Presentació del llibre "Dona i art" a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer

El setmanari L'Eco de Sitges publicà una ressenya del llibre Dona i art. O la dansa de Lilâ, de Teresa Costa-Gramunt, divendres 26 de novembre.

L'article fa una breu crònic sobre la presentació del llibre, el 24 de novembre a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, i destaca algunes de les artistes a les que fa referència l'obra de Teresa Costa-Gramunt:

"Dona i art ha estat editat per Cossetània Edicions amb la col·laboració de l'Institut Català de la Dona, dins la col·lecció El Tinter. Entre les artistes de les que es comenta la vida i l'obra hi trobem en primer lloc Florència Coll, pintora sitgetana que comparteix cartell amb una seixantena de creadores en una panoràmica variada i diacrònica. A destacar els articles dedicats a Waltraud Maczassek, Conxa Ibàñez i Carme Riera. També hi trobem la pintora sitgetana Carmen Nicolás o la penedesenca Mª Assumpció Raventós, reconeguda pel seu treball en el camp del tapís."

La presentació de "Temps de neu, 25 anys" ja es pot veure en vídeo

La presentació del llibre Temps de neu, 25 anys, d'Antoni real, que va tenir lloc el 18 de novembre a la llibreria Bertrand de Barcelona, ja es pot veure en un vídeo.
Les imatges mostren les intervencions d'Eduard Berraondo, Antoni Real i Josep Maria Figueres, vinculats al programa Temps de neu des dels seus inicis, que van parlar sobre la innovació que suposà l'espai sobre esports de neu de Televisió de Catalunya, i que aquest llibre plasma recollint els seus millors moments.

"Temps de neu, 25 anys" és el llibre més venut de no ficció segons els rànguings del "Periódico" i l'"Avui"

El llibre Temps de neu, 25 anys, d'Antoni Real, aparegué la setmana passada a la primera posició dels rànguings dels diaris El Periódico i Avui dels més venuts de no ficció.
L'obra sortia per segona vegada consecutiva a la llista del Periódico de dimecres 24 de novembre i a la de l'Avui de dijous 25 de novembre.

La intriga, la fantasia i el terror acompanyen a "La vall del Miracle"

En un temps en què certa església entona mea culpa per excessos carnals d’alguns homes sacerdots, aquesta novel·la, escrita pel traiguerí Armando Vericat i guanyadora del XXVIIè premi de narrativa Ribera d’Ebre, lliurat a Vinebre, ens recorda que la sotana capellana sempre ha vestit cor i carn, membre i sentiments.
La vida faldillera i accidentada de mossèn Pere Combes, de la França a Bot i, finalment i fatalment, Traiguera, ens sedueix ràpidament, pàgina rera pàgina. L’acompanyem en el seu risc. Li compartim fugida i pena. El penedim en l’amor i la desgràcia i acabem clamant per ell penjat a la forca, per a sobreviure per segona volta a la mort anunciada.
La intriga, la fantasia i el terror ens acompanyen en aquesta història d’atractiva factura medieval. La supervivència emparada pel santuari, la persecució i tornada del passat pecaminós, l’amor recuperat esquarterat en lluna plena, el frare esdevingut meitat bèstia meitat home llop, el judici de les mentides i les invencions entre germans confrares són recuperats en una troballa a la Font de la Salut, gairebé cinc-cents anys després.
Descansi en pau fra Pere Combes, qui va prenyar dones, va trencar el vot de castedat, va mentir, va desgraciar un matrimoni i, el pitjor de tot, va gosar trencar la promesa feta a la Mare de Déu de la Font de la Salut. En descàrrec seu, al·lega que ho va fer tot empentat per les circumstàncies de la vida...
La justícia de Déu i de l’Orde de Montesa fa segles que l’han jutjat. Per això, la vida sentenciada d’aquest fra saltaparets ens impedeix acabar afirmant que dels pecats del piu nostre senyor se’n riu. I l’aterridora mort de la seva estimada Cinta ens fa impossible acabar proclamant que els pecats de la xona nostra senyora els perdona.

Ressenya de Jordi Grau, participant en la promoció de la novel·la La vall del Miracle, d'Armando Vericat Climent.

Excursió a la cova del Manco

La cronista acompanya Miquel S. Jassans a contemplar la balma ‘de les estrelles', on ha ambientat bona part de l'acció de Retorn a Sefarad, la seva última novel·la

Miquel S. Jassans assenyala les estrelles de la cova del Manco (N.B.)

Un diumenge de començaments de tardor enfilem amb el Miquel i l'Agnès el coll d'Alforja i aparquem els cotxes vora la font de la Paua per anar a trobar el camí dels masos, que ens ha de conduir a la balma de les estrelles, una presumpta sukkà (cabana) del rei David que és una de les protagonistes de la novel·la de Miquel S. Jassans Retorn a Sefarad (Cossetània Edicions), la tercera mostra del nervi narratiu d'aquest homenot d'Alforja. La cronista s'ha encaparrat a anar a veure en persona la balma, que és la cova del Manco de tota la vida, i aquí estem, trescant pels camins de sota el poble abandonat de la Mussara. Costa mantenir unit el grup, que si ara un rovelló, mira, mira, que si ara un ramet d'orenga, olora, olora, però finalment arribem a la cova, “una mena de balma ocasionada per un estrat calcari enorme que havia quedat la meitat suspès en l'aire quan l'espadat terreny va ser gastat per l'erosió de l'entorn”, la descriu el mateix Jassans a la novel·la. La balma, que passa prou desapercebuda, és interessant de fora però encara ho és més de dins, amb un sostre ple d'estrelles que recorden les del rei David. L'escriptor i pintor la va trobar ja fa anys gairebé per casualitat amb la seva esposa ja desapareguda, Teresa Pellissa, i vint-i-cinc anys després, tot buscant bolets, la va tornar a localitzar amb la seva parella actual, Agnès Padró. Jassans de seguida va creure que aquella cova podia estar relacionada amb les importants comunitats medievals de jueus que van viure a l'Aleixar, Vilaplana i Alforja. I a partir d'aquí, va començar a gestar Retorn a Sefarad, una novel·la que parla d'exilis (“de fet, la novel·la s'havia de dir Exilis”, apunta) i de diàspores, les dels jueus del segle XV i la dels republicans del XX. Dos descendents dels dos grups es troben i uneixen esforços en la recerca de les seves arrels. Una recerca que acaba sota les estrelles de la cova del Manco.

