"És senzillament, o complicadament, literatura, i res més que literatura". Parlem amb Francesc Mompó, autor de "Prosceni blau"

El pròxim dimecres 2 de desembre, Francesc Mompó estrena la seua novel·la a la llibreria Fan Set de València. "Prosceni blau" és una obra molt personal, narrada com una espècie de memòries d'un personatge -possible transsumpte de l'autor- ubicat a la València de la segona meitat del segle XX. Parlem amb l'escriptor de l'Olleria sobre aquest llançament literari enmig d'uns temps complicats.

Què us porta a escriure “Prosceni blau”?

Supose que en realitat, res i tot. Feia temps que no escrivia prosa creativa i una vesprada vaig asseure davant de l’ordinador, vaig preparar un whisky, vaig posar blues i vaig començar a pensar, tot utilitzant-me; i m’hi vaig posar a escriure. La música m’hi va acompanyar al llarg de les intenses hores que generaren aquest text; des de l’inici fins al final. Possiblement em calia acarar amb un text més llarg del que és un poema.

Quant hi ha d’autobiografia real i quant d’autobiografia ficcionada? Podem parlar d’unes memòries?

És una de les preguntes claus sobre la novel·la i que m’agradaria deixar ben clar. Aquest text no té intenció d’inventariar notarialment ni la vida de l’autor, ni la cronologia d’una època. És senzillament, o complicadament, literatura, i res més que literatura. Cert és també que m’utilitze en els records per poar magma i compondre’l. Però tots sabem que els records sempre estan cernuts pel present que ens acompanya. 

A més, com que hi ha una intenció clara des del principi de fer literatura, els fets s’ajusten i es deformen en funció de la intenció ètica i estètica. Tant és així que no hi ha una línia temporal que els hi ordene, ni un inventari que deixe constància dels fets més significatius de la història. De fet, després d’haver-la enllestida, m’he dit a mi mateix que podria haver escrit sobre tal o qual fet o personatge. L’obra va anar eixint a ritme de blues, de whisky i de literatura. En algun moment del text, el personatge diu que juraria que tot el que hi ha escrit és cert, i que també juraria tot seguit que tot el que hi ha escrit és fals. No, no hi ha intenció notarial de l’autor. Tot el que s'hi diu li ocorre al personatge.

Per què opteu per l’estil autonarratiu?

El tractament gramatical que el narrador fa del personatge és en segona persona. Això permet a l’autor una major objectivació per conduir-lo allà on els carrerons literaris que estime oportuns en cada moment; siga per estètica, siga ètica; o siga per decisions literàries. Com a autor, m’hi vaig llançar a fer un text agosarat amb un enfocament absolutament lliure. 

No hi ha una ortodòxia de plantejament, nus i desenllaç; sinó que és una veu que va caòticament d’uns estímuls a uns altres sense cap solució ni intenció de continuïtat. Ara és una música, ara un pensament ètic; així passa per la lletra d’una cançó, un record, un pessic filosòfic, la visió d’una passant, un ambient concret, real o imaginat, o el que siga. És un pensament lliure de tot condicionant extern. De fet la durada de la novel·la es pot comptar per les cerveses que s’hi beu aquesta mena d’antiheroi que és el personatge.

El blau surt al títol, a la coberta… quin és el simbolisme d’aquest color en la novel·la?

Sí, aquesta pregunta és senzilla de respondre. Des del Modernisme de Darío que el color blau queda fixat en poesia com a símbol del misteri. I quin misteri més gran que el de la vida. A més a més manté una homofonia alta amb el mot blues. Si aquesta adjectivació la sostenim amb el substantiu "prosceni" que és eixa llotgeta que fica el nas pràcticament dins de l’escenari, ja tenim el sintagma que obre perfectament el pany de la narrativitat de l’obra: un tall de pensament lliure des de la posició privilegiada del narrador.

“Prosceni blau” també és un retrat personal de la València de la segona meitat del segle XX. Què en queda d’aquells ambients pels quals volta la novel·la?

