"Les golfes de pagès" narra com es vivia al poble i als masos durant la primera meitat del segle XX

El llibre Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya), de Domènec Jardí i Pagès i Carles Jardí i Pinyol es presentarà dissabte 1 d’agost, a 2/4 de 8 del vespre, al Casal Cultural de Tivissa. La presentació anirà a càrrec d’Albert Manent, historiador noucentista, i de Josep Solé Arnal, president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.

A Les golfes de pagès els autors narren com es vivia al poble i als masos durant la primera meitat del segle XX. Quan menaven les terres els parcers que podien estalviar poc i es movien en l’autarquia, tot i ajudant-se amb les carboneres, la caça, l’hort i els animals de corral. Els autors han remenat les andròmines de les golfes, tot revivint el seu significat, escoltant el seu testimoni callat i rememorant els qui les van utilitzar. Memoràndum que descriu l’ensenyament, els jocs, les cançons, els àpats, les feines del tros, els oficis, etc. És un costumari que servirà de model per a uns i de record o de referent per als altres. L’obra recull la història d’una societat rural en el seu context, que relata les situacions transmeses via oral.

Biografia:
Domènec Jardí (Tivissa el 10 d’agost de 1921) estudià a les escoles de la vila i es beneficià de l’ensenyament català de la Segona República. Treballà a la farmàcia del poble; amplià els coneixements com a auxiliar de farmàcia a Barcelona on també exercí com a caporal Sanitari a l’Hospital Militar; pagès i ramader de vaques; comercialitzà la llet i treballà d’administratiu a una fàbrica de marcs i motllures. Va ser alcalde de Tivissa durant la dictadura. És coautor del llibre: A Tivissa canten missa... Records de fets i costums religiosos (Cossetània, 2002).
Carles Jardí (Tivissa, el 13 de març de 1957) és catedràtic d’educació física i doctorat, amb el certificat d’estudis avançats. Ha estat docent a l’IES de Campclar (Tarragona), entrenador nacional d’atletisme i especialista en didàctica de la natació. Ha impartit cursos de formació per a mestres. Actualment és inspector d’educació en els Serveis Territorials d’Educació de Tarragona. Guanyador del Premi Baldiri i Reixach, el 1987, amb l’obra: L’activitat física i el funcionament del cos humà; coautor de llibres de text de secundària, de A Tivissa canten missa... Records de fets i costums religiosos. (2002) i de la Guia de prescripció de l’exercici físic per a la salut (2007) de la Generalitat de Catalunya. Autor dels llibres: 1000 ejercicios con material alternativo (1991); Movernos en el agua (1996) i Jugar en el agua (2001). Guanyador o finalista en concursos literaris i seleccionat pels llibres del I i II Premis de Narrativa Curta Tinet de Tarragona.

"Excursions pel Montsec" ha estat un dels llibres d'excursionisme més venuts entre el maig i el juny segons la revista "Vèrtex"

El llibre Excursions pel Montsec. 28 itineraris, de Joan Ramon Segura, apareix a la revista Vèrtex com un dels 3 primers llibres d’excursionisme més venuts entre el maig i el juny d’aquest any.
El rànquing s’ha elaborat a partir de les vendes de llibreries especialitzades en llibres de muntanya i viatges.

Escalada en roca

Marc Janeras i Casanova publicà una ressenya del llibre Escalada en roca, de Nando Gel, a la revista Excursionisme. Janeras destaca la singularitat del manual, per la seva edició en català, i el seu caràcter principalment iniciàtic:

De manuals d’escalada n’hi ha diversos i amb tractaments parcials o globals, i diversos editorials hi aposten, però ja són menys freqüents els editats en català.
[…]Es tracta d’un manual generalista d’iniciació o per acompanyar en un primer pas d’aprofundiment.

"La Setmana Tràgica de Barcelona, 1909", d'Alexia Domínguez, recorda els fets ocorreguts ara fa 100 anys

Aquests dies es compleixen 100 anys de l’anomenada Setmana Tràgica, que va tenir lloc entre el juliol i l'agost de 1909. Els fets ocorreguts durant aquest període estan recollits al llibre La Setmana Tràgica de Barcelona, 1909, de la periodista Alexia Domínguez, que Cossetània ha publicat recentment.

L'obra tracta d’oferir una descripció de la societat de l’època que faci de context a allò que va ocórrer a finals de juliol de 1909 a Barcelona. A més, Domínguez fa una crònica dels fets, exposant de manera detallada el que succeí dia a dia, durant el període de revolta i les seves conseqüències. L’autora s’ha documentat a través de diaris de l’època, com La Veu de Catalunya, El correu o El poble català.

El programa "El medi ambient" ressenya el llibre "Alt Empordà", de Sergi Lara

El programa El medi ambient, de TV3, de divendres 24 de juliol, va oferir una breu ressenya del llibre Alt Empordà. 17 excursions a peu, de Sergi Lara. Podeu veure el llibre a partir dels 2min 12s del vídeo.

"Volta a Catalunya en BTT" i "Camins del serè"

Marc Janeras i Casanovas publicà una ressenya sobre els llibres Volta a Catalunya en BTT, de Josep Insa Montava i Camins del serè. 25 circuits a peu pels voltants del Camp de Tarragona, d'Antoni Cabré Puig, a la revista Excursionisme.

Janeras parla sobre l’aposta de la col·lecció Azimut de Cossetània per terres poc publicades fins ara en llibres d’excursionisme:

Tot i que ja han passat uns mesos, no volem deixar de constatar que la prolífica col·lecció Azimut va arribar al final de 2008 al centenar de títols publicats. Sempre caldrà destacar l’aposta en molts casos per terres poc publicades fins aleshores o en què el material era dispers i de curta difusió, i que les ha situat dins la biblioteca excursionista catalana.

"Una joventut segrestada. Visió des de l'Alt Camp (1939-1949)" es presentà a Bràfim

Presentació del llibre Una joventut segrestada a Bràfim

El llibre Una joventut segrestada. Visió des de l’Alt Camp (1939-1949), de Francesc Rebull, es presentà dimecres 22 de juliol al Centre Cívic “El Centru” de Bràfim.
La presentació del llibre va anar a càrrec de Jordi Mercadé i Ribé, Jurisconsult en Dret agrari i d’Antoni Gavaldà, professor de la Universitat Rovira i Virgili.
Una joventut segrestada recull els records que constaten el que va passar a un poble de la comarca de l'Alt Camp, en l'època que va des dels fets d'octubre del 1934 fins a la part de la postguerra més dura, a finals de la dècada dels quaranta.

