Preparant novetats: "Dotze campanades" de Joan Besalduch

"Dotze campanades" és el nou llibre de l'autor Joan Besalduch, una obra en la qual a partir de la seua memòria i les evocacions, s'endinsa en l'ànima de Sant Mateu, el seu poble i capital històrica del Maestrat, una cruïlla situada entre el País València, Aragó i Catalunya. Precisament, la presentació del volum serà a seu montesana, el pròxim 4 d'abril de 2015 a les 12 a la Sala de la Vila de Sant Mateu, amb la participació de l'autor i de Joan Beltrán Rubio. 

  

"Sí, ha arribat l’hora de demanar la paraula. De sumar-te als poetes i al cantautors, a tots els homes que se senten lliures. De que les cases, els carrers, les fonts, les terres, els vents, els arbres, deixen de tindre espant. D’obrir totes les finestres de bat a bat i deixar que penetrin tots els colors de l’arc iris, el repic de totes les campanes al vol. D’oblidar totes les cauteles, de despertar les paraules adormides en l’argila del temps obscur. I com quan éreu xiquets i llançàveu un còdol, eixes campanades han d’arribar lluny, i el vent les ha de portar lluny, als carrers, als portals, a defora, als plans, a les deveses, a la muntanya, lluny, lluny.”

Joan Besalduch Mateu (Sant Mateu, 1952). Començà el seus estudis universitaris a la facultat de Filosofia i lletres de la ciutat de València. Posteriorment els continuà a la Universitat Central de Barcelona, on acabà la llicenciatura de Filologia Romànica (Hispàniques) (1977) i posteriorment de Filologia Francesa (1989). És autor de la narració "El saxo del Guerrer" publicada a Barcelona per l’editorial Stonberg l’any 2010.

"Material fotogràfic": l'odissea transatlàntica dels valencians al Nova York d'entreguerres

El proper dimarts 31 Joaquim Espinós presentarà a Alacant "Material fotogràfic", una novel·la que tracta l'emigració valenciana a les Amèriques al període d'entreguerres. L'obra va guanyar el 16è Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt 2014 i ha estat publicada per Onada Edicions.

Ramon, Manel i Héctor són tres joves valencians que emprenen la seua odissea particular de camí a l'Ítaca que era Amèrica al 1918, amb la idea de fer diners i tornar rics a la seua terra. Són els temps de la fil·loxera, les desfetes de la guerra al Marroc i l'estancament econòmic després de la Gran Guerra europea. I front a l'ambient provincià, rural i endarrerit que es vivia a les terres valencianes, la bullícia novaiorquesa els rep com a símptoma d'una nova vida. Però, el somni americà no és com els hi havien contat. L'enyorança, les incerteses davant un hàbitat estrany i l'adaptació al nou microclima de la immigració a Nova York no els posen les coses fàcils. Els hi espera un univers d'italians, irlandesos de segona generació, mafiosos, revolucionaris, explotadors però, sobretot, supervivents a la jungla humana que és la metròpoli moderna.

L'amistat, els records de les arrels i les dicotomies morals són els eixos d'aquesta història, que recorre l'Atlàntic des d'Alcoi fins a la fonda novaiorquesa La Valenciana, centre neuràlgic i termòmetre social de l'emigració d'aquestes terres a principis del segle XX.

L'autor

Joaquim Espinós (Benilloba, 1962) és professor de literatura catalana a la Universitat d'Alacant. El 2008 va obtindre el premi Josep Vallverdú d'assaig per "Història d'un entusiasme. Nietzche i la literatura catalana". És autor del relat infantil "Joan de l'Iris i el rossinyol", premi Empar de Lanuza (2002) i les novel·les "La devastació violeta" (premi Enric Valor de narrativa juvenil al 1990), "Ombres en el riu" i "El cervell de la serp" (premi Ciutat d'Elx al 2006).

La presentació serà dimarts 31 a les 20h a la llibreria 80 Mundos d'Alacant (Av. General Marvà, 14). L’esdeveniment comptarà amb la participació de l'autor, Joaquim Espinós i de l'escriptor Joaquim Caturla.

"Material fotogràfic", recomanada al Quadern d'El País

Carles Fenollosa, crític literari al Quadern, suplement del diari El País, s'ha fixat en "Material fotogràfic" com la narrativa recomanada d'aquesta setmana. Inscriu la novel·la de Joaquim Espinós (que es presenta dimarts a Alacant) en un moment que retorna a l'actualitat l'emigració valenciana als Estats Units d'Amèrica, a principis del segle XX.

"En una obra tradicional, lleugera i ben documentada, l’escriptor de Benilloba narra la història de tres amics que deixen el País Valencià per buscar la sort i la vida a l’altra banda de l’atlàntic, en la Nova York del 1918. La del pont de Brooklyn i l’Empire State, sí, però també la del restaurant La Valenciana, al cor d’aquella ciutat de les mil oportunitats", exposa Fenollosa de l'obra guanyadora del Ciutat de Sagunt.

Podeu llegir la crítica sencera tot clicant ací.

