Retrats: El triángulo de las Bermudas
30.9.07
25.9.07
DTM
Aquest diumenge vaig estar al DTM. Varies consideracions:
-No m'agrada l'automobilisme com a "esport". M'encanten els cotxes però les carreres són aburrides.
-Fan molt soroll. Quan dic molt és molt. La cosa és realment inaguantable.
-3 euros per refresc i 2 per un tallat és un robo.
-Els cambrers del Circuit no moriran d'stress ni els agafarà una hernia.
-A falta d'interés per la cursa, anar a guaitar les hostesses és una gran alternativa.
-Si les hostesses són rosses germàniques (com era el cas), la cosa guanya. I molt.
-El món que envolta l'automobilisme és de molts calers, moltes ties bones i molta tonteria.
-Vaig trobar a faltar BMW.
-Mika Häkkinen és terriblement lleig.
-No hi ha qui entengui una sola paraula de l'alemany.
-No m'agrada l'automobilisme com a "esport". M'encanten els cotxes però les carreres són aburrides.
-Fan molt soroll. Quan dic molt és molt. La cosa és realment inaguantable.
-3 euros per refresc i 2 per un tallat és un robo.
-Els cambrers del Circuit no moriran d'stress ni els agafarà una hernia.
-A falta d'interés per la cursa, anar a guaitar les hostesses és una gran alternativa.
-Si les hostesses són rosses germàniques (com era el cas), la cosa guanya. I molt.
-El món que envolta l'automobilisme és de molts calers, moltes ties bones i molta tonteria.
-Vaig trobar a faltar BMW.
-Mika Häkkinen és terriblement lleig.
-No hi ha qui entengui una sola paraula de l'alemany.
"Ja ho sé nenes... Entenc que estigueu humides..."
23.9.07
20.9.07
19.9.07
De porc i de senyor...
Guarro. Ets un guarro. Em fas fàstic.
La indicació: "És obligatori l'ús de la tovallola" NO és decorativa. Portar-la i no fer-la servir per res tampoc és el que persegueix aquest rétol. Per respecte als altres podries utilitzar-la, podries evitar que la teva asquerosa suor caigués al terra i a sobre la bicicleta estàtica. La tovallola serveix precisament per això, per evitar que la suor ho deixi tot fet un fàstic. Si tothom fes com tú el gimnàs seria un perfecte plató per La amenaza de Andròmeda. Per sort, la majoria som respectuosos i intentem que, abans que caigui una sóla gota de suor sobre qualsevol element del gimnàs, la reculli la nostra tovallola. Encara que passis una mica de paper per sobre la bici, el rastre de desolació que deixes al teu darrere és moll i fastigós.
Ets un porc, em fàs fàstic.
Camacho al teu costat és una dependenta del Sephora
18.9.07
El color del diner
No en tinc ni idea d'economia. No sé distingir entre l'IPC ni l'IBEX-35. No sé si una pujada dels tipus d'interés m'afavoreix o em perjudica. No sé res d'economia.
Cada cop que sento parlar del preu del diner penso: quin preu? 10€ són 10€, no? Cada cop que e
m pregunten com tinc la meva hipoteca haig de respondre amb un nusé. Jo només sé qué pago cada més i res més. L'EURIBOR em sona a vaixell mercant. No entenc perquè Brussel·les influeix en el que jo pago i no entenc perquè quan Wall Street tremola els altres ho notem.
m pregunten com tinc la meva hipoteca haig de respondre amb un nusé. Jo només sé qué pago cada més i res més. L'EURIBOR em sona a vaixell mercant. No entenc perquè Brussel·les influeix en el que jo pago i no entenc perquè quan Wall Street tremola els altres ho notem. Sincerament, jo només sé el que guanyo, el que pago i el que em queda al banc. La resta se m'escapa. I no és que em rellisqui, és que no ho entenc. Jo crec que no ho aconseguiré mai.