300 descàrregues de llibres electrònics en català en 3 mesos

El portal Edi.cat, únic venedor de llibres digitals en català, ha registrat 300 descàrregues d''ebooks' des de la seva posada en línia el 2 d'abril. D'entre els 41 títols disponibles per descarregar a hores d'ara, des de la web www.edi.cat, el llibre més venut és 'Diari d'un home de cinquanta anys', una novel.la d'Henry James, originària en anglès, que es pot adquirir en digital i català per 1 euro. La xarxa d'editors Edi.cat, que preveu tenir un centenar de llibres electrònics disponibles passat l'estiu, acaba de publicar 'Llibreta de Pequín' de Vicent Partal, el primer llibre electrònic exclusivament en versió digital.

Amb una mitjana de 5.000 visites al mes a la web www.edi.cat i un catàleg de 41 llibres digitals, aquest grup d'editors catalans, entre el quals trobem la vallenca Cossetània, ha aconseguit més de 200 usuaris registrats, 300 descàrregues de llibres electrònics i vendre 50 dispositius de lectura electrònica.

D'ençà que es va posar en marxa el 2 d'abril, coincidint amb Sant Jordi, i amb una quinzena de títols disponibles, la llista de llibres en línia ha anat incrementant. Encapçala el rànquing de llibres més venuts la novel·la curta d’Henry James 'Diari d'un home de cinquanta anys', seguit d''Els diaris d'Adam i Eva', de Mark Twain, i en tercer lloc la novel·la de Josep Ballester 'El col·leccionista de fades'. Els dos primers tenen el preu d'1 euro i el tercer d'11,40 euros.

Un abans i un després
El darrer 'ebook' disponible a Edi.cat és un text editat originalment i de manera única en digital, sense haver existit prèviament en paper. Es titula 'Llibreta de Pequín', i és del periodista i director de Vilaweb, Vicent Partal. Aquest relat digital marca un canvi en el món editorial que, des del punt de vista d'Edi.cat, marcarà el futur més immediat: llibres que neixen en un entorn digital i que es publiquen d'aquesta forma, sense provenir, acabar, ni mantenir cap relació amb el paper. 'Llibreta de Pequín' narra la revolta d'estudiants xinesos en els coneguts fets de la plaça de Tiannanmen, a la Xina, durant la visita que va fer el president rus Gorvachov. Partal, que cobria aquests fets per Televisió Espanyola, va viure la revolta en primera persona i va prendre notes que li han servit ara, vint anys després, per escriure aquest document periodístic, documental i històric, íntegrament en digital.

Des d'Edi.cat treballen perquè passat l'estiu hi hagi una cinquantena de títols nous, fins arribar als cent 'ebooks'. També treballen per oferir nous formats de llibres electrònics i altres novetats que es faran públiques entre setembre i octubre.

Una opció versàtil
El llibre electrònic és un fitxer que, en diferents formats, es pot llegir en els lectors electrònics que poden arribar a emmagatzemar centenars de títols editorials. El preu dels lectors oscil·la entre els 200, el més senzill, fins els 600, els que tenen més prestacions com poder subratllar i fer anotacions. S'utilitza el que s'anomena tinta electrònica, una nova tècnica, que a diferència de la pantalla dels ordinadors, no rep il·luminació per darrere, recreant un sistema de lectura semblant al del paper. Per això, els impulsors d'aquest nou sistema de lectura asseguren que per exemple, no cansa la vista més que el paper.

Edi.cat és la xarxa d'editors independents catalans fundada per Angle, Bromera i Cossetània que, a banda d'impulsar el projecte de llibres digitals en català, han creat una aliança per la promoció conjunta dels seus catàlegs, per impulsar nous projectes i promoure la innovació en el món editorial.

Notícia de Tinet sobre les descàrregues de llibres digitals al portal Edi.cat.

Aquest és el llistat de llibres digitalitzats de Cossetània Edicions. Clicant sobre cada títol accedireu a la seva pàgina al web d'Edi.cat:

100 trucs per arribar a final de mes (en temps de crisi)
de David Escamilla i Humberto Salerno

Vilaniu
de Narcís Oller

Contes d'un filòsof
de Diego Ruiz

Contra l'invasor
de Carles Rahola

100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt
de Daniel Closa i Autet

Totes les sopes
de Jaume Fàbrega

La cuinera catalana
Receptari anònim del segle XIX

Em dic Mieria (i el meu cony es diu Carlitos)
de Manel Riu i Mir Roy

El viatge de Rudy. De Badalona a l'NBA
de Ramon Aymerich i Esther Romeu

Quin món de mones!
de Lloll Bertran i Celdoni Fonoll

Els llamps de la Maleïda
de Jaume Oliveras

El verí
de Margarida Aritzeta

El vertigen del trapezista
de Jesús Maria Tibau

El Baphomet i la taula esmaragda
de Miquel Esteve Valldepérez

La catosfera literària
de AADD

100 maneres de descobrir un crim
de Moisés Peñalver Núñez

Una granja a l'Amazònia
de Carles Santasusagna

"Una joventut segrestada" constata el que va passar a un poble de l’Alt Camp a partir dels fets d'octubre del 1934 fins a la postguerra més crua

El llibre Una joventut segrestada. Visió des de l’Alt Camp: 1939-1949, de Francesc Rebull i Gras, es presentarà dimecres 22 de juliol, a les 8 del vespre, al Centre Cívic “El Centru”, de Bràfim.

La presentació anirà a càrrec de Jordi Mercadé i Ribé, Jurisconsult en Dret agrari i Antoni Gavaldà, professor de la Universitat Rovira i Virgili.

«El llibre de Francesc Rebull és una peça de sociologia de base rural, imprescindible per saber el batec d’una societat viva, en permanent transformació. Les impressions d’un nen i després d’un jove li serveixen per bussejar en uns records únics, irrepetibles. Aquests records s’entretenen a constatar el gran circ del que va passar a un poble de la comarca de l’Alt Camp, en una època convulsa com la que va succeir a partir del que es coneix com a fets d’octubre del 1934 fins a la part de la postguerra més crua, a finals de la dècada dels quaranta.»

