Nou llibre de Jaume Renyer a Cossetània

Jaume Renyer, exmembre del Consell Consultiu de la Generalitat, secretari de l'Ajuntament de Reus, president del Fòrum Català pel Dret a l'Autoderminació i militant d'ERC publicarà, durant els primers mesos de l'any 2008, un llibre a Cossetània Edicions que tractarà qüestions sobre l'independentisme a Catalunya i sobre la política catalana. Renyer és autor de llibres com Catalunya, qüestió d'Estat, L'estat contra els pobles, L'autodeterminació del poble català i el recent L'esquerra de la llibertat. A Cossetània ha publicat els llibres Camp de Tarragona: realitat metropolitana. Aproximacions a la problemàtica de la reestructuració de l’Administració Local a Catalunya i Perspectives d’una gestió integrada dels residus municipals (1998-2008)

"Sopa instantània" de Dora Farnós, al bloc Amb els 5 sentits

En el bloc Amb els 5 sentits hi apareixia l'última setmana del mes d'octubre una entrevista a Dora Farnós autora de Sopa instàntania, el relat guanyador del 10è Premi de narrativa curta per Interenet Tinet, publicat per Cossetània Edicions.
Si voleu llegir l'entrevista sencera feu clic aquí.

"Bladé al complet"

"Bladé al complet" és el títol del reportatge que Genís Sinca va publicar al suplemet Cultura de l'Avui el passat dijous 25 d'octubre del 2007, sobre Artur Bladé i la seva obra completa. A continuació hi trobareu la reproducció d'un petit paràgraf, si voleu llegir tot l'article feu clic aquí.

"Tinc una joia a les mans. Millor dit, dues: els dos primers volums de l’obra completa d’Artur Bladé i Desumvila. Es tracta d’un material únic, exquisit, en tapa dura, 15 x 23, excel·lentment editat per Cossetània, que més enllà de celebrar el centenari del naixement de l’anomenat Josep Pla de les terres del sud, ha volgut clavar un cop editorial sobre la taula i rescatar del descatàleg i de l’oblit l’obra literària d’un dels memorialistes més importants i necessaris del segle XX al país."

Reportatge de Genís Sinca publicat el 25 d'octubre al suplement de cultura del diari Avui.

"Daniel Closa: La ciència sí que interessa a la gent, però no ens enganyem, les tafaneries poden donar més audiència"

En el número 34 de la revista nat (novembre de 2007) hi va aparèixer una entrevista a Daniel Closa i Autet, autor del llibre Blocs de ciència (Publicacións de la URV). A continuació podeu llegir un extracte d'aquesta entrevista:

"Una inesperada curiositat va empènyer Daniel Closa i Autet a obrir un bloc de ciència ara fa poc més d'un any. El seu joc va esdevenir un autèntic mitjà de divulgació científic i ara acaba de publicar un recull de textos.
Què li ha sorprès en la seva experiència?
Que tractar temes científics podia tenir un cert interès per a moltes persones. També és interessant quantes coses puc aprendre tot intentant explicar algun tema de manera entenedora.
Finalment ha optat per portar els articles a un llibre. El paper és un mitjà més accessible o és, només, complementari?
Complementari i segurament accessible, ja que el llibre el pots anar llegint al metro, al llit o a la platja prenent el sol, cosa que amb l'ordinador resulta més complicat. Cada mitjà té avantatges i limitacions.
El recull de textos és un autèntic còctel d'idees i pensaments. Ens en selecciona un?
Difícil, però en tot cas en trio dos de molt lligats. La història de l'aspirina i la de l'heroïna. Per mi va ser una sorpresa descobrir com n'estaven de relacionades. Buscant informació sobre una cosa vaig descobrir altres curiositats que desconeixia. Un anunci publicat a The Medical Press and the Circular Advertiser el 22 de novembre de 1889 es feia ressò de tres fàrmacs recents de nova generació: el tanicè, l'aspirina i ... l'heroïna! A la propaganda, hi deia que l'heroïna havia donat excel·lents resultats en casos de bronquitis. Encara no s'adonaven del que tenien entre mans. Avui això seria impensable amb els controls que hi ha per desenvolupar nous fàrmacs.

Entrevista extreta del número 34 de la revista nat, del novembre de 2007.

"Els dies a les presons de Franco d'un nascut a Les Useres..."