"Resetejar RTVV", ressenya de Francesc Viadel sobre l'assaig del Col·lectiu Ricard Blasco

"Reinventar-se econòmicament, comunicativament, culturalment, reinventar-se com a societat, com a país" és l'objectiu de "resetejar RTVV", tornar-la a posar en funcionament per a Francesc Viadel. El professor, periodista i escriptor ha ressenyat al seu blog l'assaig del Col·lectiu Ricard Blasco, una obra a càrrec de "comunicòlegs de solvència contrastada" amb el qual es busca posar els fonaments d'una mitjans de comunicació valencians i amb una clara funció de servei públic.

Viadel recorda la importància dels autors de tindre una ràdio televisió pública pròpia per "enfortir l’estat del benestar, la televisió entesa com l’instrument més democràtic de les societats democràtiques", que a més a més, seria un revulsiu per a la "malmesa indústria audiovisual valenciana i amb ella el sector de la tecnologia o els de les arts escèniques". El repte per a l'autor del poemari "Ciutat, dies insòlits" es troba en evitar la repetició del model anterior que va conduir a la seua extinció.

Podeu llegir sencer l'article de Francesc Viadel tot clicant ací.

El diari Més parla de la presentació de "El misteri de la capsa magnètica" a Reus

El diari Més, de les comarques del Camp de Tarragona, s'hi ha fet ressò de l'estrena del nou llibre juvenil de la reusenca Maria Lluïsa Amorós, "El misteri de la capsa magnètica", que va tindre lloc a la Biblioteca de la capital del Baix Camp. Aquest nou volum de la col·lecció Maremàgnum Sèrie Taronja, emmarcat en el gènere d'aventures, està dedicat especialment als lectors de primer cicle d'ESO, tot i que està oberta a tots els públics.

El receptari "Aceite Via Augusta, esencia del Territorio Sénia" es va presentar a Barcelona

El nou receptari "Aceite Via Augusta, esencia del Territorio Sénia", es va presentar el passat 23 de març al conegut Mercat de la Boqueria de Barcelona. L'acte va ser organitzat per la Mancomunitat de la Taula del Sénia, impulsors d'aquest projecte de gastronomia de qualitat amb el nou oli de la marca Via Augusta, representatiu de la cruïlla entre València, Catalunya i Aragó, i va comptar amb la participació del conseller d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Pelegrí.

Imatge: Mancomunitat Taula del Sénia

Reus va acollir la presentació de "El misteri de la capsa magnètica" de Maria Lluïsa Amorós

 

La Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus es va omplir aquest dimarts per a l'estrena del nou llibre de Maria Lluïsa Amorós, "El misteri de la capsa magnètica". La reusenca va comptar amb la participació de l'escriptor Magí Sunyer per parlar d'aquesta nova obra literària dedicada especialment al públic juvenil i en la qual un grup de joves suïssos -un d'ells amb ben relacionat amb Catalunya- viuran una sèrie d'aventures al voltant de la troballa d'una vella capseta que pertanyia a una dona amb molts secrets.

Francesc Viadel presenta a Barcelona el seu poemari "Ciutat, dies insòlits"

Francesc Viadel, guanyador de l'últim Vila de Puçol de poesia, estrena el seu nou llibre "Ciutat, dies insòlits" aquest dijous 26 de març a Barcelona. Serà a la llibreria La Impossible (c/ Provença, 232), a partir de les 19.30 hores, i hi participaran l'autor i l'escriptor Enric Sòria.

"Reset RTVV" es presenta aquest dijous a Alcoi

Aquest dijous 26 de març, a partir de les 19.30 hores, el Col·lectiu Ricard Blasco acosta les seues propostes per un nou model de radiotelevisió pública valenciana fins a Alcoi. A la seu de Compromís (carrer de Bartolomé J. Gallardo, 2), el sociòleg Toni Mollà i el periodista Manuel S. Jardí exposaran les idees d'aquest assaig que està recorrent la geografia del país.

Núria Ibáñez presenta a Tarragona els contes de "El Montsià de Bàrbara i Jaume"

Aquest dimecres 25 de març, a partir de les 18.30 hores, Núria Ibáñez presentarà els dos primers volums de la col·lecció de contes infantils "El Montsià de Bàrbara i Jaume" a la llibreria Adserà (Rambla Nova, 94 bis) de Tarragona.

Són llibres ideats per donar a conéixer el patrimoni dels pobles de la comarca del Montsià entre els més menuts, tant els naturals com els visitants que s'apropen per descobrir el sud català. Els dos primers contes de Núria Ibáñez són "Un tresor dins la muntanya", dedicat a Ulldecona i "Un Sant Jordi especial", dedicat a la Ràpita. Aquesta primavera s'eixamplarà amb dos obres més: "Descobrim l'or de la Plana!" i "Entre la serra i la mar".

Preparant novetats: "Més que meló!" d'Andreu Mut i Abel Jiménez

Més que meló! és fruit (amb òbvia redundància) d’una tornada a la terra. Els vint-i-cinc poemes il·lustrats que trobareu ací són un seguici de tots aquells regals saborosos que la natura i la suor de la nostra gent ens porta a la boca des que les taronges tardanes desapareixen dels camps de la terreta, just abans que comence la primavera, fins que les mandarines primerenques ens avisen que l’estiu ja s’ha acabat. Així, doncs, en Més que meló! teniu un cabasset ple de dibuixos i versos satírics, embolicats en humor valencià, per tal que ompliu els vostres ulls amb coses rodonetes, dolces i ben sucoses… Bon profit i llepeu-vos els dits!

