Avui aconseguir un crèdit és més car que fa un any. Alguns experts, com el professor de la UB Gonzalo Bernardos, assenyalen que els preus de l'habitatge encara tenen recorregut a la baixa. Són només dos dels elements que expliquen perquè les operacions de compravenda d'habitatges a Girona i Catalunya s'han ensorrat més d'un 40% el mes de gener. Si el potencial comprador d'un habitatge té dubtes, és normal que esperi (si pot fer-ho) per afrontar una de les despeses més importants de la seva vida. Les xifres del gener constaten que de l'aterratge suau preconitzat no fa tant per serveis d'estudis, administracions i patronals del sector s'ha passat a una patacada important. Però cal anar alerta amb les dades, només estem parlant d'un mes, i no d'un anàlisi anual, que registra una baixada, però no tant brusca. El que sí que són dades d'un exercici complet són les de recaptació d'impostos de la Generalitat, que s'han vist afectades, i molt, per la frenada immobiliària. Són moltes les veus que es lamenten per la pèrdua d'impostos. Però en què quedem? Fa un any o dos la gran majoria alertava que es construia massa, que els preus pujaven artificialment per les compres d'especuladors, etc. Era el costat negatiu d'una activitat que generava ingressos pel pagament d'impostos. A escala local, molts ajuntaments han finançat els seus serveis municipals en base als impostos vinculats a la construcció de nous habitatges, sense planificar com podran donar servei als nous habitants que s'hi instal·laran.
Ara fa uns dos anys, un dirigent patronal, propietari, entre d'altres, d'una empresa de construcció, em confensava el bon moment que passava per l'auge espectacular del sector durant l'última dècada. Deia que era un cicle expansiu mai vist. En contrapartida, assenyalava algunes mancances. "Fa uns anys, era inimaginable que es construís malament una escala. Ara no passa res. Es tira a terra i es torna a fer, perquè els preus no paren de pujar i ho cobreixen tot". És un petit exemple de la disbauixa que ha viscut el sector. Explica també la baixa productivitat de l'economia gironina i la baixa qualificació dels treballadors del sector. L'exemple no té perquè ser representatiu del sector, però qui l'explicava, i no com una excepció, era un dirigent empresarial coneixedor de la situació.
L'època de vaques grasses s'ha acabat i potser no hi haurà feina per a tothom. En temps de desacceleració, les empreses més competitives són les que sobreviuran. Amb els anys de bonança que han tingut, haurien hagut de fer calaix per afrontar les adversitats que s'acosten. La competitivitat s'aconsegueix de moltes maneres, però sembla que la patronal gironina la vol aconseguir, d'entrada, amb uns salaris inferiors als del conjunt de Catalunya. Tot i que la inflació de Girona és clarament superior a la de la mitjana catalana, els salaris dels treballadors gironins de la construcció són ara mateix uns 3.000 euros inferiors als pactats entre empresaris i empleats del sector a la resta de provincies catalanes.
Per això, divendres passat hi va haver vaga i potser n'hi haurà també els dies 3 i 4 d'abril. És possible que les constructores no puguin donar feina a tantes persones com en els últims anys, però les que quedin haurien de ser professionals formats i amb un salari digne. Així també es guanya competitivitat. Potser no s'hauran d'enderrocar més escales per tornar-les a construir.
Injeccions per a curar malalties. Com ens afecten als ciutadans les operacions concertades dels Bancs Centrals
El Banc Central Europeu i la Reserva Federal dels EUA han tornat a injectar als mercats una important suma de diners. A causa de la crisi subprime, els principals bancs centrals han realitzat injeccions multimilionàries de liquiditat en els últims mesos. Com ens afecta als ciutadans? Ramon Aragonés ho explica en un extens article a Invertia, que intentaré resumir.
- D'on surten els diners? Ni dels dels contribuents ni dels pressupostos dels estats, sinó de les reserves d'aquests bancs centrals. Aquestes reserves s'obtenen dels diners que els bancs dels diferents estats han d'ingressar de manera obligatòria per llei en els corresponents bancs centrals
- Així, les injeccions de capital que fan la Fed o el BCE no suposen en realitat un augment de la liquiditat de la massa monetària que circula sinó simplement es tracta d'uns diners que canvien de mans
- Aquests diners no són a fons perdut sinó que els bancs centrals els ofereixen a les entitats financeres privades amb un venciment determinat que en la majoria dels casos no supera el mes.
- Amb les injeccions de capital dels bancs centrals, les entitats financeres poden suplir el seu recurs habitual fins ara per treure diners ràpid i fresc que era el mercat interbancari. La crisi subprime i la desconfiança entre les entitats ha fet que en els darrers mesos s'hagi encarit aquest mercat interbancari.
