Els directors de serveis expliquen

Els directors de serveis del PSC a les Terres de l'Ebre expliquen les actuacions més importants fetes els darrers anys al territori en un vídeo de 4 minuts.

Hospital de campanya

L'actualitat de la campanya des de primera línia de batalla, en un Hospital de Campanya molt peculiar amb metge flixanco.

El canvi real

El canvi real. 100 dades

L’arribada de qualsevol període electoral comporta inevitablement l’obligació de fer balanços d’obra feta durant la legislatura per part del govern i balanç de mancances i desgavells per part de l’oposició. Sens dubte ha estat una legislatura marcada pel pas d’una economia eufòrica a una crisi galopant; en aquest context amerat de pessimisme i percepcions negatives de la realitat del nostre entorn immediat resulta doblement difícil de poder presentar en positiu un balanç d’objectius aconseguits. És per això que cal fer un doble esforç per bandejar amb realitats la sempre socorreguda afirmació que “aquí no s’ha fet res.. i estem al cul del sac ...”. Avui dijous a les 19’30h a Ca Don Ventura tindrà lloc un acte públic amb aquest objectiu. Núria Ventura, diputada al Parlament de Catalunya i alcaldessa d’Ulldecona farà una xerrada amb el títol “Terres de l’Ebre, el canvi real”

“... perd sentit la idea d’una única força que pretengui ser-ho tot, representar-ho tot. I, en canvi, davant la pluralitat, la idea de la concertació i el diàleg es revelen com el mètode idoni per reflectir la sensibilitat complexa en els acords i les decisions.

Aquests anys han estat anys de diàleg i a vegades controvèrsia, però s’ha treballat com mai i s’ha dut a terme una obra que no només resisteix sinó que supera la comparació amb el balanç de qualsevol de les set legislatures precedents. I és una obra que deixa pòsit, que marca camins de futur, que en molts sentits és irreversible.”

Discurs President José Montilla a la convocatòria d'eleccions

L'orgue de fa 16 anys.

L'orgue de Flix. (1994) Fa uns dies que es va presentar el llibre de l'orgue escrit per mossèn Josep Alanyà. M'ha semblat que les imatges podien ser un record i homenatge a la gent que li va donar la idea i el contingut per escriure'l.

Festa Major 2010

Salutació del programa de festes 2010. BONES FESTES!!!

La festa major és sens dubte un referent temporal dins l’any, m’atreviria a dir que fins i tot més que cap d’any. -Ja som a festes... , ja tornem a ser a festes..! Tal i com anem afegint anys, afegim també el “ja” que dóna idea de la velocitat creixent amb què percebem el nostre nou pas per meta. “-Atención corredores! La próxima vuelta prima!”. De prima tothom acaba emportant-se la seva, afaiçonada pels fets, les vivències, els sentiments, les il•lusions, ... de tot un any de cursa. La cursa d’equip, com a poble, que encaràvem l’any passat no era fàcil, la pèrdua de llocs de treball era un llast determinant i les expectatives de generar ocupació amb l’obertura de la residència i els treballs a l’embassament no s’acabaven mai de concretar. Un any després, vivim en un context general difícil encara des d’un punt de vista laboral i econòmic i politicament enrarit per una sentència injustificable contra Catalunya amanida per un ambient preelectoral cada cop més mogut. Tot plegat no sembla que ajudi a aixecar l’ànim, però m’agrada veure sempre les coses des d’una òptica positiva, massa optimista em diuen sovint. Crec que des d’un punt de vista local tanquem un any sense precedents amb el volum d’inversió més gran fet mai al nostre municipi en obra pública; tenim mig poble i part del terme potes enlaire i això és bo, malgrat els inconvenients i molèsties que s’ha provocat al veïnat, ho lamento. S’han fet realitat els dos grans projectes, quan llegiu aquest programa de festes la residència de la gent gran estarà oberta i la descontaminació de l’embassament ja no genera escepticismes, ha d’augmentar per anar bé, això sí, el volum de contractació. Se’ns obren altres recorreguts a fer amb ajuts i propostes importants al voltant del Centre d’Empreses que de ben segur s’aniran concretant els propers mesos. Tenim un nou projecte estrella per anar bastint com la llei de barris a la Colònia, Casetes i Comellarets. Seguim tenint en la creació d’ocupació i el futur d’Ercros el repte principal i moltes coses per fer o arreglar, però passem per meta amb una prima gens despreciable que ens empeny a ser ambiciosos per la propera volta. Aixequem els ànims!, sortim a córrer, a ballar, a aplaudir, a passar una bona festa major amb la família, els amics, la gent. Passeu-vos-ho bé, aquest és un dels moments en què toca. BONA FESTA MAJOR 2010. Enhorabona i gràcies a tots i totes els que amb el vostre treball, il•lusió i esforç la féu possible.