Podreu veure la primera mostra aquest dimecres 25 de març a la Casa de la Paraula de Dénia, a partir de les 20 hores, en una presentació que comptarà amb la participació d'Artur Ruiz i la música de Nono Cervera.

Els creadors de Més que meló! són el poeta Andreu Mut i l'il·lustrador Abel Jiménez. Mut es defineix com la punxa que se li va quedar clavada al seu padrí, el boticari d’Ondara, quan es va mudar al seu nínxol en la partida Alfatares sense haver tingut cap nét que es diguera com ell. Així, l’adopció d’aquest pseudònim és una espècie de reconeixement, un quasihomenatge, a la primera persona que va estendre la seua imaginació infantil més enllà “del que tocava” amb succeïts, reals o inventats, amb les seues contarelles i molts, potser massa, acudits de vell. Durant tots aquests anys ha recitat els seus versets en certàmens amateurs de tot tipus i, sobretot, en festivals menudets, bars, locals d’associacions diverses, ateneus o qualsevol lloc on hi hagués una barra susceptible de servir begudes alcohòliques de poca o molta graduació. L’any 2013 va publicar Bunyol sense forat, un recull de versos humorístics al voltant del bon menjar i el mal beure. Per la seua banda, Abel Jiménez va començar la seua dedicació artística fa uns vuit anys, tres o quatre de forma professional. Ha treballat per a Anorak Magazine, BubbleMag i Kireei, també per a Publications for Pleasure. Ha participat en exposicions col·lectives i n’ha fet una d’individual que es deia “Lo Country”. És coeditor a Paiorfa, una editorial de fanzines i publicacions destinades als més menuts.

Preparant novetats: "El misteri de la capsa magnètica" de Maria Lluïsa Amorós

"El misteri de la capsa magnètica" és la darrera novel·la juvenil de la reusenca Maria Lluïsa Amorós. Un relat d'aventures i amistat que es presentarà el proper dimarts 24 de març a les 20 hores a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus, amb la participació de l'escriptor Magí Sunyer.

Ha començat el bon temps a la vall voltada de muntanyes. En Max, la Barbara i els seus amics inicien els dies d’estiu amb la rutina habitual de les vacances, però un fet diferent ho canviarà tot: la vella Kornelia ha tornat a l’antiga casa del poble. Una clau que la Barbara ha trobat al peu del balcó i les estranyes paraules que l’anciana els diu quan van a tornar-l’hi farà que la Barbara vulgui esbrinar quin secret amaga la misteriosa senyora Fankhauser. Acompanyada de l’Anita o d’en Max iniciarà la investigació: preguntaran als més vells, entraran a la casa abandonada, descobriran llibres amb fórmules fetilleres, visitaran els antiquaris de Berna, fins que una nit la Barbara arriba a veure coses que no s’acaba de creure.

Maria Lluïsa Amorós (Reus, 1954). La literatura sempre ha estat present en la seva vida. Va estudiar Filosofia i Lletres i Filologia Catalana. És catedràtica de Llengua Catalana i Literatura i fa classes en un institut a Reus. És autora de narrativa infantil i juvenil i ha publicat, entre altres, "Aquella tardor amb Leprechaun", "Dietari secret", "D’on véns, Jan?" Ha estat traduïda al castellà i ha obtingut un premi Vaixell de Vapor. També s’ha dedicat a la novel·la per a adults: "Els til·lers de Mostar" (1996), "Vora el llac" (1999) i "Un glop de calvados" (2003).

L'alumnat de l'IES Cristòfor Despuig recomana "La sang de la terra"

Els títols de la col·lecció Maremàgnum, destinades al públic juvenil, estan concebudes per fer-se servir com a lectures prescriptives del professorat cap els alumnes amb dues característiques fonamentals: ser històries amenes, que enganxen, i aportar una sèrie de valors i coneixements del territori. I una de les millors maneres de copsar si es compleixen aquests punts és animant-hi els joves lectors i lectores a que expressen la seua visió de l'obra i de la lectura amb una crítica sincera.

Aquest ha estat l'exercici que han dut a terme l'alumnat de 2n d'ESO de l'institut tortosí Cristòfor Despuig amb "La sang de la terra". Jordi Sierra i Fabra, referència de la literatura juvenil catalana, va prendre com a escenari un conflicte ben present en les Terres de l'Ebre: els efectes de l'acció humana sobre la natura amb el fracking, una polèmica tècnica per extraure hidrocarburs, en concret. A partir d'ací, dos joves i un periodista es veuran immersos en una sèrie d'intrigants experiències per resoldre un misteriós assassinat.

El blog Recomana'm un llibre, de l'IES Despuig, ha publicat fins a tresopinions de l'alumnat respecte l'obra de Sierra i Fabra. Els joves crítics destaquen com s'ha basat en uns fets pròxims a la realitat que els envolta, tant en el temps com en l'espai. Quant l'estil, apunten que és breu i fàcil de llegir, amb parts d'intriga que enganxen a la lectura, i també moments emotius. 

Podeu llegir-les senceres tot clicant ací.

