"Un eloqüent, esperançat i valent cant a la identitat i a la vida." "Lluny de qualsevol altre lloc" a la revista Emporion.

El crític literari Adrià Arboix ha ressenyat a la revista digital Emporion la narrativa de Fèlix Edo "Lluny de qualsevol altre lloc". Us en deixem un fragment de l'article.

Fèlix Edo Tena (Vilafranca, Alt Maestrat, 1981) és escriptor i professor de literatura en un institut públic. Col·labora habitualment a les revistes Serra d’Or, Debats, Núvol i la Llança.

L’escriptor dedica la seva darrera novel·la Lluny de qualsevol altre lloc als seus fills amb una dedicatòria on textualment hi llegim: “perquè encara tingueu l’oportunitat de conèixer literalment, un altre món”.

El protagonista que es diu Joan, és un professor que ha tallat amb els seus vincles familiars i decideix abandonar-ho tot i tornar sol, al vell mas de la família, aïllat i llunyà, i des de fa molts anys tancat enmig de les muntanyes. Fa el viatge a peu des de la ciutat i com un explorador va explicant tot el que veu i experimenta al seu pas en aquest itinerari.

La narració, amb una prosa tensa i segura, comença, doncs, en el món urbà post-industrial contemporani i fa una clara reivindicació de certs valors perduts en el temps i és una clara reflexió, tal com ho diu l’escriptor Martí Domínguez, “de la rapacitat humana, de l’allau de vulgaritat i cobdícia que caracteritzen aquests temps, de com tot (o quasi tot) es prostitueix sota l’única regla que mana, la de la llei de l’oferta i la demanda”.

Ambientada als voltants de Castelló de la Plana, i referenciant indrets com el poblet de Vilafranca, el llom del Penyagolosa, o el riu Montlleó, s’hi descriu un univers pervers on la desfeta i la cobdícia suren en la ciutat, absorbida per la trama omnívora de l’especulació constructiva i com el món rural se l’està matant per totes bandes. L’horta s’hi dibuixa arrabassada, els vells horts asfaltats amb urbanitzacions vulgars i horribles, amb grans polígons industrials i grans superfícies comercials. I també hi creixen com bolets les cases unifamiliars, totes amb un jardinet ridícul, amb una palmera tropical i gespa artificial. Perquè “Ara este país s’ha convertit en un negoci. Tots volen vendre’s la terra, construir-hi i fer-se rics”. Els diners sempre han marcat el rumb del món, però potser mai com ara, diu Domínguez. I la verdura que consumeix la gran ciutat arriba paradoxalment de centenars o milers de quilòmetres a conseqüència de la globalització.

L’autor retrata, de manera agra i directa, pobles com el nucli antic de Vilafranca que resta com un eixam de cases buides pel progressiu despoblament dels habitatges del centre i del nucli antic. Amb un paisatge abandonat amb restes de corrals, de molins, de cases de pastor i de masos sencers que ningú més no ocupa i on moltes bestioles van a extingir-se per culpa de la falta d’aigua i per l’efecte devastador dels pesticides.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

La Veu dels Llibres ressenya "Exhumació", la nova novel·la de Salvador Vendrell

El crític Guillem Cortés ha dedicat una ressenya a la nova novel·la de Salvador Vendrell, publicada a La Veu dels Llibres. "Exhumació", una seqüela de "Quan truquen de matinada", recupera el personatge de Pere Centelles, un escèptic periodista que es viu implicat en una trama que conté memòria històrica, secrets familiars i avançament d'eleccions a les Corts Valencianes. Podeu llegir un fragment a continuació.

Traure un cadàver de la sepultura per a examinar-lo i precisar-ne la causa de la mort. Això és el que fan els forenses per manament judicial o els escriptors, per trobar una porta d’entrada inquietant als tabús de la seua societat.

A Exhumació el protagonista topa amb un cadàver mig soterrat, al corral de la casa pairal de les seues ties-àvies. Podríem estar davant d’un thriller convencional si no fora perquè, a la primera escena, hem vist com uns milicians treien de casa i mataven un home a l’inici de la guerra civil. De manera que, sotto fondo, al text batega l’altra accepció, metafòrica, d’exhumar: traure de l’oblit: examinar les capes de silenci, fer-lo parlar, i provar d’entendre per què els veïns es mataven els uns als altres. D’això en podríem dir novel·la (de memòria) històrica. Però, entreteixit, hi ha el retrat del joc polític del país en plena contesa electoral, un relat periodístic, una tercera dimensió de literatura de no ficció.