La novel·la ha agradat molt a la cronista, tant com la primera, El secret dels pergamins càtars, que va revelar la faceta literària de Jassans, savi, pintor, arqueòleg i autor d'estudis d'onomàstica. L'alforgenc té la virtut de ser un escriptor que pinta o un pintor que escriu, motiu pel qual sembla que escrigui amb pinzell quan diu coses com aquesta: “Ara, en remuntar l'altiplà, el paisatge prenia un altre caire, es feia més majestuós, la vista s'escampava des del delta de l'Ebre fins més enllà de Tarragona, mentre als seus peus les terres del Camp escampaven fumeroles provinents de viles i poblets que es dibuixaven entre els conreus, i munió d'espurnes rutilants eren els espills de basses i superfícies brillants de les masades. Al lluny, la ratlla platejada de la Mediterrània mostrava lluentors metàl·liques, reflexos i contrallums del sol matiner”. Com si contemplessis el paisatge d'un quadre, vaja. No sabem amb certesa si la cova del Manco va ser una sukkà, una cabana on jueus del Baix Camp celebraven la festa de les Cabanelles o Tabernacles. O potser va ser un pastor que, avorrit de trescar amb les cabres, un dia va pintar un cel estrellat a la balma. Sigui com sigui, contents i un xic emocionats de pensar que hem estat potser en una sukkà de l'any de la picor, tornem a agafar carregats amb uns quants bolets i uns ramets d'orenga el camí, ara costerut, de retorn al cotxe.

Article de Natàlia Borbonès al diari El Punt de dijous 11 de novembre sobre la novel·la Retorn a Sefarad, de Miquel S. Jassans.

Cossetània amplia la seva llista de llibres digitals

Cossetània ha incorporat noves obres a la seva llista de llibres en format electrònic. Clicant sobre cada títol accedireu a la pàgina de la xarxa d'editors Edi.cat, on ja es poden adquirir les següents obres:

Besties i bestioles (peixos de riu, amfibis, rèptils, insectes...), de Celdoni Fonoll.

Primera guia del boletaire, de Ramon Pascual.

La vall del Miracle, d'Armando Vericat.

Pel Matarranya en BTT. 14 itineraris pel Matarranya Mitjà i Baix, de Francesc Roig.

La vall del Fluvià en BTT. Pedalant per l'antic comtat de Besalú. 18 itineraris, de Joan Bosch.

"Dona i art" reflexiona sobre els treball artístic de dones, sovint marcat pels prejudicis androcèntrics

El llibre Dona i art. O la dansa de Lilá, de Teresa Costa-Gramunt, es presentarà dimecres 24 de novembre, a les 7 del vespre, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, de Vilanova i la Geltrú.

La presentació anirà a càrrec de Mireia Rosich, directora del Museu Víctor Balaguer.

«El camp de la creació artística feta per dones, tot i que cada vegada menys, continua marcat per prejudicis androcèntrics. Sembla un deure intel·lectual de les dones col·laborar a tornar a situar l’art femení en l’espai de l’activitat artística que homes i dones compartim. Cal fer visible el que encara no ho és prou. Els textos que aquí es publiquen són crònica alhora que reflexió sobre esdeveniments puntuals (exposicions, lectures) que han motivat un comentari. La crònica situa els treballs puntuals de les artistes. La reflexió projecta les seves trajectòries en les coordenades de temps/espai de l’art.» (extret del pròleg)

Teresa Costa-Gramunt (Barcelona, 1951) viu a Vilanova i la Geltrú. De formació humanista, és graduada en Disseny Gràfic, especialitzada en ex-libris. Fundadora de l’Associació Catalana d’Exlibristes (1989), també és la presidenta de l’Associació Dones Artistes Som 7. A partir del 1990 s’ha dedicat bàsicament a la creació literària. Des de llavors ha publicat cap a trenta llibres entre assaigs, narracions, poemes i prosa poètica. Col·labora al Diari de Vilanova, L’Eco de Sitges, El 3 de Vuit i a Vilanovadigital. És autora del blog literari El Vel d’Harmonia. En l’àmbit artístic, ha elaborat el retrat del pintor i gravador Enric- Cristòfol Ricart i ha escrit una monografia del pintor vilanoví Jordi Santacana. L’any 2007 publica Flor a l’ombra. Reflexions sobre el femení.

Lluís Guinó: "Besalú té un entorn espectacular que "La vall del Fluvià en BTT" dóna la possibilitat de conèixer"

Signatura d'exemplars durant la presentació de La vall del Fluvià en BTT

El llibre La vall del Fluvià en BTT. Pedalant per l'antic comtat de Besalú. 18 itineraris, de Joan Bosch i Font, es va presentar divendres 19 de novembre a la sala d'actes de l'Ajuntament de Besalú.

La presentació va anar a càrrec de Lluís Guinó, alcalde de Besalú, i de l'autor.