"Un llibre intens, combatiu, valent". Manel Alonso ressenya el poemari "Ciutat, dies insòlits"

"Ciutat, dies insòlits" és el poemari amb el qual Francesc Viadel ha guanyat el darrer premi Josep Maria Ribelles - Vila de Puçol, i que arriba com una de les novetats poètiques d'Onada per aquest Sant Jordi. La revista Sons de Xaloc li ha dedicat una ressenya signada per l'escriptor Manel Alonso, qui de seguida ens contextualitza Viadel com un "outsider" de la seua generació literària.

El títol del llibre, ens informa d’una manera directa d’allò que ens hi trobarem: una mirada personal sobre una ciutat que és centre del poder econòmic i polític, un poder provincià i subsidiari del poder central, amb una classe dominant instal·lada en la fal·làcia, la demagògia més barroera, l’egoisme, l’autoodi i encaparrada en destruir tot moviment individual o col·lectiu que no estiga al servei dels seus interessos i dels seus amos.

La crítica parteix els títol: a "Ciutat", Alonso exposa com veu Viadel a València, que ben bé també podria aplicar-se a altres ciutats; mentre, a "dies insòlits" són aquells que han marcat el recorregut vital del poeta. Tot seguit, el crític apunta l'estil caracteritzat per un estil potent, personal i contundent, fins esdevindre "un llibre intens, combatiu, valent, gens ni mica pamfletari, en què l’autor ha posat la sang i el fetge, la seua llarga experiència com a observador crític i sagaç de la realitat que l’envolta, una realitat a la qual li agrada descobrir-li les veritats ocultes".

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

"Un testimonio fidedigno, de gran valor documental e histórico". El blog La retina del sabio parla del llibre fotogràfic de Pista Hitz

José Manuel Torres és l'autor del blog La retina del sabio, que tracta tant l'art de la fotografia com escrits literaris. Ha publicat una breu ressenya de "Pista Hitz, la mirada d'un enginyer", després, tal com comenta, d'acudir a una conferència dels seus dos autors, Albert Curto i Laura Tienda, de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre.

En aquest llibre, el primer de la col·lecció "Finestres al passat", Curto i Tienda van identificar una sèrie de fotografies que va realitzar l'enginyer suís Pista Hitz durant la seua estada professional al Delta de l'Ebre, i on va retratar a la societat ebrenca de la seua època, ara fa gairebé un segle.

Per a Torres, "llama la atención de Hitz por las labores agrícolas, la pesca y la navegación en el Ebro. La visión y la calidad de las fotos de interés profesional del ingeniero son semejantes a las del resto. En fin que con este tipo de imágenes se tiene un testimonio fidedigno, de gran valor documental e histórico".

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

Dones retrobades: presentació i recital de "Illa retrobada" a València

Passat dimecres 11 de març, la "Illa retrobada" de Mari Carmen Sáez es va escoltar a la seu de la Intersindical de València amb les veus d'un grup de dones de la cultura i el periodisme: Marisol González Felip, Xelo Miralles, Amàlia Garrigós, Maria Jose Poquet, Lola Bañon i Dolors Jimeno, juntament a la pròpia autora.

L'acte el va obrir Marisol González Felip. La poetessa de Nules va presentar l'obra i l'autora, va fer cinc cèntims del seu extens recorregut com a escriptora i activista cultural, i va exposar el seu punt de vista sobre "un dels llibres de poesia en valencià que més m'han impactat en els darrers anys".

En Illa retrobada, la poeta, mentre la vida li cau al damunt i vol traure-ho tot de dins, salpa, volent ser guspira d’onades, cap a una recerca en solitud i descobreix que les llunes són cegues. Inventa mirades i acomiada crepuscles per no repetir camins de tornada que no vol.  Planteja oblidar, tallar, trencar, desfer, desaprendre trajectes. Reconeix la necessitat de refer-se, de créixer entre estelles, de rentar-se les mans ferides. Intueix una illa d’esquena al món i que el món s’ha petrificat, però té la certesa que lentament tot torna a començar de bell nou, cíclicament, com un vals improvisat en l’alta mar dels papers que embruta per a viure, ara que se sent distant i incorpòria. Amb cansament, però, mamprén el rumb cap al seu nord. Comprén que cal afanyar-se a viure malgrat la boira, la no-realitat i les petites morts desenfrenades, amb la convicció que no deixarà de fluir el riu interior que desintegrarà tots els obstacles. I tot i la foscor en què segueixen navegant les paraules, celebra les certeses que sent i la inquietud dels ocells. Deixarà d’esperar perquè en la pedrera del cor una llum potent que la despulla li assenyala la terra ferma d’una illa retrobada.

Tot seguit va ser el torn de Mari Carmen Sáez, qui va fer esment, entre d'altres temes, al quefer del poeta, tant a la dedicació per compondre els versos com a la difusió del seus escrits. Finalment, va ser el moment per al recital dels versos d'"Illa retrobada". Podeu veure algunes imatges de l'acte tot clicant ací. 

"Reset RTVV" es presenta aquest divendres a Vila-real

Aquest divendres 13 de març, a partir de les 19.30 hores, la Llibreria Ausiàs, a Vila-real, acull una nova presentació de l'assaig "Reset RTVV. Per unes polítiques de comunicació al servei de la societat". 

