Preludi Poètic

Camins que el vent endolceix amb la fluïdesa del temps, hores baixes d'íntims descobriments, d'altruista serenor i d'una pau que guareix. Camins de mans obertes al ressorgiment d'un nou dia, de brots primerencs i rajos de primavera sota el ferm sosteniment de ceps amarats d'història i de noves oportunitats, dolços camins de vinyes, camins de vida. Anna Molina Casado

Ara és hora de somriures, d'escampar el goig de tenir-te, d'impregnar-me del teu tacte i del teu perfum de tendresa. Tancar els ulls i veure't present com ahir, com fa una estona, d'agrair d'haver-te conegut, de sentir-te sempre tant a prop. Ara és hora de somiar, d'acaronar paraules que suren, mentre de lluny el veler es perd mar endins i abraçats tots dos, restem ancorats a la sorra. Anna Molina Casado

Amb una mirada neta i transparent, sovint n'hi ha prou per emmudir a l'instant i malgrat tot poder dir tantes coses a la vegada, sense haver de parlar, sense cap gest que dissimuli el vol que emprèn el meu cor. Atreta sols pel llenguatge més sensible i planer, mancat d'interludis que disfressin el sentit de les emocions, sense haver de capgirar la tonalitat dels sons. Únicament amb la sintonia màgica dels teus ulls, aquells que comprenen els meus pensaments, comparteixen les meves alegries, i que amb una sola mirada sovint n'hi ha prou. Anna Molina Casado

Enmig de la foscor obro els ulls al passat, des d'on les ombres juguen a amagatalls i on just després desdibuixades, apareixen de bell nou. Enmig de la foscor el meu cor reviu els records, al temps que la tènue llum s'escapoleix per les escletxes de les absències. Enmig de la foscor resto immòbil, protegint el minut de respiració més llarg, mentre la son sucumbeix al cansament que lentament s'escola, deixant-se impregnar pel misteri de la nit. Anna Molina Casado

Hi ha petites coses que fan que la meva vida tingui sentit, el sol fet d'estimar i de sentir-me estimada, poder somriure sense escatimar grans esforços, poder plorar i no haver de reprimir-me. No em cal cap més felicitat que la vostra, que també és la meva, aprendre a percebre els preats detalls de les petites coses, l'abraçada que arriba sempre ingènua en aquell moment just i necessari. Mil i un somriures que regalen sentiments a la meva vida, que m'empenyen i esperonen a seguir l'empremta, tot plegat gaudint de moments únics plens de vosaltres. Anna Molina Casado

I malgrat tot he après a estimar-me la vida, a fruir de la seva bellesa i a tolerar la imperfecció dels seus dies embolcallats d'enfurismats núvols. He après a escoltar les seves sàvies paraules, altrament desordenades, que en moments no he sabut entendre ni tan sols compartir. M'he vist resignada acceptant tot allò que m'ha fet tant de mal i malgrat tot, jo he après a estimar-me-la, sense presses, afluixant la corda quan aquesta m'oprimia l'aire per respirar, sense cap recança, senzillament tal i com tu em vares ensenyar. Anna Molina Casado