Al bloc de Serret Llibres, va sortir durant el mes d'octubre un article de Susanna Anglès sobre el nou llibre de Tàrio Rubio, publicat per Cossetània Edicions Per les presons de Franco. A continuació podeu llegir la reproducció de l'article:

"Tàrio Rubio escriu en un nou número de la col·lecció Memòria del segle XX (Cossetània), la història de les presons de Franco personificada en ell mateix i en primera persona. En Tàrio va néixer l’any 1920 a la vila de les Useres de Castelló de la Plana. Una vila petita, però enclavada en un racó simbòlic, tranquil i imprescindible per passejar al País Valencià. Quan estava a Vila-real en Tàrio va poder viure i contemplar la proclamació de la Segona República i després l’esclat de la Guerra Civil.
La tardor de 1937, Tàrio amb 17 anys, va marxar com a voluntari al front de Terol per defensar a la II República., però al juny de 1938 va ser fet presoner. Començà en aquell moment un llarg i pecaminós periple pel món penitenciari del règim franquista. En Tàrio Rubio va visitar tant camps de concentració, com presons i batallons de treballadors. Va passar per Reial Acadèmia Militar de San Gregorio de Saragossa, per Miranda de Ebro (Burgos), Orduña (Àlaba) i Aranda de Duero (Burgos); per les presons d’Aranda de Duero, Valdenoceda (Burgos), la Provincial de Burgos i la de Sòria, la de Torrero (Saragossa), la Model de València i la de Castelló. Finalment va ser enquadrat al batalló disciplinari de soldats treballadors, per realitzar treballs forçats a Arcos de Jalón (Sòria), Cuelgamuros-Valle de los Caídos, Somaén (Sòria) i Armiñón (Àlaba). L'alliberen l'any 1945 i marxa a Barcelona, però sempre va ésser víctima i testimoni del seu passat roig i republicà. Sempre ha reivindicat la recuperació de la memòria històrica, ha format part de diferents associacions d’expresos políticsi ha participat en xerrades, conferències, entrevistes… Tot això d´una manera o altra queda reflectit en el llibre que presenta Cossetània.
Molts joves com ell es van veure abocats a una guerra sense precedents (ni a l'Estat ni a Europa). La diferència està en què alguns d'ells senten la necessitat de contar-ho quan la història ho permet. Tàrio Rubio ha trobat l'oportunitat i ho ha aprofitat amb Cossetània i l'ajut, a l'hora de guardar cura del relat de Gemma Caballer i Oriol Dueñas. Hi ha moltes històries darrere de cadascun dels presos de Franco. Aquesta n'és una d'important, en la qual queda clar que la fita del règim franquista amb la política de les presons i la persecució de resultats d'aquestes, era escarmentar els que havien defensat la República.
Llegir aquest llibre és un exercici que ens ensenya a apropar-nos a la nostra història i al l'episodi més dramàtic de la mateixa com és la Guerra Civil. La narració, a més, és fàcil. No es dona massa voltes a les coses i és ràpid en l'expressió, clar i concís.
Els llibres que conten històries verídiques i pròpies tenen una força especial. Són llibres molt contundents que capten l'atenció del lector.
Quan es llegeix aquest llibre sempre podem pensar en algú que s'ha vist amb, si fa o no fa, sotmès a les mateixes situacions. Els camps de concentració, les presons, els batallons de treballadors….tenen efectes a curt i llarg termini molt similars en tots els que les pateixen.
Tàrio pot estar orgullós, en definitiva, de moltes coses…. però sobretot d'oferir un testimoni que fa memòria i que construeix un exemple cap a la convivència."

Article de Susanna Anglès extret del bloc de Serret Llibres, publicat durant el mes d'octubre.

Cossetània publica la 3a edició de "La ciutat dels somriures" de Martí Gironell

Cossetània Edicions ha tret aquest mes d'octubre la tercera edició del llibre de Martí Gironell (autor d'El Pont dels jueus) La ciutat dels somriures. Històries de supervivència Bombai. Els lectors diuen de l'obra que "el relat commou i sorprèn. Llegir totes aquestes històries t'omple de compassió i amor humans" i que "és un llibre ple de sentiment, d'experiències viscudes, d'històries de gent que lluita sense parar i que només demana una oportunitat, un somriure, una carícia, que els ajudin a tenir un instant de felicitat".
Aquesta tercera edició de La ciutat dels somriures, renovada i millorada, s'adapta al canvi d'imatge de la col·lecció Prisma i ens ofereix un llibre de tapa dura i amb un quadernet interior de fotografies a tot color.

Resum
LA CIUTAT DELS SOMRIURES recull un cúmul de sensacions i un catàleg d’històries plenes de dignitat i d’esperança de vida, fruit de dos viatges a Bombai. Martí Gironell retrata amb ulls d’un cooperant occidental i un estil directe la realitat d’una ciutat plena de contrastos. D’una banda, a través de l’experiència de l’autor, el lector és testimoni de la lluita dels treballadors d’una ONG que s’esforcen per donar un futur més digne als dos col·lectius més desvalguts, però, alhora, pilars bàsics de qualsevol societat, la de l’Índia inclosa: els nens i les dones. I de l’altra, dels esforços que han de fer tant aquestes criatures com aquestes dones per gestionar un present que els pugui garantir un futur. Gràcies a la força de les històries d’uns personatges reals, la majoria carregats de malalties i maldecaps, Gironell aconsegueix traslladar el lector fins a les portes de l’infern perquè comparteixi els anhels, les frustracions, els desitjos, els neguits, les emocions, les alegries i les desgràcies d’una sèrie de persones que no perden mai el somriure ni la dignitat en la seva batalla personal per sobreviure a la malaltia i a la misèria. L’escenari és el d’una ciutat, Bombai, capital econòmica de l’Índia, on la vida i la mort prenen el te juntes. L’autor destinarà els diners que obtingui de la venda d’aquest llibre al Committed Communities Development Trust (ccdt) de Bombai.