L'acte, organitzat per l'associació cultural Socarrats, comptarà amb la participació de tres dels seus autors i integrants del Col·lectiu Ricard Blasco: el sociòleg Rafa Xambó, el periodista Manuel S. Jardí (ambdòs exmembres del Consell d'Administració de l'extinta radiotelevisió valenciana) i el sociòleg Toni Mollà. La moderació hi anirà a càrrec de l'escriptor Vicent Usó.

"Papallones silenciades sobre una mar de gel" es presenta divendres a Montcada

Aquest divendres, Josepa Montagut i Mariner presenta a Montcada (l'Horta) el seu nou poemari "Papallones silenciades sobre una mar de gel". Serà a partir de les 19 hores al Col·lectiu de Dones de Montcada, ubicat al carrer de l'Arbre s/n · mansarda de la Llar de Jubilats.

L'acte comptarà amb la participació dels recitadors Mercè Claramunt, Laura Garcia Andreu, Josep Sanchis i Lerma, Alban Campion i Mercè Puchades, així com del music Josep Ribera i l'editor literari Enric Sanç. Presentarà l'esdeveniment Isabel Robles.

"Papallones silenciades sobre una mar de gel" naix de la necessitat d’escriure i expressar sentiments sobre els fets quotidians que importen al jo líric, que li colpegen i traspassen d’allò personal a un plànol més social. Un cant a la llibertat, que cada jorn vol assolir, i no pot. Les papallones volen joioses per eixa mar incommensurable que de vegades es revolta i turmenta davant una realitat que ens duu de la desesperança a la incomprensió. Un llibre de poesies que és el fruit dels sentiments i dels neguits de la seua autora. Una cursa poètica que Josepa Montagut inicia ja en una edat madura, el que li dóna a les seues lletres el do de l’experiència i el to amarg de les pèrdues, les batalles i les esperances esvanides. Aquest és el seu primer llibre publicat.

Preparant novetats: "Papallones silenciades sobre una mar de gel" de Josepa Montagut i Mariner

Papallones silenciades sobre una mar de gel naix de la necessitat d’escriure i expressar sentiments sobre els fets quotidians que importen al jo líric, que li colpegen i traspassen d’allò personal a un plànol més social. Un cant a la llibertat, que cada jorn vol assolir, i no pot. Les papallones volen joioses per eixa mar incommensurable que de vegades es revolta i turmenta davant una realitat que ens duu de la desesperança a la incomprensió. Un llibre de poesies que és el fruit dels sentiments i dels neguits de la seua autora. Una cursa poètica que Josepa Montagut inicia ja en una edat madura, el que li dóna a les seues lletres el do de l’experiència i el to amarg de les pèrdues, les batalles i les esperances esvanides. Aquest és el seu primer llibre publicat. 

Josepa Montagut i Mariner (Montcada, l’Horta, 1955). Va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de València. Va realitzar un Taller de Poesia a la Universitat de València impartit per Jaume Pérez Montaner. Pertany al Col·lectiu de Dones de Montcada de l’Horta. Va obtindre el Premi de la Regidoria de la Dona de Burjassot, 2a edició de Relats Curts amb la perspectiva de Gènere. També ha rebut de la Biblioteca Municipal del Puig, la distinció de l’Ajuntament del Puig dins l’Associació d’Escriptors en valencià de l’Horta Nord. Ha estat inclosa en l’antologia Màtria. Noves veus poètiques dels Països catalans.

Dos articles al voltant de la figura, l'obra i l'homenatge a Antoni Ferrer

L'homenatge que el col·lectiu Lletraedeta i el Centre d'Estudis Locals de l'Eliana va retre al poeta Antoni Ferrer, passat divendres, ha tingut ressò en la premsa cultural valenciana d'aquesta setmana, amb dos articles apareguts al Quadern d'El País i al Posdata del Levante-EMV. L'esdeveniment va partir de la presentació de dues novetats literàries de Ferrer, que hi pujaria a una tercera amb el llibre homenatge "Els déus no abandonen Antoni", amb setanta-set veus poètiques i les il·lustracions d'Àngel Carreras com a reconeixement a una dels grans noms de la literatura valenciana de la segona meitat del segle XX i principis del XXI.

"D’Estellés cap ací, no hi ha cap poeta que tinga l’ambició cognitiva i l’exuberància verbal d’Antoni Ferrer"

El prologuista de "Els déus no abandonen Antoni", Enric Sòria, és l'autor de l'article "L'esplendor de la forma", publicat al Quadern d'El País. Sòria efectua una repassada per l'estil literari d'Antoni Ferrer, "un grandíssim poeta" d'esperit franciscà.  "Difícil, altament peculiar, obsedit pels seus temes i perquisicions, paradoxal, un punt revés, de vegades abstrús, en més d’una ocasió reiteratiu, però grandíssim, i amb una veu i un món tan estrictament seus que són inimitables. Acostumar-se al seu univers expressiu, veure’l desplegar-se en variacions constants, sempre sorprenents i sempre fidels al seu propi sentit, com el centre quiet d’una roda que no para de moure’s, és un dels majors privilegis que pot deparar a hores d’ara la literatura en català al lector impenitent", apunta Enric Sòria. 

