La decepció es dura, és present al llarg de la nostra vida, de vegades més suportable que altres, depen de quin grau deixem les nostres expectatives a mans d'altres. Com evitar-la? mai es pot evitar, des del primer moment que som conscients de les nostres pròpies expectatives la decepció es latent. És bo conviure amb la decepció? ni bo ni dolent es part de nosaltres, és bo evitar-la? no és pot evitar un sentiment que no ens ve provocat per nosaltres, l'única opció davant la decepció és evitar arriscar-se, i que aconseguim amb això? convertir la possible decepció en covardia. Volem ser covards?, mala opció, sense risc no hi ha experiències, ni sensacions, ni pensaments, ni sentiments.
Normalment la decepció sempre ve a través de tercers, és difícil veure una decepció provocada per un mateix, es una de les peculiaritats del ser humà, si ja és difícil assimilar les conseqüències de la decepció aliena les pròpies, encara són més difícils.
Que fer amb la decepció? res, comprendre-la.
