Un passeig històric per les escoles de Mont-roig

“Aprendre de lletra” és una expressió que s’usava com a sinònim d’anar a escola, i ara, també és un llibre que recull fotografies antigues dels col·legis de la vila de Mont-roig, des de finals del segle XIX fins els passats anys 90. Un recorregut gràfic que ens mostra els rostres d’alumnes i mestres que durant dècades, han donat vida a les aules. El 2 d’agost es presenta a la mont-rogenca Casa de Cultura Agustí Sardà.  

Fa dos anys, concretament un 5 d’agost de 2010, la Casa de Cultura Agustí Sardà, a Mont-roig del Camp, acollia l’exposició “Aprendre de lletra, records d’escola”. Es tractava d’una impressionant recopilació de la història educativa del municipi, en commemoració del centenari de la inauguració de les antigues escoles públiques, un edifici singular pel qual hi van passar, al llarg del segle XX, bona part dels infants mont-rogencs i que avui en dia s’ha reconvertit en aquesta Casa de Cultura que duu el nom del destacat pedagog, mestre, polític, advocat i periodista Agustí Sardà i Llaberia. 

L’exposició va ser el fruit dels treballs del Grup de la Fototeca del Centre d’Estudis Mont-rogencs (CEM), que a les postres van aconseguir reunir fins a 168 fotografies, des de les més antigues, datades el 18 de setembre de 1889, fins a la més recent, que hi correspon al 1990. A la recopilació de material el va seguir una tasca més que complicada: posar nom i cognoms a les desenes d’escolars i mestres retratats. No només de les Escoles Públiques centenàries, sinó també del col·legi de les monges carmelites i de les escoles rurals del Mas d’en Romeu i de les Pobles. 

Al remat, un patrimoni històric i gràfic únic, que recupera un aspecte fonamental del Mont-roig contemporani. Un autèntic homenatge a docents que durant dècades van tindre al seu càrrec a les successives generacions. Noms que desperten la nostàlgia, com els mestres Lluis Roig, Enric Monné, Ferran Rom o Maria Alsina, per citar-ne alguns. També cal recordar Emili Soler, director de l’Escola Pública i, junt a Sardà Llaberia, impulsor de la construcció de l’escola que va funcionar entre 1910 i 1977. 

De l’exposició al llibre 

Ara, dos anys després de l’exposició, tot aquest ingent material formarà part d’un llibre, per tal de que tots els mont-rogencs i mont-rogenques puguen gaudir del recull fotogràfic. Amb el mateix nom que la mostra, “Aprendre de lletra... Records d’escola” arreplega les fotografies i la majoria dels noms dels que hi apareixen en elles. 

La major part de les imatges són de la classe sencera, amb o sense el mestre, disposats davant l’objectiu del fotògraf, o individuals o per parelles, d’aquelles instantànies típiques de les dècades de posguerra amb el pupitre i el mapa al darrere. Les completen fotos d’excursions, de teatre infantil o postals del col·legi. També s’han recuperat documents de principis de segle, com la constitució de la companyia encarregada de la construcció de l’escola (1904) o el programa de les festes escolars de 1922. 

Segon volum de la Biblioteca Mont-rogenca 

L’obra es presenta en societat el proper dijous, 2 d’agost, a les 21 hores, a la Casa de Cultura Agustí Sardà, en un acte que hi condueix Mn. Joan Aragonés, del Centre d’Estudis Mont-rogencs. L’acte també hi compta amb la participació del president de la Diputació, Josep Poblet, de l’alcalde de Mont-roig del Camp, Ferran Pellicer i del director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, Jordi Agràs. 

“Aprendre de lletra... Records d’escola” és la segona obra de la col·lecció Biblioteca Mont-rogenca, coordinada pel Grup de la Fototeca del CEM i Onada Edicions. El primer volum va ser “Socorreu el que us invoca” (2010), al voltant d’imatges antigues relacionades amb l’ermita de la Mare de Déu de la Roca.

Els "Apunts d'altres mons" de Berna Blanch. Una història simbiòtica

Us imagineu que us podria ocòrrer si un viatger espacial s'introduira dins el vostre cos i s'hi instal·lara en simbiosi? Doncs això és el que li passa a Joan, qui a poc a poc, veuràs desdoblada la seua existència, entre la quotidianeïtat i els desplaçaments fantàstic i intergalàctics al qual es veu abocat per Elmat, el seu simbiont.

