-escolta Angela, i això que quedi entre nosaltres.- va dir Fabià des de dalt de l'escala. -mira noi si no confies en mi no cal que m'ho expliquis- li contesta ella. En Fabià va deixar d'enroscar el focus per dir amb cara de preocupació. -Au vinga dona. No et piquis! En Miquel... oi que el Miquel va dir que havia pagat la factura de la ferreteria?- -Si- va contestar seca. -Doncs mira, que quan he anat a comprar les bombetes, la dependenta m'ha dit que si m'enrecordava de la factura aquella, jo li he dit que ja li haviem pagat, i ella m'ha dit, vaja, m'ha assegurat que no estava pagada. -Deu haver-hi un malentès- responguè Angela movent el cap. -Doncs em sembla que hi ha un parell de coses extranyes...
(de l'obra "Perduts en el temps" de JM Pou Vilabella) ... pd; al gener comença la gira mundial... el dia 23 actuació a Miami pels exiliats! (jua jua!) apa salut!
Des de que tenia uns 14 anys o així no recordava haver-m'ho passat tant bé amb el futbol del Barça com aquest any 2009. En aquella edat amb el Joan ens posàvem la radio al Racons o anàvem amb el Xavi de Ca la pepita a veure-ho per la tele, era el temps del "dream Team". En edats del 2009 quan corren veus de que els partits són bons i t'ho passes bé mirant-ho ens n'anàvem al Casal de Colldejou i flipàvem amb els "Harlem globe troters" de la "quinta de les sis copes". Ha tornat el futbol espectacle! Em viscut partits de flipar i d'emocionar-se. Amb el Joan ens vam enfilar a una cadira quan Iniesta va marcar contra el Chelsea. Al poliesportiu de Mont-roig el gol d'Etoo ens va pillar a la barra, i amb el de Messi vam fotre la birra a terra. El dia del 2-6 em vaig asseure amb l'Arantxa i sa mare al casal i no vegis els crits que vam fotre. Amb l'Iblama n'em vist uns quants, i també he seguit amb ell els que no he vist. Fins i tot m'ha acabat agradant el Viva la vida dels Coldplay. I aquest més de Desembre, junt amb el Sergi, vam ser campions de tot. Va dir el Pou aquell dia; d'aquí a uns anys un net li preguntarà al seu avi tot parlant del Barça. -avi! Per que somrius quan parlem del 2009?
Que no es digui que almenys no ens ho passem bé al circ! Salut!
Nadal nadal nadal... ja hi som altre cop, i com passa el temps, i sembla que fos ahir, alegria i xerinol.la, amics i familia units, fred i neu, llums i cançons,
Com qui res ja han passat 100 post en aquest bloc, escrivint de tot, explicant de res, trobant-me cada dia amb navegants nous o sigui, na fent!
i per celebrar-ho i ser poc original aquí teniu el video del caganer... el català correcte passa'l! amb albert pla i estopa!
i aquí va aquest altre que s'ha currat un tal ULAP2!
o sigui que salut i bones festes! a veure que fem...
De fet ahir a les 4 del matí quan vaig arribar del concert ja nevava, i avui no ha parat en tot el dia, a Colldejou no ha cuallat gaire la neu però com uns duminguerus qualquiera ens hem anat al coll roig i dalt al parc eòlic a passar fred i a fer quatre fotos.
I és que té tela el que ens provoquen aquestes nevadetes... Vinga tots a veure la neu!!!! A passar fred !!!! Ja ho ha dit l'Eduard, -Això és per que aquí no neva gaire, si ho fes més sovint segur que no ho veuriem tant bonic!- I és que avui tothom planejava a veure si demà ens quedariem "sitiats" i no podriem anar a currar.
Com podeu veure al parc eòlic de Trucafort la neu si que si acumulava bastant, fins i tot les aspes dels molins ja estaven blanques, a menys dos graus de temperatura estavem, amb un vent gèlid! Però lo important és trepitjar neu... I és que això avui semblava les rambles... i no res... apa salut!