- I als consumidors, com els afecten aquestes injeccions de liquiditat? Genera inflació, perquè hi ha més diners en circulació i els consumidors i les empreses tenen més accés als diners, el que provoca més despesa i un increment de preus. A canvi, aquesta situació rebaixa parcialment el cost de la hipoteques ja que fa reduir l'Euríbor. La primera conseqüència, l'estem patint a les nostres carns (a Girona l'IPC ja s'acosta al 5%), la segona no la veiem per enlloc, ja que als últims dies l'Euribor també s'ha disparat.
Un dels principals grups del sector vinícola català, Codorníu, ha fet una aposta pel tap de rosca a l’hora d’envasar un dels vins tranquils produïts al seu celler Raïmat, a la DOP Costers del Segre.
Explica l'equip d'enòlegs de la firma que els avantatges del nou sistema de tancament contribueixen a l'adequada conservació d'un vi amb aromes i sabors intensos, acidesa i frescor fet pel quan van escollir el Raïmat «Vinya 27 Chardonnay» per adaptar-li aquest sistema d'obertura i de conservació del producte.
Aquest sistema és utilitzat en moltes parts del món per a la comercialització de vins de qualitat. Però a casa nostra, lliguem vins de qualitat amb tap de suro. Qualsevol altre tipus de tapament es vincula a vins de baixa qualitat.
Fa un temps, investigadors australians (una zona vinícola a l’alça) ja asseguraven que els taps metàl·lics de rosca eren la millor forma per mantenir en condicions la qualitat del vi blanc.
L’Institut Català del Suro, l’associació d’empresaris surers Aecork i la Universitat de Girona han estat un exemple de col·laboració investigadora i d’innovació aplicada a l’empresa. S’han fet estudis i s’ha treballat molt per potenciar el suro com el sistema més natural per al tapament de vins tranquils i escumusos. La feina que han fet ha permès el manteniment d’una indústria concentrada a les comarques de Girona i amb una clara vocació internacional.
Els estudis i la feina feta estan molt bé, però si venen grups com Codorníu, o altres gegants del sector que han apostat pel plàstic o la silicona (sobretot en el cas de vins joves que no necessiten envellir), és que el suro comença a perdre quota de mercat.
Seguir la via de la investigació per millorar el suro, per minimitzar el nombre d’ampolles que poden sortir «dolentes» és un dels camins per a les empreses del sector. Una altra, és que sense renunciar al seu producte tradicional, no descartin de ple altres formes de tapament.
Al final, estem parlant d’empreses i empresaris que han demostrat saber vendre. El client final ja el tenen. Simplement, es tracta d’ampliar la gamma de solucions que li ofereixen. Podem insistir en les virtuts del suro, però si un celler vol un tap de rosca o de silicona, l’empresa que tota la vida li ha venut el tap hauria de poder oferir-li. Sinó està perdent una oportunitat.
Publicat a Diari de Girona
El 8 de març de 1908 la mort de 129 dones, que reclamaven els mateixos drets laborals que els homes, en l'incendi d'una fàbrica tèxtil de Nova York va originar el Dia de la Dona Treballadora. Dos anys més tard, el 1910 l'aleshores rei d'Espanya autoritzava ue les dones realitzessin estudis superiors.
Avui, segons ens informa l'Eduard Batlle, dos de cada tres llicenciats de la UdG són dones, però la tendència s'inverteix en els doctorats. A més, tot i que hi ha paritat entre el professorat, el 80% dels catedràtics són homes.
Aquests dies apareixen publicats molts estudis coincidint amb el Dia de la Dona Treballadora. Diferències salarials, contractació a temps parcial, predomini dels homes en càrrecs directius, etc.
Per acabar, només 2 imatges per a la reflexió gràcies a l'aportació de la UGT i CCOO de Girona.
La primera és una fotografia d'un calendari editat per CCOO sobre les maquiles, que mostra que en el segle XXI segueix l'explotació laboral i que les dones són sovint la baula més feble. La segona és un cartell de d'una exposició sobre dones sindicalistes i fa referència a Isabel Pujol. La seva lluita constant va tenir finalment una recompensa. Vist en perspectiva és una prova que allò que algun dia un col·lectiu només somnia és possible d'aconseguir en el futur.
A finals de gener, responsables del departament de Treball van venir a Girona per fer balanç de l’estadística de sinistralitat laboral corresponent a l’any 2007. Van fer-ne una valoració prou positiva, ja que s’apreciava una reducció de l’índex de sinistralitat.
Al llarg de quatre fulls exposaven diverses taules i gràfics, però cap d’elles ens deia que a Girona hi ha un 10% més d’accidents que a la mitjana de Catalunya.
Qui si ho ha recordat aquesta setmana és la consellera del ram, Mar Serna. En només un mes s’ha passat d’un moderat optimisme a un discurs altra vegada més dur: «Serem inflexibles», va dir dijous la consellera. Què ha passat? Dos accidents laborals a Roses i Calonge que han acabat amb un treballador mort i un atre ferit greu en només dos dies.
