BON NADAL I MOLT BON 2010

Passeu-les ben bones.

Que el 2010 tingui molta roca, cap lesió i molta, molta salut. Grans i petits.

TA TOT A PUNT

Primera sortida amb pells de la temporada per constatar que les recents precipitacions ens han donat una grata sorpresa i que permetran obrir gran part de les intal·lacions d'Arcalís amb decència. Falta poca neu per poder sortir amb les pells fora pista sense destrossar massa el material. Com és costum en aquestes dates els fanàtics de les pells treuen fum pujant i baixant per les pistes. Bon ambient i optimisme per aquest hivern que comença demà. Som-hi doncs!

ALEX HUBER A ORDINO

YABADABADOOOO!!!!!!!!

El dia 11 de desembre se celebra el dia internacional de les muntanyes.
Per aquest motiu, la Fundació Muntanyencs per l’Himàlaia, juntament amb el Ministeri de Medi Ambient i el Comú d’Ordino, ha organitzat una conferència de l’escalador ALEX HUBER, en la que projectarà la seva última pel·lícula La Quinta Dimensió, seguida d’un col·loqui.
La projecció tindrà lloc el dilluns 14 de desembre a les 22h a l’Auditori Nacional d’Andorra a Ordino.

Aquesta projecció és una prèvia del Cicle de cinema de muntanya d’Ordino que se celebrarà els mesos de febrer i març de 2010.

Jo hi seré. Per poc que pugui.

EL TOMB DEL TOMASET PER LA SABINA

Continuo fent boca per aquest hivern que ja casi tenim aquí. Personalment disfruto molt més la muntanya amb esquís que caminant. Primera les baixades són una mica més ràpides i divertides i després els meus pobres genolls es queixen menys.

Treguent la pols de l'armari també he trobat aquestes fotos que encara són més velles que les del Cadí. Una volta clàssica i molt transitada que tenim per aquí al final de la Vall d'Ordino. Com fa la major part de la gent, sortint des del pàrquing de Sorteny, entrem a França pel port de Siguer i tornem pel de Banyell. Amb el Jordi. El 18 de març passat. La vam suar. Jo una mica més que ell.

Amb condicions bones, com va ser el nostre cas, és una excursió 6 estrelles. Paisatges i passatges. Dos canvis de pells i, si no em falla la memòria, uns 1200 metres de desnivell, 200 o 300 més pel Pic del Forn, no obligatoris però aconsellats. Més distancia que desnivell, amb bones esquiades. Llargues i suaus. Les fotos ho descriuran millor que jo. A la primavera, ganivetes o crampons. Nosaltres hi vam posar, sense estressar-nos massa, 4 horetes llargues. N'hi ha que ho fan amb bastant menys i com sempre en aquests casos ni ha que ho fan amb més. És una volta per disfrutar molt.

Per cert, se m'oblidava, el Julià ens va obsequiar amb la seva companyía de bon matí fins al port de Siguer.

Au, a veure si aprofito aquest rebrot de literatura casolana per piular alguna altra cosa. Igual algo de bici. Amb b alta.

LA CANAL DELS TRONCS A LA SERRA DEL CADÍ

La canal més fina del mig.

No, no us assusteu, aixó no és ni ahir ni abans d'ahir , aquesta és la darrera activitat que vaig efectuar la temporada passada i la tenia per aquí pendent de publicació. L'estiu ha estat especialment i alpinísticament sedentari amb l'arribada de la Joana. Poc temps per piular. D'activitat ja n'em fet, ja, però d'un altre tipus.


L'aproximació a peu de via. El primer resalt i l'últim.

Total, que la primavera passada vaig despedir la gran temporada de neu que vam tenir, amb aquesta bella ascenció al cadí, des d'Estana i Prat de Cadí. Poca expereriencia la que tinc jo amb crampons als peus i l'assesorament dels grans Igor i Latox em va anar de pel·lícula. Llàstima de les temperatures un pèl massa altes d'un 6 de maig amb les consequents dutxes que aixó implicava, especialment la del primer resalt.


Vistes de dalt. Els companys.

Una jornada ben completa i agraïda que vam poder semi-compartir amb la coincidencia d'en Edu i Co. a la canal veina, que ells van baixar esquiant previ ascens.

L'Edu i CO. a punt d'atac.

Apa, ja està, és que avui m'ha gafat la melancolia i els remordiments de tenir el blog abandonat i m'ha donat per aquí. Al mateix temps començo a fer boca per aquest hivern que pica a la porta. A veure que ens reserva!