- diguem el secret ! - Va dir en to amenaçant. - no ets digne Gabriel. No pots pretendre obtenir aquest do sense haver recorregut el camí que et pertoca.- I lentament, arrossegant el seu cos enorme que no necessitava d'una actitud amenaçadora per fer por, es va anar girant, retrocedint. -doncs et prendre el que vull! No em faré enrere, ha arribat la teva hora!- I en una increïble maniobra saltà per sobre seu i anar a parar altre cop just a un metre escàs de la seva mirada impassible. Aixecà lentament una mà i amb un dit assenyalà el front del seu adversari. -no pots fer-me mal, la meva pell és impenetrable, el secret està ben guardat en mi.- Just després de dir això comprengué les seves intencions, ni tant sols tingué temps de moure's uns centímetres quan després de que ell li poses la mà a sobre va començar a sentir pessigolles per tot el cos.Entremig d'un gran núvol de pols, es desfé, convertit en sorra, caient als seus peus. Perdent per sempre el secret que amb ell guardava.
els pirates del caribe el capità hook barba roja el millet...
I és que es diu que els pirates estan de moda, una professió antiga que torna, segons la Viqui els pirates són aquells que assalten naus a alta mar i fins i tot poblacions costaneres per a robar i saquejar, i els diferencia dels corsaris deixant clar que els pirates van per lliure, no tenen cap acord amb cap país ni nació, mentre que els corsaris van pagats per alguna persona important, organització o Rei. I els pirates de Somàlia? són pirates? mafiosos? rebels? justiciers? aquestes dos últimes coses no sembla pas que ho siguin segons el tracte que reben dels mitjans a causa del segrest de l'alacrana, no és que segueixi gaire les notícies però em sembla que tot això sembla que sigui una lluita de bons-pescadors i dolents-pirates i poca cosa més... però anant a Diagonal web he llegit històries relacionades amb els pirates de Somàlia, resulta que són beneficiosos per a la pesca i l'economia local com podeu veure en el video,
en el reportatge titulat "a l'abordaje de los caladerosafricanos" s'explica com les flotes pesqueres internacionals aprofiten el seu poder, econòmic, militar, per a pescar en aigües africanes de maneres diguem-n'hi poc boniques, pesca il·legal, vaixells amb bandera de conveniència, 59 vaixells espanyols amb banderes de conveniència! aquests aprofiten la situació per pescar on no els toca sempre en perjudici de les pesques locals, ports on hi ha tràfic de peix il·legal i descontrol total a Canàries, acords entre països europeus amb governs poc democràtics que perjudiquen o venen a la població, buenu, en resum que els pescadors potser no són tan bons... en l'article "800 barcoseuropeosesquilman de forma ilegal los caladeros de Somalia", s'explica com en aquest país i a causa del buit de poder que hi ha, s'ha fet de tot, des de llençar residus tòxics (que el tsunami va treure a la platja), a pescar de manera incontrolada. Sembla que segons alguns investigadors els pirates són antics policies i guardacostes que quan es van quedar sense sou i amb la "crisi" s'han aprofitat de la situació per a muntar-se un negoci, altres diuen que són antics pescadors que es reboten de que els hi fotin tot i prenen les armes.
o sigui, que no tot era tant clar, ni els bons són tant bons, ni els dolents tant dolents, i les víctimes són uns altres, buenu diguem que això del peix... fa pudor! jajaja... apa salut!
vuit del matí, el sol ja ha sortit. Del meu malaurat Nokia 6500s arranca la melodia "good lovin" turn your lights down low
He intentat desxifrar aquesta cançó, no és una cançó qualsevol, de tantes del Bob Marley aquesta és de les que més m'agraden, potser per lo poc sentida. Sobretot quan vaig descobrir el duet amb Lauryn Hill al disc Rebel's dream. Trobar la lletra ha estat fàcil, una traducció ja és una altra cosa, i com que cap m'ha agradat, amb el meu anglès patillero i l'ajuda de la www m'he currat aquesta traducció lliure (més o menys..) al català. Algú vol fer alguna aportació?