Guinó va elogiar els coneixements de l'autor sobre l'entorn de Besalú i el valor divulgatiu de l'obra:

"L'autor coneix molt bé els camins de l'entorn de Besalú".
"Besalú té un entorn espectacular que aquest llibre dóna la possibilitat de conèixer. És un llibre que dóna valor al municipi".

Joan Bosch va parlar sobre la seva voluntat de transmetre l'interès per la muntanya i donar a conèixer la Vall del Fluvià:

"Soc una enamorat de la muntanya i en aquest llibre he intentat transmetre les meves emocions."
"Aprofito per reivindicar l'espai natural de la Vall del Fluvià."
"Vull donar a conèixer el meu poble més enllà del centre històric."

La presentació del llibre "Escoltant Cruyff" ja es pot veure en vídeo

La presentació del llibre Escoltant Cruyff. La seva vida i el seu futbol en 150 frases, d'Edwin Winkels, que va tenir lloc dimarts 16 de novembre al Col·legi de Periodistes de Catalunya, ja es pot veure en vídeo.

Les imatges mostren les intervencions de l'escriptor Sergi Pàmies, que parlà sobre la personalitat de Cruyff també com a reclam cultural i turític, al costat de personatges com Dalí, Miró o Gaudí, i de l'autor, que analitzà algunes de les frases més recurrents del protagonista del llibre.

Josep M. Figueras: "Temps de neu és un programa sobre esquí que va ser pioner a Catalunya"

Presentació de Temps de neu, 25 anys, a la llibreria Bertrand

El llibre Temps de neu, 25 anys, d'Antoni Real, es va presentar dijous 18 de novembre a la llibreria Bertrand de Barcelona.
A l'acte hi assistiren, a més de l'autor, el dr. Josep Maria Figueras i el periodista Eduard Berraondo, impulsors del programa Temps de neu ja en els seus inicis.

El dr. Josep Maria Figueras parlà sobre les primeres emissions del Temps de neu, fa 25 anys, un moment en què van ser pioners en programes sobre esquí a Catalunya.

Toni Real agraí la participació de tots aquells que fins ara han col·laborat amb el Temps de neu. Real va destacar, sobre el contingut de l'obra, el Top Ten amb imatges i les principals característiques de les deu millors estacions d'esquí del món, i va recordar el funcionament dels forfets que es regalen com a promoció.

L'autor, a més, va fer referència a l'espai que el llibre reserva als relats i a les fotografies que els seguidors del programa han aportat.

"La vall del Fluvià en BTT" presenta un espai singular amb camins, corriols i pistes per a tots els gustos i dificultats

El llibre La vall del Fluvià en BTT. Pedalant per l'antic comtat de Besalú. 18 itineraris, de Joan Bosch i Font, es presenta aquest divendres 19 de novembre, a les 8 del vespre, a la sala d'actes de l'Ajuntament de Besalú.

La presentació anirà a càrrec de Lluís Guinó, alcalde de Besalú.

La vall del Fluvià és un espai natural molt singular per a la pràctica de la BTT. En aquesta guia trobareu camins, corriols i pistes que no surten en cap mapa, però també senders i bones pistes per pedalar. Hi trobareu itineraris per a tots els gustos i dificultats, per posar-vos a prova i per anar de passeig en família. La generosa vegetació de la zona acompanya la gran riquesa d’art romànic que trobarem en ruta: ermites, esglésies i masies de gran bellesa. Tots els itineraris d’aquesta guia són circulars i tenen el seu punt de sortida i arribada a la vila comtal de Besalú. Un poble que per la seva història és fuster i matalasser del bressol de Catalunya.

Joan Bosch i Font
Joan Bosch i Font va néixer a Besalú el 1968. És escalador i promotor de l’Escola d’Escalada El Castell dels Moros de Beuda. Com a alpinista ha fet l’Himàlaia (1988) i el Karakorum (1993) i; com a ciclista de muntanya, el Petit Tibet (2009), on completa més de 1.000 km al nord de l’Índia, tot superant colls de més de 5.000 metres al Ladakh. Va ser president del Centre Excursionista Besalú des del 1994 fins al 1998, i és soci fundador del Club Btt Besalú Desfrenats. Ha publicat articles d’escalada en revistes especialitzades i la seva activitat professional està lligada al món dels esports de muntanya.

El llibre "Escoltant Cruyff" apareix als diaris "El Periódico", "El Mundo deportivo" i "Sport"

El llibre Escoltant Cruyff. La seva vida i el seu futbol en 150 frases, d'Edwin Winkels, que es presentà al Col·legi de Periodistes de Catalunya dimarts 16 de novembre, aparegué als diaris El Periódico, El Mundo Deportivo i Sport de dimecres 17 de novembre.

Marcos López, al Periódico fa referència a la rellevància de Cruyff en el món de l'esport i recorda algunes de les frases que apareixen al llibre:

"A Johan Cruyff se le escucha y luego se le interpreta. Hasta sus silencios ha llegado a descodificar Edwin Winkels[...]"
"La táctica decide adónde va un balón y la técnica cómo llega ahí"[...] Primero, cuando tienes la pelota debes ser capaz de pasarla correctamente. Segundo, cuando te la pasan, debes tener la capacidad de controlarla". Obvio"

Al diari El Mundo Deportivo, Eduard Omedes parla sobre la celebritat de les frases de l'exentrenador del Barça:

"La publicación, editada por Cossetània en catalán y Lectio en castellano, recoge 150 frases célebres del exentrenador del Barça, frases que se han convertido a lo largo de los años en una forma de entender el fútbol y la vida."