Francesc Rebull:

Francesc Rebull (Bràfim, 1930) laboralment ha estat fins a la jubilació constructor d’obres d’àmbit rural, combinat amb la il·lusió i dèria permanent d’escriure en format autodidacta. Des de 1992 pertany al “Col·lectiu Indret”, associació de caire cultural de les terres tarragonines. Sense interrupció, ha publicat a De la terra i de la llar, llibre anual de poesies del Col.lectiu. Fermament integrat a la vida local en temes culturals i lúdics. Fins no fa gaire temps, publicava cròniques i poesia al setmanari El Vallenc de Valls. Aquest és el seu primer llibre que treu a la llum.

Una nova collita Bladé

Sam Abrams publicà un article al diari Avui sobre les obres que s’han publicat recentment vinculades a la figura de Bladé.
Abrams parla sobre la tasca de recuperació de l’obra de Bladé que s’està duent a terme des del centenari de l’autor i destaca els volums L’edat d’or i Viatge a l’esperança i De l’exili a Mèxic, de l’Obra Completa, i Artur Bladé en la política i la literatura catalanes del segle XX, de Xavier García, que ha publicat Cossetània.

Certament, la celebració del centenari d’Artur Bladé I Desumvila el 2007 va marcar un abans i un després en la recuperació d’aquest gran mestre de la prosa moderna.
Els volums 5 i 6 representen dues coses: són l’equador de l’edició de l’obra completa que constarà finalment de 12 toms i signifiquen una nova oportunitat de comprovar l’extraordinària autoritat i excel·lència moral, social, cultural, intel·lectual i artística de la producció bladeriana.
I finalment hem de parlar de la sòlida aproximació biogràfica que el bladerià incombustible Xavier Garcia ens ha ofert a Artur Bladé en la política I literatura catalanes del segle XX. Xavier Garcia s’ha plantejat el repte difícil d’evocar per primera vegada la figura de Bladé de manera global però sintètica. I se n’ha sortit.

Cossetània Edicions enceta una nova col·lecció dedicada als espais naturals de Catalunya

El biòleg Josep M. Llorach (Valls, 1957) és el coordinador d'una nova col·lecció de l'editorial vallenca Cossetània Edicions que està dedicada a divulgar els espais naturals de Catalunya. El Parc Natural de Montserrat és l'àmbit a què s'ha dedicat el primer volum de la col·lecció, que ha escrit i il·lustrat el mateix Llorach i on es proposen deu rutes per aquest espai emblemàtic del país. La muntanya de Montserrat, tan simbòlica per a Catalunya, ofereix també una gran riquesa ambiental.

Veí de Reus des de fa anys, des d'on va impulsar la creació de l'escola de natura Cel Rogent, Josep M. Llorach ha abordat el llibre sobre Montserrat pensant en un públic «que no cal que sigui especialista ni en excursionisme ni en naturalisme». Per això, planteja deu rutes d'accés fàcil i que ofereixin una visió conjunta de l'espai natural de Montserrat, de tal manera que tots els ecosistemes de l'espai quedin inclosos en algun o altre itinerari. La segona part del llibre està dedicada a divulgar la flora i la fauna de Montserrat, mitjançant les fitxes de 89 plantes (seleccionades d'entre les 1.225 que té catalogades la muntanya) i de seixanta animals, sobretot les espècies més visibles o que més criden l'atenció dels visitants, com els moixons o alguns invertebrats molt concrets. Aquestes fitxes dedicades als animals estan il·lustrades amb els dibuixos que ha realitzat amb molta traça el mateix Llorach: «La imatge dibuixada permet oferir la màxima definició pel que fa a la forma, posició i colors de l'animal. Amb una fotografia costa més perquè els animals es mouen i és difícil captar-los.»
El naturalista comenta que Montserrat té una altra dimensió diferent a la significació cultural, religiosa i històrica que té el monestir i la muntanya per a Catalunya: «Ofereix, per exemple, un dels ecosistemes d'alzinar més ben conservats que hi ha al país. És cert que els incendis que ha patit han fet perdre part d'aquest patrimoni natural, com els boscos caducifolis, però els alzinars s'estan recuperant molt bé, prova, d'altra banda, de la resistència al foc que han desenvolupat els ecosistemes mediterranis.»
Josep M. Llorach ha deixat la direcció de l'escola Cel Rogent per dedicar-se a altres projectes, entre els quals hi ha la coordinació de la nova col·lecció de Cossetània Edicions: «La previsió és treure dos volums a l'any.» El segon serà amb tota probabilitat el dedicat al Parc Natural del Delta de l'Ebre: «Però no ens limitem només als parcs, sinó als espais naturals en general. Això vol dir que les muntanyes de Prades, que encara no estan declarades parc natural, també tindran cabuda a la col·lecció.»

Notícia de Natàlia Borbonès i fotografia de J.R. per al diari El Punt sobre el llibre El Parc Natural de Montserrat. 10 rutes autoguiades, de Josep Maria Llorach.

Andreu Carranza: "Heydrich i les agents del saló Kitty està escrit amb una gran maduresa literària, tot i què és el primer llibre de Miquel Esteve"

Presentació de Heydrich i les agents del saló Kitty a la biblioteca de Flix

El passat 15 de juliol es va presentar a Flix, en la biblioteca Artur Bladé i Desumvila, la novel·la de Miquel Esteve Heydrich i les agents del saló Kitty, XXV Premi Narrativa Ribera d'Ebre. La presentació va anar a càrrec de l'escriptor Andreu Carranza Font. Carranza va esplaiar-se de forma brillant amb la novel·la, tant en el seu contingut temàtic com en els aspectes literaris que li semblaven més interessants. '' Miquel Esteve juga al límit del reglament. Ens fa dubtar dins d'aquests tortuosos carrerons del conscient i de l'inconscient del protagonista, Heydrich. Però aquest joc de miralls encarats, de dualitats contraposades, de contradiccions, en el fons el que intenten, el que pretén l'autor, és mostrar-nos el veritable rostre d'un dels cervells que ha materialitzat, que ha racionalitzat la ideologia nazi i que fins i tot va més enllà dels propis paràmetres de la mística de la puresa de sang de la raça ària, la supera'' va dir. Andreu va acabar la seva intervenció amb un valoració positiva de la novel·la: ''crec que Heydrich i les agents del saló Kitty és una obra plena de símbols, d'al·legories, de metàfores, tendresa, misteri, sentit de l'humor, escrita, planificada amb una gran maduresa literària, tot i què és el primer llibre de Miquel Esteve''.
L'acte va estar organitzat per la regidoria de cultura de l'Ajuntament de Flix i per la biblioteca pública.