Ja per últim, una consulta que provocarà tantes rialles com reaccions d'estupor i odi a la meva persona: Si cada país té fàbriques de monedes i bitllets, perquè hi ha crisis? Que en fabriquin més, no?! Enlloc de fer X bitllets de 500€ al dia, que en facin el doble!
RacoDC: Aspirants a presidents del banc mundial.
17.9.07
Futbol de 3a
No companys, no parlaré del Barça. Avui vull parlar del futbol humil, dels futbolistes que treballen vuit hores al dia i que en dediquen dues més a entrenar i dues més a jugar. La veritat, no és que em facin llàstima. Al contrari. A mi ja m'agradaria tenir la qualitat com per a poder-ho fer. Jo no serviria ni com a banqueta per a que els suplents s'asseguessin sobre meu.
El CF Igualada és un club de 3a divisió. Les dues últimes temporades són memorables ja que s'han aconseguit dos ascensos consecutius. Actualment van segons però el camí cap a la 2aB serà pràcticament impossible. A la 3a hi ha clubs molts forts, el Reus, el Sant Andreu del vispresident Gaspart, el Barça B de Josep Guardiola...
Un servidor, després de forces anys, s'ha tornat a enganxar al club. La idea inicial era fer-se soci i poder gaudir de tots els partits al Municipal de les Comes. De moment no ho farem, és carot i tampoc sé si podré assistir a gaires partits. En pocs dies crec que rebré un abonament de sis partits que ja m'estalviarà uns euros.
El futbol de categories inferiors és un futbol de raça, d'entrega. El públic és entregat i l'efecte provocat per l'insult a l'arbitre i al rival es multiplica com un eco. Convius a les grades amb la mare del juvenil recent ascendit al primer equip, el president del club treballa a la teva oficina de la Caixa, el seu fill és al camp, un ex-company de classe brilla en el lateral esquerre titular, etc. És futbol sense tonteria, sense dives i sense brasilers. Senyors i senyores, amunt CF Igualada.
14.9.07
Si jo fos l'amo de la FIFA...
-Tiraria enrere la puta llei Bosman. Les coses com abans, 4 estrangers com a màxim, 3 al camp. Entendria també com a estrangers els comunitaris. Per exemple, al Barça només deixaria: Touré, Abidal, Henry i Messi.
-Enllaçant amb l'anterior, no serviria jurar la constitució. Si has nascut al Brasil, ets brasiler, per tant estranger (i un penques!). Burocraticament i fiscalment me la sua si ja ets espanyol.
-Fotria d'una vegada per totes un 5é arbitre davant d'una pantalla. S'han acabat les jugades polèmiques, els gols fantasma, i els penalts mal assenyalats. Al segle XXI no podem renunciar a les facilitats que ens dóna la tecnologia.
-Suprimiria els partits de classificació i els amistosos de les seleccions. Com funcionaria? Fàcil, a l'estil Eurovisió. Al primer mundial es classifiquen els 20 (o els que toquin) millors països segons l'any anterior. En el següent mundial els 10 pitjors salten i n'entren 10 més. O bé 5 i 5. O el que sigui. Una cosa així. Les seleccions només donen per el cul. Amb un mes cada 4 anys per el mundial i un mes més, també cada 4, per la Eurocopa, ja en tenim prou.
-Reformularia la Champions. Està sobrevalorada. Mereix un post sencer que faré en breu. Un avanç és que: un torneig que es basa en la fortuna que et pot donar o treure un bombo no mereix tanta veneració. Està clar, si ets el millor probablement guanyaràs, però un grup més difícil pot tombar un millor equip. A la Lliga si que guanya el millor i el més regular, la Champions està sobrevalorada.