"El nostre sud"

Ramon Guillem, al suplement cultural Posdata del Levante-EMV, recupera la metàfora entre el Nord i el Sud, la fredor i la calidesa, i posa l'exemple del l'homenatge literari al poeta com una mostra de que és possible "un sud civilitzat, culte, tolerant i lliure: vital i ple de llum".

Preparant novetats: "Material fotogràfic" de Joaquim Espinós

Material fotogràfic és la nova novel·la de Joaquim Espinós, amb la qual ha guanyat el darrer Premi Ciutat de Sagunt de Narrativa. Conta la història de tres amics, tres joves de divuit anys que van voler canviar el rumb de les seues vides, i per a fer-ho, es van embarcar en un vaixell cap als Estats Units. Corre l’any 1918, i les dures condicions de vida que hi havia en les zones rurals valencianes van fer que molts es decidiren a emprendre el mateix camí que ells. Una vegada arribats a Nova York, viuen tota una sèrie de penalitats i aventures, que canviaran per sempre més les seues vides. Coneixen una ciutat i uns costums radicalment moderns, que mai no hagueren somiat en la tranquil·litat tradicional dels seus pobles. La majoria trien un camí segur, però d’altres s’endinsen en territoris més perillosos. Material fotogràfic novel·la de manera efectiva i documentada l’apassionant i no prou coneguda història de l’emigració valenciana als Estats Units en les primeres dècades dels segle xx.

Joaquim Espinós Felipe (Benilloba, el Comtat, 1962) és professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant. El seu àmbit d’estudi és la literatura contemporània. El 2008 va guanyar el premi Josep Vallverdú d’assaig amb Història d’un entusiasme. Nietzsche i la literatura catalana (2009, Pagès Editors). Col·labora habitualment com a crític literari en el diari Información d’Alacant, i manté el blog elsalimentsterrestres.blogspot.com. Ha treballat també la didàctica de la literatura amb un enfocament de taller literari en el volum Literatura creativa (2000, Bullent). En l’àmbit de la creació literària ha publicat el relat infantil Joan de l’Iris i el rossinyol, premi Empar de Lanuza (2002, Ajuntament de Meliana); i les novel·les La devastació violeta, premi Enric Valor de narrativa juvenil (1991, Bullent); Ombres en el riu (1995, Bullent), i El cervell de la serp, premi Ciutat d’Elx (2007, 3i4).

"Versos de dona" amb Mari Carmen Sáez i la seua "Illa retrobada" a València

El proper dimecres, 11 de març de 2015, a les 19 hores, la poetessa Mari Carmen Sáez presenta a València el seu poemari "Illa retrobada", a la seu de la Intersindical Valenciana, ubicada al carrer Juan de Mena, 18.

L'acte s'emmarca en els actes de commemoració de la Diada de la Dona Treballadora, i per aquest motiu, hi participen un estol de dones que hi van formar part de la radiotelevisió valenciana, com ara Lydia Arenos, Maria Josep Poquet, Esperança Camps,  Lola Bañón, Amàlia Garrigós i Xelo Miralles. La presentació de l'activitat poètica anirà a càrrec de Marisol Gonzàlez Felip.

Tot clicant ací podeu veure l'esdeveniment a Facebook.

Preparant novetats: "L'any de l'herba sana" de Josep Usó

L’any de l’herba sana explica la vida d’un home, Celestino, que pot sobreviure a tot el segle xx. Per aconseguir-ho, haurà de prendre decisions molt arriscades, superar situacions molt complicades i cometre actes terribles, però arribarà a vell sense perdre la seua bonhomia. Com un home respectat i estimat pels seus i pels habitants d’un poble menut el nom del qual mai no s’esmenta. Al mateix temps, amb la seua es creuen moltes més històries. D’amor, d’enveja, de gelosia, venjances… 

Algunes comencen al poble, altres ho fan molt lluny i alguna n’hi ha que només en un moment donat passa per allà. Amb el pas del temps, el millor i el pitjor dels personatges que van desfilant per davant de Celestino va quedant al descobert i explicant, de passada, com afecta el pas dels anys, la vida i els costums dels valencians en general i, en particular, dels habitants d’un petit poble situat en una de les serres paral·leles a la costa que s’estenen, justament, darrere de la Plana de Castelló. En resum, L’any de l’herba sana és una història intensa que aconsegueix captar l’atenció del lector des de la primera pàgina i que es fa molt difícil de deixar a mitges.

Aquesta és la nova novel·la del vila-realenc Josep Usó, guanyadora del Premi Vila de Puçol de Narrativa. Autor d'obres com "Una història amb sol i ombres" o "La senda llarga", Usó és un dels narradors més potents en les lletres valencianes actuals, amb un definit estil on predominen els drames, la memòria històrica i la dignitat dels perdedors, així com personatges amb una forta càrrega emocional que no deixen indiferent al lector. 