Bells records d'infantesa d'un cronista vocacional

Ignasi Franch publicà una ressenya al diari El Triangle sobre el cinquè volum de l’obra completa d’Artur Bladé i Desumvila, L’edat d’or.

Franch elogia la descripció de l’entorn de l’Ebre de principi de segle XX que fa Bladé en aquest volum de la seva obra:

El cinquè volum de les obres completes de Bladé curulla amb material inèdit les memòries de la joventut del seu autor, que recorda els primers anys sense caure en l’egocentrisme, sempre atent al paisatge humà i natural que l’envolta.[...]

Potser són històries petites, enfilades només per la mirada del cronista, però són belles i resulten útils per reviure l’Ebre del principi del segle XX.

La immigració castigada

Un llibre recull l'experiència de la immigració a Catalunya sota la dictadura franquista, tot portant a la llum els casos d'aquells que van ser expulsats de Barcelona durant la postguerra

Presentació del llibre Memòries del viatge (1940-1975)

Que durant els anys cinquanta i seixanta l'allau migratòria cap a Catalunya i, en particular, cap a Barcelona, va esdevenir un dels fenòmens socials més importants del segle XX gairebé ningú ho posa en dubte. De fet, a Badalona, a Santa Coloma o a Sant Adrià qui més, qui menys té algun parent arribat de terres andaluses, murcianes o gallegues. I la majoria d'ells van instal·lar-se a la metròpoli barcelonina amb més o menys dificultats. Alguns, però, ho van tenir molt magre per engegar una nova vida lluny de Jaén, Múrcia o la Corunya. En arribar a terres catalanes, la força policial del règim va fer tot l'impossible perquè aquests nouvinguts no posessin el peu a Barcelona, convidant-los a donar mitja volta no precisament amb bones maneres.
Les circumstàncies que envolten aquells casos que van ser víctimes d'aquesta repressió, episodis humans dels quals no s'ha parlat tant, es recullen ara a Memòries del viatge (1940-1975), editat per Edicions Cossetània i que va ser presentat dimarts al Museu d'Història de la Immigració de Catalunya (MHIC). L'obra reflexiona sobre l'experiència de la immigració a Catalunya sota la llarga dictadura franquista, a través d'una suma de capítols temàtics que aproximen diferents realitats i circumstàncies a tenir en compte per entendre aquesta experiència migratòria, que ha quedat emmarcada en el terreny de les migracions interiors espanyoles. Martí Marín, professor d'història contemporània de la UAB i coordinador del treball, aporta les xifres bàsiques de què es disposa sobre el tema, tot precedint el capítol en què Ivan Bordetas parla de les circumstàncies del viatge, dels primers assentaments i de la problemàtica de l'accés a un domicili en condicions mínimes d'habitabilitat.
La realitat, oculta o negligida, de la repressió «sistemàtica i organitzada» del fet migratori argumentada pel periodista Jaume V. Aroca i per la directora del MHIC, Imma Boj, la integració dels immigrants en el món del treball –explicada pel sindicalista Javier Tébar– i la tardana planificació de les necessitats d'habitatge i del desenvolupament de la política constructiva dels omnipresents polígons dormitori, complementen l'obra. Un treball que no vol esdevenir punt de partida o d'arribada en els estudis migratoris, sinó, tal com deien Boj i Aroca, difondre àmpliament algunes experiències que «encara no són del tot conegudes».

Article i fotografia de José G. Navarro al diari El Punt sobre el llibre Memòries del viatge (1940-1975), dirigit per Martí Marin Corbera.

Estudi de personatges amb intenció moral

Ignasi Franch publicà una ressenya del llibre Vilaniu, de Narcís Oller, al diari El Triangle. Franch contextualitza aquesta obra en la vila natal de l’autor:

Narcís Oller dibuixà amb Vilaniu un retaule de la vida social de la seva Valls de ficció, partint del retorn a la localitat d’una de les seves famílies principals […]
Oller proposa una ficció de caràcter temporal, que critica enveges i hipocresies amb un realisme romàntic un xic encartonat però de lectura molt agradable.

Es presenten les bases dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2009

L'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona ja ha presentat les bases dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2009, dels quals Cossetània Edicions publicarà el 20è premi de poesia Comas i Maduell i el 13è premi de narrativa curta per Internet Tinet. El termini d’admissió dels originals serà el 31 d’agost en tots els casos i els veredictes es donaran a conèixer el mes de novembre, durant l'acte de lliurament dels Premis Literaris.

Aquestes són les bases dels Premis:

20è Premi de poesia Comas i Maduell:

Característiques:
Poden optar al premi Comas i Maduell reculls de poemes de tema lliure escrits en llengua catalana.

Extensió:
Un mínim de 30 poemes o de 200 versos.

Presentació:
En format PDF en suport digital (CD amb el títol de l’obra), i una còpia impresa. Les referències que permetin identificar l’autor (nom i cognoms, adreça, codi postal, localitat, telèfon i NIF) hauran d’anar dins d’un sobre tancat, a l’exterior del qual figurarà només el títol de l’obra.

Dotació:
3.000 euros i la Musa de Tarragona.

Edició:
Cossetània Edicions editarà l’obra guardonada, prèvia signatura del contracte amb l’autor.

Jurat:
Joan Elies Adell, Sebastià Alzamora, Hermínia Mas, Francesc Roig, Xulio Ricardo Trigo i Julià Garcia com a secretari.

13è Premi de Narrativa Curta per Internet Tinet:

Característiques:
Poden optar al premi Tinet totes aquelles narracions de tema lliure escrites en llengua catalana que siguin trameses per mitjà d’Internet.

Extensió:
De 3 a 6 fulls DIN A4 mecanografiats a doble espai i amb font Arial 12.

Presentació:
En el cos del missatge s’ha de fer constar el títol del treball, el nom i cognoms de l’autor, l’adreça, el codi postal, la localitat, el telèfon i el NIF. El treball que opti al premi s’adjuntarà a aquest missatge com un fitxer Word. Els originals seran rebuts per una persona que no és membre del jurat i que garantirà l’anonimat dels autors. Només s’admet un màxim de dos treballs per autor. A la recepció de l’original s’enviarà una certificació de rebuda per correu electrònic.

Dotació:
1.000 euros i la Musa de Tarragona.

Edició:
Cossetània Edicions editarà l’obra guardonada en un llibre que també inclourà altres obres presentades al premi, prèviament seleccionades pel jurat. D’altra banda, OASI publicarà aquest mateix recull al web de la Tinet Biblioteca (www.tinetbiblioteca.org), en format digital. A l’hora de fer-ne la selecció, el jurat valorarà l’originalitat i la varietat de les temàtiques tractades.

