11.3.08

Carta abierta de Rajoy a su niña

Apreciada Victoria,

Así es como te tenias que llamar y así es como te tendré siempre en mi corashón. Lo tuyo ha sido un aborto y creo que a mi pronto me van a mandar a tomar por el culo. La verdad es que hemos ganado pero ya sabes, Zapatero ha ganado mas.

Yo querría que tu hubieras sido una niña feliz, con un padre y una madre, que tuvieras estudios y que nunca vieras un puto inmigrante por la calle ni un maricón de mierda sentándose a tu lado (esto me lo ha escrito Ángel). Los rojos te han matado antes de nacer y casi que mejor. Este país, gobernado por la izquierda, pronto parecerá la URSS, todos los niños hablaran solo catalán y los terroristas dirigirán los políticos como títeres en un teatro (esto también). Este no es país para una española como tú.

El trasvase, el aumento de la seguridad, la supresión de la Educación por la ciudadania.... Tantas cosas que hubiéramos tenido que hacer juntos y que nos han arrebatado. Ahora mis propios compañeros me quieren arrebatar también la presidencia del partido. Cabrones. No sé si quien venga querrá adoptarte. Sinceramente, lo dudo. Creo que ya no te quiere nadie y no quieren saber nada de ti. Como Amina Lawal, lapidada.

No sufras por mi, el dinero ya lo tengo hecho y trabajo no me faltará. Solo recuerda que, a pesar de todo, yo siempre te querré y te tendré en mi corazón. Viva Essshhpaña!

Siempre tuyo,


Mariano Rajoy
Presidente del PP (de momento)

5.3.08

Always Look on the Bright Side of Life


En aquest blog sempre hem defensat el mal com desencadenador del bé. En el cel·lebradíssim (sic) post de El plaer del dolor ja varem parlar de la pilotada als ous com a desencadenadora de la sensació de milloria i com a màxima per a descobrir que sempre podem estar molt pitjor.

La tècnica de la que us vull parlar avui consisteix en transformar un lament en un contra-lament. Per a fer-ho sempre elevarem el lament al quadrat i l'utilitzarem per a fer veure al lamentat que el seu lament és un cagalló al costat del nostre. Us passo quatre situacions que, a tall d'exemple, ens serviran per il·lustrar-ho tot una mica més (i tot aquest rotllo per col·lar-nos quatre exemples suposadament graciosos? Doncs sí):
  • Un company que té una bonica caseta amb hortet es queixa per què han fet un immens bloc de pisos enganxat a la seva casa. Nosaltres li respondrem: "Podria ser molt pitjor. Podrien haver-hi construït un escorxador, una planta de compostatge o fins i tot un crematori nazi. Això sí que seria una bona merda". En aquest instant és possible que el nostre company agraeixi la construcció d'aquest bloc de pisos. Serà feliç.
  • Un familiar es trenca una cama i es lamenta per a la dependència que li provoca aquest fet. Sempre respondrem: "Podria ser molt pitjor. Podries haver perdut els dos ulls en el mateix incident i ara, apart de coix, series cec. Això si que seria una merda". El familiar ens estimarà, serà feliç amb el seu trencament.
  • El nostre veí vol veure La isla de los famosos però quan està a punt de començar, la antena comunitària peta. Ens ve a veure a casa i es queixa per la seva mala sort. Sempre respondrem: "Podria ser molt pitjor. Podries haver vist la Isla i que la Karmele es despullés i es masturbés davant la càmera. Això si que et perjudicaria". El veí no molestarà mai més per arreglar la antena i instal·lar el TDT, serà feliç amb el què té.
  • Un amic es lamenta per la pujada del preu de la gasolina. Sempre respondrem: "Podria ser molt pitjor. Si valgués 15€ el litre si que seria car. Pensa que arribarà el dia en que la gasolina l'haurem de comprar al Club del Gourmet de El corte inglés". A partir d'aquí el nostre amic posarà gasolina sense recança. Serà feliç.

1.3.08

Absentisme laboral


L'absentisme laboral és un fet que preocupa a l'empresa i a les institucions. No seré jo qui animi al poble a augmentar-lo encara més, ja me'n guardaré prou. Això sí, el què vull oferir-vos és un grapat d'excuses que no ens serviran si volem faltar a la feina. No tot s'hi val:


-Ahir al vespre estava mirant Una verdad incómoda d'Al Gore i vaig sofrir un còl·lic nefrític.