"Cansar-se de mirar". Josep Pastells parla de "La dona sense ulls" a l'Ara

L'escriptor Josep Pastells s'hi ha fixat a les pàgines del diari Ara en l'obra d'una altra autora de les comarques gironines. Ara fa poc més d'un any, Rosa Font publicava "La dona sense ulls" després de guanyar el Premi Llorenç Villalonga - Ciutat de Palma de Narrativa, i per a Pastells, aquesta història basada en la pintora surrealista Ángeles Santos Torroella s'ha vist afectada per la polèmica oberta entre la comunitat literària mallorquina i el consistori palmesà, que "no sembla haver afavorit la difusió d'aquest missatge, ni tampoc la recepció de la novel·la", centrant-se en la manca de ressenyes i crítiques que aborden "els mèrits d'una ficció densa i poètica".

Com expressa el títol de l'article, "Cansar-se de mirar", Josep Pastells recupera un fragment del final de l'obra, a l'ocàs de la vida de la protagonista Eugènia Duran, que contrasta amb la vitalitat dels seus inicis al món de l'art. Una vida marcada per un trauma "que marca un abans i un després en la seva existència, canvia la manera de mirar i acaba patint un cert cansament vital quan, ja gran, viu voltada d'absències i aprofita la solitud per recordar el passat".

'La dona sense ulls', que de cap manera mereix ser ignorada o silenciada, té bones dosis de tragèdia i reflexió, de lírica i amor, d'experiència i passió.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací. 

"Els déus no abandonen Antoni". El llibre-homenatge de 77 poetes a Antoni Ferrer Perales

La primera novetat publicada d'Onada en aquest 2015 era una sorpresa. En el marc de la presentació de dues obres del poeta Antoni Ferrer Perales a l'Eliana, passat divendres, el col·lectiu Lletraedeta d'Escriptors en Valencià al Camp de Túria el va homenatjar amb l'aparició sobtada d'un tercer volum, "Els déus no abandonen Antoni", un poemari on una extensa nòmina de plomes literàries han deixat per escrit la seua admiració pel mestre de l'Alcúdia de Crespins.

En total, han estat fins a setanta-set poetes i poetesses aplegats dels quatre punts cardinals de la llengua, que comprenen diverses generacions i que alternen signatures consagrades amb inèdits. Un conjunt que ha donat peu a una obra que parteix de l'homenatge a Antoni Ferrer per fer palesa de la vitalitat del gènere a ca nostra, una vitalitat aconseguida gràcies a la tasca feta pel mateix Ferrer entre d'altres. La llista completa de participants ha estat la següent: Manel Alonso i Català, Vicent Alonso, Lluís Alpera, Vicenç Altaió, Maria Carme Arnau i Orts, Josep Ballester, Alexandre Bataller, Manuel Bellver, Vicent Berenguer, Pere Bessó, Berna Blanch, Jordi Botella, Ivan Brull, Joan Castellano, Francesc Collado, Josep Conill, Miquel De Renzi, Carles Duarte i Montserrat, Christelle Enguix, Maria Josep Escrivà, Josep Antoni Fluixà, Tono Fornes, Maria Fullana, Isabel Garcia Canet, Albert Garcia Hernàndez, Jesús Giron, Antoni Gómez, Marisol González Felip, Marc Granell, Jordi Guerola, Ramon Guillem, Josep Igual, Salvador Jàfer, Manel Joan i Arinyó, Joan Jordà i Sanchis, Iban L. Llop, Eduard Marco, Isidre Martínez Marzo, Begonya Mezquita, Isaïes Minetto, Josep Mir, Francesc Mompó, Anna Montero, Ángel Montesinos, Alfons Navarret, Alexandre Navarro, Joan Navarro, Vicent Penya, Jaume Pérez Montaner, Pura Peris, Josep Piera, Ponç Pons, Josep Porcar, Antoni Prats, Carme Raimundo, Ramon Ramon, Josep Ribera, Isabel Robles, Lluís Roda, Francesc Rodrigo, Emili Rodríguez-Bernabeu, Manel Rodríguez-Castelló, Josep Lluís Roig, M. Carmen Sáez, Empar Sáez, Josep Maria Sala-Valldaura, Enric Sanç, Encarna Sant-Celoni i Verger, Josep Segura, Hèctor Serra, Pau Sif, Sergi Torró, Pau Vadell, Jordi Valls, Eduard J. Verger, Francesc Viadel i Antoni Xumet. Àngel Carreras ha fet les il·lustracions, mentre que el pròleg ha estat obra d'Enric Sòria. Josep Maria Ángel Batalla, alcalde de l'Eliana, Salva Torrent, del Centre d'Estudis Locals i des de Lletraedeta ho han completat amb els llindars.

"La poesia, diu Antoni Ferrer, és probablement el més subtil mètode d’autoconeixement que l’home té. S’aboca al teixit fragmentari de la vida efectivament viscuda, sempre sargit, sempre apedaçat, i repara i revela la túnica inconsútil que aquest constant teixir i desteixir ordeix, perquè l’home, com la vida mateixa, és u i el mateix en els seus canvis, malgrat els canvis i gràcies a ells. Per això, la poesia “pot cobrir de sentit i pietat els meus dies i els dies del meu món. I la història sencera dels vius i dels morts”. Trobar, al besllum dels seus versos, tan savis i tan secretament íntims, el periple fragmentat i la tela inconsútil de l’ésser humà concret i irrepetible que és Antoni Ferrer —amb les seues contradiccions, les seues esperances, i tota l’alegria i el dolor que ha anat fent-lo ser— és una experiència que també ens repara i revela a nosaltres, els lectors, perquè la seua poesia ens acull i ens comparteix", exposa el pròleg d'Enric Sòria.