Sílvia González, al diari Sport, també citava alguna de les frases que apareixen al llibre:

"Nunca cometo errores porque me cuesta mucho equivocarme"; "si tenemos la pelota ellos no pueden hacer ningu gol"; o "si tienes la pelota no es preciso defender porque sólo hay una pelota".

El llibre "Temps de neu, 25 anys" apareix entre els més venuts al rànquing dels diaris "El Periódico" i "Avui"

Temps de neu, 25 anys, d'Antoni Real, apareix per primera vegada entre els llibres més venuts de no ficció en català als rànquings dels diaris El Periódico i Avui.

El llibre apareixia a la quarta posició a la llista del Periódico de dimecres 17 de novembre i també a la de l'Avui de dijous 18 de novembre.

"Temps de neu, 25 anys" recull els millors records i imatges del programa de TV3

El llibre Temps de neu, 25 anys, de Toni Real, es presentarà dijous 18 de novembre, a 2/4 de 8 del vespre, a la llibreria Bertrand de Barcelona.

La presentació anirà a càrrec del dr. Josep Maria Figueras i de l'autor, Antoni Real.

Temps de neu, 25 anys és un llibre commemoratiu per celebrar el quart de segle de vida d’un dels programes més antics de TV3. El periodista Antoni Real, director i presentador de l’espai durant aquest quart de segle, ha aconseguit reunir al llarg de més de 220 pàgines, els millors records, històries, personatges, anècdotes, i imatges que han acompanyat Temps de neu en la seva trajectòria. Un llibre televisiu, escrit amb llenguatge molt directe i il·lustrat amb espectaculars fotografies. A l’igual que el programa de televisió, Temps de neu, 25 anys també fa un recorregut exhaustiu per totes les estacions del Pirineu i mostra el seu particular Top Ten amb imatges i les principals característiques de les deu millors estacions de tot el món.
Els forfets que es regalen en aquesta promoció es podran utilitzar de la manera següent:

Estacions d'Esquí Alpí:
-Baqueira Beret, qualsevol dia de la temporada.
-Boí Taüll Resort, qualsevol dia en temporada baixa.
-Gran Pallars (Espot Esquí i Port Ainé), tots els dies laborables de la temporada.
-La Molina, durant la celebració dels Campionats del Món d'Snowboard (del 16 al 22 de gener) i a partir del dia 1 de març tots els dies laborables fins al final de la temporada.
-La Masella, a partir de l'1 de març tots els dies laborables fins al final de la temporada.
-Port del Compte, a partir del 14 de març tots els dies laborables fins al final de la temporada.
-Tavascan, qualsevol dia de la temporada.
-Vall de Núria, qualsevol dia de la temporada.
-Vallter 2000, a partir del 14 de març tots els dies laborables fins al final de la temporada.

Estacions d'Esquí Nòrdic
A Aransa, Guils de Cerdanya, Lles, Bosc Virós, Sant Joan de l'Erm i Tuixent La Vansa, s'hi pot anar qualsevol dia de la temporada.

Antoni Real
Va començar a fer de periodista amb disset anys i va agafar molt ràpidament el camí de l’especialització en el món de la neu. En 35 anys de professió ha treballat als diaris Dicen…, Sport i El Noticiero Universal, a Catalunya Ràdio com a guionista del primer programa d’esquí, i des de fa 25 anys a TV3, on dirigeix i presenta el Temps de neu des del començament. Com a enviat especial, ha cobert la informació de tots els Jocs Olímpics d’hivern des de Sarajevo (1984) fins a Vancouver (2010) i d’una munió de proves de la Copa del Món d’esquí alpí. En representació de TV3, va formar part del comitè organitzador de la Copa del Món de la Molina i dels mundials d’snowboard. Al llarg d’aquests 25 anys de Temps de neu ha arribat a fer més de 500 reportatges de neu en més de trenta països diferents. Durant deu anys, va dirigir i editar la guia internacional d’estacions d’esquí Slalom. Des de fa deu anys, dirigeix i presenta també a TV3 el programa Temps d’aventura, la versió estiuenca del Temps de neu. L’any 2008 va dirigir el documental 100 de neu, premiat com a millor reportatge en el Festival Internacional de Cinema de Barcelona. Al llarg d’aquests 25 anys de Temps de neu ha rebut diferents reconeixements nacionals i internacionals; l’últim, l’any 2010, premi a la trajectòria en el prestigiós guardó Pica d’Estats. Amb Cossetània Edicions ha publicat també 100 anys d’esquí a Catalunya, Passions de neu, i la novel·la Sota la neu.

Sergi Pàmies: “Cruyff l’hauríem de posar en una llista amb Dalí, Miró i Gaudí, com a focus turístico-cultural”

El llibre Escoltant Cruyff, del periodista Edwin Winkels, s’ha presentat al Col·legi de Periodistes de Catalunya

