miércoles, 28 de abril de 2010
domingo, 25 de abril de 2010
Castell de Miralles
Castell de Miralles
Dins del conjunt històric del Castell de Miralles podem diferenciar tres elements arquitectònics, l'Església de Santa Maria del Castell, les torres i restes d'antics habitatges, i el Castell de Miralles situat a (662m.).
Enllaç : www.salillas.net/castellscatalans/miralles.htm
Espitlleres
Dins del conjunt històric del Castell de Miralles podem diferenciar tres elements arquitectònics, l'Església de Santa Maria del Castell, les torres i restes d'antics habitatges, i el Castell de Miralles situat a (662m.).
Enllaç : www.salillas.net/castellscatalans/miralles.htm
Murs exteriors del castell
Murs interiors del castell
Espitlleres
Obertura rectangular llarga i estreta practicada al mur, per a disparar des de dins.
Església de Santa Maria del Castell
Als peus del vell castell de Miralles, es troba l'església de Santa Maria del Castell.
Antic Poble de Miralles
Torre de la muralla del poble de Miralles i ruïnes de una casa.
viernes, 23 de abril de 2010
Sant Jordi
Sant Jordi, una rosa, un llibre i un petó a les persones que s'estimen.
Llegenda del drac i la princesa
Conta la veu popular que la llegenda de Sant Jordi, el Drac i la Princesa a Catalunya s'esdevingué a la vila de Montblanc temps ha. El Drac era el més poderós dels Dracs ja que podia moure's pel cel, per la terra i per l'aigua. I la Princesa era la més Princesa de totes car era la mateixa filla del Rei. El terror que el Drac imposava era terrible.
Cada dia devorava un parell de bens. Quan li donaren bous i cavalls tampoc en tingué prou. Fins que calgué sortejar persones per a la fam de la Bèstia. I el Rei que era el més Rei, i català, i que vivia a la vila, va posar-hi la seva familia en el sorteig, i de l'olla va sortir el nom de la princesa. El Rei va acceptar el destí i no va voler cap canvi per cap altre Montblanqui dels qui s'oferien. Vestida de blanc la Princesa va anar al sacrifici.
I va sorgir un jove cavaller, armat de cap a peus, cavalcant un destrer blanc per tal de deslliurar-la. Era bell com el sol i era foraster i es deia Jordi. I envestí amb la fúria el Drac que venia per la Princesa que el va deixar estamordit, confós de tot i rabatut. Aleshores ell amb el cordó de la cintura d'ella lligà el Drac, tot amansit, que ja el seguia com una ovella. Després amb un cop de llança rematà el Drac, en morir es fa fonedís a terra i on el Drac s'ha fos neix un roser de roses roges com la sang, Sant Jordi en cull la més formosa i l'ofereix a la Princesa, munta a cavall i entre crits de joia travessa la muralla per la porta que en record d'aquesta gesta, encara avui es coneguda pel nom de Portal de Sant Jordi.
I tot això va passar davant els ulls del Rei i els montblanquis que contemplaven aterrits el combat. I per això triaren Sant Jordi com a patró de la Vila anys i panys, fins que, temps a venir, se n'oblidaren.
Llegenda del drac i la princesa
Conta la veu popular que la llegenda de Sant Jordi, el Drac i la Princesa a Catalunya s'esdevingué a la vila de Montblanc temps ha. El Drac era el més poderós dels Dracs ja que podia moure's pel cel, per la terra i per l'aigua. I la Princesa era la més Princesa de totes car era la mateixa filla del Rei. El terror que el Drac imposava era terrible.
Cada dia devorava un parell de bens. Quan li donaren bous i cavalls tampoc en tingué prou. Fins que calgué sortejar persones per a la fam de la Bèstia. I el Rei que era el més Rei, i català, i que vivia a la vila, va posar-hi la seva familia en el sorteig, i de l'olla va sortir el nom de la princesa. El Rei va acceptar el destí i no va voler cap canvi per cap altre Montblanqui dels qui s'oferien. Vestida de blanc la Princesa va anar al sacrifici.
I va sorgir un jove cavaller, armat de cap a peus, cavalcant un destrer blanc per tal de deslliurar-la. Era bell com el sol i era foraster i es deia Jordi. I envestí amb la fúria el Drac que venia per la Princesa que el va deixar estamordit, confós de tot i rabatut. Aleshores ell amb el cordó de la cintura d'ella lligà el Drac, tot amansit, que ja el seguia com una ovella. Després amb un cop de llança rematà el Drac, en morir es fa fonedís a terra i on el Drac s'ha fos neix un roser de roses roges com la sang, Sant Jordi en cull la més formosa i l'ofereix a la Princesa, munta a cavall i entre crits de joia travessa la muralla per la porta que en record d'aquesta gesta, encara avui es coneguda pel nom de Portal de Sant Jordi.