L’ambient el fan i el desfan les persones; en la mesura que s’hi narren fets dels quals han transcorregut moltes dècades, és de deduir que sobre els vells ambients se n’han superposat de nous diverses vegades i en cal fer arqueologia sociològica per trobar-ne restes. A València queden llocs, no tots, és clar, on la gent d’edat suficient s’hi veurà reflectit. D’altres, senzillament han desaparegut. Però València és una ciutat ben proteica i sempre sap donar al visitant que cerca, allò que li cal; des de la memòria de qualsevol enfocament. Fa temps, vaig fer un llibre de poemes titulat "55 maneres de mirar València" en què tracte justament aquesta qualitat proteica de la ciutat.

L’obra és farcida de referències culturals, cinematogràfiques i, sobretot, musicals. Quin paper juga aquest bagatge en el trajecte del protagonista?

Li són necessaris. El protagonista s’autoconstrueix al ritme de la novel·la. O si bé és vol, la novel·la s’autoconstrueix al ritme del protagonista. I tot això en un tall de sincronia diacrònica en què ocorregueren moltíssimes coses, ben intenses, i que calia situar-s’hi. Hi fou el final del franquisme, la represa cultural que ens empentava des d’Europa i el maig del 68, la mal anomenada transició, el menja-te-la de la corona, l’OTAN d’entrada NO, la necessitat d’autoafirmació nacional en els Països Catalans, la Nova Cançó, els viatges enllà dels Pirineus… i un llarguíssim etcètera que ens determinava d’estar-ne al corrent. Tot això havia de ser necessàriament matèria nutritiva per al protagonista.

Com espereu que siga rebuda la novel·la?

La novel·la és el que és: una peça de literatura i així caldria prendre-la. Tanmateix, sóc conscient que en la mesura en què s’hi narren susoïts històrics o en què apareixen personatges reals al costat d’altres imaginaris, sempre hi haurà algú a qui no li farà massa el pes; però això ja són figues d’un altre paner fora del literari.

"Prosceni blau" es presenta el pròxim 2 de desembre a València

"Prosceni blau", la nova novel·la de Francesc Mompó, s'estrena aquest dimecres 2 de desembre a València. Serà a la Llibreria Fan Set, al carrer de Sant Ferran, 12, a partir de les 19 hores, i comptarà amb la participació del filòsof i poeta Josep Mir.

El retorn literari de l'escriptor valldalbaidí pren forma d'un exercici literari en que evoca l'ambient de la capital valenciana dels anys 70 i 80 del segle passat, amb un estil autonarratiu que trenca la barrera entre el narrador i el lector.

Novetat: "Prosceni blau", la nova novel·la de Francesc Mompó

 

 

El γνῶϑι σεαυτόν (coneix-te a tu mateix), gravat en pedra al santuari de Delfos, és la divisa que pot lluir aquesta novel·la de Francesc Mompó. I l’aventura d’aquest imperatiu és el que descobrireu si accediu al Prosceni blau. 

 

El narrador d’aquest relat es desplega des de la centralitat de l’ara i l’ací de l’enunciació per a entrar, però, en diàleg amb les possibilitats de les seues alteritats i rescatar els records que tots plegats serven i obliden, amb l’objectiu de reconstruir-se a la mida plaent de la seua ambició: dinàmica, agosarada, tràgica o frívola. Reiniciar el subjecte íntim i social, que hom mateix desitja ser i que el món entrebanca i escanyoleix, amb els propis materials acumulats a la mateixa pròpia memòria que el fa. És, doncs, l’ancestral activitat autonarrativa, la misteriosa autoconsciència, actualitzada per la cuita de l’anihilament postmodern, que es desplega amb l’afany d’esdevenir aquell personatge altre de si mateix que l’estalvie. Tota una oportunitat, doncs, de participar en l’experiència d’una satisfacció de l’exigència apol·línia; si això pot ser.

Francesc Mompó i Valls va nàixer a l’Olleria (la Vall d’Albaida). És professor de català i llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació. Ha guanyat diversos premis literaris com ara, el Ciutat de València, el Ciutat de Torrent, el Benvingut Oliver de novel·la i el de poesia, el Vila de Puçol, La Forest d’Arana… Junt al poeta Ramon Guillem fou el creador i impulsor de les Jornades Gastronomicoliteràries al País Valencià. També ha sigut vocal de la junta directiva del País Valencià de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Ha estat traduït i antologat al castellà de sud-amèrica, al portuguès i a l’italià. Té més d’una dotzena de novel·les publicades, entre les quals, El vol de l’Esparver, la trilogia juvenil Els ulls del llac, L’ull de Zeus i Terra de déus, Amable, Somiant amb Aleixa, Com ales d’àngel negre… i els poemaris Viàtic Marí, De la fusta a l’aigua, 55 maneres de mirar València, Suc de magrana, Atlàntic, De res poetica, Insectostomia, Llegint Celan.