L'autor

Martí Gironell (Besalú 1971), llicenciat en periodisme per la Universitat Pompeu Fabra i en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona, va començar la seva carrera periodística quan tenia 14 anys a Ràdio Besalú. La va continuar a Ràdio Olot, a RAC 105 i a Catalunya Ràdio, on ha fet diversos programes, com el Catacrack, D’Interès General o El Pont de les Formigues. Paral·lelament, va col·laborar en el Diari de Girona i va publicar reportatges a El Periódico de Catalunya i a la revista Marie Claire. En televisió va presentar el programa En Directe i els informatius del canal 3/24. Actualment treballa als Serveis Informatius de Televisió de Catalunya. És autor de La ciutat dels somriures (2005) i d'una de les novel·les més venudes durant el 2007 El pont dels jueus (2007). La ciutat dels somriures va ser el seu primer llibre, fruit de les experiències viscudes i de les persones conegudes en dos viatges consecutius a Bombai.

"Aventura per la Barcelona Modernista" de la mà de Roger Roig i Lluís Albert Arrufat

A l'edició digital d'El Punt, el dilluns 22 d'octubre de 2007, hi va sortir publicat un article de la Fina Anglès sobre el llibre de Roger Roig i Lluís Albert Arrufat La Barcelona modernista publicat per Cossetània Edicions. A continuació podeu llegir l'article reproduït:

"Després d'haver descobert La Tarragona romana i d'haver-se passejat per les terres del Quixot, aquest nou volum de la col·lecció Els Amics del Zum-Zum, trasllada els protagonistes, la Carla i el Pol, que van conèixer en Zum-Zum un dia a la fira i ja no se n'han separat mai més, a la Barcelona modernista.
En aquest tercer lliurament, en Zum-Zum, un globus tan especial comparteix guiatge i companyonia no solament amb els seus dos amics de sempre sinó també amb un altre personatge molt i molt singular: el drac de trencadís del parc Güell.
Tots quatre, doncs, hauran de resoldre un enigma que afecta la construcció de la Sagrada Família. Per descomptat, per cercar solucions a un problema cal definir-lo i disposar de tanta informació com sigui possible sobre el tema. Per tant, els serà necessari saber coses del modernisme, d'Antoni Gaudí, dels edificis modernistes de Barcelona, com ara la Casa Lleó Morera de Domènech i Montaner, la Casa Ametller de Puig i Cadafalch i la Casa Batlló del mateix Gaudí; hauran de passejar-se detingudament per la Pedrera o el parc Güell i, no podia ser d'una altra manera, pel temple de la Sagrada Família.
En fi, aquest nou text de Roger Roig, que amb la complicitat dels seus personatges viatgers i una trama d'aventura mitjançant la qual cerca l'interès del lector i que sempre interessa molt els infants, es proposa fer arribar als més joves les característiques de l'arquitectura del modernisme i donar-los a conèixer els principals monuments barcelonins que pertanyen a aquest corrent artístic. El text narratiu el completen «Quatre notes sobre Gaudí i la Sagrada Família», de contingut divulgatiu.
Quant a les il·lustracions, Lluís Albert Arrufat, seguint la línia de la col·lecció, situa els personatges –també seus– en entorns acolorits no només pel trencadís que és omnipresent en l'arquitectura modernista i, és clar, en el text visual, sinó també per les seves propostes plàstiques.
I encara ens agrada remarcar el gest de complicitat que sembla que la il·lustració que enceta el llibre dirigeix al lector, ja que Arrufat la presenta des de l'anomenat pla picat, o sigui, una visió vertical superior, que correspon a la visió des d'un globus, encara que sigui captiu d'un fil. I és que no podem oblidar que és en Zum-Zum qui, com es diu en la contraportada, «condueix el Pol i la Carla a situacions inesperades i, alhora, és el responsable que visquin cada dia noves i emocionants experiències».
Finalment l'enigma es resol primer parlant i després seguint els camins per aconseguir de bones maneres allò que és millor per a tots. Queda del tot clar per a tothom, sigui de naturalesa humana, o tingui el cor de pedra o el cos d'aire, com en Zum-Zum, que l'objectiu de tots és veure acabat el temple de la Sagrada Família.
I, com que «feina feta, no té destorb», el drac de trencadís del Parc Güell es pot reincorporar a la seva tranquil·la dedicació de donar la benvinguda als visitants just a l'entrada del parc, i el Pol, la Carla i en Zum-Zum continuen a la recerca de conèixer nous llocs i de trobar noves coses per aprendre.
El llibre es presenta en tapa dura, amb les il·lustracions sense cap emmarcament i amb el text amb un tipus de lletra molt clara. Són aspectes del tot adequats, al nostre entendre, per a l'ús autònom que és desitjable per part dels lectors més joves als quals va adreçat."

Article de Fina Anglès Soronellas, extret de l'edició digital d'El Punt, el dilluns 22 d'octubre de 2007.