Seguidores

lunes, 28 de abril de 2008

Va per l´Aura (Poema de la Blancallum)


CANÇÓ D’AMOR
o
POEMA TROBAT EN LA LÍNIA QUE AJUNTA ELS DIBUIXOS DE DOS NENS

en la intensíssima por de la vritat
vaig veure un nen mirant el món.

el llampec que t’atravessa
en el moment d’anar a l’aigüera
i veure el nen amb la flor al peu
aquest llampec, és molt real.
i més encara el seu barret,
la magdalena.

i el seu gest de quan et mira
i tu tens por de la vritat
prô no te’n vas
car hi ha una força que t’atrapa
a lo possible, que és l’amor
és el que fa del món un món.

en el llarguíssim sol d’aquell migdia
vaig trobar un barret de magdalena.

blanCalluM
27
4
8



lunes, 21 de abril de 2008

Al cap i a la fi, enamorar-se... (D´OLORS)





Avall,
al carrer de la florista que pica l’ullet a aquell vell
[diuen que és un pintor que festeja una jove
que ven rams de flors]
allí la parella s’hi enamorà
fent ploure pètals de flor que ell comprava a la floristeria
de la noia que ara li pica l’ullet al vell [de la florista diuen que
s’ha embolicat amb un senyor casat]
sembla que li va regalar un ram de margarites taronges [la flor que li agrada
a la noia que té la floristeria a aquest carrer]
que va comprar
perquè a la dependenta li agradaven més [a la dependenta diuen que aquell
home vell que era pintor li va regalar un ram de flors]
i se sap que la cosa els va anar prou bé
que ella treballa en la venda de flors [just sent la noia que ara pica l’ullet]
i que ell pinta quadres però que no se sap si els ven [exactament
sent el vell que mira a la florista com li pica l’ullet].




[Al cap i a la fi...]
...que ella vengués flors i ell fos vell
o que ell fos pintor i comprés flors
o que ella vengués flors i s’emboliques amb un senyor casat
o que ell regalés un ram de flors i ella el vengués
o que ella fos florista i ell pintor
o que ella piqués l’ullet a un vell que s’embolicava amb la florista
ve a ser exactament el mateix.


D’olors20abril2008**************

sábado, 19 de abril de 2008

A la JUJIT (J.Grifoll)

Hola, sóc la vida,
volia donar-te les gràcies,
perque sense tú,
jo tampoc existiria.

jueves, 3 de abril de 2008

POEMET de JOSEP GRIFOLL


Demostra-li a la gent qui ets

per demostrar-te a tú mateix qui ets,

que pot demà morir-se tanta gent

que estimes i t´estimen

que no tenen dret a perdre-s´ho

ni tu a deixar-te perdre.


La vida és curta, trïa:

per alguns, una eruga,

per d´altres, un llamp.



J. Grifoll.

Abril 2008.

Casserres.