L'autor, Edwin Winkels, i l'escriptor Sergi Pàmies, durant la presentació

El llibre Escoltant Cruyff. La seva vida i el seu futbol en 150 frases, d’Edwin Winkels, que acaba de publicar Cossetània Edicions, s’ha presentat dimarts 16 de novembre al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Durant l’acte, l’escriptor Sergi Pàmies ha fet referència a la realitat internacionalitzada que és el Barça des de la seva fundació. Això és el que ha permès l’arribada de persones com Johan Cruyff, de qui n’ha destacat les seves possibilitats, també, com a reclam turístic i cultural: “Cruyff l’hauríem de posar amb Dalí, Miró, Gaudí...són uns focus turístico-culturals d’entre els quals és molt important la figura de Cruyff”. Per l’escriptor el més rellevant de l’obra, que també compta amb una versió en castellà a Lectio Ediciones, Escuchando a Cruyff. Su vida y su fútbol en 150 frases, és l’aproximació racional que aporta l’autor, a través de la interpretació del personatge i un gruix de dades necessari.
L’escriptor també ha diferenciat tres eixos a l’entorn dels quals giren les frases dels llibres: “l’Atzar religiós (des del punt de vista futbolístic), l’aforisme filosòfic i la sentència, que en el cas de Cruyff no ha estat mai innocent”. També ha parlat sobre la posició de privilegi des de la qual l’autor ha elaborat el llibre: “a vegades ens falta informació sobre la part holandesa de Cruyff i a ells els falta informació sobre la part catalana de Cruyff. Algú que ha estat pendent de les dues bandes, té una posició de privilegi”.
L’autor de l’obra, el periodista Edwin Winkels, ha citat alguna de les frases més rellevants de Cruyff que apareixen al llibre, com ara “Mai cometo errors perquè em costa molt equivocar-me”, “Abans de cometre un error, no el cometo”, En un momento dado” o “Un paloma no hace verano”. Winkels ha parlat sobre la importància de les publicacions sobre esports i, en concret, sobre futbol, més enllà dels diaris esportius. Per al periodista, l’opinió de qui va ser entrenador del Barça avui segueix sent molt vàlida, tot i que destaca la tasca dels periodistes a l’hora de fer entendre el discurs de Cruyff.
Edwin Winkels, nascut a Utrecht (Holanda) el 1962 i diplomat en periodisme, va treballar al diari Het Vrije Volk (Rotterdam) abans d’arribar, el 1988, a Barcelona. El 1991 Va començar a treballar a El Periódico de Catalunya com a redactor d’esports. Va cobrir els Jocs Olímpics, el Tour de França i va seguir, durant 12 temporades, el FC Barcelona. Des del 2000 és reporter d’informació general a El Periódico de Catalunya i acaba d’iniciar una etapa com a cronista de la ciutat de Barcelona. Ha publicat tres llibres a Holanda, dos dels quals relacionats amb el Barça.

Edwin Winkels, autor d'"Escoltant Cruyff" apareix al programa "El secret", de Catalunya Ràdio

Edwin Winkels, autor del llibre Escoltant Cruyff. La seva vida i el seu futbol en 150 frases, aparegué al programa El secret, de Catalunya Ràdio. Durant el programa es repassa la trajectòria vital i esportiva de qui va ser jugador i entrenador del Barça, amb especial atenció a la seva filosofia i manera d'expressar-se.

Publiquem les condicions per utilitzar els forfets que es regalen amb el "Temps de neu, 25 anys"

Els 16 forfets per les estacions d'esquí de Catalunya que es regalen amb la promoció del llibre Temps de neu, 25 anys, de Toni Real, es podran utilitzar de la manera següent:

Estacions d'Esquí Alpí

-Baqueira Beret, qualsevol dia de la temporada
- Boí Taüll Resort, qualsevol dia en temporada baixa.

-Gran Pallars (Espot Esquí), durant la celebració de la Copa del Món de Telemark i cada dia de dilluns a divendres durant la temporada.

-Gran Pallars (Port Ainé), cada dia de dilluns a divendres durant la temporada.
-La Molina, durant la celebració dels Campionats del Món d'Snowboard (del 16 al 22 de gener) i a partir del dia 1 de març cada dia de dilluns a divendres fins al final de la temporada.
-La Masella, a partir de l'1 de març cada dia de dilluns a divendres fins al final de la temporada.
-Port del Compte, a partir del 14 de març cada dia de dilluns a divendres fins al final de la temporada.
-Tavascan, qualsevol dia de la temporada.
-Vall de Núria, qualsevol dia de la temporada.
-Vallter 2000, a partir del 14 de març cada dia de dilluns a divendres fins al final de la temporada.

Estacions d'Esquí Nòrdic

A Aransa, Guils de Cerdanya, Lles, Bosc Virós, Sant Joan de l'Erm i Tuixent La Vansa, els forfets de la promoció es poden utilitzar qualsevol dia de la temporada.

Celdoni Fonoll, poeta de la natura

Un poeta o una poetessa, és clar, és qui és capaç de fer-nos veure allò que tenim al voltant o sovint, a dins, i que ens costa identificar amb tota la seva extensió i matissos. Celdoni Fonoll és poeta i cantant i, naturalment, entén de música. Fa anys que com un joglar modern féu una gran acció en les escoles en donar a conèixer la poesia generada per la cultura catalana al llarg dels segles. És d'aquella època el seu llibre Nou segles de poesia als Països Catalans (1986). Els recitals de Fonoll que he escoltat en ambients populars són una demostració de com la paraula ben dita i la poesia que transporta sensacions i emocions interessa a tothom.
Des de fa uns anys inicià una etapa de la seva creativitat poètica dedicada a la descripció de la Natura i de forma periòdica li són publicats llibres que ens apropen aspectes del nostre entorn, des dels ocells als arbres. Comença la que ja és una sèrie important amb Veus d'ocells (2000), 60 ocells (2002), Bones herbes (2004), Aucells (2006), Fascinants bolets (2006), Arbres dels nostres paisatges (2007), Mamífers peluts -del llop a la musaranya (2008), Herbes amigues (2009) i el darrer, per ara, Bèsties i bestioles (2010).
Cada llibre d'aquest poeta presenta la descripció de l'objecte a través del seu vers i a part el dibuix o la fotografia del que s'explica, la definició científica i la presència que té en la nostra cultura citant fragments d'obres on és present. Els llibres de Celdoni Fonoll són un producte molt elaborat, en el qual l'acompanyen naturalistes i en alguna ocasió l'actriu i cantant Lloll Bertran i Isaac Fonoll per la música amb què a vegades són cantats els textos.
Aquest mes d'octubre ha presentat Bèsties i bestioles i des del profund coneixement de la nostra llengua trobem en aquest nou llibre 56 espècies descrites pel seu vers. Una mostra del qual és la descripció del cranc de riu que ens és presentat així: "Humil cranc de riu/ dels rierols nostres, que l'americà/ no et prengui els estatges/ i campis ben viu/ en les aigües vives/ com sempre has campat:/ nedant a recules/ mirant endavant,/ tot fent batzegades/ entre sorra i pedres,/ i encauant-te al fang". Així mateix, el grill ens és descrit tot dient: "Sota les nits d'estiu,/ en prats, ermots, conreus/ s'estén, monòton, viu,/ el grill de moltes veus". Aquests nou llibres són una aportació important per fer-nos conèixer més a fons la Natura, són una eina per valorar-la i, naturalment, per estimar-la i defensar-la en el seu conjunt. Són llibres que ens expliquen com són els elements que formen la nostra Natura, amb paraules clares, amb un deix d'ironia i sempre d'estimació. Conèixer aquest món que ens envolta ens facilita gaudir-ne i fer nostres tots els seus replecs.

