Fa pocs dies la patronal gironina va celebrar un acte de reivindicació empresarial sota el nom de "Crit de l'empresari gironí". Presentaven un decàleg de mesures per sortir de la crisi. Com va dir el president de la CEOE, cada setmana assisteixo a actes similars arreu d'Espanya. Segur que tenen raó en moltes de les seves demandes (execució d'infraestructures compromeses,que els governs compleixin amb els terminis de pagament, l'excessiva burocratització de l'administració i lentitud de la justícia...), però la manera de presentar-ho no els ajuda. Crec en l'empresa i l'empresari com a agent generador de llocs de treball i de riquesa. No m'agrada que es generalitzi i se'ls presenti com un col·lectiu que s'aprofiten dels treballadors... Hi ha empresaris compromesos amb la seva plantilla i n'hi ha que no. Però quan el president de la FOEG diu que "les empreses no poden suportar més la despesa que representen les indemnitzacions per acomiadament", pretén un canvi de regles de joc a mig partit. La legislació laboral espanyola és irracional. Hi ha una vintenta de tipologies de contractes diferents i contempla indemnitzacions força més elevades que en la mitjana de la UE. És lícit i recomanable racionalitzar el caos de la contractació. Ara bé, no poden pretendre canviar les condicions dels empleats que ja hi ha en plantilla... Quan els van contractar sabien quines eren les regles del mercat de treball. Si el treballador no fa falta, ara toca complir-les.
Dels dirigents patronals que van parlar dilluns, només Joan Molas, de la Confederació d'Hosteleria de Catalunya, va recomanar fer autocrítica. La resta, bàsicament es van dedicar a carregar contra l'administració (gairebé sempre amb raó). Però criticar els altres sense mirar que fas malament a casa teva fa que t'acabin veien com un ploramiques.
Acabo amb una frase de l'antic president de la FOEG, Joan Fausto Martí, mort fa pocs mesos. La va pronunciar l'abril de 2008 i explica, en part, perquè estem com estem: "Ha arribat un moment que no es pot parlar amb cap empresari que no tingués una secció immobiliària. Hi ha empresaris que "han descuidat" les indústries per aproftar el boom de la construcció".
UGT de Catalunya va fer públic un nou estudi, en aquest cas relatiu a la Contractació del 3er Trimestre del 2008. Posa xifres a les sensacions que tenim, que la contractació indefinida va a la baixa, que l'atur augmenta, etc.
Algunes dades de Girona:
- Que s'hi fan menys contractes que la mitjana catalana en relació al seu pes poblacional (el 9.41% dels contractes per més del 10% de la població)
- Que Girona, juntament amb Lleida, han sigut les úniques dues províncies que han celebrat més contractes en aquest tercer trimestre que en el segon.
- Que és la demarcació amb més percentatge de contractes indefinits (+ d'un 16%).
Posats a ser optimistes, em quedo amb un detall: «el personal administratiu (21,7%) i el de restauració (19,1%) són les ocupacions amb un major percentatge de contractes indefinits.Aquestes dues ocupacions es situen per sobre del percentatge d’indefinits de la mà d’obra altament qualificada (16,9% d’indefinits)"
Es desmunta així un tòpic que vincula les feines que requereixen una major qualificació professional amb contractes estables i indefinits.
Aquest mateix estiu, la UGT presentava un altre estudi a Girona en el que també es tirava per terra un altre tòpic. Segons aquell informe, «les dones estrangeres que treballen en el sector serveis tenen menys possibilitats de quedar-se sense ocupació que els nacionals que treballen en el comerç».
Pot ser només una anècdota, però estudis com aquests ajuden a trencar estereotips. Hi ha frases que repetim periodistes, polítics i els propis sindicalistes, que acabem creient certes per simple reiteració.
El 8 de març de 1908 la mort de 129 dones, que reclamaven els mateixos drets laborals que els homes, en l'incendi d'una fàbrica tèxtil de Nova York va originar el Dia de la Dona Treballadora. Dos anys més tard, el 1910 l'aleshores rei d'Espanya autoritzava ue les dones realitzessin estudis superiors.
Avui, segons ens informa l'Eduard Batlle, dos de cada tres llicenciats de la UdG són dones, però la tendència s'inverteix en els doctorats. A més, tot i que hi ha paritat entre el professorat, el 80% dels catedràtics són homes.
Aquests dies apareixen publicats molts estudis coincidint amb el Dia de la Dona Treballadora. Diferències salarials, contractació a temps parcial, predomini dels homes en càrrecs directius, etc.
Per acabar, només 2 imatges per a la reflexió gràcies a l'aportació de la UGT i CCOO de Girona.
La primera és una fotografia d'un calendari editat per CCOO sobre les maquiles, que mostra que en el segle XXI segueix l'explotació laboral i que les dones són sovint la baula més feble. La segona és un cartell de d'una exposició sobre dones sindicalistes i fa referència a Isabel Pujol. La seva lluita constant va tenir finalment una recompensa. Vist en perspectiva és una prova que allò que algun dia un col·lectiu només somnia és possible d'aconseguir en el futur.
