Corre el rumor per can Barça, que un dia, durant el transcurs d'un Barça-Racing, Johan Neeskens va aixecar, no se sap perquè, el cap i es va emportar un gran ensurt. Es va adonar que estava en un camp, enmig d'un partit i que, curiosament, estava al costat d'en Rijkaard. Diga-li avispat, el primer que va pensar va ser: "Joder! Si estoy al lado de Rijkaard es que soy el segundo entrenador!". Bé, ho va pensar en holandès però no ho he escrit ja que no ho entendríeu.
-Perdona, no sé quien eres pero yo que estoy haciendo aquí? - va dir Johan, dissimuladament a Jorquera.
-Eres el segundo, no? Ayudas a Frank.
-No. Yo estoy escribiendo mis memorias. Aquí, mira -ensenyà la seva llibreta a Jorquera-. No sé que hago en este campo.
-Ya pensabamos nosotros que eras más inútil que un Saltapik en un geriatrico -digué Jorquera en veu baixa.
-Perdona? -preguntà inquiet Neeskens.
-Nada, nada...
L'avispat Carles Naval, un gat vell ell, va escoltar la conversa i confirmà així el presentiment que tenia desde fa temps. Johan Neeskens és un inútil.
A l'acabar el partit, Carles Naval va córrer cap a tribuna. Explicà que havia passat a Joan Laporta i aquest, després de cascar-se uns peus de porc amb tòfona, va decidir prescindir de Neeskens. Ho volia fer, però, sense que la culerada notés res. Van encarregar un Johan Neeskens de cera, que, curosament, abans de cada partit un operari col·locava a la banqueta.
Així van passar les setmanes fins que va començar a fer calor i el Johan Neeskens de cera es desfeia. En aquell moment, va arribar la solució, arriscada però definitiva: un nino inflable, una careta de cartró d'en Johan i uns pantalons de la botiga.
Entrades