Article de Joaquim Ferrer al diaridegirona.cat, sobra l'obra de Celdoni Fonoll dedicada a la natura.

Excursions per la Vall d'Aran

La revista Muntanya del mes d'octubre publicà una ressenya sobre el llibre Vall d'Aran. 17 excursions a peu, de Francesc Xavier Gregori.

L'article d'estaca la diversitat dels itineraris que conté la guia, fruit d'una observació exhaustiva del territori, que els fa adequats per a qualsevol excursionista:

[...]Aquesta guia està destinada a tots els amants de la muntanya, tant pels que hi dediquen una escapada de cap de setmana com pels que tenen previst passar-hi unes vacances.

[...]La majoria d'aquests itineraris han estat fets més d'un cop, per tal que la ressenya sigui tan ajustada com sigui possible.

"La Riera" apareix per segona setmana consecutiva al rànquing de l'"Avui" dels més venuts

El llibre La Riera. Orígens i secrets de la família. Les receptes del restaurant, apareix, per segona setmana consecutiva, al rànquing del diari Avui de dijous 11 de novembre dels més venuts de no ficció.

L'obra La Riera, basada en la sèrie de TV3, apareix a la sisena posició de la llista.

100 mites de la ciència

En Daniel Closa és investigador al CSIC i blogaire, més conegut com a Dan del blog de divulgació científica Centpeus. La seva manera de parlar de la ciència, l'entusiasme i un vocabulari planer i entenedor fan que sigui un plaer llegir les seves píndoles diàries de ciència, que posa a l'abast de tothom que hi tingui interès. Per això, quan al seu blog mateix vaig saber que presentava un nou llibre (ja en té uns quants d'escrits!) i que aquest parlaria sobre mites de la ciència, vaig saber que no me'n podria resistir. Com si no fos prou amb aprendre una miqueta cada dia, ara l'amic Dan em permetria saber quantes mentides hi ha en totes les coses que ja he après. I la veritat és que no són poques!

En el llibre hi ha 100 capítols curtets, de dues planes només, on ens tira per terra moltes creences populars que estan molt establertes en el nostre subconscient. Les agrupa en diferents temàtiques: el nostre cos, la salut, l'espai, els animals... Com no podia ser d'altra manera, el llenguatge i la manera d'explicar-se és 100% Dan, i qualsevol persona pot entendre per què ha estat equivocada tant temps. Podríem dir que cada mite és un post, l'estructura és molt semblant al que es pot trobar a casa seva, amb el petit inconvenient que no s'hi pot deixar comentaris, i això molts cops és una llàstima. Mentalment anava pensant quin comentari faria de trobar-me un post així. M'he quedat amb les ganes de comentar!!

Així que si voleu saber per què no només fem servir el 10% del cervell, per què en Popeye era un farsant, que els camells no emmagatzemen aigua al gep, que l'home no ve del mico, que Einsten en realitat treia molt bones notes, o que els científics no som gent estranya, entre moltes altres coses, us en recomano la lectura, s'aprèn molt. Encara que discrepo amb això dels científics, una mica frikis sí que som, i tenim un sentit de l'humor peculiar... A més no és un llibre que calgui llegir d'una tirada (encara que jo ho he fet), pots anar seleccionant els capítols que et resultin més interessants i llegir-los en l'ordre que et plagui. Curiós, entretingut i instructiu.

Article al blog Llibres, i punt!, sobre l'obra 100 mites de la ciència, de Daniel Closa.

Celdoni Fonoll: "S'està empobrint i embastardint la llengua catalana"

Celdoni Fonoll durant la presentació d'un dels seus darrers llibres, amb Lloll Bertran

Celdoni Fonoll és poeta, recitador i músic. Acaba de publicar el llibre Bèsties i bestioles, editat per Cossetània.

1. Què és "Bèsties i bestioles"?

És el meu novè llibre de versos sobre la natura, amb fotografies a tot color, i amb informació científica, i de cultura popular i literatura.

2. Quines bèsties hi podem trobar?

N'hi ha cinquanta-sis. Mol·luscs, aràcnids, crustacis, insectes, peixos d'aigua dolça, amfibis i rèptils. Del cargol bover a la papallona rei, de la truita de riu a la salamandra, de l'escorpí groc a la serp blanca...

3. Quin format té el llibre? Quin interès té? A qui va adreçat?

Format: 15.5x23.3 cm

Interès: crec que pot ajudar a conèixer i a estimar la natura, la llengua, el país, o, simplement, gaudir amb imatges i versos...