Turn your lights down low And pull your window curtains; Oh, let Jah moon come shining in - Into our life again, Sayin': ooh, it's been a long, long (long, long, long, long) time; I kept this message for you, girl, But it seems I was never on time; Still I wanna get through to you, girlie, On time - on time. I want to give you some love (good, good lovin'); I want to give you some good, good lovin' (good, good lovin'). Oh, I - oh, I - oh, I, Say, I want to give you some good, good lovin' (good, good lovin'):
Turn your lights down low; Never try to resist, oh no! Oh, let my love come tumbling in - Into our life again, Sayin': ooh, I love ya! And I want you to know right now, I love ya! And I want you to know right now, 'Cause I - that I - I want to give you some love, oh-ooh! I want to give you some good, good lovin'; Oh, I - I want to give you some love; Sayin': I want to give you some good, good lovin': Turn your lights down low, wo-oh! Never - never try to resist, oh no! Ooh, let my love - ooh, let my love come tumbling in - Into our life again. Oh, I want to give you some good, good lovin' (good, good lovin').
tornant a la plana baixa de llums i corrent les cortines oh! vaig deixar la lluna de Jah venir brillant a dins de les nostres vides un altre cop dir oh! ha estat un llarg, llarg temps Vaig guardar aquest missatge per tu, noia però sembla que mai hi era a temps a pesar de tot encara vull aconseguir-la, noia-mentida. a temps, a temps vull donar-te algo d'amor, bo bon amor tornant a la plana baixa de llums mai vaig intentar resistir, oh no! oh! vaig deixar el meu amor caient a dins de la nostra vida un altre cop dic, estimo ja i vull que ho sapigues ara estimo ja i vull que ho sapigues ara perque jo, això jo, vull donar-te algo d'amor, oh-ohh vull donar-te algo d'amor, bon amor oh, jo, vull donar-te algo d'amor dir: vull donar-te algo bo, bo tornant a la plana baixa de llums, wo-oh! mai- mai vaig intentar resistir, oh no! ooh, deixo el meu amor- oh, deixo el meu amor caient dins de les nostres vides un altre cop oh, vull donar-te algo bo, bo, bon amor.
primer diumenge de novembre per vint-i-tresena vegada, ( ja té història això) a Mieres, comarca de la Garrotxa, ( ben especial aquesta comarca) La fira de l'intercanvi! (enllaç a web oficial) No és comparable a cap mercat d'intercanvi que hagi vist mai, tampoc és que n'hagi vist gaires..., un diumenge a l'any, quan ja fa fresca, 5º a les nou del matí, es reuneixen no pocs, vull dir molt@s gent carregada de coses disposats a passar-ho bé i xalar amb l'intercanvi, i fer bons tractes es clar! Però quan dic una gentada, vull dir que nosaltres érem la parada 300 i pico i encara ni havien més, i la quantitat i diversitat de les coses engrescava a qualsevol, per exemple, un que tenia una bateria un que va canviar una caldera de llenya per 30 gallines, de fet l'Albert, que va ser un dels que devia fer millors tractes, equips de música, premi per mi! i per l'Albert també!
tot tipus de llibres, cd, còmics, mermelades, mobles, i buenu quasi que un colapse de coses! S'ens van passar les hores volant per allí fent tombs i xerrant amb la gent, i es que al final hi ha gent amb qui t'abraces i tot, després de fer un bon canvi clar! Buenu lo de l'intercanvi no cal explicar gaire com va no? de fet fins i tot a Colldi (aquí tenim de tot!), aquest estiu es va fer el primer mercat d'intercanvi que va tenir prou èxit a pesar de que érem poquets... Recomano totalment el sistema de mercats d'intercanvi i de canvis en general, és bo per a quasi tot, i dolent per a quasi res, ecològic, interactiu, sociable, divertit, just, anticrisi, i moltes altres coses, goglejant he trobat una web de coordinació d'intercanvi, http://intercanvis.net/tiki-index.php sembla força interessant, ( i confirma allò de que escrivint sempre s'aprèn o es troba algo), me l'estudiaré, de moment ja m'he registrat i he mirat les ofertes, ui ui ui, això és una festa! Buenu tornant a Mieres, que per completar la festassa que es monta allí, hi ha un equip de só a disposició de qui vulgui tocar, un dinar gratuït popular, la sopa de pedres que es fa amb el que porta la gent, i té versió vegetariana! un diumenge de la ostia, incloent una visita als Vilars a veure l'Emili i la Joana. i cap a casa doncs uns comics, ulleres de sol, equip de música, motxila, mermelades, llibre, modem, pulseres, i també bastantes coses que s'en van entornar cap a casa, buenu i amb tot això...
i un video que he trobat al youtube amb imatges de la fira... ens veiem!
