L´estany de Sils es localitza a la comarca de la Selva. Es tracta d'un espai natural protegit d'acord a la legislació de la Generalitat de Catalunya.
Aquest zona humida correspon al darrer vestigi del que havia estat el sistema llacunar de Sils i Maçanet de la Selva.
L'antiga llacuna, ja dessecada, era una de les més grans de Catalunya, equiparable pel que fa a les seves dimensions, a l'Estany de Banyoles. Malgrat la reduïda extensió actual de la llacuna, l'estany de Sils és una de les zones humides més importants de l’interior de Catalunya.
Aquest espai comprèn un tram important de nombroses rieres (Riera de Vallcanera, Riera de Santa Maria, Rec Sorrer, el Reclar, Riera de Pins, la Torderola) que abans donaven lloc a un gran estany i ara fan cap a la sèquia de Sils, que surt de l’espai i acaba unint-se a la Riera de Santa Coloma.
L'antic estany de Sils es va anar dessecant al llarg segles per afavorir els conreus i per la por que les zones humides infonien, en una època en què se les considerava llocs inhòspits i insans, que ajudaven a la propagació de malalties com la malària. No obstant, les aigües reapareixien tossudament cada cop que es produïen fortes pluges, i la zona va conservar, malgrat la intensa transformació experimentada, una notable riquesa florística i condicions adients per a seguir allotjant una interessant fauna aquàtica.
Els darrers anys, mitjançant un projecte LIFE desenvolupat per l’Ajuntament de Sils i la Fundació Natura, amb la col·laboració del Departament de Medi Ambient i Habitatge, s’ha recuperat una zona de llacunes i s’intenta potenciar els hàbitats naturals amb una gestió dels conreus (arbredes) més respectuosa amb els valors ambientals de l’espai.
Pel que fa als hàbitats d’interès comunitari, a la zona apareixen els propis de zones humides com els Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion), alberedes, salzedes i altres boscos de ribera així com d’altres no lligats a aquests ambients com prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia), suredes alzinars i carrascars. Basses i tolls temporers mediterranis, jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del Molinio-Holoschoenion.
És destacable la presència de marcòlic (Lilium martagon), lliri de neu (Galanthus nivalis), pulmonària de fulla estreta (Pulmonaria angustifolia) i marsilea (Marsilea quadrifolia).
Pel que fa a la vegetació, apareixen fragments de bosc de ribera, formats per vernedes, freixenedes i omedes, així com fragments de vegetació aigualosa als indrets inundables, com creixenars (Apietum nodiflori), canyissars (TyphoSchoenoplectetum), bogars (Typhetum latifoliae), comunitats de llenties d’aigua (Lemno-Azolletum) i herbassars de ciperàcies i juncàcies.
Pel que fa a la fauna, destaquen els ocells aquàtics. Hi crien diverses espècies d’ànecs (Anas platyrhynchos, A. crecca, A. querquedula, A. clypeata), cabusset (Tachybaptus ruficollis), martinet menut (Ixobrychus minutus) i rascló (Rallus aquaticus). Entre els peixos és molt remarcable la presència de l'espinós (Gasterosteus gymnurus), única població coneguda de la conca de la Tordera.
L’herpetofauna és també molt diversa i singular, amb espècies com la tortuga d’estany (Emys orbicularis), la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), el tritó palmat (Lissotriton helveticus), el tritó verd (Triturus marmoratus), la reineta (Hyla meridionalis) i la salamandra (Salamandra salamandra).
Destaca també la presència en tolls i basses de crustacis anostracis, com Branchipus schaefferi.
La zona es veu alterada pels usos agraris i silvícoles, que han transformat les comunitats naturals, drenant i assecant la zona estanyada. Les activitats agrícoles, industrials i urbanes produeixen també l’eutrofització i contaminació dels cursos d’aigua.