Aquests són els elements discursius que singularitzen la proposta de Salvador Vendrell. L’altre és la veu del narrador i protagonista Pere Centelles. Historiador de formació i reporter a un diari de València, està en crisi laboral-vital pel descrèdit de la política i la premsa, i viu desenganyat. La narració, en primera persona, contagia el text d’un estil periodístic, de vegades amb girs propis del llenguatge argumentatiu, molt dinàmic i incisiu. En tot ell traspua la personalitat de Pere, instal·lat en la ironia i la desafecció, en l’humor agut i agre del menfotisme. La seua és una veu segura i vital, del qui sap perquè ha viscut, i insegura, del qui desconfia i descreu. Per això, sobretot, pregunta.

El món de Pere es mou. A la feina, el principal orientador de les nostres vides, la crisi del 2008 i la digitalització han desvirtuat l’ofici. Intenta refugiar-se en l’amor, els amics i la família, però res és d’una peça. Té una relació profundament compromesa amb Júlia, però clandestina, com la lluita antifranquista en què es conegueren, perquè és una dona casada. Rafa i Maria, amics comuns de Pere, són un matrimoni consolidat que es trenca: la infidelitat ha obert un conflicte que afecta els fonaments de la relació i ell es troba al mig. A la família, a Sueca, a la casa del poble de les ties-àvies, el refugi de la innocència de la infantesa, on torna de tant en tant per trobar pau, apareix un mort i, amb ell es desenterra la por i la culpa silenciades durant la postguerra.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

El diari Última Hora entrevista Jordi Marín, autor de l'assaig "Educar per al col·lapse"

Jordi Marín està de gira de presentacions de l'assaig "Educar per al col·lapse" a l'illa de Mallorca, i tot aprofitant la parada a Pollença i a Manacor, ha estat entrevistat pel periodista Kike Oñate per al diari mallorquí Última Hora. Deixem un fragment de la conversa.

¿Qué entiende por colapso?

Una degradación de la civilización occidental porque otras partes del mundo están permanentemente colapsadas por nuestra explotación. La crisis climática, energética, digital y de pérdida de biodiversidad son consecuencia del modelo económico capitalista, que está agotando los recursos naturales. El colapso no vendrá de un día para otro, pero cuanto antes lo entendamos mejor nos adaptaremos.

¿Cómo educar sobre algo de lo que la inmensa mayoría de la sociedad ignora?

La segunda parte del libro da pinceladas, con datos, de los diferentes escenarios que están provocando este colapso. La mayoría de la gente no es consciente de ello porque la vida que vivimos es frenética y dificulta reflexionar sobre lo que hacemos y esta inercia impide actuar. Hay que dejar de pensar en crecer más y más. Debemos enseñar a los niños que no es necesario, que estamos forzados a buscar alternativas. Tenemos conocimientos para consumir menos sin tener que volver a vivir como en el siglo XIX, como se nos critica a los que hablamos de esto.

Pese a haber vivido otras crisis, ¿por qué ahora siente «más vértigo que nunca»?

Sobre todo a la hora de aconsejar a mis alumnos qué estudiar. En Bachillerato me piden opinión y me resulta complicado porque muchos quieren dedicarse al sector digital y pienso en 2050 y no tengo claro que se puedan jubilar diseñando apps. El futuro altamente digitalizado y masivo lo pongo en duda porque depende de un consumo energético y de unos materiales críticos para hacer dispositivos, como microchips, que escasearán. La tecnología, a la larga, estará restringida a ciertas élites. No es casualidad que los estados estén aumentado sus presupuestos de defensa, se preparan para eventuales revueltas internas.

¿Qué oficios prosperarán?

Los relacionados con la salud y la ingeniería. También el sector agrario cualificado, porque padeceremos un proceso de relocalización: todo lo que se produce en China se tendrá que hacer aquí. Esto es consecuencia de la gran crisis alimentaria que tenemos a las puertas por la globalización.

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

Josep Usó presenta "El carrer era de terra" a Benicarló el 7 de novembre

El pròxim dilluns 7 de novembre, a partir de les 18.30 hores, la Biblioteca Manel Garcia Grau de Benicarló acull una nova presentació de la novel·la de Josep Usó "El carrer era de terra", històries costumbristes de personatges que conviuen i s'entrellacen en un humil barri de Vila-real a finals dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. L'obra està guardonada amb el Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt.

L'acte comptarà amb la participació de la periodista i escriptora Alícia Coscollano.