Avui després de que se'm fes fosc a l'hort, he baixat cap al casal, sort que portava la camera sinó no hagués pogut fer aquesta foto tant maca,
Un cop al casal he fet les quatre neteges que tocava després de les últimes festes del poble, baixant de la sala del ball a les escoles, tot sol. Fins que ha aparegut el Jordi i m'ha explicat els pròxims projectes per al poble, que si uns despatxos per aquí, que si una sala d'exposicions per allà, hem criticat la junta de l'associació i el jovent en general (quin mal! com si jo no ho fos!), i al final ens hem despedit a la plaça, encara m'he estat una estona xerrant amb el Pep de salou, que feia llenya d'unes Bigues velles, i m'explicava que en l'any que li queda per jubilar-se encara ha d'acabar quatre cases, i al arribar a casa m'he recordat que un dia vaig escriure això... i aquí ho teniu!
Ben bé sóc d'un lloc indeterminat entre el trauma i el fugir de la ciutat i la calma, la natura i tranquil·litat d'aquest poble de muntanya que sempre havia somiat.
Després del verd ve el marró vermellós després del tomaquet i el carabassó el rovelló, sortir pel bosc amb el terra toude fulles caigudes Quan ja s'acaba la calor quan tornen les boires i a les set ja és fosc en aquesta vall arriba la tardor.
i tant que és cert! per que si, això ho fem (ho faig) per a nosaltres mateixos, per passar el temps o per alliberar la nostra capacitat creativa (jejej), i vas anant fent, escrivint, i l'alegria que et dona quan veus que algú es passa pel bloc, et llegeix, i sobretot interactua fent un comentari! millor que el facebook! (jajaj). Aquests cartellets que potser haureu vist en algun altre bloc, són una iniciativa del dibuixant Nacho Gomez, que des del seu bloc S.O.B Save our blogs, ens diu això;
La muerte de un blog se produce por la falta de comentarios. Muchos visitantes no se dan cuenta de que sus comentarios son VITALES para la supervivencia de un blog. ¡SALVA TU BLOG! Descárgate el Blogsaver que quieras, copiando su código html y pegándolo en la barra lateral de tu blog.
com veieu n'hi ha uns quants models i en varies llengües, és molt fàcil copiar el codi htlm del seu bloc i enganxar-lo en un gadjet del propi bloc. O sigui que ja sabeu... Comenteu comenteu, ni que sigui per saludar, que fa molta il·lusió!, i si algú vol donar alguna idea, proposta o lo que sigui... doncs obert estic. Apa un petó i una abraçada des del frikiunivers blocaire. Salut!
doncs ja fa molts dies que l'estiu va acabar, però volia escriure algo sobre lo que havia llegit i no m'hi havia posat, mai és tard, i l'altre dia amb conversa amb el Sergi vam parlar dels llibres de Larson me'n vaig tornar a recordar i a recuperar alguna cosa que ja tenia feta... Si! Stieg Larson! els best sellers! i és que a mi els best sellers també m'enganxen, ja em vaig menjar tot el que em posaven del Brown i quan he pogut m'he empassat sencera la trilogia Millenium. Pues si! Jo també he estat un dels milions de persones que aquest estiu s’ha llegit la famosa trilogia del suec Stieg Larson“Millenium”, el tres llibrots, d’una mitjana de 800 pàgines cada un. I m'han agradat molt, molt, molt, em vaig enganxar totalment i me'ls vaig fer en un temps record d'un mes, i es que si una cosa té aquesta saga és que enganxa molt, la intriga està molt ben tramada, hi ha molta emoció i els personatges són superinteressants. Lisbeth Salander, la Pipi calcesllargues de gran, una punki hacker amb una visió del món molt especial.
Mikael Blowkist, redactor d'una revista de periodisme econòmic, potser un heroi molt típic a lo James Bond, però molt interessant. La història et transporta a Suècia, i descobreix les coses més obscures d'aquesta societat, les mafies econòmiques, el sadisme, la corrupció política, l'espionatge, i amb això hi barreges la punki hacker, i tens un cocktail explosiu. No escriure ni una línia més sobre l'argument de les novel.les per que no vull trencar l'experiència dels que no l'hagueu llegit i ho vulgueu fer.
