OLIANA: PRIMAVERA I TRADICIONS

Renovació, renéixer, ressorgir...Són els sinònims de la primavera. Com cada any les flors floreixen, els camps verdegen i les tradicions ressorgeixen...

Oliana

Oliana s'ha desfet de la boira hivernal per vestir-se de brillants colors.

Els camps son plens de timó florit.

 

 Núvols de pluja, colors intensos, dramatisme pictòric.

Els camps de blat donen color a la vall.

Al vesprejar la llum il·lumina d'una manera especial les pedres del Castell d'Oliana.

 

La vegetació esclata eufòrica amb brillants colors al costat del riu Segre, que baixa ple de les aigües del desglaç de les muntanyes i, murmurant al seu pas, que la primavera ja ha arribat.

I per celebrar la Pasqua dos tradicions ben presents a les nostres contrades:

Les caramelles

 

 Cançons populars típiques de Catalunya que es canten per Pasqua per celebrar la bona nova de la resurrecció de Jesús, tot i que també tenen caràcter profà.

Tradició datada pel segle XVI

 Els intèrprets o "caramellaires" solen ser grups d'infants i d'adults que surten a cantar per cases i masies els matins del Diumenge de Pasqua. S'acompanyaven d'instruments diversos i recullen ous o diners que la gent els dona amb els quals fan un àpat col·lectiu,

I la mona, tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s'han acabat. Segons el Costumari Català de Joan Amades, la mona ja és citada amb aquest nom en el segle XV.

L'il·lusió d'un infant!

Les vacances s'han acabat, es temps de tornar a casa, miro cap a enrera per fer una última mirada a les muntanyes encantades...

 

i elles, que ho saben, em fan un últim obsequi: l'Arc de Sant Martí!

LA NIMFA DEL LLAC DELS PESSONS.

Andorra, el país dels Pirineus, és també terra de llegendes i d'éssers mitològics. 
Les gojes, dones d'aigua, encantades o nimfes viuen en les fons, cascades, rius i estanys... I a les muntanyes pirinenques hi podem trobar molts estanys, concretament  Andorra te més de seixanta llacs.

Llac dels Pessons, Encamp.

A l'extrem més oriental de la Parròquia d'Encamp, pujant el Port d'Envalira, a la dreta, trobem els estanys i el circ de Pessons. 

Es tracta d'un magnífic circ glacial granític on podrem gaudir del conjunt lacustre més gran d'Andorra. El circ es troba envoltat de cims com els coneguts pic de Pessons, pic de Ríbuls, el Montmalús,... tots ells propers als 2.800m d'altura. 

Es tracta d'un lloc molt freqüentat i popular a causa de la seva riquesa natural i del seu fàcil accés. 

Tanmateix, en aquesta vall sempre trobarem racons amagats des d'on poder gaudir dels magnífics paisatges i de les aigües cristal·lines dels seus llacs d'alta muntanya.

I si mirem detingudament, en moments de calma, potser hi podrem veure la nimfa que hi viu...

Les nimfes tenen molts noms: dones d'aigua, alojes, goges, encantades, paitides...

Formen part de la mitologia catalana i dels Pirineus...

Son éssers femenins que habiten als indrets d'aigua dolça, estanys, torrents, salts d'aigua, fonts boscanes, als gorgs i a les deus...

A les grutes humitoses amb degotalls de pedra, i arreu on hi ha corrents d'aigües i llacs de cristall subterranis. 

Van nues o amb tuls transparents i volàtils 

i tot i que son semblants a les dones humanes, la seva natura és menys corpòria, mes lleu... 

poden aparèixer i desaparèixer en un moment.

Son joves i no hi ha temps ni tara que les faci envellir, tanmateix són mortals be que arriben a viure mes enllà de mil anys.

A les dones d'aigua els agrada emmirallar-se amb el reflex dels estanys a les nits de lluna plena, són éssers nocturns i els entusiasme que la llum de les estrelles els acaroni el rostre i faci lluir els seus llargs cabells.

Al fron hi duen una estela...

feta de fulles i flors, que enlluerna aquell que les veu. 

"...Una nit d'agost, encalmada i bella,

Dintre de l'estany va caure una estrella.

Va caure ruixant

Als prats del voltant,

De flors esblaimades...

D'ençà de llavors, que a dintre hi ha fades!".

*Quadre propietat de G.F.

PRIMERES NEVADES AL PIRINEU

Només una setmana desprès de fer les fotos de tardor al Principat d'Andorra, el paisatge ha canviat totalment, les primeres nevades han arribat als Pirineus!

 Mireu la diferencia.

El mateix lloc. 

Sembla que no pugui ser, no?

Aquestes hores del novembre primerenc

tornen carmesí la fulla d'heura

com un esquitx de sang, intens, abrupte,

sobre un escut; la resta, or, del cantell al cor,

i l'estenen, per exhibir-la, a la catifa de molsa

teixida pel follet, ornada per la fada.

(R. Browning)

TARDOR ALS PIRINEUS

L'ampli ventall de colors tardorencs, és l'últim regal que ens fa la Naturalesa abans del llarg somni hivernal.
A Andorra,  el país dels Pirineus,la tardor és curta però intensa. En pocs dies pots gaudir de multitud de sensacions visuals.

I els últims fruits a recollir.

 En només un dia el paisatge tardorenc ha desaparegut per les primeres neus. El fred ha arribat i tot comença a adormir-se, i tot i que encara falten dies per a l'hivern, les muntanyes dels Pirineus ja s'han cobert amb les seves blanques vestidures... però aquest serà un altre reportatge.