"Un assaig que es llig com una novel·la". "De Warhol a @yodominguez" vist per la revista 400 Colps

La revista digital 400 Colps, especialitzada en comunicació i ensenyament, ha dedicat una ressenya al nou llibre de la professora Pilar Alfonso. "De Warhol a @yodominguez. Mirar l'art i veure el món" és un assaig amb una clara vocació didàctica, en el qual l'autora analitza el recorregut de l'art pop des dels temps de Warhol i Richard Hamilton fins l'actualitat, i com ha estat la relació amb el consumisme capitalista i les marques corporatives.

En el text, signat per Natxo Moral, inicia avisant del caràcter del llibre: "un assaig que es llig com una novel·la –diríem tirant de tòpic–, amè, entretingut i captivador alhora que profusament documentat i farcit de referències i intertextualitats". Moral posa Pilar Alfonso com a referència en l'estudi de la interacció entre les marques i la societat, gràcies a les seues anteriors publicacions a les quals s'hi suma aquesta obra; de fet, el crític l'entén com el tancament d'una trilogia, de la qual també en forma part "(Tot) el que encara no saps sobre les marques", de la mateixa col·lecció editorial.

A continuació, l'article de 400 Colps repassa els continguts i l'estil del llibre d'Alfonso, apuntant un recorregut cronològic que abasta la segona meitat del segle XX i el que duem de segle XXI, amb l'aparició de noms de talla internacional però també d'altres pròxims. Al remat, la tesi de l'obra gira en la dualitat de marques i art: "si les creacions religioses (esglésies, escultures, pintures) han esdevingut art, i les marques postmodernes (lovemarks) funcionen amb una certa devoció religiosa, no hi ha dubte que les marques voldran convertir-se en obres d’art", indica Moral.

A la part més expositiva i divulgativa, s’hi sumen tots els incisos, preguntes sense resposta, apel·lacions al lector i ironies, entre d’altres, que fan que, malgrat estar parlant d’obres d’art d’altri, el jo de l’autora estiga ben present i en condicione la lectura deliberadament. Parafrasejant Fuster, que d’assaigs en sabia un poc, podem afirmar que, fins a cert punt, tot assaig és autoretrat. No debades, amb la lectura de l’obra, estem mirant l’art i veient el món a través de les ulleres crítiques i violetes de l’autora.  

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

La revista Saó parla del nou llibre "Els bombardejos silenciats de 1938"

El crític literari Josep San Abdón ha publicat a la revista Saó un article referent a "Els bombardejos silenciats de 1938", el nou volum de la col·lecció Biblioteca dels Ports de Morella. Tal com exposa d'inici, aquesta obra coral tracta els atacs per part de l'aviació franquista i els seus aliats cap les poblacions del Maestrat i els Ports: Rossell, Albocàsser, Vilar de Canes, Benassal, Ares del Maestrat i Morella, als mesos de primavera de l'any 1938.

En l'article, San Abdón resumeix els diferents articles que signen Ricard Martí, Vicent R. Querol, Pep Querol i Carlos Sangüesa, investigadors que han tret a la llum aquests episodis que es van ocultar durant dècades. Té un paper protagonista l'anomenat Informe Fugger, un report alemany que detalla els objectius, les cartografies i els resultats dels bombardejos de la Legió Còndor nazi.

Una característica d’aquest llibre és la gran quantitat de documentació que hi aporta: mapes, fotografies i documents de tot tipus. Un llibre important per a anar coneixent noves dades del que va ser la Guerra Civil a les comarques del nord valencià.

Podeu trobar la ressenya de Josep San Abdón tot clicant ací.

"Per un relat de la cuina valenciana". Joan Garí parla de "Menjars i memòries del gust"

L'investigador gastrònom de referència Jaume Fàbrega va ser reconegut amb el IV Premi Internacional de Llibre Gastronòmic Ciutat de Benicarló per la seua obra "Menjars i memòries del gust. Les arrels de la cuina valenciana", en la qual esbossa els principals trets genuïns de la saviesa culinària que atresoren els pobles i les comarques valencianes, i ho contextualitza en el conjunt de les cuines mediterrànies.

