Dones que intueixo que brutegen

És o no és?

-Elisenda Roca

-Pilar Manjón

-Belén Esteban

-Rigoberta Menchú

-Margarida Minguillón (estava cantat, havia de caure)

-Núria Hosta

-Kirstie Alley

-Maria Gorgues

Retrats: La contesa electoral

(click a sobre per veure més gran)

3 dies a Madrid des d'un Motorola de merda

Two girls, one cup


Se quema una pareja en el tercero....


Viva España!


100% cañí


La ventana indiscreta

D, E, F, G, H, ....


Els plaers de viatjar en preferent


¡Arriba España!


Ahí está


Ramonchu muérete! Ramonchu mué-re-te!


Desayuno buffet bufé


Carabidubí!


P.D.: Vaig veure Maria Patiño d'aprop i n'hi ha per fotre-li un bon tanto.

Control

"Y ya para acabar, recordar que el control de esfínteres, en un principio no es algo que dependa del deseo del niño, ni tampoco de un “adiestramiento” llevado a cabo por los adultos. El control es un logro, una conquista que debe realizar el propio niño."

D'aquesta manera, i entre aplaudiments, acabà la concorreguda conferència sobre el control d'esfínters del prestigiós pediatra José Miguel Miranda. S'aixecà de la cadira i tot recollint els seus papers, la estilografica caigué a terra. José Angel s'agupí a recollir-la i amb l'esforç de la pujada se li escapí un pet i es cagà a sobre.

Sense cap mena de dubte, José Miguel Miranda havia tornat a néixer.

El plaer del dolor

A vegades busquem el plaer personal d'una forma gairebé obscena. Sempre busquem el plaer més car, el més complicat d'aconseguir. A voltes confonem el plaer amb l'enveja que pot arribar a generar en els demés. El plaer no el genera la maldat, el plaer se'l genera cadascú per ell mateix. No sempre el plaer té forma de menjar, de cos, d'objecte. El plaer pot no tenir volum, el plaer per el dolor. El plaer com a fi del patiment.

I on vols anar a parar us deveu preguntar. El plaer de les petites coses, el plaer del dolor.

Una pilotada als ous, al contrari del que podeu pensar, pot representar el plaer. Si, sé que comporta dolor intens i aquí és on vull anar a parar. La sensació de desaparició del dolor, quan ja penses que s'està acabant. Que en pots rebre una altre en uns minuts però que aquella ja s'està acabant, que l'estàs guanyant, que l'estàs superant. La sensació de valorar que tens sort de no viure en una constant pilotada als ous. Que fa molt mal però que quan desapareix ets feliç.

Així doncs amics, el consell per quan necessiteu una dosi de plaer, és una bona pilotada als ous.

Racó dels calçasses: Psicòlegs sados. La primera visita és gratuïta.

Dobles empresonats

Robbie Williams - Actor que no sé com es diu però
que surt en els primers
capítols de Prison Break
fent de pres "gayorro"

Estamos de lanzamiento

Quan el teu actual cotxe té una avaria prou important com per no donar-te la gana de gastar ni un duro més, pots prendre-t'ho de dues maneres. Emprenyar-te i cagar-te amb tot o il·lusionar-te i pensar que tindràs un nou tut. Bé, jo m'agafo a la segona per que em dóna la gana.

He suspesat diferents models. Vegem-ho, estimats:

-Tata Nano: El més ecònomic (1700€). Que sigui més lleig que picar un pare i que li falti un extra ho condiciona tot. La meva tendinitis a l'ombro m'impedeix fer pujar i baixar els vidres manualment. Em fa falta un elevalunas eléctrico.


-Bentley Continental GT. El preu pica una mica més però és el que millor em vesteix. És elegant i esportiu, l'únic impediment és la seva llargada. La meva plaça de pàrquing fa 30cm menys que aquest cotxe i els més intel·ligents ja haureu deduït que no hi cabria. Una pena, sincerament.


-John Deere 8030: Potser un pel massa gran per mi i la meva senyora, però aquest cotxe em garanteix una seguretat pràcticament total. M'han dit que per canviar un pneumàtic has de demanar una hipoteca. Llàstima, m'agrada molt tot i que crec que tampoc hi cabria a la meva plaça de pàrquing.


-Mars Opportunity: Sense oferir cap concessió estètica, és un vehicle que es mou molt bé en qualsevol terreny, inclús en gravetat cero, i això per mi és molt important, ja ho sabeu. La seva producció és limitadíssima i em seria molt difícil aconseguir-ne un.


-Citroen C4: Estamos de lanzamiento, del nuevo Citroen C4. Aquest és el que més m'agrada després de veure i comparar. Algú deia que té més extres que la furgoneta de l'Equipo A i és cert, té de tot. Aquest és el que em quedaré, si res no falla. Amén.

Zankiou

Avui volia fer un post memorable. Un post que fes sortir els mugrons a qui el llegís, un post que fes emocionar, vibrar. La ocasió s'ho mereix. La meva intenció era fer un post que confirmes aquest blog com el millor de la puta blogosfera, si és que no ho és ja (sic). Avui aquest blog fa un any i ho volia cel·lebrar amb tots vostès. Senyors i senyores, gràcies.

Ui sí, el pitoniso...

A saber. Quin futur ens depara el futbol durant aquest temible 2008:

-El Barça caurà eliminat a vuitens de la Copa del Rei contra el Sevilla. Kanouté ens en clavarà dos com a mínim.

-El Real Madrid arribarà a la final de la Copa del Rei i la guanyarà. Sergio Ramos marcarà.

-Ronaldinho no aixecarà cap i al juliol s'acomiadarà tot plorant a la sala de premsa. Jo me n'alegraré.

-L'Espanyol no es classificarà per la Champions. Quedarà en la setena o vuitena posició.

-A la Champions, al Barça se'l petaran a quarts de final.

-El Real Madrid arribarà a semifinals de la Champions. Caurà. El Milan la tornarà a guanyar.

-Frank Rijkaard acabarà la temporada i plegarà. Lamentablement, José Mourinho no serà el nou entrenador.

-El Real Madrid guanyarà la lliga. Kanouté en serà el pitxitxi.

-Cesc i Terry fitxaran per el Barça.

-Di Stefano morirà.


Si n'encerto més de la meitat, em paguen un sopar-degustació.

Ui sí, el pitoniso...

Dobles gafapastes

Quimi Portet - Manuel Trallero

Gran dubte de cap d'any

Per què cada cap d'any, bo i mirant la televisió, ha de sortir la famosa pregunta de:

L'anunci més car quin és, el primer o l'últim?

Algú pot resoldre aquest dubte d'una vegada per totes i oblidar-nos, per sempre, de la puta pregunta. Gràcies.