Jurat:
Noemi Bagés, Josep Ballester, Àngel-Octavi Brunet, Andreu Carranza, Rosa Pagès i Enric Brull com a secretari.

Muntanya de llibres convoca el concurs de relats eròtics de muntanya i viatges “Muntanyes de plaer 09’”

La llibreria Muntanya de llibres convocà el concurs de relats eròtics de muntanya i viatges “Muntanyes de plaer 09’”. El veredicte es donarà a conèixer el dia 24 de juliol en el transcurs de la Setmana Muntanyes de plaer’09 organitzada per Muntanya de Llibres.

Tema:

L’erotisme a la muntanya i als viatges.

Bases:

1. Cal presentar un relat curt de gènere eròtic, ambientat a la muntanya o als viatges, i escrit en català.

2. Els originals han de ser inèdits, no premiats en cap altra convocatòria i signats per un únic autor.

3. Podran optar a aquest premi tots els contes presentats per majors de 18 anys.

4. Els treballs es presentaran per triplicat, mecanografiats a 1’5 d’interlineat i per una sola cara, amb una extensió màxima de 4 fulls tamany din-A4, amb lletra Verdana i cos 10, fent constar la inscripció Premi Muntanyes de plaer edició 2009. Les referències personals de l’autor/a (nom, adreça, telèfon, correu electrònic, edat i població) hauran d’anar dins d’un sobre tancat a l’exterior del qual figurarà el títol de l’obra presentada i el pseudònim.

5. La presentació d'una obra comporta que l'autor no té compromesos els drets d'edició i que l'obra no ha estat presentada a cap altre premi o certamen pendent d'adjudicació.

6. Els treballs podran ser lliurats a Muntanya de Llibres, Carrer Jacint Verdaguer, núm. 31, 08500 Vic, o enviats per correu electrònic a relats@muntanyadellibres.com, amb el següent format:

Un arxiu zip amb els següents arxius:
- Un document word anomenat amb el nom del conte.
- Un document word anomenat PLICA amb les dades de l’autor (nom, adreça, telèfon, correu electrònic, edat i població. El nom del conte i el pseudònim).
Qualsevol arxiu que contingui virus o altre material perillós no serà acceptat. L’organització enviarà un correu de rebut (no automàtic) quan hagi pogut obrir i comprovar el document.

7. La data límit de presentació de treballs serà el 16 de juliol de 2009 a les 12 de la nit hora catalana.

8. El veredicte es donarà a conèixer el dia 24 de juliol en el transcurs de la Setmana Muntanyes de plaer’09 organitzada per Muntanya de Llibres.

9. Premis:

Premi al millor relat
400 € en metàl·lic.

Premi al relat més divertit
Un cap de setmana a la casa de turisme rural Mas la Serra de Pruit per a dues persones.

Premi al relat més "picant"
Un lot de productes Picanti d'allò més sensuals.

10. A criteri del jurat el premi podrà ser declarat desert.

11. El jurat d’aquesta edició estarà format per 3 persones; un representant de Muntanya de Llibres, un representant d’Edicions Cossetània i un representant de Picanti.

12. L’autor/a del conte cedeix els drets de publicació i edició a l’editorial Cossetània prèvia comunicació a l’autor/a d’aquest fet.

13. Els relats finalistes seran llegits a la Setmana Muntanyes de Plaer‘09 o en posteriors edicions respectant l’anonimat.

14. Les obres no premiades es podran recollir a partir del dia 3 d’agost a la mateixa llibreria. Passat un any, es sobreentén que l’autor renuncia a ella.

15. El fet de presentar una obra implica la plena acceptació per part de l'autor/a de totes aquestes condicions.

Tapís narratiu d'amors molt diversos

El diari El Triangle publicà una ressenya sobre el llibre Una mica d’amor i altres relats, de Joan Puig i Ferreter. Aquesta fa una breu anàlisi de les característiques dels contes de Ferreter:

Aquest segon llibre de narracions breus complementa la faceta de contista de l’autor de La novel·la d’Esther, aplegant dues col·leccions d’històries i un text inèdit.

[...]Una certa concepció rígida de la narració es veu enriquida per alguns detalls de perspicàcia psicològica i expressiva i per la panoràmica d’històries de temàtica comuna que desplegà Puig i Ferreter a Una mica d’amor.

El llibre "Miquel Mestre Avinyó" repassa la trajectòria d'un dels impulsors del cooperativisme de consum a les comarques tarragonines

El llibre Miquel Mestre Avinyó, de Jordi Suñé Morales, es presentarà divendres 10 de juliol, a les 8 del vespre, a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Torredembarra. La presentació anirà a càrrec de Joan Maria Thomàs, professor d’Història contemporània de la URV.

Miquel Mestre Avinyó (Mont-Roig del Camp 1890 - Barcelona 1976) va ser líder obrer durant la dècada de 1910, va ser un dels impulsors del cooperativisme de consum a les comarques tarragonines durant la dècada següent. A partir de 1934 va presidir la Federació de Cooperatives de Catalunya i la Federación Nacional de Cooperativas de España. També va presidir la Confederació de Cooperatives de Catalunya (1936) i el Consell Superior de la Cooperació (1938). Va ser Director General de Proveïments de la Generalitat de Catalunya (1937), membre del Consell d’Economia (1937), adjunt del Director General de Abastecimientos de la República (1938) i membre del Consell Directiu de la Caixa de Crèdit Industrial de Catalunya (1938). Va jugar un paper molt important en la defensa del moviment cooperatiu en el context revolucionari de la guerra civil (1936-1939). Va escriure articles i va pronunciar nombrosos discursos i conferències.

Jordi Suñé:
Jordi Suñé (Torredembarra, 1975) és mestre i llicenciat en antropologia social i cultural a la Universitat Rovira i Virgili, és autor de diversos treballs. Ha publicat els llibres Miquel Mestre Avinyó i el cooperativisme a Torredembarra (III Beca Manuel Crehuet, 2005) i La Torredembarra republicana i federal. El Centre Republicà Democràtic Federal (2008) i diversos articles com “El cooperativisme i els primers dies de la guerra civil” (XV Premi Periodístic Jacint Dunyó, 2006) i “Els inicis del catalanisme al Baix Gaià” (Estudis Altafullencs núm. 32, 2008). Junt amb David Morlà ha escrit l’opuscle El Cafè de Dalt patrimoni de la Torre (2007) i el llibre La Veu del Poble. Més de cent anys de tradició coral a Torredembarra (2008). És soci del Centre d’Estudis Sinibald de Mas i ha participat en el consell redacció de diverses revistes.