Aquesta és la original proposta que ens fa l'escriptor catarrogí Berna Blanch en "Apunts d'altres mons", la seua primera novel·la de ciència-ficció, i amb la qual hi va guanyar el darrer Premi de Narrativa Vila de Puçol. Ara, ens explica una mica més a Escriptors Valencians TV.

Martíllopis musica "La pluja", poema de Manel Alonso

Aquest és el videoclip que s'ha fet de la cançó La pluja, una adaptació musicada del poema homònim de Manel Alonso, publicat al poemari "Si em parles del desig". El tema esta inclòs en el nou disc de Martíllopis (abans Ànima maleïda).

Mossèn Joan Puig, un estudiós de les nostres terres

Aquest mes d'agost, Onada Edicions publica "Vocabulari de Catí", l'obra en la qual Mossèn Joan Puig va deixar per escrit una bona part del patrimoni etnològic i festiu d'aquesta històrica vila ubicada entre els Ports i el Maestrat. Amb una edició a càrrec de Pere-Enric Barreda i Àngela Buj, el llibre suposa la recuperació d'un document que ens retrotrau a la vida catinenca de fa un segle. Ara, per a conèixer una mica més el seu autor i posar-nos en situació, pengem aquesta breu biografia.

Joan Puig i Puig, conegut com Mossèn Puig, va ser un dels noms propis de la cultura del Maestrat durant la primera meitat del segle XX. En eixes èpoques difícils, quan el respecte pel patrimoni històricoartístic i etnològic estava encara en bolquers a les nostres comarques, va dur a terme una copiosa tasca d’estudi de nombrosos aspectes relacionats amb els nostres pobles: els costums, la parla, la historiografia... 

Va nàixer al 1880, al catinenc carrer de Santa Anna. Fill de llauradors, va beure de la cultura rural que l’envoltava i que hi serà present a la seua obra. Als 12 anys ingressa al col·legi de pobres de Sant Ruf, a Tortosa. A finals de 1904 es ordenat sacerdot a la capital dertosina, i no hi transcorria ni un mes quan ja oficiava la seua primera missa, a Catí. Roman prop de tres anys a la seua vila natal, per marxar després per altres indrets de la diòcesi, com la Torre de l’Espanyol o Ascó. Al 1911 retorna al Maestrat al ser nomenat coadjuctor del rector i professor Leandre Colom, a Albocàsser. 

A la capital de l’Alt Maestrat l’enxampa l’esclat de la Guerra Civil. Ha de fugir a Catí, on només hi pot passar uns dies abans de tornar d’amagar-se, ara als masos repartits entre el seu poble i la Serratella. Així hi viu quasi dos anys, fins l’arribada dels franquistes. Immediatament es nomenat rector de Vilafranca. El 1949 es fa càrrec de l’arxiprestat de Sant Mateu, on falta el 25 de setembre de 1955 a causa d’una llarga malaltia. 

Un immens llegat del qual només ens arriba una part 

Com a llegat, mossén Puig deixà una intensa tasca pastoral i social, així com de recuperació cultural i patrimonial, del qual ens arriba només una part, atès que durant la Guerra es van destruir quasi tots els seus llibres i escrits. Era un gran aficionat a la història de les nostres comarques, així com un gran estudiós del documents antics dels nostres pobles. Eixe treball el va posar en contacte amb altres investigadors, como el morellà Manuel Milián i amb la Sociedad Castellonense de Cultura, on a les pàgines del seu Boletín hi publicaria diversos articles, sobret relacionats amb Morella, Ares, Vilafranca, i per sobre de tots, el del seu Catí natal. 

Com apuntava als seus escrits, “el nostre fi no és més que arreplegar algunes paraules per tal com, si l’evolució de l’indústria i la incúria de la gent lletrada, que són causa de caure en desús i perdre’s algunes d’elles, de manera que jamés no ne hi haurà memòria, la col·lecció de les citades en els oficis, càrrecs, em¬pleos, professions, festes, costums, estats, llocs públics, institucions, cançons, refrans, dites lluneres, jocs, plantes i animals puga evitar la pèrdua d’elles i contribuir a la conservació i memòria d’algunes, que si no es col·leccionen estan condenades a desaparèixer”. 

Podeu trobar més informació biogràfica de Mossèn Joan Puig i algunes imatges seues tot clicant ací.