Stieg Larsson segons diuen les seves biografies era un suec més aviat esquerrós, en algun lloc he llegit de filiacions troskistes i llibertaries de quan era jove, era de família antifeixista ja de l’època del seu avi, es veu que el feixisme, com aquí?, a Suècia està bastant arrelat, treballava en una revista i fundació que denuncia el racisme i el feixisme en aquest país. Va escriure uns llibres sobre les organitzacions ultres i les seves infiltracions en el poder, va viure amenaçat per bandes skins i ves a saber quines altres coses... i la realitat supera la ficció, va morir de cop a causa d’un infart quan els seus llibres van sortir a la llum mundial com a best-sellers. Després de la seva mort fins i tot continuen els embolics, per que hi ha una disputa entre la seva parella amb la qual no estava casat, i els seu pare, que s’ha quedat amb els drets d’autor dels llibres. Com no, al best sellers li segueixen les pel.lícules, vaig veure la primera, i no em va desagradar del tot, es bastant fidel al llibre, ara que com totes les pel.lícules que surten de grans llibres mai li acaba de fer justícia del tot. Sobretot em va agradar per veure els personatges personificats, i també els paisatges. O sigui, que us ho recomano totalment, no us faci peresa que val la pena! i no m'enrollo més... apa salut i petons!
noooo, no és un escrit melancolic, és còmic, són dibuixos que expliquen històries metafores de com fer-se gran.
"El último recreo" és un dels millors còmics que tinc, amb guió de Carlos Trillo i dibuixos de Horació Altuna, tots dos molt reconeguts en aquest món de les historietes, el primer el podeu haver vist a "Clara de noche" del Jueves, i el segon en còmics com "el loco chaves" o en les seves tires a "el periodico", o sigui dos cracks. La història es desenvolupa en un món apocalíptic ben particular, el post sex-bomb!, o sigui que després d'una guerra global tots els adults han mort victimes d'aquesta bomba tant especial que enverina l'aire matant a tots aquells que tenen la sexualitat activa.
I només sobreviuen els nens, tot un món per ells, per sobreviure, descobrir, i intentar no fer-se grans. Però també sobreviu un adult, l'eunuc, i voldrà ser el rei. I no us explico més l'argument per que val la pena llegir-lo, i mirar-lo per que els dibuixos són dels millors de l'autor.
Em vaig comprar aquest àlbum, llibreria de còmics cambrils 1095pts entre el 99 i el 2001, per que ja havia vist algun capítol de la història en la mítica revista "Zona 84" que havia comprat als brocanters de Reus, osti quina època de comiquero friqui aquella! Si voleu saber més podeu mirar-vos aquest enllaç. Us deixo unes mostres de l'obra d'art... i fins la pròxima! salut!
viatgeu cap una altra dimensióuna dimensió no nomes dels sentits sinó també de la mentun viatge a una regió fantàstica les fronteres de la cual son les de la imaginacióuna senyal us indica la pròxima paradala dimensió desconeguda!
així començaven tots els capítols de la Twilight zone, la dimensió desconeguda en català quan la feien a tv3, la van emetre per allà els anys 80 i després l'han tornat a re emetre molts cops, i sempre que he enganxat un capítol, m'he quedat a veure'l, per que aquesta sèrie és mítica! i no és una sèrie d'aquesta de seguir un fil argumental, sinó que cada capítol és com una minipeliculeta on es succeeixen tot tipus de fenòmens paranormals, estranys, buenu doncs que és tal com diu la intro. Tal com diu aquesta descripció que he trobat en aquest bloc, Dani's bloc.
Un delinqüent que és desterrat a un planeta-presó deshabitat, un grup de titelles que parlen entre ells mentre ningú els mira, viatges en el temps, viatges interespacials, armaris que et transporten a una altra dimensió, un home que sobreviu a un atac nuclear i es converteix en l'únic habitant de la Terra però perd les seves ulleres i no s'hi pot veure, una iaia que és visitada per la mort, un nen que fa desaparèixer a qui ni li cau bé..., més de 150 guions originals que han estat plagiats fins l'extenuació fins els nostres dies, i fins i tot han estat objectiu de remakes continus, són la prova del potencial que tenia la sèrie, i sobretot del potencial de Rod Serling com a guionista.
