EL MÓN PARLA (Grifoll)

El món parla
i jo sento sorolls inintel.ligibles fent-me diana
al cuc de les orelles.
El món roda
i jo em marejo pels turons de déu
falcats amb cartronets de tosca borda.
El món s´instal.la sota aquests meus peus
i a mi les cames em fan figa.
El món maniobra
i m´empresona en doble fila a la sala d´espera
on tota espera desespera.

Finalment m´emprenyo
foto bot
i em penjo de la cua d´un núvol...
que toquen a volar, no pas a morts!

Grifoll

EL VALS DE LA BLANCA

EL VALS DE LES FREQÜÈNCIES
I LA VEU DE L’AMANT TRANSITÒRIA

Sovint oblido el foc
i em quedo exclusivament amb l’ incendi.

Silenci.

A vegades oblido les sensacions
i em quedo exclusivament amb les gallines de la pell.

I el cos s’exprimeix a ell mateix.

El que no sé
és si vull quedar-me exclusivament amb les ferides
i oblidar-me del dolor.

Com el ventilador que em regala tramuntanes.

Gairebé sempre oblido el compàs de l’equipatge
per a quedar-me exclusivament amb el vals dels viatge.

Mallorca Mar Mare Meravella dóna tantes forces i tants regalims d’il·lusions que una gairebé desprèn el vol.

També oblido el rostre
per a quedar-me exclusivament amb la mirada.

Pupil·les de versos sostingudes damunt de fines retines d’aigua
em fan cega a la ceguera.

Però no oblido el sexe
per quedar-me exclusivament amb l’orgasme.

L’ incendi s’extingeix i el foc es revifa en aquest evidenciar de solitud en un món de relacions.

Com tampoc oblido el pretext
per a quedar-me exclusivament amb el text.

En la llavor hi ha tota la virtualitat de la cosa però encara no és la cosa.

I és que a voltes perdo la memòria
per a quedar-me exclusivament amb el present.

Llavors em faig la seva amant de vestit blanc,
i em dic com el vestit,
transparent,
distant,
traspuant a cada pas evolucions interrompudes de dolor
i a cada mitja volta
mig pensament gris fosc de ciutat trista i bruta, però rebel i bonica.
En l’altre mitja, hi resta el galliner.


Blanca 21 de maig 2007

Mil gràcies, Dolors!!!!!!

Quan tot surti
cap per avall,
fes la vertical.

Dolors 27/6/2007

cliqueu a sobre per ampliar.

ALICE (dels germanets Grifoll)

1a part: http://video.google.es/videoplay?docid=6291841401754478469

2a part: http://video.google.es/videoplay?docid=-801527699734248865

PRINCESA AFRICANA (BLANCA)

Recordo que deies
que t’agradaven, les meves genives,
perquè eren com princeses africanes
o com pins del pirineu
el que passava però
a més que calia, que plovia
i que valia la pena ser feliç també
si és que passava quelcom
com tu mateix
penjat de les parpelles d’un tal pi
o d’entalpia entelant-te el tel del continent
contingut en tot allò que és sostingut amb pi bemoll
és que picaven les campanes
i repicaven les mentides
com la cua d’un mosquit executat en la pell de la princesa
però supervivent, el molt cabró, a la insensatesa
grotesca i insistent
del seu cos revifat i foradat
emmudit i emmudint
el que només podrà ser recordat
en la picada del mosquit.
El record, pica.
La picor, encén.
L’ incendi, ens fa callar.
I els muts, un altre cop,
aprenem a parlar el llenguatge dels estels a contrallum
i dels cossos a contra cossos
ajuntats i contradits
estirats i absorbits
ajuntats i absorbits
contradits i estirats
i creuats
i combinats
i repetits i repetits
i ajuntats un altre cop
i per darrera vegada
i de cap i de nou
i de bell nou
i...


Blanca
9 de juny de 2007

AMB TOTA LA HUMILTAT

UNA MENA DE VIDEO-POEMA DEL GRIFOLL

Sense comentaris:

http://video.google.es/videoplay?docid=-8605000378724626494

VIDEO FUMEJAT (La Blanca recitant un poema del Grifoll)

Va ser una nit crapulistica en una masia als defores de Casserres, entre tot i més i demès. I com podeu comprovar, gravat amb una càmera últim model, d´alta definició, però que va acabar per no definir-se...això si, continuant éssent l´últim model:

http://video.google.es/videoplay?docid=5321223569895911297

VIUS O ESPERES? (Blanca)

Avui espero.
Espero.
Espero.
I em repeteixo.
Em repeteixo.
Repeteixo.
Avui espero
i aquesta espera em fa marxar,
fins i tot, de mi mateixa.

Com la papallona
que abandona el capoll
que vola i vola, i vola,
i abandona el capoll que, des del damunt d’aquesta fulla,
cau al terra i es fa mal i mor i es podreix
mentre la papallona vola i vola, i vola.

I és la profunda estupidesa del fet,
capoll estèril,
la que em col·loca aquest tel d’inutilitat als ulls,
que estúpids, esperen.
Capoll eteri i papallona cega.

Avui espero.
Demà, crec que viuré.

Blanca
16 d’abril de 2007

60è aniversari Font del Balç

Aquest dissabte, "como muestra un botón" (ben aviat penjarem el video), vam tenir l´honor de compartir escenari, dins el 60è aniversari de la Font del Balç, amb aquest parell de "cracks": Enric Cassasses i Tomàs Arias. Encara flipem...

POÈTICA CRAPULISTICA

BLANCA i GRIFOLL es presenten: dos cràpules per la corda fluixa de la poesia com una manera d´entendre la vida.

Aquesta, la nostra sala de part. En vers, en prosa, en audio, en imatge, en video...

A del.lirar de gust....