L'obra, estrenada tot just fa unes setmanes, ja ha rebut les primeres ressenyes, com la que ha dut a terme Joan Garí al seu blog L'ofici de lector. Garí, expert també en la qüestió gastronòmica, expressa en el seu article que "la tesi de Fàbrega (difícil de rebatre) és que la cuina valenciana és un exemple paradigmàtic de l'alimentació mediterrània", i reclama més llibres com aquest per crear un relat que pose en valor la gastronomia pròpia.

Coincideixen autor i ressenyador en que la cuina és una part indestriable de la cultura i la identitat dels països, un contenidor on es poden trobar notes antropològiques, etnològiques, lingüístiques, socials, naturals... Garí conclou definint els llibres de Fàbrega "un tresor de saviesa que haurien de plaure no només els lectors gurmets, sinó qualsevol interessat en les raons d'identitat comuna de les terres de parla catalana."

Per desgràcia, al País Valencià està perdent-se a marxes forçades tot un tresor de receptes tradicionals, que la gent jove ja redueix només, a tot estirar, a la típica paella dominical. Com aquells lectors que només llegeixen novel·les (i encara, tot just, novel·letes), molts valencians desconeixen l'olla de carabassa, l'arròs amb coliflor o la tortada d'ametla. I no saben el que es perden. Contra això -i a favor d'una de les millors tradicions alimentàries del món- cal bastir el relat de la nostra cuina. 

 Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

Isaïes Minetto i Roger Pou van presentar les obres guanyadores del Ciutat de Sagunt

 

Amb carasseta i distància de seguretat, Isaïes Minetto i Roger Pou van poder presentar les seues obres al Centre Cultural Mario Monreal, mesos després de que fóra prevista l'estrena de les obres guanyadores dels Premis Literaris Ciutat de Sagunt 2019.

El valencià Minetto va fer cinc cèntims de "La pedra del temps", el llibre guanyador de la modalitat de poesia. Es tracta d'un sol poema amb més de mil tres-cents versos alexandrins que emprén un viatge literari circular.

Per la seua banda, el dramaturg català Roger Pou va presentar "Retòrica de la incertesa", una obra que ficciona les últimes hores de Walter Benjamin a una habitació d'hotel a Portbou. 

Imatge: Levante-EMV

Es convoca el VII Premi de Narrativa Breu Ciutat d'Amposta

La regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Amposta i la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó ha convocat una nova edició del Premi de Narrativa Breu que pren el nom de la capital del Montsià. Aquest setè Ciutat d'Amposta està obert a la participació fins el pròxim 15 de febrer de 2021, i les bases continuen en la línia dels anys anteriors.

Així, es demana una obra en català, original, inèdita i que no haja estat premiada amb anterioritat. L'extensió ha de comprendre entre 40 i 70 pàgines en format Din-A4, a una sola cara i a doble espai. La temàtica és lliure. Hi ha dos premis, el guardo principal, dotat de 2.000 euros, i un accèssit de 700 euros. Tant l'ún com l'altre es poden declarar deserts.

Cal lliurar quatre còpies de l'obra a la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó, acompanyades de la còpia de la instància-sol·licitud del Registre general de l'Ajuntament d'Amposta (es pot recollir al primer pis del consistori o descarregar-se de la web municipal), així com una declaració responsable que afirme que es compleix amb els requeriments de la Llei 38/2003 i que no es tenen deutes pendents amb l'Agència Tributària, la Seguretat Social i l'Ajuntament d'Amposta.

La Biblioteca també acollirà l'acte de lliurament del Premi Ciutat d'Amposta, programat en el marc dels actes de Sant Jordi a la localitat, al mes d'abril de 2021.

Aquests guardons, de caràcter biennal, busquen estimular l'hàbit i el gust per la lectura i l'escriptura per mitjà d'històries curtes i punyents. "Tant de bo fóssiu aquí" de Fede Cortés i "La carta oculta" de Susanna Lizarraga han estat les dues darreres obres guanyadores, publicades en la sèrie Minor de la col·lecció Narratives d'Onada Edicions.

Més informació tot clicant ací.