O sigui que us la recomano totalment, ja fa mesos que la mula em descarrega els capítols en català, i m'els miro abans d'anar a dormir, si els voleu trobareu els enllaços aquí. Ara he descobert que també estan en castellà al youtube, tot i que estan fets a bocinets també en cau algun de tant en tant. Us recomano tres capítols dels que més m'han agradat, de la primera temporada, -11. Tres més enllà del sol. dos famílies volen escapar d'una probable guerra nuclear amb una nau espacial. -16. L'autostopista. Una dona s'obsesiona amb un autostopista que es troba a tot arreu. -13. El cel es va obrir. Tres astronautes tornen d'un viatge i un d'ells desapareix. I així vaig prenent nota per que mai se sap en quines situacions ens podem trobar, ni quan entrarem a la dimensió desconeguda!
Gràcies al JM Tibau per seguir inspirant-nos, el 130 joc literari de Tens un racó dalt del món consistia en imaginar-se la història que es pot veure en aquesta fotografia, o sigui que aquí teniu la meva, de veritat que m'ho he passat bé imaginant-m'ho, no crec que em toqui el cap de setmana d'allotjament a Arnes per que m'ha passat del límit de paraules, però un cop acabat no l'he volgut retocar ni escurçar, o sigui que hauré de continuar participant-hi, que de fet és lo important no? i imaginar històries i escriure-les!
Quatre dies feia que el lloro va arribar a casa meva. Quan va arribar em va fotre un ensurt ben gros, va aterrar a la terrassa quan jo estava còmodament assegut navegant amb el meu portàtil i es va posar en silenci a sobre la taula dirigint-se directament cap al plat de cacauets que tenia per anar picant. -fes el que vulguis!, ja no en vull més, però t'aviso estan rancis- vaig dir-li com fent-me el simpàtic i ell va continuar menjant els cacauets fins que se'ls va acabar, i allí es va quedar, mirant-me mentre jo continuava fixat en l'ordinador. L'endemà quan vaig sortir a la terrassa amb la meva cervesa i l'ordinador sota el braç, ni hi pensava ja em el lloro, però allí estava. Vaig tornar a la cuina i li vaig acabar de posar la resta de cacauets rancis en un plat que li vaig oferir, i em vaig tornar a posar a la xarxa mentre ell menjava al meu costat. Aquell dia estava mirant-me una web d'aquestes d'apostes de futbol on-line, ja tenia 10 euros posats en un partit de la lliga alemanya, Bayer Munich-Wolsfburg, i només em faltava posar el resultat quan el lloro em va dir, -0 a 1 gol de dzeko!-,-0 a 1 gol de dzeko!, sorprès de que el lloro fos coneixedor de la davantera del wolsburg, vaig pensar que per que no, i vaig marcar el resultat i vaig posar 5 euros més pel golejador. Ahir a la tarda quan em vaig tornar a seure a la terrassa el lloro ja m'esperava, em vaig connectar a la web i em vaig quedar glaçat al veure el resultat de l'aposta, clavada! 40 euros per encertar el resultat i 45 pel golejador. I amb l'ansietat de qui descobreix una beta d'or, vaig buscar les apostes del dia, -digues lloro, nba Hornets-sixers-, -89 a 102!- em va contestar, i com empès per una boja ambició vaig anar apostant, preguntant al lloro que em deia tots els resultats, no podia parar, ja em veia amb cotxe nou, amb vacances, amb casa nova!, tant fort em va agafar, que vaig invertir tots els calés que tenia a la targeta de crèdit, abans de celebrar-ho anant a sopar de restaurant, vaig treure-li al lloro unes pipes que tenia a la cuina. Avui al matí m'ha trucat del banc, m'han dit que m'havien retornat el rebut del cotxe per que no tenia fons, me n'he anat corrents cap a casa, el lloro no hi era a la terrassa, he engegat l'ordinador, mare meva, ho havia perdut tot!