13.9.07
11.9.07
Sèries econòmiques: oficines
The Office:
Fa uns dies ens en parlava en Doc i avui jo em veig en l'obligació de fer el mateix. Ens trobem davant de la millor sèrie que s'ha fet mai (al meu entendre). Basada en l'exitosa sèrie del mateix nom realitzada a la BBC, la NBC ens presenta la versió millorada. Grabada amb un format entre documental i sèrie de tota la vida, ens presenta el dia a dia d'una oficina de Dunder Mifflin, una distribuïdora de productes d'oficina. Michael Scott n'és el protagonista, un cap cabró, covard i pedant que encarna el tipus de persones que més odio en aquesta santa terra: els que sempre estan fent els graciosos i es creuen els reis de la festa.
La vida a la oficina de Dunder Miffiln d'Scranton transcorre amb aparent normalitat. Una genial recepcionista que sempre rep els pitjors acudits i es humiliada per el cap, un arrogant ajudant de direcció que es passa el dia llepant el cul del cap sense adonar-se que aquest el menysprea, un comercial simpàtic i guapo que es passa el dia apretant a la recepcionista i desacreditant el seu company de taula, un becari al que el cap intenta inculcar la seva particular visió de l'oficina i una serie de companys en els que hi destaquen el novio de la recepcionista, un negre de mirada trista però comentaris genials, un grandullón de comptabilitat que frega el border-line, etc...
Tots aquests components, unes històries magistrals, uns guions excel·lents, unes interpretacions a l'alçada i un format de gravació molt particular creen la millor sèrie que he vist mai: The Office (la primera temporada en castellà ja està disponible a la mula).
The IT Crowd:
Una divertidíssima sèrie britànica en que dos informàtics caòtics i la seva surrealista cap (que no en té ni idea d'informàtica) sobreviuen a la misèria de ser els encarregats de IT. Les històries són força simples, els guions són molt divertits i el conjunt crea una sèrie molt divertida i que recomano al 100%.
A la mula es pot trobar la primera temporada en VOS en castellà.
Un apunt que voldria fer d'aquesta sèrie és que queda demostrat que es poden fer sèries en que es crida i s'exagera la realitat sense que semblin sobreactuades, artificials i histriòniques. Has escoltat el que he dit Jordi Sànchez & cia.?
9.9.07
6.9.07
Cuni's law
Josep Cuní és una bèstia dels mitjans. Ell s'ha ventilat convidats dúctils i convidats durs com l'acer. Ell ha cantat I've got you under my skin com ningú. Ell ha formulat preguntes i subordinades com ningú més ha sigut capaç. Alguns lingüistes han rojat sobre la pantalla al intentar analitzar sintàcticament algunes de les sentencies que ha formulat. Ell és l'home, ell és la televisió.
El seu PROU! als tertulians de PxC no va ser el primer cop de taula que Josep Cuní ha fotut en la seva carrera. Fa uns anys, a la COM ja va haver de lidiar amb el Mag Félix i d'altres tertulians. Aquest tall és un dels meus favorits.
4.9.07
Sant Touré Yayà
Perdoneu la irreverència, però: a prendre pel cul la Moreneta. A partir d'aquesta temporada la patrona de Catalunya serà El Morenet. Touré Yayà presidirà la basílica de Montserrat i el culés aniran en massa a adorar-lo i venerar-lo. Eric Abidal com a nen, acompanyarà Touré.
Cada cop més els equips grans (i petits) tendeixen a utilitzar el mig centre de contenció en les seves alineacions. És un fet que el futbol requereix de la figura del jugador treballador i de desgast tan com la figura del jugador creatiu i talentós. Un mig del camp ben cobert físicament aporta solidesa i equilibri en un equip.
Les persones negres posseeixen un físic superior que els permet realitzar un desgast molt més important i més constant. Jo ja fa temps que demanava un negre al centre del camp i per fi, aquesta temporada, ho hem aconseguit. I de quina manera! Touré Yayà és poderós físicament i a aquesta (imprescindible) qualitat li suma bona tècnica, un bon xut i bona visió de joc. Senyors, Sant Touré Yayà és l'home que necessitava el Barça. Ah! I no em voldria oblidar d'Abidal, l'altre negre que també és un putu crack.
3.9.07
1.9.07
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