-Vaig estar recollint cadàvers calcinats i vaig innal·lar partícules tòxiques. Quasi no puc respirar... Ehem! Ehem!

-La tapa del delco del meu cotxe fa el tonto.


-No heu sentit res d'aquell camió ple de materials radioactius que ha bolcat? NO?!?! Doncs jo anava al cotxe del darrere.

-El meu fill s'ha empassat un sac de Portland.


-El meu barri està immers en una onada de violència que sembla no tenir aturador. La policia no ens deixa sortir de casa. Diria que va per llarg.


-Tinc totes les camises brutes.


-La subestació de Maragall ha tornat a cremar. A casa no tenim llum i el despertador no ha sonat.


-M'he tallat la aorta afaitant-me. He perdut varis decil·litres de sang.


-Venint cap aquí he estat abordat per un batalló d'uns setanta legionaris gais que m'han vexat i penetrat analment. Estic molt tocat.

27.2.08

L'enquesta electoral definitiva

1. Votaràs en les eleccions del 9 de març?


2. Qui guanyarà les eleccions?

3. A quin candidat li practicaries un rimming?


4. A qui votaràs?


5. A quina candidata posaries mirant cap a Roma?


6. Què és el més cansí de la campanya electoral?

25.2.08

Gent que només veure'ls la cara ja intueixes que han de ser uns cabrons

-Rosa Díez

-Ana Pastor

-Dusko Ivanovic

-Nicky Hayden

-Chevantón

-Collin Powell

I vostès, quins altres hi afegirien?

21.2.08

Nens prodigi, els grans oblidats

En el Versio RAC1 d'ahir van parlar d'un nen que en el seu temps va ser un nen prodigi. Un nen que amb tres anys ja va treure el seu primer i exitós single al mercat. Un nen que a hores d'ara ja deu estar enfonsat en el món de les drogues, la metadona i l'alcohol de garrafa. Aquest és ni més ni menys que Jordy, gabatxo fins la medul·la i intèrpret de temes exacrables com "Dur Dur D'Être Bébé" o "It's Christmas, Cest Noe".


Però no és d'ell de qui vull parlar. M'agradaria recordar tots aquells nens que en el seu moment van ser uns nens prodigi i que el temps, la vida i les drogues s'han encarregat de recol·locar-los al seu lloc.

-Jerome Avery (Suïssa): Al 1984 i amb només 5 anys ja era el rei del porno. Va destacar precoçment per el seu terrible i explosiu cumshot i va triomfar amb: "El rey pollón" i "3 mujeres y un bebé". L'estricte govern suís va prohibir qualsevol activitat per part de Jerome fins que complís la majoria d'edat. En parador desconegut des de 1989.

-Mark Beal (USA): Als nou anys ja es va treure la carrera de dret a la Universitat de Berkley. Amb deu ja va exercir d'acusació particular en el cas de l'estat de Utah contra Ricardo Manrique, conegut tele predicador colombià acusat de fratricidi. El ressò i l'èxit del cas el va fer treballar durant cinc anys al límit. Tots els acusats s'ensorraven davant les seves recreacions en Lego i Playmobil i davant les seves interminables preguntes de "i per queeè?". Actualment viu retirat a Hawaii amb només vint anys.

-Felnando Cordoba (Colòmbia): Narcotraficant des dels 4 anys. La seva afició al xumet sucat en coca el va obligar a buscar-se la vida de ben petit. A la seva Medellín natal ja va extorsionar tota la classe de P4 i va obligar a la professora a prostituir-se. Actualment, als seus 10 anys, algunes fonts afirmen que és el responsable del segrest de Íngrid Betancourt. Altres males llengües afirmen haver presenciat la seva mort en un tiroteig a Bogotà a la tendra edat de 5 anys.

-Miguel Tarín (Espanya): L'afició dels seus progenitors per la tauromàquia va empènyer al petit Miguel a començar a lidiar als 3 mesos. El seu va ser un cas de molt ressó als anys 70. Elche de la Sierra (Albacete) es va omplir de periodistes durant dies esperant la corrida del també conegut com El Bicho de la Sierra. La corrida va anar de més a menys, Tarín no va ser capaç d'aguantar la última envestida del brau i el seu Maxi-Cosi va bolcar tan fatalment que va tallar-li al pobre Miguel les dues orelles i el rabo. Actualment té 16 anys, és un quillo, té una Rieju i treballa recollint fruita dolça a El Ejido.

18.2.08

Dobles arriscats en que m'ho jugo al tot per tot

Kirsten Dunst - Billy Corgan