M'he trobat uns amics

Des de fa unes setmanes he conegut un personatge únic i que cada dia que passa em fa estar més pendent d'ell. Jo no sóc el seu pare, però a mesura que passen els dies li vaig agafant més estima.

La primera vegada que ens vam trobar no vaig tindre massa temps per aturar-me i fixar-me en els detalls. Però, tot i ser una trobada fugaç, ja vaig poder vore en els seus ulls alguna cosa especial. Les paraules que va emprar el pare de Carles per presentar-me al seu fill va resultar captivadores i tot i que no el podia veure vaig sentir que aquell xiquet tenia moltes coses a aportar-nos.

Hui, ha estat un dia especial perquè he vist per primera vegada la cara de Carles. Venia amb els seua amics, Teresa, Antoni (conegut amb el malnom de Bombeta) i Tobies. I tots ell m'han captivat. A la primera ulla m'han captivat i porte tot el dia amb els seues gestos fent-me tombs pel cap. Aquesta colla té moltes coses per contar-nos, i espere ser testimoni privilegiat.

Ja us aniré contant.

Claus, panys i portes

Poc a poc anem fent camí. He deixat enrere coses dolentes, i segur que també moltes bones. Però, ara no puc girar el cap, perquè al davant de mi hi ha tantes portes obertes que em falten hores al dia per guaitar per cadascuna d'elles.

Hi ha portes que he obert amb la claus pròpies...

- La feina Escola Valenciana. Una alenada d'aire fresc que renova la il·lusió que és possible esforçar-se i treballar per fer un millor País Valencià, una aire que no està viciat i on no hi ha amagatalls empresarials i lucratius.

- Un nou projecte que ompli els ulls de llum... i que en poc de temps esclatarà.

A més d'això, també hi ha portes que han obert alguns amics i que m'han convidat a entrar per llegir i escriure:

- Com un bon amic que ha publicat un llibre. què va presentar el passat 2 d'abril a Algemesí (va quedar genial) . Tinc el compromís personal de dedicar-li unes línies ací, ja que ell va ser un dels que em va empentar a tornar a escriure en aquest blog amb una dedicatòria que em va emocionar.

- Un altre bon amic que a hores d'ara està enmig d'una illa.... i que ha demostrat que la distància no sempre ofega l'amistat. Espere també el seu darrer llibre per gaudir de la lectura.



Les coses van bé. Bufa bon vent. I com a mostra la inesperada victòria d'un premi en en blog Més content que un gínjol.

Per cert, poc abans de posar-me a escriure aquest pots he eixit al corral i m'he trobat una clau sense clauer.... i ara, mentre estic escrivint, no pare de preguntar-me quina nova porta obrirà.