Dos mil dos-cents onze ...

Fa temps que se'm passen els dies importants. Me'n descuido de felicitar aniversaris sobretot. I no pas perquè no hi pensi, no pas sempre. Dissabte era l'aniversari de l'Ana i hi vaig pensar. Molt. Però no vaig pensar en trucar-la. Se m'han passat els aniversaris dels fills d'unes amigues. De poc no se'm passa el meu, perquè quan en X em va preguntar si aquell dissabte feia res especial, li vaig dir 'amb qui juga el Barça?' pensant-me que volia quedar per mirar el partit. I el que pràcticament sempre oblido és el d'aquest bloc. I això que aquell dia vaig fer un post: Apunts [22] ...

Aquest serà el meu sisè any escrivint coses en aquesta mena de llibreta on no puc fer gargots. 

Sis anys coneixent i desconeixent persones. Posant cares a alguns blocaires. Fer amistat amb d'altres dels que no en sé ni el nom. És tota una cosa estranya aquest món virtual, ple de sorpreses agradables i no. 

M'he discutit, m'he enfadat, m'he indignat... 

A vegades he tingut ganes d'escridassar a algú, de la mateixa manera que algú ha tingut ganes de sacsejar-me i escridassar-me a mi, suposo. Diria que això últim més que no pas 'lu' primer.

M'he emocionat i m'he divertit. 

He rigut més que no pas he plorat.

He tingut més moments Calimero dels que ningú voldria haver-me de suportar.

I m'he enamorat sovint d'algun dels vostres escrits.

Ne fermez pas la porte... 

mil espirals amb mal de cap*

Sona el despertador i només obrir els ulls ja saps que serà un dia horrorós. Els tornes a tancar ràpidament i t'encongeixes sota el nòrdic. Amb la mà et tapes l'ull esquerre com si així poguessis evitar que exploti. Feia temps que no notaves aquest dolor tan contundent. Esmorzes una dosi d'ibu en sobre, d'aquell que posa 'Disolver en agua y agitar'. Com si fos fàcil de fer una cosa així. Fas un sobre-esforç i vas a treballar. Acompanyes el dinar amb un altre ibu, descanses mitja hora i puges cap a la Garrotxa. Al bus fas mig son i tornar a obrir els ulls et torna a desesperar. Arribada a la Garrotxa et prens un te blanc, fas vida familiar durant un quart i et poses al llit. En surts per sopar i prendre el tercer ibu. I procures dormir fins l'endemà que esmorzes el mateix que ahir.

I així estem, amb ressaca de migranya.
Amb ulls que són com ploms i el cap espès i adolorit com una mala cosa.

Després mires el paisatge i penses que el canvi de temps compensa ser un baròmetre humà.

*Migranya - U_mä

Hivernant entre pedres

mil espirals amb mal de cap.

Apatia, eternitat.

Enfonso puzles atrapat.

Res no canvia, res no es mou.

Dos agonies i un malson.

Bucle neutre impotent

monotonia monocrom.

Migranya!

ponts ...

Cada dimarts a quarts de dues passo pel pont de Pedra. M'agrada encantar-me mirant l'Onyar i guaitant si hi ha alguna bèstia o altra. Fa temps que m'hi trobo un bernat pescaire prenent el sol. Dimarts passat un corb marí li feia companyia, amb les ales esteses, reclamant el sol i l'atenció mentre s'eixugava.
Avui hi tornaven a ser. Tots dos. Arrodits i discrets.

Força més tard m'ha abellit de travessar el pont de l'Eiffel. I després de molt de temps he trobat un haiku. Pobre, però mira... m'agrada.

Al pont de ferro
veig la cua roja
d'una cotxa.

apunts [22] ...

La silueta de tres corbs marins volant. Clareja.

La boirina difumina i canvia el paisatge als meandres del Ter.

L'estela dels avions tenyida per la primera llum roja del dia.

Dos aligots (?) compartint un arbre desfullat enmig d'un camp glaçat.

La primera lluna de l'any ja minva.

"Sembla que s'hagi nevat" diu una senyora al bus.