Dobles amb regust de vodka

Roman Abramovich - Alain Perrin

Si, ja sé que no és un gran post però com a mínim em serveix per començar a sortir del pou en que em trobo.

Cumshot

No sé per què, des de fa dies, m'estic entestant en escriure alguna cosa interessant quan tot el que em surt del cap i se'n va cap als dits és merda i més merda.

Ten Chin Han, necessito descansar?

Les reaccions no s'han fet esperar

Des de que es va conèixer la tràgica notícia de la separació de l'infanta Elena i Jaime de Marichalar, les reaccions de repulsa i indignació s'han desfermat. Vegem les més destacades:

• Miquel Calçada: "A mi no m'atabaleu, des de el 1992 que no opino de la mocosa de la Elena".
• Jaime Peñafiel: "Letizia será la siguiente".
• Steve Wonder: "A mi no me pregunten, yo no vi nada".
• Núria Bermúdez: "Por 3000€ te enseño los pechos".
• Stephen Hawking: "10101011010111010110110111001001101".
• Joan Pera: "És una tragèdia, però pitjor seria per a mi que tinc 5 fills".
• Lady Di: "Quina desgràcia, estic molt aixafada".
  
• Margarida Minguillón: "Si ho telenovel·len, jo podria bordar el paper d'Elena mocallosa".
• Presidenta de la Fundación de Mujeres Progresistas: "Es una notícia fantástica. Ahora seguro que su marido ya no le pegará".
• Julio Alberto: "En el centro de desintoxicación ya me comentó que no estaban muy bien..."
  
• Jaime de Marichalar: "Eing!?"
  

"Guapo eres, coñoooo!!"

Frank(y) goes to Amsterdam

Frank Rijkaard, gràcies per els serveis prestats.

Mai has sigut un bon entrenador. Vas tenir la sort de venir en un moment en que les coses no podien anar pitjor. Vas tenir la sort de trobar un gran equip al que gestionar i l'únic mèrit que has tingut ha sigut el de tenir suficient mà esquerra com per a gestionar una classe de nens pijos i malcriats. Cada cosa al seu lloc. Si haguessis tingut un equip dolent, l'hauries fet pitjor, cosa que ja havies demostrat. Has trobat un gran equip que t'ha fet gran a tu. Fins fa dues temporades vas tenir el galliner controlat, tu només havies de dir qui jugava i a esperar que els teus homes et guanyessin el partit. I així va ser. Els van guanyar quasi tots.

Tot s'acaba i quan realment ha fet falta la teva perícia com a entrenador, no ens has demostrat res. Gràcies Frank. T'estem agraïts pels títols que junt amb els teus jugadors heu guanyat. Ara és l'hora d'un fill de puta. Un cabró que foti mà dura i que espavili a tots els malcriats que omplen el vestuari del Barça. Un malparit que enviï en Ronnie i resta a la graderia fins que no estiguin millor.

Necessitem algú que, com a valor afegit, deixi Schuster a l'alçada del betum. Un Schuster que, per cert, és una còpia vomitiva d'en Mourinho. Mourinho és la seva pròpia imitació, Schuster és tal com es mostra, un imbècil.

Frank, ja per acabar, només resta desitjar-te bona sort. Ets una bona persona i espero que et vagi tot molt bé. El bon rotllo s'ha acabat a can Barça i ara toca deixar pas al filldeputisme.

Gràcies per tot i sobretot, gràcies per la teva filla.

Dobles en blanc i negre

Jack Weber - Eric Idle

Adewale Akinnuoye-Agbaje - Jean-Claude Darcheville

Roman Polanski - Albert Boadella

Guía bàsica de reacció anti tòpics I

Ell encara és més expeditiu

És per mi un honor presentar-vos una petita guia de reacció davant d'aquelles persones que sempre tiren de tòpic:

1. Acció: "La bellesa està en l'interior"
Reacció: "T'han trencat mai les cames?"

2. Acció: "Els diners no donen la felicitat"
Reacció: "I ta puta mare tampoc"

3. Acció: "Com veus el got? Mig ple o mig buit?"
Reacció: "Mig buit"
Acció: "Doncs això vol dir que ets pessimista"
Reacció: "I tu ets imbècil"

4. Acció: "Mengeu que fred no val res"
Reacció: "Tu si que ets freda i no vals res"

5. Acció: "Si no us agrada ho podeu canviar. Tenim el tiquet"
Reacció: "I a tu et podem canviar?"

6. Acció: "Ja no es fan ..... com els/les d'abans"
Reacció: "En canvi, d'imbècils com tu n'hi ha hagut i n'hi haurà sempre"

7. Acció: "Has de treure el nen que tens dins"
Reacció: "Per què te'l follis? Duque de Feria de merda!"

Quan un bon dinar et fa trempar

Llanars és un petit poble de la comarca del Ripollés ple de segones residències. En plena Vall de Camprodon, el travessem per anar direcció a Setcases. En un carrer sense cap importància i just davant de la piscina municipal hi trobem la Pizzeria Restaurant Feliu. El menú té bona pinta i el seu preu sembla acceptable.

El menjador és càlid, la decoració moderna barrejada amb algun toc rústic. El més important és el menjar. Jo encara no sé que estic a punt de disfrutar d'una obra d'art.

La introducció és superba. El Rotllet de crep amb verduretes i salsa de formatge de cabra em fa vibrar. Sóc feliç. En menjaria tres o quatre plats més. El pa per sucar a la salsa també és boníssim. Estic ansiós per rebre el segon, el llistó està molt alt. Tatén de xai amb panses i pinyons. Vaig trempat. Xai esmicolat barrejat amb panses, pinyons. La pasta de full és testimonial i tot forma una mena de pastís. El moniato fregit com si fos patata chip és un autèntic encert. La presentació és excepcional i el gust és millor. Buah! Definitivament, mai havia menjat tan bé. El Feliu és un catxondo: "Estava tot ben descongeladet?". La senyora demana cap de llom amb salsa de figues, també queda molt satisfeta.

El desenllaç d'un gran dinar són uns bons postres. Si són dolents poden tombar un gran dinar i si són bons el poden fer enlairar fins a les estrelles. No ens fallis Feliu. El cos no està per més calories però un dia és un dia: Brownie amb gelat de vainilla i xocolata calenta. La senyora demana Mousse de xocolata blanca i salsa de gerds. Els dos disfrutem com mai. És com fer l'amor sense tocar-nos. El Brownie calent és genial i la mousse i la galeta que l'acompanya és per morir-se de gust i felicitat.

Encara, però, no sabeu el millor de tot. El preu. Si l'altre dia vaig pagar 33€ per un menjar que no arribava a l'aprovat, aquest cop he pagat 17€ per un dinar que arriba a l'excel·lent i el supera.

Definitivament, tots els restaurants haurien de ser així. Sóc molt feliç. Ja em puc morir. Si no moro, l'any que ve repeteixo, ho juro.

Relax, take it easy

"La peresa, mandra o galvana és la falta de desig, esma o coratge per a fer quelcom" - Wikipedia dixit.

Aquest cap de setmana no pensem fer res de res. La Vall de Camprodón em sembla un indret més que correcte per a descansar i no fotre brot. Menjar bé, afartar-me en el buffet de l'esmorzar tot compadint-me amb: "ja no vé d'aquí", anar a cagar sota un cep, fer una migdiadota, llegir i intentar oblidar per un dia el blog.

Petons i abraçades.

Retrats: Como una ola