"La Setmana Tràgica de Barcelona, 1909", d'Alexia Domínguez, es presenta a Badalona

La Setmana Tràgica de Barcelona, 1909, d'Aleixa Domínguez, es presentarà dijous 9 de juliol, a les les 8 del vespre, al pati de l’Associació de Veïns del centre de Badalona.
Presentarà el llibre Josep Soler i Amigó, president de l’Associació de Veïns del Centre, i Jordi Albadalejo, historiador.

Joaquim Vilarnau: "Es publiquen més discos en català que mai"

Ignasi Franch publicà una entrevista a Joaquim Vilarnau, autor del llibre 50 anys de la cançó, al diari El Triangle.

Vilarnau parlà de la seva voluntat de fer divulgació de l’època de la Nova Cançó i també de la situació actual de la música en català.

El llibre és un recull de textos, amb perfils dels protagonistes del moment, i una mirada als grups que van sorgir amb la Nova Cançó. Un volum divulgatiu?

Decididament. En tots els treballs que he fet sobre memòria musical sempre he volgut mantenir dues premisses: que siguin didàctics, perquè aquells que no van viure els esdeveniments els puguin entendre, i que siguin precisos i meticulosos perquè els que sí els van viure no hi trobin errades ni absències.

Quin pes atorgaries a la Cançó a escala internacional? Va ser només un fenomen per a consum propi?
No. Pensa que Els Setze Jutges van començar emmirallats en França, en Brel o Brassens, però a poc a poc la Cançó catalana va créixer i es va convertir en un moviment influent. Algunes iniciatives van sorgir a imitació d’aquesta, com l’Ez Dok Amairu basc, que va sorgir de la impressió que a Laboa li causà Llach. Anys després, cubans com Silvio Rodríguez o Pablo Milanés han reconegut el mestratge de Llach o de Quico Pi de la Serra. Alguns d’aquests artistes gaudeixen d’un gran reconeixement internacional. Alguns ens els podem imaginar, com Serrat o Llach, però també hi és De la Serra, a qui tenim una mica oblidat.

[...]Han passat anys de normalització lingüística. Com veus el moment de la música en català? Hi ha diversitat i bones propostes, però... realment penetren en el públic, o formen una mena de circuit tancat d’on rarament en surt res?
En aquest moment es publiquen més discos en català que mai; el nivell de qualitat és molt bo. És difícil dir si tenim les millors músiques que mai, però sí crec que tenim més bones músiques que mai, quantitativament parlant. I hi ha una diversitat que possibilita que qualsevol oient pugui trobar propostes que siguin del seu gust. Però continua havent-hi molts prejudicis per part de gent que es nega a escoltar música en català. El present és bo, malgrat el paper gairebé a la contra que ha tingut la televisió pública. Si TV3 hagués apostat per la música en català, la situació seria molt millor.

La Setmana Tràgica, als llibres

[...] Qui també ha basat el seu llibre en documents de l'època és Alexia Domínguez que ha utilitzat diaris com 'La Veu de Catalunya', 'El correu' o 'El poble català' per escriure l'assaig 'La Setmana Tràgica de Barcelona, 1909' (Cossetània). L'interès de Domínguez per aquest episodi va néixer quan anava a l'escola. La professora d'història els va explicar que l'edifici on anaven a classe, l'escola Pia de Sant Antoni de Barcelona, va ser incendiat durant la Setmana Tràgica. 'Volia recuperar aquest fet històric que, tot i que és petit en la història, té un caràcter premonitori perquè aquests fets es van repetir durant la guerra de 1936-1939', ha dit Domínguez a VilaWeb. 'No volia fer cap manifest polític sinó explicar com es va produir aquesta revolta des d'un punt de vista periodístic', ha afegit. L'autora fa un retrat de la societat catalana d'aquella època i aporta dades com quin era el preu del pa, quins canvis estaven patint els carrers de Barcelona o els nous esports que s'havien introduït en la societat. 'Volia fer un llibre amè per aquella gent a qui no interessa la història', ha concretat l'autora. [...]

Fragment de la notícia "La Setmana Tràgica, als llibres" publicada a Vilaweb, sobre el llibre La Setmana Tràgica de Barcelona, 1909, d'Alexia Domínguez.

Cossetània publica un nou catàleg de llibres de muntanya, natura i viatges

Cossetània ha publicat el seu nou catàleg de llibres de muntanya, natura i viatges per aquest estiu. Aquestes són algunes de les obres de publicació més recent que s’hi poden trobar:

De la col·lecció Azimut de guies d'excursionisme, Volta al Parc d’Aigüestortes en BTT, de Rafel Vallbona; A peu pel Pirineu català, de Manel Figuera, i En BTT pel Pirineu català, d’Oriol Guasch.

A Azimut comarcal, Alt Empordà. 17 excursions a peu, de Sergi Lara, i Cerdanya. 17 excursions a peu, de Manel Figuera.

A la col·lecció Conèixer, Conèixer els ocells, de Jaume Sañé.

A Espais Naturals, El Parc Natural de Montserrat. 10 rutes autoguiades, de Josep Maria Llorach.

A Hyla, 100 mamífers fàcilment identificables de tot el món (en preparació), de Jaume Sañé.
Entre el llistat de llibres també s'hi poden trobar obres vinculades a la natura de les col·leccions El Tinter, Pioners, Perfils, Petjades, Baix Empordà, Viatgers, Annapurna i Manuals de muntanya, entre altres.
Si estan interessats a rebre el catàleg, només cal que ens enviin un correu electrònic a l'adreça cossetania@cossetania.com amb les seves dades i els el farem arribar.

"Memòries del viatge (1940-1975)" reflexiona sobre l’experiència de la immigració a Catalunya sota la llarga dictadura franquista

El llibre Memòries del viatge (1940-1975), dirigit per Martí Marín Corbera, es presentarà dimarts 7 de juliol, a les 7 de la tarda, al Museu d’Història de la Immigració, a Sant Adrià del Besós.

La presentació anirà a càrrec el director dels Serveis Territorials del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació a Barcelona, Àngel Merino, la regidora de cultura de Sant Adrià del Besòs, Ruth Soto; la directora del Museu d’història de la Immigració de Catalunya, Imma Boj; i el coordinador de l’obra i professor de la UAB, Martí Marín.

Aquesta obra reflexiona sobre l’experiència de la immigració a Catalunya sota la llarga dictadura franquista, a través d’una suma de capítols temàtics que ens aproximen a les xifres bàsiques (M. Marín), les circumstàncies del viatge i dels primers assentaments (I. Bordetas), la repressió del fet migratori (I. Boj i J. V. Aroca), la integració en el món del treball (J. Tébar), la tardana planificació de les necessitats d’habitatge (A. Ferrer i C. Ruiz) i els mecanismes associatius que conduïren a l’arrelament (M. Marín). (1940-1975).

Martí Marín:
Martí Marín (Sabadell, 1965, és professor d’Història Contemporània de la UAB (1994). Especialitzat en el període franquista, ha publicat els llibres Els ajuntaments franquistes a Catalunya (2000), Catalanisme, clientelisme i franquisme. Josep Maria de Porcioles (2000 i 2005) i Història del franquisme a Catalunya (2006). Ha participat en obres col·lectives Història, política, societat i cultura dels Països Catalans, vols. 10 i 11 (1997 i 1998), Història i memòria: el franquisme i els seus efectes als Països Catalans (2007) i El franquismo y la transición en España (2008).

´La Nova Cançó no només interessa als nostàlgics´

Gran coneixedor de la cançó catalana contemporània, el manresà signa un llibre que defuig el relat cronològic habitual i presenta el fenomen de la Nova Cançó amb un seguit d'articles de caire divers que testimonien la importància que va tenir i qui en van ser els protagonistes fa mig segle.
Els setze jutges, Raimon i els seus contemporanis, un llibre de l'editorial Cossetània que fa un repàs amè i aclaridor al passat recent de la cançó catalana, des de Lluís Serrahima al Grup de Folk passant per icones com Raimon, Llach, Serrat i Maria del Mar Bonet.

Fa un parell d'anys, el Parlament de Catalunya va concedir la Medalla d'Honor als membres del moviment d'Els setze jutges. Vostè que tracta amb alguns d'ells, quina sensació va veure que experimentaven?
Home, va sonar a "ja era hora!" Maria del Mar Bonet va estar molt bé quan va dir, aquell dia, que l'homenatge a Els setze jutges era també un homenatge a tota la gent que avui fa cançons.

La visibilitat de la cançó catalana és complicada?
Fa mig segle, quaranta anys, si a un locutor de ràdio li agradava una cançó, un cantant, el podia fer triomfar. Ara hi ha molts mitjans de comunicació, és molt més difícil.

Sembla una paradoxa, oi?
Vivim un moment en què fas una cançó, la penges al YouTube i al cap d'un minut la poden estar escoltant a Austràlia. La quota de mercat és molt gran... però el problema és fer saber a la gent que existeixes. Si tens nom, els mitjans et fan cas. En cas contrari, ho tens complicat.

D'on surt la idea de fer el llibre?
La revista Enderrock va fer un número especial de les noces d'or de la Nova Cançó i es va esgotar. Potser hi va contribuir que a la portada hi havia els Manel, però amb això sol no n'hi ha prou per acabar tota la tirada de la revista. Va ser el primer cop que no va haver-hi cap retorn a l'editorial. Llavors, vam pensar que en comptes de fer una reedició estaria bé editar un llibre, amb algunes ampliacions.

Senyal que la Nova Cançó no és un fòssil sinó que tot allò que va significar continua interessant?
El fenomen és de fa quaranta, cinquanta anys, no és actual, però hi ha la voluntat de recuperar el passat. Si la revista va tenir tant èxit segur que no va ser tan sols pels nostàlgics sinó també per la gent jove que vol saber què va significar tot allò.

El llibre no és una narració lineal sinó una successió d'articles de formats diversos. Per què?
Vam voler fer coses com escollir les cinquanta cançons més representatives, donar unes dades biogràfiques dels setze jutges, posar les lletres de les cançons del disc Audiència pública, que s'ofereix amb el llibre, ...

Lluís Serrahima va escriure el gener del 1959 l'article Ens calen cançons d'ara, a la revista Germinabit de l'abadia de Montserrat. Un escrit que es considera el moment fundacional de la Nova Cançó. No va tenir problemes amb la censura franquista quan es va publicar?
Bé, la veritat és que Serrahima va escriure l'article i després Miquel Porter i ell es van posar a fer cançons. Però hem de tenir en compte que Germinabit era una revista de públic molt reduït, i alguns dels que van començar a escriure cançons aleshores no l'havien llegit, com Raimon. És posteriorment, quan es fa la història del moviment, que es va tirant enrere, es troba l'article i se situa a l'inici de tot plegat. Ja ho diu Salvador Cardús: "els nostres orígens en els hem d'inventar".

Fos com fos, la idea va tenir acceptació. Els setze jutges, quan encara no eren setze, tenien candidats i gairebé feien càstings.
És un tema molt divertit! Recordo que, quan parlava amb Serrahima, ell em deia "no, no, nosaltres no examinàvem els qui volien entrar al grup". Però llavors, ell mateix pronunciava aquest verb en qualsevol altre moment. L'anècdota de Pau Riba que s'explica al llibre és ben certa. Li van dir que tenia veu de regadora espantosa i no el van acceptar. Més tard, Àngel Casas va dir que amb una sola regadora es pot regar tot un jardí. Tampoc no van deixar entrar Pere Tàpias, i en el seu lloc sí que van agafar Llach.

Fins quan va durar la Nova Cançó?
Jo situo el límit al 1968. La Cançó ja s'havia fet gran i ja no calia dir-ne Nova. De fet, intèrprets com Bonet, Subirachs i Llach ja van ser presentats com Novíssima Cançó. Senyal que l'etiqueta ja havia caducat.

El llibre també explica que la Nova Cançó va influir en altres cultures.
I tant. Mikel Laboa sempre ho reconeix. A bascos, gallecs... veure que Raimon cantava en català els va esperonar.

Entrevista de Toni Mata i Riu a Joaquim Vilarnau, autor de 50 anys de la cançó, al diari Regió7.

Per fer-hi sopes (fredes)

La proposta de les editorials per aquest estiu és variada, però dominen els receptaris i els autors mediàtics

Els clients del sector culinari són molt devots dels receptaris i de l'univers de Ferran Adrià. Conscients de l'avida receptaris, les editorials n'acaben d'editar una altra tongada, en què destaca la prolífica Àvia Remei, a l'encara més prolífica Cossetània. [...]

Fins a la Renaixença no tornarem a trobar un llibre de cuina catalana imprescindible: El primer serà La Cuynera Catalana. Regles útils, fàcils, segures i econòmiques per cuinar bé, editat el 1851i reeditat en versió catalana normalitzada el 2009 per Cossetània Edicions.[...]

Fragments de l'article "Per fer-hi sopes (fredes)" publicat al diari El Punt de Girona sobre els darrers llibres de cuina publicats per les editorials catalanes.

La repressió franquista a la Ribera d’Ebre (1938-1945)

L’Índice Histórico Español, del Centre d'Esudis Històrics Internacionals Universitat de Barcelona, publicà una ressenya del llibre La repressió franquista a la Ribera d’Ebre (1938-1945), de Josep Recasens Llort. El text descriu l’estructura del llibre i en destaca els continuts vinculats a la vida a les localitats de la Ribera d'Ebre.

El autor reúne es este volumen de forma resumida los expedientes incoados acabada la guerra civil, contra vecinos y naturales de los municipios que componen la comarca catalana de la Ribera d’Ebre. Pueblo a pueblo, se detallan los expedientes tramitados en la postguerra inmediata [...]
Tras una breve introducción general y con un prólogo del Dr. J. Sánchez Cervelló, Recasens describe los procesos represivos instruidos, trata acerca del sistema de redención de penas aplicado por trabajos y mediante el indulto, y se refiere a las consequencias demográficas de la guerra (muy negativas).

Jesús M. Tibau llegí un fragment de " El vertigen del trapezista" en un acte organitzat per lletrA i la Biblioteca Marcel·lí Domingo

Jesús M. Tibau llegí un fragment del seu llibre El vertigen del trapezista durant l’acte "Amb veu pròpia", organitzat per lletrA (UOC) i la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. En el vídeo enregistrat es pot escoltar el conte “La muntanya més gran del món”.

El biòleg vallenc Josep M. Llorach publica la guia «El parc natural de Montserrat. 10 rutes autoguiades»

Josep Maria Llorach (Valls, 1957), el biòleg que l'any 1981 va crear l'Escola de Natura Cel Rogent –de la qual ha estat director 25 anys–, acaba de publicar la guia El parc natural de Montserrat. 10 rutes autoguiades, amb el segell Cossetània Edicions, que també opera des de la capital de l'Alt Camp.
El llibre va ser presentat el cap de setmana passat a l'espai d'informació ambiental de Reus i Martí Boada –geògraf, naturalista i doctor en Ciències Ambientals– va introduir els espectadors en el contingut del treball.
L'autor proposa deu rutes perquè el lector i excursionista descobreixi el paisatge, la vegetació i la fauna que s'amaguen en aquest espai tan singular. El llibre incorpora indicacions molt concretes de les espècies habituals que poden observar-se en aquest paratge, amb fotografies i dibuixos originals. I és que Josep Maria Llorach ha escrit i elaborat la guia sobre el terreny. Amb aquesta obra de 208 pàgines –totes a color– i 227 il·lustracions, l'editorial Cossetània enceta la col·lecció Espais Naturals.
L'autor d'El parc natural de Montserrat és ben conegut per la tasca educativa i de divulgació que ha dut a terme per aconseguir transmetre d'una manera entenedora els complexos sistemes naturals de casa nostra.
L'any 1983 va formar part del grup fundador de la Societat Catalana d'Educació Ambiental, de la qual va ser el primer president. Llorach també ha impartit nombrosos cursos de coneixement del medi natural i ha publicat diversos treballs i itineraris de natura, com ara rutes autoguiades per les muntanyes de Prades, itineraris pels Ports, els sistemes naturals de Salou, itineraris per Valls i guies de les fonts del terme de Vandellòs i de l'Hospitalet de l'Infant.
Aquest biòleg s'ha caracteritzat, a més, per la seva tasca molt important de divulgació a través de la televisió, com ara el programa Oxigen, de Canal Reus TV.
Actualment, i com han explicat els editors, Josep Maria Llorach «es dedica a fluir a través del coneixement i la divulgació del medi del nostre país, a la recerca d'una nova relació de l'home amb la natura».

Notícia d'Anna Estallo al diari El Punt del Camp de Tarragona sobre el llibre El parc natural de Montserrat. 10 rutes autoguiades, de Josep Maria Llorach.

Magí Sunyer: "Moros a la costa és una novel·la amb doble mèrit: la seva qualitat literària i el fet que s'ambienti a Cambrils al segle XVII"

Presentació del llibre Moros a la costa a Cambrils

El llibre Moros a la costa, I Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils Josep Lluís Savall, es presentà dimarts 30 de juny al Centre Cultural de Cambrils.
Durant la presentació van intervenir Joan Recasens, regidor de cultura de l’ajuntament de Cambrils; l’escriptor Magí Sunyer, David Gomariz, autor de l’obra, i Robert Benaiges, alcalde de Cambrils.

Joan Recasens destacà la importància les iniciatives culturals com el premi de narrativa Vila de Cambrils:

És important que, malgrat la crisi, les iniciatives culturals no s'aturin, i ens satisfà dur a terme un projecte com el de dedicar un premi literari a Josep Lluís Savall.

Magí Sunyer va parlar sobre a la proliferació dels premis literaris i la seva especialització i va fer referència a l’obra de Josep Lluís Savall.

No crec, com diuen alguns, que hi hagi massa premis literaris, però sí que hi falta una certa especialització. Aquest Premi de Narrativa Marítima penso que va en una línia molt encertada.

El Josep Lluís va viure d'una manera molt intensa. La seva gran obra fou la seva tesi de llicenciatura sobre el vocabulari dels pescadors de Cambrils.

Moros a la costa és una novel·la d'aventures que té un doble mèrit: la seva qualitat literària i el fet que l'acció passi a Cambrils al segle XVII, entre l'expulsió dels moriscos i la guerra dels Segadors.

David Gomàriz agraí el suport que representa la convocatòria i edició de premis literaris d’autors novells:

Vull agrair a l'Ajuntament l'impuls del premi i a Cossetània la seva edició. És important que autors novells com jo puguin rebre aquest suport.

Robert Benaiges anuncià la seva voluntat que el premi Josep Lluís Savall tingui continuïtat:

Voldria que aquest llibre encetés una llarga sèrie d'obres premiades amb el Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils Josep Lluís Savall.

El millor homenatge que els cambrilencs podem fer al Josep Lluís Savall és editar llibres com aquest.