Va adreçat a tothom qui el vulgui llegir (M'agradaria especialment que el fessin servir a les escoles. Sé que hi ha escoles que ja ho fan amb els altres llibres meus sobre la natura.)

4. Què prefereixes, text o imatge? S'està perdent el lèxic referit al món rural i natural?

Text, naturalment, però sense la imatge el llibre seria una mica pobre. Tots els 9 llibres que, fins ara, he fet d'aquesta sèrie naturalista, han estat ben il·lustrats.

Es perd, dissortadament, el lèxic del món rural i cada vegada s'està empobrint i embastardint més la llengua catalana i veig que els mitjans i professionals que haurien de normalitzar-la en tots sentits, amb les honroses excepcions de rigor, tant se'ls en fot...

5. Has escrit molt sobre la natura, d'on ve aquesta vocació?

Sóc fill de pagesos i de petit ja m'atreien fortament els ocells, les herbes, els arbres, els mamífers, la terra...

6. Què penses de versos.cat?

No conec gaire aquest web, ja em perdonareu, però penso que tota feina ben feta a favor de la llengua i de la cultura catalanes és benvinguda.

Entrevista de Daniel Ruiz-Trillo a Celdoni Fonoll per al blog Versos.cat

Molts secrets i poques sorpreses

Jordi Capdevila publicà una ressenya al diari Avui de dijous 4 de novembre sobre la novel·la Tots tenim secrets (II Premi de Narrativa Vila de Cambrils Josep Lluís Savall 2009), de Carme Lafay.

Capdevila destaca l'ambientació de la novel·la, a través de les descripcions, i la caracterització dels personatges de Tots tenim secrets:

[...] Tots tenim secrets és una novel·la d'acció, seduccions, misteris, mentides, odis, violència i fins i tot un assassinat, amb protagonistes que neveguen en iots moderns però no saben posar gaire bé les veles per virar per la vida.
[...] És remarcable la descripció de l'ostentós món nàutic que fa l'autora, amb bona nota també per la caracterització dels personatges i el llenguatge, directe i precís, especialment en els diàlegs, que dóna vitalitat a una primera incursió narrativa apreciable i també amb possibilitats de millora.

La Riera. Orígens i secrets de la família. Les receptes del restaurant

La Riera no és, només, un llibre de receptes, és la història d’una família que ha crescut al voltant dels fogons d’una cuina professional; la de la fonda de St.Climent, la població (fictícia) del Maresme on passa l’exitosa sèrie de ficció a la sobretaula de TV3.

Escrit en primera persona, la Mercè Riera -el personatge protagonista que interpreta l’actriu Mercè Sampietro- ens transporta al passat de la seva família, sobre el qual s’escriu la trama que ens mostra la sèrie cada tarda. I, al costat de la història de la família, us proposem uns plats molt reals. Plats del receptari tradicional català i d’altres pensats expressament per La Riera pels responsables culinaris de la sèrie.

La nova sèrie dels migdies de TV3 és va estrenar el passar gener d'aquest 2010, prenent el relleu al llarg serial El cor de la ciutat, que es va mantenir en antena durant moltes temporades. La Riera, va assolir en poques setmanes uns alts índex d'audiència que ha sobrepassat el 20 i fins i tot el 23%. Un bon seguiment per part dels televidents que mantenen en tot moment els diversos arguments que planteja la sèrie.

El llibre és una novetat editorial, presentada per Cossetània Edicions. Disposa d'un total de 144 pàgines.

Font: Cossetània Edicions / Televisió de Catalunya (TV3)-La Riera
Article 297 - Josep Maria Solé - "Vols llegir?" - Ràdio Nova

Article al web de Vols llegir? Programa literari de Ràdio Nova, sobre el llibre La Riera. Orígens i secrets de la família. Les receptes del restaurant.

Fantàstiques Terres de l'Ebre

El fantàstic és un gènere narratiu poc cultivat en la literatura de les Terres de l'Ebre, tot i tenir bastants seguidors. Hom podria raonar esta mancança dient que les nostres terres ja han passat (i passen!) per prou problemes reals pels que amoïnar-nos com per afegir-ne de ficticis. D'altres respondrien dient que precisament no hi ha millor arma per criticar esta realitat -o per evadir-se'n- que una bona dosi de literatura nostrada. Sia com sia, Armando Vericat sembla ser que era conscient d'esta mancança... i va posar fil a l'agulla per esmenar-ho.
Ens trobem, així, davant una obra que mescla la literatura de tall més historicista i de la quotidianitat amb la narrativa fantàstica, en un context i uns escenaris que a més d'un se li faran molt familiars. I Vericat se'n surt notablement. Els personatges resulten creïbles i estan ben dibuixats, i la trama resulta interessant i intrigant fins al sorprenent desenllaç. Cal destacar el vocabulari emprat, sobre el qual cal felicitar l'autor: massa sovint ens trobem amb textos ebrencs que a nivell lèxic i de conjugació verbal és impossible de discernir d'un text escrit al Passeig de Gràcia. El llenguatge de Vericat es fa natural i creïble, contribuïnt decididament a millorar l'atmosfera i a introduir -una mica més- el lector en la història.
Una entretinguda novel·la per a ebrencs a qui agrade el gènere fantàstic, per a ebrencs que vulguen descobrir-lo i per a lectors d'arreu que tinguen curiositat per la mitologia d'este tros de país.

Ressenya d'Oriol Fuster Cabrera, participant en la promoció de La vall del Miracle (XVII Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre), d'Armando Vericat.

