És bo tenir sempre a punt el recurs
d'un mot que empleni el buit de tu, per fer-ne
la pertinent cuirassa que em preservi
del malson de l'enyor i la tristesa.
Aleshores te'm fas present en cada
vers que escric, i quan sol, me'l repeteixo
no hi ha distància entre el teu cos i el meu,
units per sempre més en el poema.
Ausencia.
Es bueno tener siempre a punto el recurso
de una palabra que llene el vacío de ti, para hacer
la pertinente coraza que me preserve
de la añoranza y la tristeza.
Entonces te haces presente en cada verso,
y cuando solo me lo repito,
no hay distancia entre tu cuerpo y el mío,
unidos por siempre en el poema.