I tot això va passar davant els ulls del Rei i els montblanquis que contemplaven aterrits el combat. I per això triaren Sant Jordi com a patró de la Vila anys i panys, fins que, temps a venir, se n'oblidaren.
miércoles, 21 de abril de 2010
Serra de Miralles
ItinerariCastell de Miralles - GR-7 - Turó de Coma-Roques - Coll de la Llebre - Agulla Grossa - Grony de Miralles - GR-7 - Castell de Miralles
Ruta: Mixt-a
Lloc: Espai Natural Miralles-Queralt
Senderistes: 68
Guiada per: Toni Inglada
Sortida: 18-04-10
Grup: Anem a Caminar Sta.Margarida i els Monjos
Enllaç fotografies de la caminada: www.caminades.tk
La serra de Miralles destaca especialment com a patrimoni natural, inclosa dins l'àrea del EIN (Espais d'Interes Natural) de les serres Miralles-Queralt.Aquestes muntanyes separen les conques dels rius Anoia i Gaià, essent rellevants com a espai de transició entre els altiplans centrals catalans i les serres prelitorals, alhora que el conjunt de les serres Miralles-Queralt es considera un lloc orogràfic d'especial interès per estar format per un vessant interior de caràcter continental i un altre de meridional amb matis maritim.
La part central de aquestes muntanyes és formada per un paisatge molt particular de gran bellesa paisatgística, amb capritxoses formes geològiques, i és també on trobem els cims mes elevats de tot el seu conjunt.
Castell de Miralles i Església de Santa Maria del Castell (662m.).
Punt de sortida als peus del vell castell de Miralles.
Començarem a caminar per pujar al castell.
Esgléssia de Santa Maria.
Panoràmica a dalt al castell de Miralles.
Una torre del castell de Miralles.
Per dins lo que queda del castell de Miralles.
Baixan del castell pel darrera per un corriol.
Començarem a caminar per pujar al castell.
Esgléssia de Santa Maria.
Panoràmica a dalt al castell de Miralles.
Una torre del castell de Miralles.
Per dins lo que queda del castell de Miralles.
Baixan del castell pel darrera per un corriol.
Corriol del castell.
Pasem pel costat del camp sembrat.
Senyal indicador GR-7
Primer reagrupament al GR-7.
Iniciem la pujada tots plegats.
A dalt de la carena seguim el corriol fins arribar a la Creu de Ferro.
Els senderistes pujant el corriol.
La vegetació del entorn.
Primer cim,Turó de Coma-Roques (795m.)
Parada per l'esmorzar.
Pasem pel costat del camp sembrat.
Senyal indicador GR-7
Primer reagrupament al GR-7.
Iniciem la pujada tots plegats.
A dalt de la carena seguim el corriol fins arribar a la Creu de Ferro.
Els senderistes pujant el corriol.
La vegetació del entorn.
Primer cim,Turó de Coma-Roques (795m.)
Parada per l'esmorzar.
Els cims - Espai Natural Miralles-Queralt
Aquí estant al fons l'Agulla Grossa i Grony de Miralles.
Aquí estant al fons l'Agulla Grossa i Grony de Miralles.
Panoràmica, al fons a la dreta es veu el puig del castell de Miralles inici de la sortida.
El estret corriol baixant del turó de Coma-Roques.
Els senderistes caminant per dalt de la carena.
Seguirem el recorregut alternant amb fondes obagues de exuberant vegetació.
Observant els cims que pujaremt.
Panell indicador del GR-7.
Ruïna de la casa al coll de la Llebre.
Toni Inglada, fen unes explicacions per pujar els dos cims.
El estret corriol baixant del turó de Coma-Roques.
Els senderistes caminant per dalt de la carena.
Seguirem el recorregut alternant amb fondes obagues de exuberant vegetació.
Observant els cims que pujaremt.
Panell indicador del GR-7.
Ruïna de la casa al coll de la Llebre.
Toni Inglada, fen unes explicacions per pujar els dos cims.
Segon cim, l'Agulla Grossa (846m.)
El cim força limitat, está coronat per un pàmpol amb la imatge de Jesucrist.
Últims metres per pujar a dalt el cim.
Una verdadera talaia de tot aquest entorn.
Panell indicador.
Tercer cim, Grony de Miralles (866m.) vertex geodèsic de la serra.
des d'aquest lloc pendremt camí vers l'inici d'aquesta caminada.
El cim força limitat, está coronat per un pàmpol amb la imatge de Jesucrist.
Últims metres per pujar a dalt el cim.
Una verdadera talaia de tot aquest entorn.
Panell indicador.
Tercer cim, Grony de Miralles (866m.) vertex geodèsic de la serra.
des d'aquest lloc pendremt camí vers l'inici d'aquesta caminada.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)