Una vegada més el David em va treure del llit, aquest cop amb l'Antonio, per fer una pujadeta a la nostra Mola, a proposta de l'Antonio i seguint un llibre de rutes pel camp de Tarragona (ed.Cossetània) el camí triat va ser una ruta circular des de la Torre de Fontaubella pujant per la canal del mig, un camí força maco que cap dels tres havia fet mai sencer, així que vam anar motoritzats cap a la Torre per fer l'ascensió al nostre pedrot de 900m ( de mitjana má o meno..). Ja fa molts anys que no pujava per la canal del mig, (recordo de petit amb el Joan, sortint amb tren des de Reus), la pujada per aquest camí és força considerable, molt considerable! vaja, que fot una pujada de nassos!, això si, en 40 minuts ens vam plantar a dalt, molt maca la pujada amb unes vistes sobre el Priorat i el Montsant que valen la pena, i l'entrada a la mola es fa per un raconet d'aquests idíl.lics, amb el prat i els pins i la boira baixa... Vam esmorzar a dalt com a bons excursionistes, explicant-nos excursions passades, "el camino", els plans que podríem fer, el que fan els frikis, i tal i tal.
I després de pujar toca baixar! el camí escollit el de la vall de Massanes, o sigui, baixar fins al coll del guix i després tira avall per la pista, fins la bassa, on una idea de banyar-nos va passar ràpid pels nostres caps, tant ràpid com va marxar, que estem a l'Octubre! I la veritat és que no havia passat mai més avall de l'alzina de l'Escoda, o sigui que a descobrir camins nous que és lo maco, (i si de pas trobem una nova zona boletaire, doncs millor!), després de la bassa, es continua una mica més per la pista, i poc després ens vam posar per un sender amb l'entrada a motoristes barrada amb dos estaques, bon tros de camí, amb força bosc, l'ideal per fer ja de cara al migdia, i de vorejar la mola per baix, vam atravessar uns quants trossos amb avellaners per tornar a arribar a la Torre. En total unes 3 hores i mitja de caminada, el llibre ens n'indicava 5h! i després uns entrepans per dinar al bareto dels ravoses! molt bo si senyor! Últimament no estic traient gaire a passejar la càmera de fotos, total que no la vaig pendre o sigui que no puc ilustrar aquesta excursió amb fotografies meves, però no passa res, que per això es van inventar el google imatges, i he fet una tria de les que més m'han agradat, sense permís dels seus autors que espero no es molestin! i ja amb ganes de tornar a fer camins! apa salut!
Les tomaqueres són unes plantes originaries de les muntanyes andines de sud Amèrica, els habitants d'aquelles terres ja els cultivaven segles avans de les grans civilitzacions inques i maies, i avans de l'arribada dels espanyols al segle XV ja es cultivaven diferents varietats per tot el continent fins a Mèxic. Després amb el descobriment d’Amèrica els tomàquets van arribar a Europa, a poc a poc es van anar introduint, els italians menjaven uns tomàquets grocs al segle XVI, i també es menjaven per les nostres terres peninsulars, al principi els anglesos el consideraven tòxic i no el van començar a apreciar fins el segle XVIII, des de llavors s'ha cultivat de valent per tot arreu, se n'han fet i descobert moltíssimes varietats diferents i fins avui en dia en que continua expandint-se pel món i omplint el plat de milions de persones.
Algunes varietats de tomàquet són; Tomàquet d'amanir: el que s'utilitza per l'amanida, se sol collir una mica verd. Tomàquet de branca: també anomenat Canari, és el que s'utilitza per sucar, es cull madur i normalment és més petit que el tomàquet d'amanir. Tomàquet Cherrie: és un tomàquet molt petit que s'utilitza sencer per guarnir amanides. Hi ha varietats de color vermell i altres de color groc. Tomàquet de penjar: és un tomàquet de mida petita que s'utilitza per sucar i té la característica que es pot conservar tot l'any penjat en un lloc fresc i sec. Tomàquet Montserrat: també anomenat tomàquet de Rosa, és un tomàquet amb molt espai buit que s'utilitza per farcir. Tomàquet de Pera: té aquest nom perquè la forma recorda una mica a una pera. És el tomàquet que utilitza la indústria per a fer conserves. És molt carnós i va molt bé per fer salses o gaspatxo.
