No només ens ocupem de "viure"; potser viure sigui només el present.

Si a un cadell ho separen de la seva mare, i al cap d'un temps ho tornen a ajuntar, no es comporta com si la reconegués.

Nosaltres, passi el temps que passi, sempre portem l'empremta de les persones que estimem; l'anhel de tornar a trobar-nos. Em faig la pregunta pel dolor. El el nostre no és només físic. Tenim afegit un més cru, el dolor de l'ànima.

Jo, prefereixo ser humana, malgrat que , a vegades, pugui sentir aquest tipus de turment.

no m'ho puc creure

Que el món no està igualat per a homes i dones és una cosa que se sap, però quan t'assabentes de coses com aquestes que citaré a continuació, només cap esperar que aquest jou acabi com més aviat millor.

Tot és una espantosa realitat de certs països sobre les dones :

Aràbia Saudita : No poden sortir al carrer sense un home, ni tan sols per una urgència mèdica.

Camerun : No poden decidir si treballen o no, el marit ho fa per elles.

Índia : La violació dins del matrimoni no està penada per la llei.

Nigèria : El marit pot pegar a la dona. A més l'adulteri ( de la dona ) està penat amb la mort.....no així en el cas de l'home.

Líban : L'adulteri de la teva dona és un atenuant posat cas que l'assassinis.

Sudan : Està ordenat per llei que la dona deu obeir al marit.

Iemen : És obligatori per a les dones l'estar sempre disponibles per al sexe quan el seu marit ho requereixi.

Nepal : Perden l'herència quan es casen a favor del marit.

Pakistan : El seu testimoni en un tribunal només val la meitat que el testimoni d'un home.

Israel : No tenen dret a divorciar-se, els homes sí.

Algunes són verdaderament increibles si pensem que estic escrivint això en el 2008.........

Bon cap de setmana.

Superioritat?

Hi ha motius per la qual els homes són superiors a les dones o això diuen.

Al llarg de la història són múltiples els exemples de superioritat contrastada en la que podem veure com el món està fet per i per a l'home (???)

He estat recopilant motius i aquí van cinc dels quals he trobat :

Motiu 1:...............................

Motiu 2:...............................

Motiu 3:...............................

Motiu 4:...............................

Motiu 5:...............................

Crec que són suficientemenete explícits, tinc molts més, però per a què estendre'm.

Agrairé l'ajuda desinteressada dels meus lectors per trobar algun motiu més contundent que aquests.

P.D. Ho sento pels meus amics masclistes i encara més pels misògins però no puc escriure ni una sóla raó que justifiqui una superioritat de l'home sobre la dona, almenys jo no sé veure-la.

vull ser jo

Avui he vist una persona de sexe indefinible.

Era un home/dona de poca talla, al començament, probablement, del seu pas definitiu a un sol sexe fisicamente parlant.

El seu cos semblava el d'una dona menuda, sinó fora per les faccions encara endurides d'home, amanides amb unes restes de barba i bigoti delators.

Probablement va iniciar el seu peregrinar d'un sexe a un altre no fa massa temps.

Deu ser molt dur per a aquestes persones el sentir que el seu cos no reflecteix el que són.

La incomprensió, el rebuig, la burla......tot això sol ser una constant en la seva vida.

Em pregunto quan un home o una dona s'adonen de manera definitiva que no són el que el seu aspecte diu.

El despertar sexual no és la clau, doncs podrien entendre els seus gustos com emmarcats en l'homosexualitat o el lesbianisme, i aquesta és només una possibilitat sexual, que no serà igual en totes les persones amb aquest problema.

Perquè si es pot parlar de problema per a ells, aquest error en la concepció del seu cos.

Els més atrevits donen un pas endavant i lluiten per transformar el seu cos d'acord amb el que són, rebent una vegada més el rebuig en molts àmbits de la nostra societat "permissiva".

Qui no s'ha plantejat alguna vegada com seria la seva vida si hagués nascut amb l'altre sexe al qual té ?

Imaginar-te el que haguessis fet o faries sent dona/home al revés del que ets, també ajuda a entendre a l'altre sexe.

Sempre és positiu posar-se a la pell de l'altre per conèixer millor les seves reaccions.

El terrible és quan vius cada dia sense desitjar-ho dins de la pell de l'altre sexe, això és un càstig massa cruel de la naturalesa.Després ens queixem per ser lletjos, baixets o grassonets o, o , o , o .......massa us sense importància.

LA RATLLA

Sona el despertador.

Ho sents, "5 minutets més...."Obres els ulls, "quina mandra...", mires l'hora......"déu !!! m'he quedat adormida.

A penes si tens el temps just per sortir de casa, així que poses el turbo. Micció, dutxa, desodorant, vestir-se i........AHHHHHHHHHHHHH !!!!!!!

Allà està, en la teva cara, travessant des del pòmul esquerre fins al llavi, una ratlla a causa del coixí.

Amb premeditació i traïdoria, sense avís previ, amb mala llet en definitiva.

Saps que només és qüestió de temps el que vagi desapareixent, però just avui no tens aquest temps.I així, marcada qual reu apunt de ser portat a la forca, treus el valor suficient per enfrontar-te al món amb la teva recent estrenada ratlla facial.

Ningú t'assenyalarà, ningú es riurà, però saps que et MIRARAN .

T'has trobat en l'altre costat alguna vegada per saber-ho?

UN PREMI?

Ostres quina il·lusió!!

La patry m'ha donat un premi, que no se si mereixo, ja que el meu estil

no és res literari ni poètic, però si puc assegurar que surt de mi i de la passió que sento cada vegada que decideixo escriure.

Crec que és una bona oportunitat per premiar-nos i reconèixer-nos entre bloguers o entre “col·legues”, per mi té molt significat que la patry valori el meu treball i que al seu torn jo ho faci amb altres.

Crec que es un premi molt personal perquè ve d'algú que sap el treball i la dedicació que se li ha de posar a aquests espais, i on hem d'escollir blocs que d'una o una altra forma causen en nosaltres alguna reacció.Moltes gràcies patry, avui mas fet treure un molt bon i gran somrriure!
Aquest premi ha estat creat per Eseya http://arteypico.blogspot.com/

Les regles del premi són les següents:

Has de triar a 5 blocs que consideris siguin mereixedors d'aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i aporti a la comunitat bloguera, sense importar el seu idioma.

Cada premi atorgat ha de tenir el nom del seu autor/autora i l'enllaç al seu bloc perquè tots ho visitin.

Cada premiat ha d'exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que ho ha premiat.

Premiat i premiador han d'exhibir l'enllaç d'Art i pic perquè tots sàpiguen l'origen d'aquest premi.

Exhibir aquestes regles.

Encara que tots os ho merèixe-ho a quí els deixo als cinc bloguers que crec mereixen el premi, perquè m'han fet pensar i sobretot perquè m'han fet actuar:

Rosa http://laveinadelpisdesota.blogspot.com/

Yo mateixahttp://diarijomateixa.blogspot.com/

Mosen http://confessionarimental.blogspot.com/

Striper http://dhistories.blogspot.com/

Té la mà Maria http://telamamaria.blogspot.com/

Felicitats als premiats i molts petonassos als no premiats.

Us vull.