"Vides on the rocks". La campanya que proposa quatre títols de literatures del jo d'editorials valencianes

 Vídeo de la campanya Vides on the rocks

 

Sota el lema “Vides on the rocks”, les editorials valencianes Vincle Editorial, Onada Edicions, Edicions del Bullent i Lletra Impresa Edicions acaben de llançar una campanya de lectura de llibres d’assaig de caràcter biogràfic, vides i dietaris protagonitzats per personalitats insignes del nostre país.

Així, Vincle Editorial acaba de publicar La meva cambra més estimada, de Lluís del Romero Sánchez-Cutillas i il·lustracions d’Aitana Carrasco. El llibre és una apassionada evocació de la biblioteca de Carmelina Sánchez-Cutillas ─la particular habitació pròpia, en al·lusió a Virginia Woolf─ des de la qual Sánchez-Cutillas va escriure una obra immensa, entre narrativa, novel·la, poesia i treballs d’investigació sobre la història i la literatura valencianes. Una aproximació íntima i interesantíssima a la figura i obra d’una escriptora fonamental de la literatura valenciana del segle passat.

Onada Edicions trau a la llum No moriré mai. Biografia d’Eduard Punset, Premi Ciutat de Benicarló de Narrativa Memorialística, a cura de Genís Sinca. El recorregut fascinant per la vida del famós divulgador científic Eduard Punset, un dels personatges més sorprenents del panorama televisiu i cultural del darrer terç del segle xx. Mediàtic i gran difusor de la ciència, carismàtic i amb un do natural per la paraula, Punset va desenvolupar una llarga i variada tasca professional en diferents àmbits. A més de polític, va fer de representant econòmic per al Fons Monetari Internacional, de conseller de finances del president Josep Tarradellas i de ministre d’Adolfo Suárez. 

 

Per la seua part, Edicions del Bullent publica L’home impacient, un conjunt de diaris amb el qual Antoni Martí Monterde va ser guardonat amb el Premi d’Assaig Josep Vicent Marqués dels Ciutat de València. Antoni Martí Monterde va començar a escriure aquests papers en el moment que va abandonar València, on se sentia desplaçat, i s’instal·la a Barcelona. Llibres, espais, records, oblits, Cafès, constitueixen la trama d’un assaig narratiu en forma de diari sense dates, en què ressonen les potents veus de J. V. Foix, Joan Fuster i Josep Pla. Una meditació sobre el significat d’anar-se’n i preguntar-se si la vida no és una andana de per vida, un lloc d’on estar sempre anant-se’n.

Finalment, Lletra Impresa Edicions publica Mónica Oltra o el compromís, del sociòleg i escriptor Tomàs Escuder. Es tracta de la primera biografia autoritzada sobre Mónica Oltra, vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, portaveu del Consell i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives. Mónica Oltra és una de les persones de més transcendència política de les dues darreres dècades al País Valencià. Una persona que fins i tot ha transcendit les fronteres administratives valencianes, per tal com és coneguda a tot l’Estat. Una persona mediàtica, sens dubte. El llibre inclou un pròleg de Gustau Muñoz, un epíleg de Miquel Real, dues conferències inèdites i articles de la mateixa vicepresidenta sobre diverses qüestions claus de la seua política i gestió de govern.

Les quatre obres proposades reflecteixen l’objectiu d’aquestes editorials independents valencianes de reprendre les línies de publicacions amb temes actuals i atractius, després d’un any molt complicat i a l’espera que es puga normalitzar la situació en els pròxims mesos. Aquesta campanya per les lectures biogràfiques de qualitat també aspira a ser un revulsiu perquè el públic confie de nou en les llibreries valencianes com a espais segurs de consum literari.

Es presenten les obres guanyadores del Ciutat de Sagunt 2019

Havia de ser a la primavera, però l'onada pandèmica ho va impossibilitar. Ara, el 6 de novembre es recupera l'acte de presentació de les obres guanyadores dels Premis Literaris Ciutat de Sagunt 2019. Serà a partir de les 19.30 hores al Centre Cultural Mario Monreal de la capital morvedrina.

L'acte comptarà amb la participació dels autors Isaïes Minetto i Roger Pou. Minetto va obtindre el XXII Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal per "La pedra del temps", mentre que Pou es va endur amb "Retòrica de la incertesa" el XVI Premi de Teatre Pepe Alba. La modalitat de Narrativa va romandre deserta.

El Gabinet de Promoció del Valencià obsequiarà a tots els assistents a la presentació amb un exemplar d'aquestes dues obres.