"La Vall del Miracle": Entre un thriller i una rondalla”, d'Anna Martínez Biayna

Ens trobem davant d'una ficció amb referències històriques que pretén adoptar la forma de thriller. Intentaré, però, no desflorar massa aquesta primera novel·la d'Armando Vericat. L'autor situa geogràficament l'acció a les terres del Maestrat, tot i que s'inicia com un viatge on el punt de partida és França. L'itinerari és un disminuendo: França, el Maestrat, Traiguera fins arribar a la Font de la Salut. Temporalment ens trobem de ple al segle XVI.
La societat és estamental en un entorn pobre i opressiu i amb un predomini del món rural. Aquesta ruralitat es troba també pressionada per un orde dominant. L'orde judicial i religiosa de Montesa, que té l’origen en els enigmàtics grups de templers i hospitalers.
El protagonista és un home a qui, per mor de la societat inflexible del seu temps, se li imposa una vocació i una professió per a la qual no sent cap devoció: ésser capellà. La luxúria que pateix el devora i l’exposa a perills. De resultes d’aquest tarannà és ferit per un marit cornut -tema recurrent en la literatura, la figura del “gelós”- just en el moment en què se sent per primera vegada enamorat de debò. Sentenciat a mort per la ferida s’aturarà a les rodalies de Traiguera on hi ha una font miraculosa regentada per una mare de Déu (de la Salut, no podia ser altrament!) la qual intercedeix a favor del pecador retornant-li la vida i en un principi la fe. L’heroi, com els herois clàssics reconeix l’error i fa la seva catarsi. Pere Combes, nom d’aquest personatge serà acollit per una comunitat de frares que representen les virtuts i vicis dels pobres humans: l’enveja, la vanitat, la desconfiança, la por, l’orgull... Tots ells, homes del seu temps, porucs, supersticiosos, amenaçats de ser posseïts per éssers sobrenaturals. És aquí on retrobarem el gust de les faules de la lluna plena i l’home llop i la indiscutible influència del món de la rondallística. Els encarregats de fer-nos arribar aquest món tan ric com és el de la rondalla recau en dos personatges fonamentals: un frare que és un gran fabulador, fra Batiste Canyelles, i un personatge laic, un llobater i trampaire. En l’endemig de la faula la realitat: una dona, un crim carnisser i un judici. I al final uns pergamins que enllaçaran realitat i ficció -altra vegada un referent literari de tint històric: el gust pel manuscrit. El text escrit, testimoni de vida. En aquest cas, els pergamins, desllorigaran no només la trama, sinó molt més encara, no endebades el títol del capítol és “La troballa”. La troballa és així perquè ens situa al món contemporani, el manuscrit simbolitza la reconstrucció d’un món que desconeixem i la contemporaneïtat simbolitza la restauració material d’aquest món.
No puc estar-me’n, però, ja tocant al final d’aquestes impressions de lectura, d’esmentar els recursos expressius de la novel·la. L’habilitat expressiva de l’autor en voler aproximar-nos i fer nostres els trets d’un parlar concret de la zona d’una manera viva (s’assaboreixen els mots i les menges com el vi i l’oli, de forma natural) i l’ús de dites i frases fetes ens fan adonar de la riquesa, no només lèxica sinó paremiològica, de la nostra llengua.

Ressenya d'Anna Martínez Biayna, participant en la promoció de la novel·la La vall del Miracle (XVII Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre), d'Armando Vericat.

La "Primera guia del boletaire" apareix al programa El medi ambient, de TV3

La Primera guia del boletaire, de Ramon Pascual, aparegué al programa El medi ambient, de TV3, de divendres 29 d'octubre. El programa parla sobre els continguts didàctics que fan d'aquesta obra una guia per a aquells que s'inicien en el món dels bolets.
Podeu veure la ressenya del llibre a partir dels 2 min 25 s del vídeo.

"La Riera" i la "Primera guia del boletaire" apareixen al rànquing de l'"Avui" dels més venuts

La Riera. Orígens i secrets de la família. Les receptes del restaurant, i Primera guia del boletaire, de Ramon Pascual, apareixen al rànquing que publica el diari Avui del 4 de novembre dels deu llibres més venuts de no ficció.
La Riera, que és la primera setmana que surt a a la llista, es troba a la segona posició, i la Primera guia del boletaire, que hi apareix per tercera vegada, a la quarta.

Reus, París i Londres

Jordi Capdevila publicà una ressenya sobre la novel·la Àngels de pedra (Premi Vila d'Ascó 2009), de Rosa Pagès, al diari Avui de dijous 28 d'octubre.

A l'article, Capdevila parla sobre l'adequació del llenguatge i la descripció que fa la novel·la de la ciutat de Reus fa un segle:

[...] L'obra és àgil, amb un llenguatge ric i planer, apropiat al temps i els costums que descriu i amb uns personatges massa caricaturitzats, però que ofereixen una visió global de l'estil de vida de l'època.

[...] La novel·la és imprescindible per als que vulguin conèixer l'atmosfera de com es vivia, es treballava, es divertia i es moria en una ciutat catalana mitjana emblemàtica.

Màrius Serra parla sobre el llibre "Lluís Llach, el noi de cal Vall" al Matí de Catalunya Ràdio

Màrius Serra, a la secció Lecturàliadel programa El matí de Catalunya Ràdio de dimecres 27 d'octubre, va fer referència al llibre Lluís Llach, el noi de cal Vall. Un viatge pel seu món a Porrera, de Cinta S. Bellmunt i Josep R. Grau, del qual Cossetània n'ha publicat aquest any la 2a edició. Durant el programa, Cinta S. Bellmunt també intervingué per explicar el procés d'elaboració del llibre, en el que el mateix Lluís Llach prengué part. Podeu escoltar la referència al llibre a partir del minut 5: