"Daniel Closa: La ciència sí que interessa a la gent, però no ens enganyem, les tafaneries poden donar més audiència"

En el número 34 de la revista nat (novembre de 2007) hi va aparèixer una entrevista a Daniel Closa i Autet, autor del llibre Blocs de ciència (Publicacións de la URV). A continuació podeu llegir un extracte d'aquesta entrevista:

"Una inesperada curiositat va empènyer Daniel Closa i Autet a obrir un bloc de ciència ara fa poc més d'un any. El seu joc va esdevenir un autèntic mitjà de divulgació científic i ara acaba de publicar un recull de textos.
Què li ha sorprès en la seva experiència?
Que tractar temes científics podia tenir un cert interès per a moltes persones. També és interessant quantes coses puc aprendre tot intentant explicar algun tema de manera entenedora.
Finalment ha optat per portar els articles a un llibre. El paper és un mitjà més accessible o és, només, complementari?
Complementari i segurament accessible, ja que el llibre el pots anar llegint al metro, al llit o a la platja prenent el sol, cosa que amb l'ordinador resulta més complicat. Cada mitjà té avantatges i limitacions.
El recull de textos és un autèntic còctel d'idees i pensaments. Ens en selecciona un?
Difícil, però en tot cas en trio dos de molt lligats. La història de l'aspirina i la de l'heroïna. Per mi va ser una sorpresa descobrir com n'estaven de relacionades. Buscant informació sobre una cosa vaig descobrir altres curiositats que desconeixia. Un anunci publicat a The Medical Press and the Circular Advertiser el 22 de novembre de 1889 es feia ressò de tres fàrmacs recents de nova generació: el tanicè, l'aspirina i ... l'heroïna! A la propaganda, hi deia que l'heroïna havia donat excel·lents resultats en casos de bronquitis. Encara no s'adonaven del que tenien entre mans. Avui això seria impensable amb els controls que hi ha per desenvolupar nous fàrmacs.

Entrevista extreta del número 34 de la revista nat, del novembre de 2007.

"Els dies a les presons de Franco d'un nascut a Les Useres..."

Al bloc de Serret Llibres, va sortir durant el mes d'octubre un article de Susanna Anglès sobre el nou llibre de Tàrio Rubio, publicat per Cossetània Edicions Per les presons de Franco. A continuació podeu llegir la reproducció de l'article:

"Tàrio Rubio escriu en un nou número de la col·lecció Memòria del segle XX (Cossetània), la història de les presons de Franco personificada en ell mateix i en primera persona. En Tàrio va néixer l’any 1920 a la vila de les Useres de Castelló de la Plana. Una vila petita, però enclavada en un racó simbòlic, tranquil i imprescindible per passejar al País Valencià. Quan estava a Vila-real en Tàrio va poder viure i contemplar la proclamació de la Segona República i després l’esclat de la Guerra Civil.
La tardor de 1937, Tàrio amb 17 anys, va marxar com a voluntari al front de Terol per defensar a la II República., però al juny de 1938 va ser fet presoner. Començà en aquell moment un llarg i pecaminós periple pel món penitenciari del règim franquista. En Tàrio Rubio va visitar tant camps de concentració, com presons i batallons de treballadors. Va passar per Reial Acadèmia Militar de San Gregorio de Saragossa, per Miranda de Ebro (Burgos), Orduña (Àlaba) i Aranda de Duero (Burgos); per les presons d’Aranda de Duero, Valdenoceda (Burgos), la Provincial de Burgos i la de Sòria, la de Torrero (Saragossa), la Model de València i la de Castelló. Finalment va ser enquadrat al batalló disciplinari de soldats treballadors, per realitzar treballs forçats a Arcos de Jalón (Sòria), Cuelgamuros-Valle de los Caídos, Somaén (Sòria) i Armiñón (Àlaba). L'alliberen l'any 1945 i marxa a Barcelona, però sempre va ésser víctima i testimoni del seu passat roig i republicà. Sempre ha reivindicat la recuperació de la memòria històrica, ha format part de diferents associacions d’expresos políticsi ha participat en xerrades, conferències, entrevistes… Tot això d´una manera o altra queda reflectit en el llibre que presenta Cossetània.
Molts joves com ell es van veure abocats a una guerra sense precedents (ni a l'Estat ni a Europa). La diferència està en què alguns d'ells senten la necessitat de contar-ho quan la història ho permet. Tàrio Rubio ha trobat l'oportunitat i ho ha aprofitat amb Cossetània i l'ajut, a l'hora de guardar cura del relat de Gemma Caballer i Oriol Dueñas. Hi ha moltes històries darrere de cadascun dels presos de Franco. Aquesta n'és una d'important, en la qual queda clar que la fita del règim franquista amb la política de les presons i la persecució de resultats d'aquestes, era escarmentar els que havien defensat la República.
Llegir aquest llibre és un exercici que ens ensenya a apropar-nos a la nostra història i al l'episodi més dramàtic de la mateixa com és la Guerra Civil. La narració, a més, és fàcil. No es dona massa voltes a les coses i és ràpid en l'expressió, clar i concís.
Els llibres que conten històries verídiques i pròpies tenen una força especial. Són llibres molt contundents que capten l'atenció del lector.
Quan es llegeix aquest llibre sempre podem pensar en algú que s'ha vist amb, si fa o no fa, sotmès a les mateixes situacions. Els camps de concentració, les presons, els batallons de treballadors….tenen efectes a curt i llarg termini molt similars en tots els que les pateixen.
Tàrio pot estar orgullós, en definitiva, de moltes coses…. però sobretot d'oferir un testimoni que fa memòria i que construeix un exemple cap a la convivència."

Article de Susanna Anglès extret del bloc de Serret Llibres, publicat durant el mes d'octubre.

Cossetània publica la 3a edició de "La ciutat dels somriures" de Martí Gironell

Cossetània Edicions ha tret aquest mes d'octubre la tercera edició del llibre de Martí Gironell (autor d'El Pont dels jueus) La ciutat dels somriures. Històries de supervivència Bombai. Els lectors diuen de l'obra que "el relat commou i sorprèn. Llegir totes aquestes històries t'omple de compassió i amor humans" i que "és un llibre ple de sentiment, d'experiències viscudes, d'històries de gent que lluita sense parar i que només demana una oportunitat, un somriure, una carícia, que els ajudin a tenir un instant de felicitat".
Aquesta tercera edició de La ciutat dels somriures, renovada i millorada, s'adapta al canvi d'imatge de la col·lecció Prisma i ens ofereix un llibre de tapa dura i amb un quadernet interior de fotografies a tot color.

Resum
LA CIUTAT DELS SOMRIURES recull un cúmul de sensacions i un catàleg d’històries plenes de dignitat i d’esperança de vida, fruit de dos viatges a Bombai. Martí Gironell retrata amb ulls d’un cooperant occidental i un estil directe la realitat d’una ciutat plena de contrastos. D’una banda, a través de l’experiència de l’autor, el lector és testimoni de la lluita dels treballadors d’una ONG que s’esforcen per donar un futur més digne als dos col·lectius més desvalguts, però, alhora, pilars bàsics de qualsevol societat, la de l’Índia inclosa: els nens i les dones. I de l’altra, dels esforços que han de fer tant aquestes criatures com aquestes dones per gestionar un present que els pugui garantir un futur. Gràcies a la força de les històries d’uns personatges reals, la majoria carregats de malalties i maldecaps, Gironell aconsegueix traslladar el lector fins a les portes de l’infern perquè comparteixi els anhels, les frustracions, els desitjos, els neguits, les emocions, les alegries i les desgràcies d’una sèrie de persones que no perden mai el somriure ni la dignitat en la seva batalla personal per sobreviure a la malaltia i a la misèria. L’escenari és el d’una ciutat, Bombai, capital econòmica de l’Índia, on la vida i la mort prenen el te juntes. L’autor destinarà els diners que obtingui de la venda d’aquest llibre al Committed Communities Development Trust (ccdt) de Bombai.

L'autor

Martí Gironell (Besalú 1971), llicenciat en periodisme per la Universitat Pompeu Fabra i en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona, va començar la seva carrera periodística quan tenia 14 anys a Ràdio Besalú. La va continuar a Ràdio Olot, a RAC 105 i a Catalunya Ràdio, on ha fet diversos programes, com el Catacrack, D’Interès General o El Pont de les Formigues. Paral·lelament, va col·laborar en el Diari de Girona i va publicar reportatges a El Periódico de Catalunya i a la revista Marie Claire. En televisió va presentar el programa En Directe i els informatius del canal 3/24. Actualment treballa als Serveis Informatius de Televisió de Catalunya. És autor de La ciutat dels somriures (2005) i d'una de les novel·les més venudes durant el 2007 El pont dels jueus (2007). La ciutat dels somriures va ser el seu primer llibre, fruit de les experiències viscudes i de les persones conegudes en dos viatges consecutius a Bombai.

"Aventura per la Barcelona Modernista" de la mà de Roger Roig i Lluís Albert Arrufat

A l'edició digital d'El Punt, el dilluns 22 d'octubre de 2007, hi va sortir publicat un article de la Fina Anglès sobre el llibre de Roger Roig i Lluís Albert Arrufat La Barcelona modernista publicat per Cossetània Edicions. A continuació podeu llegir l'article reproduït:

"Després d'haver descobert La Tarragona romana i d'haver-se passejat per les terres del Quixot, aquest nou volum de la col·lecció Els Amics del Zum-Zum, trasllada els protagonistes, la Carla i el Pol, que van conèixer en Zum-Zum un dia a la fira i ja no se n'han separat mai més, a la Barcelona modernista.
En aquest tercer lliurament, en Zum-Zum, un globus tan especial comparteix guiatge i companyonia no solament amb els seus dos amics de sempre sinó també amb un altre personatge molt i molt singular: el drac de trencadís del parc Güell.
Tots quatre, doncs, hauran de resoldre un enigma que afecta la construcció de la Sagrada Família. Per descomptat, per cercar solucions a un problema cal definir-lo i disposar de tanta informació com sigui possible sobre el tema. Per tant, els serà necessari saber coses del modernisme, d'Antoni Gaudí, dels edificis modernistes de Barcelona, com ara la Casa Lleó Morera de Domènech i Montaner, la Casa Ametller de Puig i Cadafalch i la Casa Batlló del mateix Gaudí; hauran de passejar-se detingudament per la Pedrera o el parc Güell i, no podia ser d'una altra manera, pel temple de la Sagrada Família.
En fi, aquest nou text de Roger Roig, que amb la complicitat dels seus personatges viatgers i una trama d'aventura mitjançant la qual cerca l'interès del lector i que sempre interessa molt els infants, es proposa fer arribar als més joves les característiques de l'arquitectura del modernisme i donar-los a conèixer els principals monuments barcelonins que pertanyen a aquest corrent artístic. El text narratiu el completen «Quatre notes sobre Gaudí i la Sagrada Família», de contingut divulgatiu.
Quant a les il·lustracions, Lluís Albert Arrufat, seguint la línia de la col·lecció, situa els personatges –també seus– en entorns acolorits no només pel trencadís que és omnipresent en l'arquitectura modernista i, és clar, en el text visual, sinó també per les seves propostes plàstiques.
I encara ens agrada remarcar el gest de complicitat que sembla que la il·lustració que enceta el llibre dirigeix al lector, ja que Arrufat la presenta des de l'anomenat pla picat, o sigui, una visió vertical superior, que correspon a la visió des d'un globus, encara que sigui captiu d'un fil. I és que no podem oblidar que és en Zum-Zum qui, com es diu en la contraportada, «condueix el Pol i la Carla a situacions inesperades i, alhora, és el responsable que visquin cada dia noves i emocionants experiències».
Finalment l'enigma es resol primer parlant i després seguint els camins per aconseguir de bones maneres allò que és millor per a tots. Queda del tot clar per a tothom, sigui de naturalesa humana, o tingui el cor de pedra o el cos d'aire, com en Zum-Zum, que l'objectiu de tots és veure acabat el temple de la Sagrada Família.
I, com que «feina feta, no té destorb», el drac de trencadís del Parc Güell es pot reincorporar a la seva tranquil·la dedicació de donar la benvinguda als visitants just a l'entrada del parc, i el Pol, la Carla i en Zum-Zum continuen a la recerca de conèixer nous llocs i de trobar noves coses per aprendre.
El llibre es presenta en tapa dura, amb les il·lustracions sense cap emmarcament i amb el text amb un tipus de lletra molt clara. Són aspectes del tot adequats, al nostre entendre, per a l'ús autònom que és desitjable per part dels lectors més joves als quals va adreçat."

Article de Fina Anglès Soronellas, extret de l'edició digital d'El Punt, el dilluns 22 d'octubre de 2007.

"L'Àvia Remei. Una cuinera molt estimada a Mataró"

Durant l'octubre de 2007, va sortir al suplement Tot i més de la revista Lecturas un petit reportatge sobre l'autora més venuda de Cossetània Edicions Remei Ribas, també coneguda per les seves receptes com l'Àvia Remei. A continuació podeu llegir aquest article.

"Després de la publicació del seu primer llibre La cuina de l'Àvia Remei (17 edicions i 46.000 exemplars venuts) el seu èxit ha estat aclaparador, però malgrat els reconeixements i premis concedits per la seva bona cuina, l'Àvia Remei, que se sent molt orgullosa de ser d'on és, Mataró, no se'n considera una professional. "Jo sempre dic que sóc mestressa de casa. D'aquesta manera puc dir allò que em sembla, fins i tot, els meus secrets culinaris. No em fa res que se sàpiga perquè a mi també m'agrada conèixer altres trucs", reconeix la cuinera mentre ens mostra la seva estimada cuina i la bonica terrassa plena de plantes que té a casa seva, a Mataró.
I és que la Remei és molt de casa i aposta, és clar també, per la cuina casolana "No m'agrada anar a un restaurant on el cuiner hagi de sortir a explicar-me allò que estic menjant. Si fos jove posaria un restaurant de caps de setmana i ho faria tot casolà. A més, molts dels ingredients que faig servir els cultiva el meu home a l'hortet, són ecològics", diu la remei que té clar que la cuina és la seva vida. "Quan estic a la cuina no em ve mai d'una hora. A més, m'agrada cuinar per a tothom. Quan ha de venir algú a casa sempre li dic que s'ha de dur la gana", diu la Remei riallera."

Article extret del Tot i més de la revista Lecturas, l'octubre de 2007.

Jordi Pujol: "Si hi ha fracàs en l'educació, la societat també n'és la responsable"

El dimarts 23 a les 12 del migdia, Cossetània Edicions, el Centre d'Estudis Jordi Pujol i Edu21 van presentar al Centre Internacional de Premsa de Barcelona el llibre Reflexions sobre l'educació en una societat coresponsable, coordinat per Jordi Riera i Enric Roca.
La presentació anirà a càrrec del pedagog Enric Roca, coordinador del seminari i consultor principal del projecte educatiu Edu21; Jordi Pujol, president de la Fundació Centre d’Estudis Jordi Pujol i Jordi Ferré, gerent de Cossetània Edicions.
A continuació podeu llegir un petit extracte de les coses més importants que es van dir durant la presentació:

Enric Roca:
"A Edu 21 vam emprendre el recorregut fa 2 anys i ara hem aconseguit fer un seminari amb 230 inscrits"
"Aquest seminari va més enllà, les temàtiques que s'hi tractaran pretenen buscar més, analitzar"
"Tots els capítols del llibre contenen al seu final una sèrie de propostes per desenvolupar els temes"
"Tots els agents socials (la família, els mitjans de comunicació, l'escola...) tenen un paper clau en l'eduació dels nens"
"Apostem pels binomis inclusió-excel·lència i diversitat-identitat"
"El llibre tracta: la coresponsabilitat de les famílies, els recursos humans a l'escola, l'escola considerada com una organització, tecnologies de la informació aplicades a l'aula i fa una comparació entre l'escola analògica i l'escola digital"
"Aquest llibre és fruit de moltes persones que s'hi han implicat"
"Els mestres i els professors s'han cregut tot el tema del català i això és molt importat perquè un projecte d'inclusió és diari i perquè funcioni hi ha d'aver una base autòctona molt important"
"Si fem un esforç important perquè la gent de fora aprengui el català aconseguirem una forta cohesió social"

Jordi Pujol:
"Si hi ha fracàs en l'educació, la societat també n'és la responsable"
"L'assignatura d'"Educació per la ciutadania" es pot donar des de diferents vessants, la versió que es donarà als nens serà la que vulgui el mestre o l'escola. El mestre pot posar l'accent en les coses que ell cregui més importants i per tant els pares han de tenir la possibilitat d'escollir"
"Sense immersió lingüística, la capacitat d'integrar la gent que ve de fora minva considerablement"
"Hi ha molts sectors de la nostra població en els quals el català no es parla"
"La política lingüística és inclusiva i no viceversa. Amb la immersió s'evita crear àmbits tancats. Fer que se sàpiguen les dues llengües és toalment inclusiu"
"Per fer una política d'integració es necessiten quatre pilars bàsics: la immersió lingüística, l'ajuda dels mitjans de comunicació, que el català sigui llengua oficial i vehicular a l'administració i a l'escola i, finalment, que l'ambient sigui favorable per estimular tot això"

Jordi Ferré:
"L'educació és un tema vital per la societat"
"S'ha de debatre, discutir i reflexionar sobre els temes que tracta el llibre per arribar a unes conclusions que ens ajudin a millorar en aquest àmbit"

Miquel Jassans autor de "Diari d'un artista", un personatge polifacètic

El dia 15 d'octubre a l'edició digital d'El Punt hi va aparèixer un escrit de Joan Cavallé sobre Miquel Jassans i la seva obra escrita. A continuació podeu llegir l'article reproduït.

"No conec personalment Miquel S. Jassans. Sí que conec part de la seva activitat. Es tracta d'un personatge complex, que ens ofereix diferents cares, i unes cares no sempre fàcils de conjugar. Jassans és pintor, llicenciat en belles arts; per tant, un home del món de l'art. Però també s'ha dedicat a la investigació. En aquesta faceta, els seus esforços s'han decantat cap a la història i, més específicament, cap a la toponímia, és a dir, els estudis dels noms de lloc. Que jo sàpiga, ha publicat les de Rasquera, Alforja i Cortiella, Poboleda, Colldejou..., i tinc entès que treballa en la de Valls. Qualsevol es pot plantejar quina relació té una cosa amb l'altra. Però qui conegui una mica el que ha escrit Jassans pot trobar amb facilitat la resposta. Es tracta d'una passió pel territori i pel paisatge que troba en els noms de lloc la seva expressió mítica i simbòlica. Precisament ara, l'artista alforgenc acaba de publicar una novel·la que posa en relació aquests conceptes. Es diu Diari d'un artista (Cossetània Edicions, 2007) i és un relat que conté, realment, tres històries.
Hi ha, primerament, la història personal de l'Ambròs Fortuny, un home de bona posició a qui un tren endimoniat de vida ha conduït a una situació límit. En el camí de la desesperació trobarà una possible solució a través de la venda de la seva col·lecció d'art, el valor de la qual ell desconeixia. Aquesta possible solució no estarà exempta de problemes però el conduirà, alhora, a una situació més alta a través de l'amor. És, com si diguéssim, la història que fa de fil conductor del relat. Durant les operacions de recerca al voltant d'aquest patrimoni artístic, en el qual hi ha obres de Barceló, Mir, Togores, Clavé, Miró, Anglada Camarassa, però sobretot d'un per a nosaltres desconegut Bernat Bru, apareix el dietari d'aquest darrer artista. I aquest dietari constitueix la part central del relat i la que en justifica el títol.
Per últim, un cop ja centrats en el negoci de la venda de les obres d'art, en sobrevé el robatori i això, de sobte, fa que la novel·la faci un gir cap al relat detectivesc.
Fa la impressió que tota la novel·la, tant els amors de l'Ambròs i la Carla, com les investigacions de la comissària Marcel·la Magrinyà, tenen la missió de constituir una mena d'embolcall del dietari central, en el qual, sens dubte, Jassans ha volgut fer constar les seves opinions sobre art. Convé dir que la novel·la passa el 2050 i que el dietari de Bernat Bru transcorre entre el 1983 i el 1986. Per tant, l'autor parla des d'un hipotèticament distanciat futur per referir-se a un immediat passat nostre, en el qual ell ha estat molt involucrat. Bernat Bru, a més, és d'Alcover i això li permet parlar del nostre paisatge. És recomanable, pel que fa a aquest aspecte, la seva descripció d'una excursió a la vall del Glorieta. Pel que fa a les seves idees artístiques, fan venir ganes de visitar Arezzo per poder veure els frescos de Piero della Francesca. De la relació de pintura i paisatge diu: «La riquesa de matisos que dóna la natura és una font inesgotable d'inspiració.» Es mostra decebut amb Dalí i critica sense pietat el món de l'art contemporani, fins al punt que quan li comuniquen que ha guanyat una biennal, diu «L'he guanyat. Quina merda», fent referència al fet que el premi estava comprat tot i ell no saber-ho."

Article de Joan Cavallé, extret de l'edició digital d'El Punt el dilluns 15 d'ctubre de 2007.

Cossetània Edicions presenta "Reflexions sobre l'educació emn una societat coresponsable" al col·legi de Periodistes de Barcelona

El dimarts 23 d’octubre, a les 12 del matí, al Centre Internacional de Premsa de Barcelona (Rambla Catalunya, 10 - 1r), Cossetània Edicions, el Centre d'Estudis Jordi Pujol i Edu21 presenten el llibre Reflexions per a l'educació en una societat coresponsable.

La presentació anirà a càrrec del pedagog Enric Roca, coordinador del seminari i consultor principal del projecte educatiu Edu21 i de Jordi Pujol, president de la Fundació Centre d’Estudis Jordi Pujol. Durant aquest acte, també es presentarà el seminari “Reflexions i propostes per una educació renovada”.

Resum

A principis del segle XXI s’imposa repensar l’educació en un sentit ampli. Els reptes que planteja un món global a països com Catalunya són diversos i de gran complexitat. Aquesta obra, fruit d’un treball de reflexió i participació de prop d’un parell d’anys, a partir de les accions endegades dins el Projecte Edu21, vol contribuir al diàleg educatiu dins una societat que la voldríem coresponsable del projec-te de formació de tots els seus ciutadans. Les xarxes de coresponsabilitats socioeducatives; les relacions entre els termes d’inclusió, excel·lència, identitat i diversitat; les noves formes d’ensenyar en una escola digital, la importància de l’aprenentatge de l’anglès; l’escola com una organització que aprèn i que gestiona eficaçment els seus recursos humans, són els temes tractats pels diferents autors d’aquesta obra.
El Projecte Edu21 (www.edu21.cat) és una iniciativa del Centre d’Estudis Jordi Pujol i té com a principal objectiu esperonar la reflexió profunda i el debat serè sobre els temes educatius a Catalunya i al món, en una època de canvis i transformacions i, alhora, de grans reptes i oportunitats.

Els autors
Jordi Riera i Romaní, mestre i pedagog; Enric Roca i Casas, pedagog; Miquel Àngel Prats i Fernández, mestre i psicopedagog; Maria González i Davies, mestra i filòloga anglesa; Jordi Garriga i Andreu, mestre, pedagog i consultor de recursos humans; Jordi Longàs i Mayayo, mestre i pedagog.

Poetes de les Terres de l'Ebre en un audiovisual de l'exposició "El canal porta vida"

El dissabte, 6 d'octubre del 2007 a la plana web:

http://www.beaba.info/modules.php?name=News&file=article&sid=246hi apareixia un petit article sobre l'exposició "El canal porta vida" basat en el poemari de Cossetània Edicions Terres d'aigua. A continuació hi trobareu aquest article reproduït:

"Divendres 26 d’octubre, a les 20 h, a la Biblioteca Municipal de Roquetes (c/Torres d’en Gil, s/n) tindrà lloc la presentació de les videocreacions basades en el poemari Terres d’aigua, a càrrec del Sr. Manel Masià de l’empresa Novuolo i una lectura de poemes, que formen part de l'exposició "El canal porta vida", organitzada pel Museu del Montsià i la Comunitat General de Regants del Canal de la Dreta de l'Ebre sobre els 150 anys d'història del canal de la Dreta de l'Ebre.
L’exposició, que es va inaugurar al Museu del Montsià al juny, ara es pot visitar, del 5 d’octubre al 5 de novembre de 2007 a la Biblioteca Municipal de Roquetes.
Els audiovisuals que apareixen a l’exposició conjuguen la imatge i la poesia, i es basen en el poemari Terres d’aigua editat per Cossetània, amb poemes d'escriptors de les Terres de l’Ebre com ara Gerard Vergés, Jesús Massip, Cinta Massip, Josep Ramon Roig o Andreu Subirats."

Article extret de www.beaba.info publicat el 6 d'octubre de 2007.

Novetats de Cossetània Edicions pel mes de novembre

A continuació trobareu la relació de títols que Cossetània Edicions publicarà durant el mes de novembre:

- Arbres dels nostres paisatges de Celdoni Fonoll.
- El llibre de la ratafia (2a edició) de Jaume Fàbrega.
- Els il·lusionistes del futbol. Un singular diàleg sobre futbol, parella, societat, futbol, art, medicina, futbol, sexe, amistat, futbol, poesia, valors humans… futbol! De la mà dels Veterans de Sitges de Cèlia Sànchez-Mústich.
- La cuina de la poma d' Eliana Thibaut i Comalada.
- El Morell: un poble, una hstòria de Josep Bultó Vidal.
- Manual de neu i glaç.
- Primers auxilis. Premi Gabriel Ferrater de poesia 2006, AADD.
- Troballes arqueològiques al litoral tarragoní: 12 anys d'arqueologia subaquàtica de Walfida Pérez Martín.
- Comunicació i risc petroquímic a Tarragona. De les defi nicions a les pràctiques institucionals. A cura de Jordi Farré i Josep Fernández-Cavia.
- La prevenció de la contaminació lumínica a Catalunya. Especial referència als municipis d'Isabel Junquera i Muriana.

"El llibre de les receptes de tardor", per aprendre a comprar, guardar i cuinar

El dimarts 16 d'octubre, a 2/4 de 8 del vespre, a l’fnac l’Illa (Avinguda Diagonal, 549 - Barcelona) es va presentar el llibre de cuina d'en Francesc Murgadas El llibre de les receptes de tardor, de Cossetània Edicions. Aquest llibre clou la tetralogia que es va encetar amb El llibre de les receptes d'hivern i se n'ha publicat un per cada estació de l'any (hivern, primavera, estiu i tardor).
L'acte de presentació anà càrrec de Josep Sucarrats i Miró, director de la revista Descobrir cuina i David Beltran Aguilar, responsable del curs d’especialització d’alta cuina de l’Escola Superior d’Hoteleria i Turisme de Sant Ignasi-Sarrià.

A continuació hi trobareu algunes de les frases que es van dir a la presentació:

David Beltran
"Amb el temps en Francesc Murgadas ha esdevingut un gastrònom convençut."
"Són llibres útils i senzills, receptes que es poden fer cada dia."
"Aquests llibres ens ajuden a saber què hem de cuinar en cada moment"
"El llibre de les receptes de tardor reivindica el dret de seure a taula i això és molt important en aquesta societat en què vivim, en la qual sempre hem d'anar depressa per algun motiu."
"En Francesc Murgadas s'ha permès el luxe de distingir el que s'ha de cuinar i de quina manera, en funció de la persona per a qui ho has de fer."
"Aquesta obra pot esdevenir una referència per als futus gastrònoms."
"El llibre està escrit des de la memòria, el sentiment, la sensibilitat i el "carinyo"."
"Ens ajuda a saber què hem de comprar, com ho hem de guardar i com ho hem de cuinar."
"És un dels llibres que ensenya a cuinar estacionalment. Reivindica la cuina estacional, que és quan millor estan els aliments per cuinar-los."

Josep Sucarrats
"No és un llibre teòric, és absolutament pràctic, un dels més pràctics de cuina que he vist mai."
"Aprenem a comprar i a servir a taula."
"Podem fer una gastronomia assequible (preu), senzilla (elaboració) i creativa."

Francesc Murgadas

"Quan cuines per la família, no cuines amb llibertat, cuines condicionat, igual que si cuines per coneguts. L'única ocasió en què no cuines sota pressió és si ho fas per als amics."
"La cuina, a la què pensem una mica, no és complicada."
"Cuina: Art que tenim els humans de modificar els aliments."
"La tècnica és pot complicar tot el que es vulgui però de cuinar tothom en sap."
"No s'ha de cuinar de manera inconscient perquè si ho fas així, no acumules experiència."
"Per poder opinar sobre un plat determinat, s'ha d'haver tastat més d'una vegada."
"La cuina és llibertat, però ningú neix ensenyat."
"No hem d'agafar por als fogons, hem de cuinar sense complexos, des de l'amor i per a les persones que estimem."
"El llibre és molt pràctic perquè intenta fugir de tot tipus de productes que puguin resultar estranys."
"Aquest llibre us l'heu de fer vostre, amb anotacions a les receptes per fer la vostra cuina particular i així al final hi haurà tants llibres com persones el tinguin."

"El llibre de les receptes de tardor", a l'Fnac

El dimarts 16 d'octubre a les 19.30 h, tindrà lloc la presentació del llibre de Francesc Murgadas El llibre de les receptes de tardor (l'últim de la tetralogia, un per cada estació de l'any) de Cossetània Edicions, a l'Fnac l'Illa (Avinguda Diagonal, 549 - Barcelona).

La presentació anirà a càrrec de Josep Sucarrats i Miró, director de la revista Descobrir cuina i David Beltran Aguilar, responsable del curs d’especialització d’alta cuina de l’Escola Superior d’Hoteleria i Turisme de Sant Ignasi-Sarrià.

Resum
Hem fet el cim. Ja tenim els quatre llibres del cicle enllestits. Tots plegats, ens mereixem un premi. Gaudir del que hem treballat durant els més de quatre anys que ha durat aquesta aventura que ens ha fet una mica més savis.
La tardor és temps de collita. A El llibre de les receptes d’hivern, apreníem que cuinar no era tan complicat com diuen. A El llibre de les receptes de primavera, enteníem que comprar bé és bàsic per poder cuinar bé. A El llibre de les receptes d’estiu practicàvem conservats i conserves per facilitar-nos la feina. Ara, amb la tècnica apresa i practicada, amb un bon cistell de compra i amb el rebost curull de feina avançada, el que queda per fer és el més important. Seure a taula i gaudir. De què serveix fer un cim si no pots seure-hi ni que sigui deu minuts i fer una llambregada al camí recorregut?
Per tant, seieu a taula amb les menges que feu i gaudiu-ne. Cada dia. Cada àpat. Cada plat. Ara ja enteneu què vol dir cuinar. Ara sou conscients que el fet culinari permet la collita diària de sensacions que van conformant la nostra memòria. Omplint-la de referents per construir-nos, dia a dia, emocions que ens ajudin a viure. Que posin en valor allò que realment és important.
Tant de bo que, quan soni el telèfon mentre sou a taula tastant el plat que heu fet, sapigueu dir: “Ja tornaran a trucar. Bon profit”.

L'autor: Francesc Murgadas
Llicenciat en Ciències Biològiques, ha passat de la seva càtedra de Ciències Naturals al món de la gastronomia i la cuina; n’imparteix classes tant als cicles formatius o en un postgrau d’Alta Cuina a Sant Ignasi de Sarrià com a la Universitat Ramon Llull en la diplomatura de Turisme. Combina aquestes activitats amb col·laboracions en diversos mitjans de comunicació.
Col·labora, entre altres, en la revista Descobrir Cuina i, des de fa vint anys, és membre del consell de redacció de La Fura, on publica setmanalment diversos escrits, com ara un bloc de receptes, i amb qui va editar la trilogia Els productes a taula, Joc de fogons i Els estris a taula.
Amb Cossetània ha publicat la tetralogia El llibre de les receptes d’hivern, El llibre de les receptes de primavera, El llibre de les receptes d’estiu i El llibre de les receptes de tardor, i també La cuina de l’aviram.

Cossetània Edicions present a la Fira de Frankfurt 2007

Cossetània Edicions va estar present, un any més, a la Fira del llibre de Frankfurt, amb el valor afegit que aquest any la cultura convidada era la catalana.

Cossetània disposava d'un espai a l'estand de l'Institut Ramon Llull, compartit per les editorials d'arreu dels Països Catalans, per exposar els seus llibres.
Un dels actes que es van dur a terme fou la presentació del llibre Catalunya explicada als alemanys, de Klaus-Jürgen Nagel, en les seves dues versions: la catalana i l'alemanya (Katalonien eine kleine Landeskunde. Messidor Verlag, 2007). L'acte tingué lloc el divendres dia 12 d'octubre a les 11.30 h a l’auditori de l’estand institucional de l’Institut Ramon Llull i anà a càrrec del propi autor (Klaus-Jürgen Nagel), de Jürgen Mann de Hamppmedia Verlag i de Josep M. Olivé de Cossetània Edicions.
L'autor del llibre digué que sempre que viatjava a Alemanya, els seus amics li preguntaven les mateixes coses sobre Catalunya, així que va decidir fer el llibre amb la voluntat de donar resposta a aquestes qüestions: "identitat, nacionalisme i llengua són les preguntes més freqüents que es fan els alemanys sobre Catalunya." També es pregunten:"el canvi econòmic és l'egoïsme d'una nació rica que no vol concedir res?"
Apuntà que s'ha d'anar amb compte amb les informacions que rebem dels mitjans de comunicació ja que "la manera d'entendre Catalunya que molts mitjans de comunicació alemanys es formen, és a partir de les opinions que es desprenen dels mitjans de comunicació espanyols."
Pel que fa a l'obra digué que "el llibre pretén ser un estudi seriós, que presenta fets i dades per a alemanys que ja saben alguna cosa de Catalunya però que en volen saber més" i que intentà tractar els temes més diversos com "la geografia de Catalunya, la constitució d'institucions, l'Estatut d'Autonomia, els partits polítics, el nacionalisme, la llengua, la història comuna entre Espanya i Catalunya, la immigració, l'economia i les relacions culturals germano-catalanes."

Més informació sobre la Fira de Frankfurt i la presentació del llibre a http://paper.avui.cat/article/cultura/102293/dia/la/catalanitat.html o http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2586708

"Cossetània és l'editorial privada del Camp de Tarragona amb major projecció arreu del domini lingüístic"

Al número 41 de la revista Kesse (tardor del 2007) hi apareix un article de Jaume Llambrich L'edició en català al Camp de Tarragona, que analitza amb detall l'evolució dels títols i la trajectòria de tres editorials privades (El Mèdol, Cossetània Edicions i Arola Editors) del Camp de Tarragona.

"Tot just al 2006 Cossetània Edicions va complir deu anys d’existència. Hi ho va fer amb una festa a la capital de Catalunya, a Barcelona, indicatiu de la projecció generalista de les seues publicacions tot i tindre la seu a Valls.
Tot i que es va iniciar en publicacions d’àmbit local (que mai ha deixat d’editar) i en una línia de publicacions de l’àmbit de l’excursionisme, l’evolució de l’estratègia de l’editorial els ha portat a altres àmbits com la gastronomia (el factor «Àvia Remei» és impressionant si pensem en les dimensions de l’editorial) i a la narrativa (publicant autors que no s’acostumen a trobar en els catàlegs de les grans editorials).
Un projecte a seguir de ben a prop en els propers anys és el segell en castellà Lectio (i que explica l’aparent estancament de la producció dels darrers anys). Cossetània està realitzant el procés invers al de les grans editorials i ha començat a apostar per la traducció en castellà de les seues obres catalanes. Pot ser un dels camins per assegurar la viabilitat econòmica de les petites editorials catalanes? El que és segur és que els editors catalans prendran nota del projecte.
La mitjana de títols editats per any en el període 1996-2006 és de 46,5 títols. És, de llarg, l’editorial privada que més ha publicat en el període analitzat i també és l’editorial del Camp que té una major projecció arreu del domini lingüístic català gràcies, entre altres aspectes, a l’èxit de vendes d’alguns dels seus títols."

Article de Jaume Llambrich extret del número 41 de la revista Kesse (octubre de 2007) i reproduït també a El Basar de les espècies (publicat el 5 d'octubre de 2007).

"Catalunya explicada als alemanys"

El llibre de Klaus-Jürgen Nagel Catalunya explicada als alemanys editat per Cossetània Edicions, es presenta el dimarts 9 d’octubre, a les 19.30 h, a la Llibreria Catalònia de Barcelona (Ronda de Sant Pere, 3). La presentació anirà a càrrec de Ferran Requejo i Coll, catedràtic de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra.
La versió alemanya d'aquest llibre, que porta per títol Katalonien. Eine kleine Landeskunde, editada per Messidor Verlag, es presentarà en el marc de la Fira de Frankfurt 2007, el divendres 12 d’octubre, a les 11.30 h, a l’auditori de l’estand institucional de l’Institut Ramon Llull (Hall 5.1 D901).

L'Hora del Lector del canal 33, tracta l'obra completa d'Artur Bladé i Desumvila

El passat dijous 4 d'octubre al programa l'Hora del Lector del Canal 33, que dirigeix i presenta Emili Manzano, es va parlar àmpliament de l'escriptor ebrenc Artur Bladé i Desumvila, en motiu del seu centenari i del projecte d'edició de l'obra completa que Cossetània Edicions està duent a terme.

Per més informació cliqueu aquí i si voleu veure la part del programa que parla de Bladé (comença al minut 38) cliqueu el vincle següent L'Hora del lector - 4/10/2007"

Cossetània novament a la Fira del Llibre de Muntanya

Els dies 6 i 7 d'octubre, Cossetània Edicions va prendre part en la 6a Fira del Llibre de Muntanya, que va tenir lloc a l'Esquirol.

En aquesta 6a edició, la Fira comptava amb un extens programa d'activitats per a tots els visitants s'hi van voler acostar durant aquest cap de setmana. Entre d'altres coses, el públic va poder visitar l'estand de l'editorial per veure i comprar llibres.

Cossetània molt ben posicionada en la utilització d'aplicacions Web 2.0

El dijous 4 d'octubre al Liber, es va presentar l'estudi "Tendencias Web 2.0 en el sector editorial" realitzat pel portal cultural Dosdoce, en el qual Cossetània Edicions està molt ben posicionada en els índex d'utilització d'aplicacions Web 2.0.
Dosdoce va analitzar 50 editorials puntuant en una escala de l'1 al 10 la utilització de les aplicacions Web 2.0. La mitja, que va resultar ser de 3.1, només és superada per 12 editorials. Cossetània Edicions ocupa l'11è lloc amb una puntuació de 3.3. Aquestes són les 12 editorials amb una puntuació que supera la mitja: Alfaguara (6.1 punts), Punto de Lectura (5.1), Tusquets (5.1), Bromera (4.9), Candaya (4.9), Almuzara (4.5.), El Tercer Nombre (4.5), Melusina (4.5), Anagrama (3.9), 451 Editores (3.9), Cossetània (3.3) i Ediciones Urano (3.3).
A continuació reproduïm altres dades de l'informe que es va presentar:
"La irrupció de la Web 2.0 està generant una transformació històrica en els hàbits de lectura i escriptura. Mentre que l'any 2005 només un 12% dels llocs web de les editorials establien una comunicació directa amb els seus lectors, l'estudi assenyala que el 44% de les 50 editorials analitzades ha creat, en els últims dos anys, algun tipus de canal de comunicació participativa.
Fa dos anys un 39% de les editorials analitzades comptava amb una Sala de Premsa virtual, ara el 76% dels locs web de les editorials té aquesta secció per facilitar la labor informativa dels mitjans."
"La xarxa social que compta amb un major nombre de mencions d'editorials espanyoles és Del.ici.ous amb un 76%, seguida del Culturizame.net (48% de mencions), Flickr (42%) i Menéame (26%). Tan sols un 10% de les editorials té presència corporativa a Wikipedia."
"El 30% de les editorials analitzades publica a les seves planes web algun capítol amb la finalitat de fomentar-ne la seva lectura; que el 26% de les editorials enllaça els llocs web dels seus autors; que el 22% de les editorials analitzades enllaça blocs literaris o mijtans digitals especialitzats en cultura; que només un 32% de les editorials enllaça llibreries i que un 20% promocionen els seus llibres publicant vídeos al You Tube, Dalealplay.com, Jumpcut, etc."
Les editorials que es van analitzar són: Alberdania, Acantilado, Alfaguara, Almuzara, Alphadecay, Anagrama, Barataria, Bassarai, Belacqva, Bromera, Caballo de Troya, Cahoba, Candaya, Cossetània, destino, Edaf, Ediciones del Viento, Ediciones Martínez Roca, Ediciones Urano, editorial Crítica, El Tercer Nombre, Espasa, Funambulista, Gedisa, Grup 62, KRK ediciones, Legua editorial, Lengua de trapo, Libros del Asteroide, Melusina, Menoscuarto, Mondadori, Multiversa, Nerea, Océano, Odisea editorial, Páginas de Espuma, Periférica, Pre-textos, Punto de Lectura, RBA Libros, Rinoceronte, Salamandra, Seix-Barral, Septem Ediciones, Siruela, Temas de hoy, Tropismos, Tusquets i 451 Editores.

"El massís de la Maladeta" en els mitjans de comunicació

La setmana passada, el programa informatiu del Canal Blau TV (la televisió comarcal del Garraf) va emetre la notícia de la presentació del llibre El massís de la Maladeta (Cossetània Edicions, 2007). Aquí hi podeu veure el reportatge emès: http://video.google.es/videoplay?docid=-7417895044640493402
Pel que fa a la plana web El massís de la Maladeta, dedicada als llibre i que han creat els propis autors, no para de créixer i té un apartat d'actualitat http://www.lamuntanya.com/llibre/actualitat.htm on també es pot veure el vídeo de la notícia, entre moltes altres coses.

"L'exiliada" d'Artur Bladé, per Jaume Ciurana

Emigdi Subirats Sebastià publicava el 22 de setembre al bloc Lletres Ebrenques, un article sobre el comentari de Jaume Ciurana, que parlava de L'exiliada, llibre corresponent al Cicle de l'exili I de l'Obra Completa d'Artur Bladé i Desumvila.
A continuació hi teniu reproduït l'article d'Emigdi Subirats i el comentari de Jaume Ciurana:

"Jaume Ciurana, regidor de l'Ajuntament de Barcelona pel grup municipal de CiU, va publicar el passat mes de juliol un post d'elogi a l'obra L'exiliada d'Artur Bladé i Desumvila. Un dels reptes de la celebració del centenari d'Artur Bladé era la recuperació del seu nom i de la seua obra, ja que és un dels grans escriptors que ha donat la literatura ebrenca i catalana del segle XX. No hi ha dubte que aquest repte s'ha complert i que l'hem donat a conèixer arreu de la nació catalana. L'admiració que demostra el regidor barceloní n'és un exemple. De ben segur que ell ha descobert un gran autor de casa nostra, que des de l'Ebre estant, i des de Mèxic (durant el seu forços exili), va ser un gran retratista de la nostra terra. Ens felicitem igualment de l'aposta agosarada que realitzaren des de la Comissió organitzadora del centenari d'Artur Bladé, sota el motor d'acceleració que són els estimats companys Núria Grau i Albert Pujol, i de l'editorial Cossetània de Valls, amb l'edició de la seua Obra Completa, una vertadera joia de les nostres lletres."

