29 de jul. 2008
Uwe Timm i la memòria
Llegint Uwe Timm (Tras la sombra de mi hermano) me n'he adonat que no hem de tenir vergonya d'ensenyar les nostres vergonyes. La memòria ens farà sempre lliures, fins i tot quan és una memòria poc agradosa. No entenc com encara, al nostre país, queda gent amb ganes que callem. No ho entenc, la veritat.
24 de jul. 2008
Estalvi i ecologia
Tenim uns polítics que no ens els mereixem.
Gràcies a la seua no gestió, a les biblioteques púbiques hi haurà 300.000 llibres menys aquesta any. Sí, no m'he descomptat amb els zeros, són 300.000 llibres menys, 600.000 centímetres de prestatgeries sense ocupar, 2.743 mobles per a llibres buits.
Jo he fet els meus càlculs i això representarà un estalvi directe per al govern de la Generalitat de 380.000 € que és el que vindria a costar, aproximadament, el mobiliari que hauria d'acollir aquests llibres que mai no es compraran. Això vol dir que el nostre govern fa els deures i ja s'aplica la contenció de les despeses que requereixen els temps de crisi que ens toca viure.
I això sense comptar el benefici ecològic i contra el canvi climàtic que representen l'estalvi amb tanta fusta i tant de paper.
Ja us ho he dit. No ens el mereixem aquest govern!
Gràcies a la seua no gestió, a les biblioteques púbiques hi haurà 300.000 llibres menys aquesta any. Sí, no m'he descomptat amb els zeros, són 300.000 llibres menys, 600.000 centímetres de prestatgeries sense ocupar, 2.743 mobles per a llibres buits.
Jo he fet els meus càlculs i això representarà un estalvi directe per al govern de la Generalitat de 380.000 € que és el que vindria a costar, aproximadament, el mobiliari que hauria d'acollir aquests llibres que mai no es compraran. Això vol dir que el nostre govern fa els deures i ja s'aplica la contenció de les despeses que requereixen els temps de crisi que ens toca viure.
I això sense comptar el benefici ecològic i contra el canvi climàtic que representen l'estalvi amb tanta fusta i tant de paper.
Ja us ho he dit. No ens el mereixem aquest govern!
23 de jul. 2008
Una lectora i un mica de vanitat
M'ha arribat una carta de Pilar, una lectora. Diu que li han agradat uns contes que m'ha publicat Brosquil edicions. No cal dir com m'he ficat de content. Supose que el Narcís que duc amagat a l'interior, de tant en tant surt a mirar-se a l'espill i... Al meu ego li agrada això, la veritat.
Pilar m'ha pujat l'autoestima. El recull que ha llegit el vaig titular: "Dotze contes i mig", i jo també estic content del resultat. A més, vaig tenir la sort de guanyar el premi Josep Pascual i Tirado, un premi emblemàtic, si més no per a mi.
Em diu la lectora: "Té una lectura amena i m'ho he passat bé. En especial m'han agradat els contes L'home que li faltava el do de la paraula, Volia dur el seu anell penjat al coll, El xip del baló de futbol, L'any sabàtic i De plasma és". Gràcies Pilar. Jo coincidisc amb tu. Potser no ho hauria de dir però a mi també són els que més m'agraden del recull.
Pilar m'ha pujat l'autoestima. El recull que ha llegit el vaig titular: "Dotze contes i mig", i jo també estic content del resultat. A més, vaig tenir la sort de guanyar el premi Josep Pascual i Tirado, un premi emblemàtic, si més no per a mi.
Em diu la lectora: "Té una lectura amena i m'ho he passat bé. En especial m'han agradat els contes L'home que li faltava el do de la paraula, Volia dur el seu anell penjat al coll, El xip del baló de futbol, L'any sabàtic i De plasma és". Gràcies Pilar. Jo coincidisc amb tu. Potser no ho hauria de dir però a mi també són els que més m'agraden del recull.
8 de jul. 2008
Manel Garcia Grau
El proper dijous dia 10 de Juliol de 2008, a les 19 hores de la vesprada, a la Llotja del Cànem (seu de la Universitat Jaume I a la ciutat de Castelló) es farà el lliurament del Premi de poesia que porta el nom del poeta i amic Manel Garcia i Grau.
No hi faltarem!
No hi faltarem!
4 de jul. 2008
Gramàtica
>Aquest quadre del pintor de Castelló Vicent Castell titulat Al·legoria de la gramàtica i la memòria de la meva família m'han empentat a escriure una novel·la: El causant. La publicarà Perifèric edicions i ahir vaig acabar de corregir les galerades.
Ja tinc ganes de veure-la en format llibre.
3 de jul. 2008
Un regal
Fa relativament poc, Rosa Serrano, l'editora de Tàndem edicions, ens ha regalat amb una edició tendra i acurada d'un llibre nostre, de Canto Nieto i meu: Carmina, la pingüina que ve de l'Argentina. Ens agrada molt com ha quedat i us ho volíem fer saber. Simplement.Al temps aprofitem per fer-vos memòria d'altres llibres que tinc per a la gent més menuda, a partir de 6 anys:
El rap de la gallina Carolina. Picanya: Ed. del Bullent, 2003
Però per què no? Alzira: Ed. Fundació Bromera, 2006
Carmina, la pingüina que ve de l'Argentina. València. Tàndem Edicions, 2008, que el podeu trobar en Valencià i en Castellà, amb grapes i amb tapa dura que serveix per a regalar.
És o no un regal, eh?
2 de jul. 2008
Ferum de silenci
Em diu l'editora d'edicions del Bullent que al web de l'editorial es pot llegir el primer capítol de la meua novel·la Ferum de silenci.
Això, que si voleu llegir, ja ho sabeu.
Això, que si voleu llegir, ja ho sabeu.
Quant a mi
Vaig exigir néixer a Sant Pau, un llogaret d'Albocàsser. Les meves pressions continues van obligar a ma mare a parir-me una nit plujosa d'octubre. Un veí va haver de creuar el diluvi amb moto per portar-nos el metge a casa, a temps. Ma mare i jo les varem passar magres, però, finalment, l'endemà, va sortir el sol. Vaig tindre una infància carregada d'albades i d'aventures (com la del meu naixement), amb molta vida i pocs llibres (la veritat), però amb moltes històries a la vora del foc que em van fer germinar el vici que tinc d'explicar coses, mentides quasi sempre. Vaig estudiar magisteri i pedagogia. He treballat de peó, de cambrer, de llaurador i de mestre. Des de la dècada dels vuitanta em dedico a la formació d'animadors juvenils i sóc funcionari de la Generalitat Valenciana. És un treball que m'agrada. Em deixa temps lliure per a contar contes amb Canto Nieto, il·lustradora de molts dels meus llibres. M'agrada pescar, treballar la terra, passejar per la muntanya, buscar bolets, i fer pastissos de carabassa. Però, amb el vici aquest que tinc de les mentides, em passo la vida desesperat per escriure històries i explicar contes, i quasi no em queda temps.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)