Antoni Ferrer i Perales va nàixer l’any 1943 a l’Alcúdia de Crespins (la Costera) i actualment viu a l’Eliana (Camp de Túria). Va estudiar Filosofia i Teologia. Fou professor de Secundària. És membre des de 1978 del consell de redacció de Saó. Ha publicat "Fragmentos con figuras para un vaso minoico" (premi Ausiàs March, 1978), "Partitura Laberint" (premi Ausiàs March, 1983), "Cançó de bressol per ajudar a benmorir galàxies" (Premi literari Vila d’Alaquàs, 1985), "Bagatel·les" (1990), "Cant espiritual" (1992), "Pietà" (1993), Cant temporal (2000), "Poesia reunida 1979-2006" (2006), "La dansa de les hores" (2006) i "Variacions Goldberg" (2015).

El més consultat a Onadaedicions.com durant febrer

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de febrer.

FICCIÓ

1. Després del silenci. Aquesta obra d'Enric Lluch compta amb dues edicions, la primera en Narratives, que és la que ens ocupa ara, i una de nova en Maremàgnum, dirigida sobretot per al públic escolar. D'ençà que a l'any 2010 es publiqués, la novel·la guanyadora del Premi Ciutat de Sagunt ha esdevingut un clàssic contemporani de les lletres valencianes amb un història que s'enfonsa en el drama i la memòria històrica d'una família.

2. L'Estirp de la Sang Reial. Idèntic cas que en l'anterior. Arran de la gran acollida d'aquest llibre juvenil de Pep Castellano en la col·lecció La Feram, es va reeditar posteriorment com el primer Maremàgnum Sèrie Taronja. Tot i això, les visites aquest mes s'han dirigit al primigeni, publicat un ja llunyà mes de desembre de 2009.

3. El cas Peníscola. Retornant cap a propostes més actuals, Manel Joan i Arinyó va encertar de ple en aquesta trama detectivesca, adaptada d'uns fets reals, que va aconseguir el premi Vila de Puçol. En el seu primer any de camí, ha estat una de les novel·les valencianes a tindre en compte en el ja finit 2014, tant en el públic adult com en el de l'ensenyament superior.

4. Mango con pimienta. El periple d'Ángel Martínez Bermejo per l'estat indi de Kerala serà una de les apostes per aquesta primavera literària pel que fa a la narrativa en castellà. Avalat pel Premi Internacional de Literatura de Viatges Ciutat de Benicàssim i les bones crítiques de periodistes especialitzats en aquest gènere, aquest títol permet endinsar-se en una de les zones més sorprenents del subcontinent.

5. El color dels sentiments. Després de l'éxit que va obtindre l'any passat amb "Un cabdell de fil màgic", Judit Robert va cloure el 2014 amb aquesta novetat que ha comptat amb les simpàtiques il·lustracions de Maria Garcia. Amb el personatge de Peluda, descobrim les propietats i els sentiments associats a cada tonalitat. A partir d'ací, l'autora duu a terme un contacontes que ha captivat el petit públic de Cambrils o Montblanc.

NO FICCIÓ

1. La pastisseria i la cuina de la garrofa. Un cop més, el receptari de la Fundació Alícia, juntament a restauradors, pastissers i cuiners catalans, ha encapçalat l'escalafó, bona mostra del reeixit recorregut d'una obra única i original, que ens els més de tres anys que porta a les llibreries, ha redescobert un producte ben nostrat, la garrofa, com un condiment essencial per a les llars, ben saludable i amb un ample ventall de possibilitats, com ha demostrat el llibre.

2. Antologia de Joan Fuster. No hi ha dubte que el mestre de Sueca és més conegut, avui en dia, per la seua figura que per la seua obra. Més encara en aquells títols menys mediàtics, però que igualment són una lectura punyent i actual, que reflexionen i fan reflexionar sobre els temes més diversos. A partir d'ací el professor Vicent Terol ha seleccionat una sèrie de textos que serveixen com una porta d'entrada al llegat de Joan Fuster.

3. Reset RTVV. A mig camí entre l'assaig divulgatiu i el llibre acadèmic, les propostes dels cinc membres del Col·lectiu Ricard Blasco han passejat el país per fomentar el debat al voltant del paper dels mitjans de comunicació públics després del traumàtic tancament de RTVV.

4. La cuina de Traiguera. Més gastronomia per conéixer el territori. Fa un parell d'estius, els traiguerins Rafael Gauxachs, cuiner de La Casa dels Capellans, i Vicent Sanz, escriptor, van posar per escrit la història i els costums d'aquest poble del Maestrat a partir de la seua tradició culinària.

5. El morfema ideològic. El filòleg i professor Josep-Àngel Mas va publicar a l'octubre de l'any 2008 aquest llibre al voltant d'una qüestió que per qüestions polítiques, dissortadament continua d'actualitat: el mdoel de llengua adoptat pels valencians en la formalitat comunicativa, o com els grups ideològiqcs empren diverses variants determinades, tal com va explicar fa poc al documental "Què ens passa valencians?".