En el cultiu tradicional, uns fems en un terra normal, sobretot que no faci tolls i unes temperatures estiuenques són suficients per assegurar les collites, també els trípodes de canyes que s'utilitzen per mantenir-les dretes i facilitar la collita, la recollida i que no es facin malbé els tomàquets en contacte amb el terra.
En el cultiu industrial s'utilitzen els hivernacles, per augmentar i controlar les temperatures ideals per a les plantes cosa que n'augmenta la producció, i per adelantar les collites i aconseguir els tomàquets més temprans o tardans, per tenir tomaquets tot l'any. a les èpoques més fredes, els tomàquets es cullen verds i es fan madurar amb etilè, un gas que n'augmenta la conservació a canvi de treure-li sabor i valor nutritiu.
també es cultiva en cultius hidròponics, amb les plantes creixent sobre substrats inerts, alimentant-se dels nutrients que l'horticultor li subministra via reg, això també en fa augmentar la producció, que l'any 2002 va ser de 108 milions de tonelades! Tomàquets a dojo!
Les meves tomaqueres han viscut de l'oxigen i el carboni de Colldejou, s'han alimentat de fems de l'hípica i d'aigua de la bassa, i ara fan amanida, estan penjats o ja són salsa... que bons que són els tomàquets!
tal dia com avui farà un any, va començar aquesta història que mira ves per on ha sortit endavant com qui res... em sembla que l''expressió "quadern de bitàcora" que alguns fan servir pels blocs personals com ara aquest, és molt encertada... i és que aquest espai és com la paret de casa on enganxava posters i tot de coses per que s'em quedessin més en el record. I per que no compartir-ho? 83 post, entrades, escrits, en els que hi ha lu que em passava pel cap en aquell moment, explicar-vos el que he fet, la història que se m'ha passat pel cap, o la informació que he buscat per curiositat... m'encanta veure que hi ha gent que es passa per aquí. m'encanta quan algú deixa senyals de vida. Comentaris!. Vaja que estic content de portar un any fent aquest ricderiure bloc.
Doncs ahir vaig estar en un macroconcert rumbero a Tarragona! Bongo Botrako i la Pegatina, bon concert, bona rumba i gentada assegurada... els Bongo Botrako que ja els hem vist a Colldi aquest estiu continuen amb al marxa "xipiron", aquests arrastren multituds, s'han fet un fart de voltar aquest estiu, i foten una canya! precisament em recorden mogollon els primers cops que vaig veure al grup que va tocar després... La Pegatina! I es que quan vaig veure per primeres vegades als rumberus de la Pegatina, a Riudoms i a lo submarino de Rasquera vaig flipar, vaig parlar-ne amb tothom, vaig escoltar el disc sis mesos seguits i em vaig apendre totes les cançons... -Aquest grup és i serà molt gran!- deia jo tot convençut, fins i tot vam tenir la possibilitat de portar-los a Colldejou a traves del Dani, no va ser però... I si, s'ha fet un grup gran, algú em va explicar que els havia fitxat un manager assessor o no se que, que es dedica a fer-los un grup important en l'escena músical, i sembla que ho està aconseguint, per que ja fa temps que la Pegatina es comença a conèixer a tot arreu i es sent sonar en radios, pubs i discoteques mòvils... a més la seva agenda de concerts els porta per tota la geografia, d'hispania i també d'europa! Encara no he escoltat el seu segon disc, (que es pot descarregar gratis!) ara que per mantenir el nivell tindran feina, és el que els hi passa als grups que comencen tant forts, a veure si lumenus es mantenen com un dels millors i més marxosos grups de per aquí... Amb els Bongo Botrako a darrere i prenent nota... ai xipiron!
A la pàgina oficial de La Pegatina i podeu anar per aquí, hi trobareu mogollon de coses, notícies, agenda, videos i descarregues gratuites dels seus discos! Recomanada total! Els Bongo Botrako també tenen una pàgina, al facebook! també molt útil per si els voleu seguir, veure videos o dir-lis qualsevol cosa! aquí la teniu... i per acabar us poso uns videos... i a disfrutar de la rumba! apa salut!