El repte de Flix

Article publicat al Diari de Tarragona el 10 de juliol del 2010 i també a la Veu de Flix del mateix mes.

A finals d’estiu del 2004 surt a la llum l’estudi del CSIC sobre la contaminació a l’embassament de l’Ebre al pas per Flix, no era nou ni recent, però els plans sobre l’Ebre fins aquell moment passaven més aviat per treure’n l’aigua i no pas els residus. S’inicia aleshores l’estudi de propostes de solució i la investigació de les afectacions a l’entorn per part del món científic fins a la fase actual, en què FCC executa l’obra. Ha estat un procés llarg i complexe que en alguns moments ha generat seriosos dubtes sobre la voluntat o no de tirar endavant l’extracció. S’han plantejat teories i hipòtesis diverses més o menys versemblants i s’ha obtingut un protagonisme mediàtic que ha evolucionat de la urgència de l’obra a l’escepticisme sobre la seva execució. El cert és que Flix és avui paradigma de la contaminació industrial, i això ens obliga a encarar el repte de recuperar bona part de l’autoestima perduda pels veïns i veïnes. D’una banda capgirant la imatge i les oportunitats de futur del municipi amb projectes com el centre i viver d’empreses “La Ribera”, restauració del meandre i façanes fluvials, el CTM-Flix Tecnologia Ambiental, l’Entorn d’Aprenentatge a Sebes o la recent adjudicació de la llei de barris per actuar precisament en els barris industrials. D’altra banda cal que l’execució del projecte vagi acompanyada de la informació i comunicació necessària per generar seguretat i confiança, i també de les mesures de seguretat màximes a l’aigua, a l’abocador i al trajecte dels centenars de camions que han de fer-ne el trasllat. Tot plegat per poder acabar sent exemple de recuperació ambiental i responsabilitat social en la gestió dels recursos.

Unitat per Catalunya

Un col·lectiu d'intel·lectuals ha signat un manifest fent una crida a la unitat de resposta davant la sentència del TC i donant suport a la manifestació del dissabte dia 10. Coincideix plenament amb el que penso, en reprodueixo un fragment. Unitat per Catalunya

"Volem fer públic el nostre refús a la sentència emesa pel Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya, perquè es tracta d’un tribunal contaminat i deslegitimat, que ha revelat mòbils no pas tècnics sinó polítics, i perquè ha gosat qüestionar el pacte polític assolit entre el Parlament de Catalunya i les Corts Generals, promulgat com a llei orgànica de l’Estat i referendat pel poble de Catalunya.

Davant de la situació originada per aquesta sentència i de l’intent reiterat de dividir-nos com a poble, creiem que és vital que Catalunya sàpiga respondre de manera unitària, perquè només la unitat li dóna prou força i l’aferma com a nació......."

Quin munt de dies!

Quin munt de dies sense posar-hi res. Avui s'ho val! i lliga amb l'anterior entrada de fa ja algunes setmanes. El projecte de la llei de barris que vam presentar ha estat aprovat per un import de 3'7 milions d'euros. En un període de temps curt vam fer una bona feina, amb un projecte sòlid que aportava un punt de singularitat, com era la participació d'Ercros en el cofinançament. Ara tocarà concretar-ho i fer-ho realitat els propers anys, tenim temps i el finançament per actuar al barri, a les casetes i Comellarets. Ens hi vam referir el seu dia com un concurs que calia sortir a guanyar, doncs bé, sembla que l'hem guanyat .... de tant en tant en cau alguna dins també!

Llei de barris, darrera hora

La recuperació del Flix alemany. Avui a El Punt. 77 Projectes presentats a la convocatòria de la Llei de barris d'enguany, 45 en la modalitat de "Viles" per a municipis més petits de 10.000 habitants.

Darrers dies

Darrers dies per poder omplir l'enquesta sobre situació i propostes a incloure dins el projecte de llei de barris que s'esta promovent des de l'Ajuntament. És una enquesta que us demana uns minuts del vostre temps, però crec que val la pena de recollir les màximes opinions. Es refereix a colònia fàbrica i casetes, però és oberta a tothom. El termini de presentació del projecte és el 15 d'abril, les enquestes preveiem tancar-les dimarts dia 30. Es pot omplir on-line o descarregar en pdf i fer-la arribar a l'Ajuntament per correu electrònic o en paper a la bústia instal·lada als baixos. Teniu uns minuts? ENQUESTA LLEI DE BARRIS

Ajuts Leader, primer balanç

L'anterior legislatura la Ribera d'Ebre va ser inclosa en un programa PRODER d'ajuts a la inversió en el món rural. En aquella ocasió no es van exhaurir els diners destinats als ajuts, que van retornar a Europa. És per això que ara ens cal fer un esforç de difusió i promoció del vigent Leader, que en el context actual pot ajudar de forma important petites iniciatives que han d'acabar confegint un escenari productiu diversificat com sovint es reclama des de tots els àmbits.

El programa Leader té com a objectiu l’ajut al desenvolupament d’iniciatives locals per afavorir la diversificació econòmica a les zones rurals. L’actual programa 2007-2013 preveu la inclusió de les comarques de la Ribera d’Ebre i Terra Alta de forma conjunta. El CIS, Consorci d’Iniciatives Socioeconòmiques, format per representants del món públic i empresarial al 50%, gestiona les sol·licituds a les dos comarques. La resolució de l’atorgament final correspon al Departament d’Agricultura. Els ajuts estan destinats a persones físiques i jurídiques, a microempreses (menys de 10 treballadors) i pime.

Els àmbits en què es pot demanar ajut són:

Mesura 12301. Inversions per a la millora dels processos de transformació i comercialització dels productes agraris i agrobotigues:

Mesura 312. Creació i desenvolupament de microempreses:

Mesura 313. Foment d'activitats turístiques:

Mesura 323. Conservació i millora del patrimoni rural:

En aquests moments s’ha tancat la segona convocatoria d’ajuts i s'ha passat de 18 a 31 sol·licituds. En aquesta segona convocatòria i també en les dels propers anys la quantitat destinada als ajuts és més elevada, ja que arriba a 1.356.400€. El topatge màxim de la subvenció és del 35% i 200.000€. Això fa que en els anys d'aplicació del programa es pugui arribar a generar una inversió d'uns 21 milions d'euros. Aquest any 2010 el total de projectes presentats suposen una inversió de 6'2 milions. La Resolució atorgant els ajuts es preveu sigui publicada entre juny i juliol, i fins al juny de 2011 es podran certificar les actuacions. Si es segueix el calendari d'aquesta darrerra convocatòria, la propera hauria d'arribar al desembre amb un termini de 45 dies per presentar papers, que no són fàcils, per això es disposa de l'ajut del Consell Comarcal, del Centre d'Empreses i del CIS, que porta tota la gestió.

Dos convenis interessants

Recentment l’Ajuntament ha aprovat dos convenis interessants perquè poden ser punt de sortida d’actuacions importants en un futur no gaire llunyà.

Conveni amb Ercros:

Ercros Flix es fa càrrec del finançament del projecte (30.000€ + iva) que pretenem presentar a la convocatòria d’enguany de la llei de barris. La llei de barris ha obert, des de la seva entrada en vigor el 2004, sis convocatòries en les que s’han concedit subvencions a 94 municipis per impulsar projectes de rehabilitació integral a 117 barris, escollits entre més de 400 sol·licituds. El 16 de febrer de 2010 el govern ha aprovat una partida de 99 milions d’euros dividida en tres línies d’ajuts:

· 60 milions per donar entrada a nous municipis al programa ordinari de barris.

· 30 milions per al programa "Viles amb projectes".

· 9 milions a contractes de barri, pels ajuntaments que hagin completat projectes.

Tot plegat farà que entre les set convocatòries s’arribi a 1350 milions d’inversió en la millora i rehabilitació de barris. Inicialment les convocatòries eren restringides a poblacions grans i capçaleres de comarca i el finançament dels projectes era subvencionat al 50%. Des del darrer any es va incorporar el programa “Viles amb projectes” que permet la incorporació de municipis petits i el finançament arriba a un 75%, amb la qual cosa, aportar un 25% de fons municipals és més factible, si bé continua essent difícil. És en aquest programa on esperem poder entrar i ser seleccionats si el projecte obté la puntuació necessària.

La redacció del projecte està tot just començada i les actuacions que se’n derivin han de concretar-se amb diferents trobades participatives durant les properes setmanes, l’àmbit escollit és la colònia fàbrica i les casetes.

Per què a la colònia?

Perquè la situació actual és de degradació accelerada malgrat viure-hi encara un important nombre de veins. Lo barri forma part indiscutiblement del patrimoni històric, arquitectònic i emocional de Flix i com a colònia industrial, de Catalunya. L’Ajuntament ha demanat a Ercros que faci cessió de la urbanització on s’hagi d’actuar (ha de ser necessàriament terreny públic) i que es faci càrrec també de l’aportació del 25% complementari a la subvenció, a la qual cosa ha accedit. Prèviament a cap actuació caldrà signar un altre conveni de cessió.

Per què inclou les casetes?

Perquè la delimitació dels barris ve donada per les seccions electorals, i barri i casetes són a la mateixa, per tant és possible incloure actuacions als dos espais. Una valoració prèvia de remodelació només de les voreres feta per veure si era possible la inclusió als Fons d’Inversió Local (Fons Zapatero) ja se n’anava als 600.000 euros i ho va fer inviable malgrat ser necessari; ara cal provar-ho per aquesta via. A més les inversions dels darrers anys s’han centrat al nucli antic, al poble: perllongació avinguda de la Llum, St. Roc, La Barca, Major i Avgda Catalunya. El darrer any a la Bassa de les Clotxes, Pere Quart i Passeig de l’Ebre. Enguany, en projecte a punt d’executar la Costa del Graner i el carrer d’entrada a la Ventonella, una mica més llunyà en el temps, el carrer Illes, també previst i la primera part de Dr Müller. La millora de l’enllumenat que s’inicia ara en una primera fase (la segona en breu) també es centra en aquesta zona amb millores que passaran del mig milió d’euros. Per tant, semblava raonable programar una inversió potent a les casetes.

Quins beneficis en treiem?

D’entrada que podem estar parlant d’una inversió entre 5 i 6 milions d’euros en obra pública i programes socials com ajudes a rehabilitació d’edificis, a executar en un període de 4 anys i sense haver d’aportar ni cinc per part de l’Ajuntament, que pot reservar recursos per a complementar algunes de les actuacions que quedin coixes i incompletes.

La recuperació d’un patrimoni, d’un entorn, d’una icona representativa del municipi difícilment abordable, econòmicament parlant, en circumstàncies ordinàries.

És un projecte que ha de participar en un concurs i de la puntuació que n’obtingui en depèn que es pugui anar convertint en realitat o només en això, un projecte més. A principis d’estiu hauríem de conèixer els projectes escollits.

Conveni amb l’IREC

L’IREC é s l’Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya, depén de la Conselleria d’Economi a i finances, del Conseller Castells. El seu objectiu és la investigació en temes de producció d’energia, té una seu a Tarragona, al campus Sescelades. El conveni signat amb ells ens permet rebre el seu suport i assessorament a l’hora d’avaluar diferents propostes que han arribat i arriben a l’Ajuntament referides a la producció d’energia a partir de la biomassa. La biomassa la componen restes de poda, clafolls, restes vegetals provinents de neteges de boscos,.. Les quantitats, l’accessibilitat, la constància en l’aportació, el rendiment calòric, la composició de les cendres i possibles emissions, l’aprofitament alternatiu de l’energia tèrmica generada per altres usos com la distribució d’aigua calenta,.... són qüestions que cal conéixer i tenir resoltes per saber si realment pot ser una activitat de futur al municipi o es tracta d’un sistema més, dels múltiples existents, a l’hora de fer volar coloms. Esperem amb el seu ajut poder anar una passa per davant de l es propostes i poder ser nosaltres mateixos qui proposem allò que realment es pot fer aquí amb una argumentació tècnica sòlida que a la vegada facilitaria passos a les iniciatives interessades.

Veu de Flix (març)

Clotxa al plat

Set anys de festa de la clotxa han donat per a moltes iniciatives originals per part dels restauradors de la comarca. àlbum d'imatges

Faltava

El Ministerio de Agricultura y Medio Ambiente, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, Acuamed, la CHE, el president de FCC, ERCROS i l’Ajuntament de Flix per primer cop junts en un mateix acte que era necessari.

"En primer lloc agrair avui la presència de tots plegats en aquesta visita a les obres de descontaminació de l’Ebre a l’embassament de Flix i expressar també la nostra satisfacció. Crec sincerament que després d’un complex i llarg procés de gestació, tant el municipi, com el territori i en definitiva tota l’opinió pública necessitàvem aquesta presència conjunta que permetés visualitzar el definitiu tret de sortida de l’obra i alhora transmetés la confiança i la seguretat que l’execució del projecte necessita.

Per a Flix és important, tenim la oportunitat de deixar de ser el paradigma de la contaminació per a convertir-nos en un exemple de restauració ambiental i de bones pràctiques. Això no vol dir que reneguem d’un passat industrial de 113 anys d’història que ens ha fet com som i tampoc que renunciem a un futur industrial, que haurà de seguir incorporant indiscutiblement totes les mesures de protecció a l’entorn, que haurà d’apostar per la Investigació, el Desenvolupament i la Innovació i que ens agradaria fos possible al voltant d’una reforçada i renovada Ercros un cop amainés l’actual crisi econòmica que afecta durament també la química bàsica. La línia ferroviària, l’aigua, la producció d’energia elèctrica, la ubicació dins la mateixa Ercros o en el polígon d’Incàsol adjacent haurien de ser actius suficients.

Com Ajuntament hem demostrat creure en aquest camí amb les instal•lacions on som ara, el Centre d’Empreses La Ribera i les instal•lacions del CTM Flix Tecnologia Ambiental, que esperem millorar durant aquest any amb el projecte de creació d’un centre de documentació i transferència tecnològica que ha rebut finançament del Ministerio d’ Indústria i que respon a la voluntat d’aprofitar la situació que es genera al voltant de l’execució d’un projecte singular com la descontaminació del pantà. Com Ajuntament crec que també hem demostrat ser capaços de pensar en positiu i ens agradaria ser-ho també alhora d’aprofitar les sinergies que es generin durant els anys d’execució de l’obra en benefici de les opcions de futur del poble i comarca.

Avui manifestem també la nostra satisfacció pel fet que l’obra incorporarà suggeriments fets pel municipi, com són la construcció d’una rotonda a la sortida del polígon químic d’Ercros i de la passera peatonal pel pont. A més, el pla de restitució preveu una nova captació d’aigua pel municipi que si bé constitueix un element de seguretat en cas de contaminació, el fet és que serà, com les anteriors, una infraestructra perdurable un cop finalitzada l’obra." La preocupació per l'inici de les obres podem deixar-la de banda, ara sí!. Ara ens cal centrar l'atenció en la seguretat per sobre de tot, com va dir el secretari d'estat, inclús dels terminis i calendaris. Cal també explicar i comunicar bé el que s'està fent i per això l'anunci d'un centre o oficina d'informació em va semblar molt interessant. Una pràctica que el mateix president de FCC, José Mayor Oreja, reconeixia que els està donant bons resultats en altres actuacions.

Màxim consens

La reunió informativa d’ahir a La Unió Social sobre el ATC va ser finalment un bon exemple de normalitat democràtica; dic finalment perquè el cert és que a priori el meu temor era que acabés convertint-se en un focus innecessari de tensió i enfrontament. Crec que el canvi en el plantejament inicial i el fet de reunir les dues versions a l’escenari amb un debat pautat, va contribuir a desactivar aquest risc potencial i vam poder escoltar arguments a favor i en contra amanits, això sí, per alguna pinzelladeta de demagògia que de fet ja s’integra habitualment en aquest tipus d’actes. Probablement a una setmana vista de la fi del termini de presentació de candidatures no era el moment idoni, però el cert és que sí responia al model de procés (informació, participació i transparència) que s’hauria d’haver dut a terme per part del Ministerio i no per part dels ajuntaments en solitari ,a qui no toca solucionar el problema dels residus radiactius, ni presentar propostes alternatives a la seva gestió, ni obrir els processos participatius per solucionar un problema que se’ns vol transferir amb molta més facilitat que les rodalies, posem per cas.

No sé si les argumentacions més o menys científiques d’ahir serviran per a decidir o canviar posicionaments particulars, perquè tothom té una percepció personal del risc que no és resultat d’una lògica científica i que necessita altres argumentacions i altres experteses més de caire social per capgirar-les, ja que el seu component és més emocional que un altra cosa. Aquest component es capgira quan s´és capaç de transmetre credibilitat i confiança, la que podrien generar els mecanismes adequats (això sí, més llargs en el temps) d’informació i participació, que podrien també facilitar un major consens polític, econòmic i social que ara no existeix. Aquest criteri, en un principi bàsic, és el que cal esperar sigui determinant a l’hora que el ministeri prengui una decisió, ... oi?

La vicepresidenta del govern de l'Estat, María Teresa Fernández de la Vega, va assenyalar ahir que el cementiri nuclear s'instal·larà a la zona on hi hagi el màxim consens. «Escollirem la millor zona, la que reuneixi més condicions de seguretat i, per descomptat, el màxim consens», va dir. L'executiu espanyol no vol que la construcció de l'MTC ensopegui amb l'oposició de la ciutadania. El Punt, 23-01-10

http://oboschpujol.blogspot.com/2009/03/lombra-de-latc.html