"Fascinat per un llibre
Ahir de matinada vaig acabar de llegir L'exiliada, d'Artur Bladé i Desumvila. L'obra és un dietari dels anys 1939 i 1940 centrat, sobretot, en les vivències de l'autor a Montpeller en els mesos que seguiren a l'enfonsament institucional, anímic i material de tota una generació de catalans com a conseqüència de la desfeta en la Guerra d'Espanya. Bladé, com tants d'altres, hagué de marxar a l'exili, separar-se de la família i sobreposar-se a les penúries de tot ordre que s'anaren trobant en aquells anys de mort i destrucció. Potser per la proximitat familiar del que s'hi explica - el meu avi hi surt citat tres vegades - , potser per la simpatia política que em desperta la generació nacionalista de la República, potser per la força emocional del relat i, ben segur, per la qualitat literària del llibre, he de dir que m'ha captivat i fascinat.Coneixia la personalitat de Bladé per les referències familiars, per haver llegit un llibre seu sobre Francesc Pujols - també exiliat a Montpeller - i també, evidentment, per la difusió que n'ha fet un company blogaire segueix sense funcionar-me l'editora- però la lectura del llibre me l'ha fet redescobrir amb tota la seva qualitat literària.
Us el recomano.
Jaume Ciurana."

Publicat el 22 de setembre al bloc Lletres Ebrenques.

"Antifranquisme d'abans"

L'Avui publicava el mes de setembre, un article d'Enric Frigola sobre el llibre de Teresa Pàmies (editat per Cossetània Edicions) Ràdio Pirenaica, emissions en llengua catalana de Radio España Independiente (1941-1977). A continuació podeu llegir aquest article:

"Quan s'ha escrit sobre la importància que els mitjans de comunicació van tenir en els últims anys del franquisme i en la consolidació de la democràcia, se situa en lloc preferent la premsa escrita: tant la televisió com la ràdio mantenien un missatge únic amb la censura com a eina de control. La resta era pur entreteniment -també controlat.
No és gens sorprenent, doncs, que la ràdio no hagi estat objecte de gaires anàlisis, malgrat que a Catalunya foren moltes les iniciatives contra les línies oficials establertes, sobretot en emissores locals i comarcals, de petit abast.
Així, no és estrany que Ràdio Pirenaica hagi estat poc estudiada fins ara: on era aquella misteriosa emissora? Per què es deia Pirenaica? Qui era, i com era, la gent que la feia?
Aquestes preguntes re-ben resposta a Ràdio Pirenaica, emissions en llengua catalana de Radio España Independiente (1941-1977), de Teresa Pàmies, ella mateixa col·laboradora de l'emissora durant molts anys amb el pseudònim de Núria Pla.
Pàmies explica els avatars històrics de l'emissora però, especialment, rememora els casos de totes les persones que contribuïren a fer que l'idioma català hi fos pràcticament sempre present, que és un episodi menys conegut encara que la història de l'emissora mateixa.
Emili Vilaseca (de nom de guerra Jordi Català), mort a l'exili i a qui Teresa Pàmies dedica el llibre, fou el creador i primer redactor i locutor del programa en llengua catalana. Se'n parla, d'ell , i també de Josefina Vives (Marina), Marcel Plans (Pere Sabater), Victòria Pujolar (Montserrat Canigó), Josep M. Sendrós (Joan Camí), Ester Berenguer, Leonor Bordau, Lourdes Giménez i, naturalment, de Jordi Solé Tura, que hi va romandre dos anys a començament de la dècada dels 60.
El llibre recull també una mostra dels comunicats que s'emetien i de qui els signava, amb el risc evident que això comportava. Algunes de les signatures corresponen a persones encara vives i ben conegudes."

Article d'Enric Frigola extret del diari Avui el mes de setembre de 2007.

"L'origen dels castells": "analitza i compara tècnicament muixerangues, moixigangues, balls de valencians i acròbates magrebins"

Al bloc La Teiera de cultura i lliurepensament, el 21 de setembre, hi va aparèixer un article sobre l'origen dels castells (Cossetània Edicions, 2007), a arrel de la publicació del llibre de Joan Bofarull, guanyador del Premi l'Esperidió. A continuació hi trobareu l'article reproduït:

"En el debat sobre els orígens dels castells s’hi han abocat, en tot temps, molts components emocionals. Més enllà d’interpretacions fantasioses i llegendes domèstiques, la genèsi de les manifestacions folklòriques, tal com les coneixem avui, sol ser complexa, en la confluència d’evolucions i prohibicions, costums semblants, modes, difusió i intercanvis. En l’àmbit de les pràctiques folklòriques que inclouen el que unes persones s’enfilin, segons unes pautes definides, les unes sobre les altres, cal incloure, a la tradició catalana, diverses danses, les moixigangues i muixerangues, els balls de valencians i els castells. O en cultures properes alguns dances aragonesos o els acròbates del Magreb, per donar un parell d’exemples.
De tot això s’ocupa el llibre de Joan Bofarull Solé, L’origen dels castells, guanyador del III premi d’assaig l’Esperidió. L’obra, editada per Cossetània, aporta una quantitat important de notícies sobre aquestes manifestacions festives i ressegueix la història del ball de valencians des del segle XVII fins que ja es pot parlar de castells. A més, analitza i compara tècnicament muixerangues, moixigangues, balls de valencians i, fins i tot, els acròbates magrebins, amb voluntat de donar una resposta convincent a la qüestió que dóna títol al llibre. Per Bofarull és evident que l’origen dels actuals castells cal cercar-lo en el ball de Valencians, nom que designa una dansa documentada al Camp de Tarragona des de fa més de tres-cents anys i que pot vincular-se, en el seu component de torres humanes, a les moixigangues del País Valencià.
Personalment –he treballat sobre alguns balls de valencians i sobre la moixiganga des d’una òptica de teatre popular– les aportacions del Joan Bofarull em semblen interessants i cal felicitar l’autor per un treball darrere el qual s’endevinen moltes hores de pacient recerca. No sé si aconseguirà tancar el debat o servirà per encetar-ne de nous, però en tot cas de ben segur que estimularà una mica més l’interès per la història castellera."

Article de Salvador Palomar, publicat el 21 de setembre de 2007, al bloc de cultura i lliurepensament La Teiera.