Aniversari d' hivern

Ja en tinc dos i mig!

Trimestre

Estem a punt d'acabar el trimestre; això de moure´m per trimestres no sé si em ve tant de la influència de tots els amics mestres, dels meus vells i intensos anys de professora o que ara el Marçal ja ha començat l´escola i torno a funcionar amb el xip escolar. Sigui com sigui els dos grans canvis d´aquest primer trimestre del 2010-2011 han estat:

1.L´evolució sorprenent en l´aprenentatge de les dues llengües. Encara no s´expressa amb frases però sí amb sintagmes (em fa molta gràcia quan pronuncia allò que en dèiem el genitiu saxó, shoe´s mum o van´s dad). És impactant (o potser m´impacta perquè sóc sa mare) i divertit el seu natural bilingüisme i sobretot la capacitat de traducció simultània quan la circumstància ho requereix; si vol que algú li expliqui un conte em crida: llibreee i mira a son pare i booook.

2.El canvi d´actitud a l´hora d´anar a l´escola. Després d´uns 2 primers mesos de plorera i desespers diaris, una fase intermitja de veure què passa, a un no voler marxar de la classe quan el vaig a buscar. Ja deu ser això.

Tot ben normal, com qualsevol altra criatura, però molt especial perquè és la meva.

Ah, d´altres temes en els que no hi ha hagut massa avenços (posem l´exemple de ser una mica bon minyó i creure la mare) ja en parlarem l´any que ve.

Interrogants

Retornem a la quotidianitat. Hem estat una setmana inseparablement juntets com a conseqüència del temps: la neu i el gel. Avui, i malgrat que tots els camps estant tenyits ben blancs, la guarderia funciona amb normalitat i el retorn no ha estat traumàtic.
Tinc època d´interrogants: què és el millor per a ell?...posem un cas ben senzill: no es pot tocar un objecte i el toca una i altra vegada (podríem arribar fins a 15 vegades en 10 minuts).
1. Un discurs (rera un altre) de reflexió del perquè no s ha de fer.
2. Treure l´ objecte del seu abast (dada: quasi no ens queda res a la seva alçada).
3. Renyar-lo i asseure´l al seu lloc de càstig.
4. Quatre crits amb sang llatina (a mi em va la mar de bé).
5. Fer veure que no el veig.
6. Altres

Combinar les estratègies? Optar-ne només per una? Esperar que es faci gran?
Avui que fa sol i bonança (i que estic sola) recarregaré les piles i em revestiré de paciència. Només s´aguanta si te l´estimes molt.

New York, New York

No, no, no planifiquem cap viatge a la ciutat dels gratacels, simplement el Marçal l´ha posat de moda. Una de les primeres paraules-expressions que va aprendre a dir i que la pronuncia unes quantes vegades al dia és: no hi és! (nondeix!). Quan li parlem d´algunt amic o parent, sempre diu nondeix!; fins i tot quan ell està fent les seves coses i en la conversa dels grans parlem d´alguna d´aquestes persones a qui ell estima, en menys de 2 segons cola l´expressió com aquell qui no diu res (diríem que és un nen amb l´antena posada). Des de fa uns dies aprofito les seves paraules per dir-li on estan aquestes persones: que si a Barcelona, que si a Skibbereen, que si a Cogenhoe, que si a Martorell, que si a NY...i ja la tenim! S´ha enamorat de NY (Ioc) i ara tothom, segons ell,viu en aquesta ciutat...fins i tot l´altre dia quan no hi havia cap vaca al prat de costat de casa i li pregunto: "on deuen haver anat les vaquetes?". Ja sabeu la resposta.

(Avui, 3 anys després de la seva mort, continuo enyorant molt el Josep Maria)

A punt de novembre

Ja estem a punt d´estrenar el novembre i tot segueix el seu curs: les fulles caigudes, el dies més curts i la pluja, companya inseparable. Sense massa novetats però sense sentiment de monotonia, en aquests darrers dies podríem dir que: el Marçal continua amb el seu desagradable costum d´escopir el darrer glop d´allò que beu; hem tingut la visita dels avis i la conseqüent millora del vocabulari anglès; ha après la paraula pumpkin, n´ha pintat una i l´hem penjada al menjador (no em vestiré de bruixa); hem ampliat el repertori de DVDs amb uns dibuixos (el Juanito Jones) que al Marçal li entusiasmen i a mi no m´acaben de fer el pes; torna a disfrutar del bany (i ja fa sopes i cafès per a sa mare) després d un període de plors i crits provocat per una mala experiència de sabó als ulls i... deixem-ho aquí, tot esperant que el sol ens visiti aviat.

Paraules

Ja ha arrencat. Des de fa un parell de setmanes no donem a l abast amb les noves paraules. Un dels jocs que més li agrada, en quant a la parla, és repetir la darrera paraula del meu discurs; de vegades capta el significat i l´inclou al seu llistat i de vegades només la repeteix i experimenta amb el so. La majoria de conceptes els comunica només en una llengua (per exemple sempre diu water i mai aigua i sempre diu platja i mai beach). Per a les mestres de l escola els vaig fer un quadre del vocabulari català bàsic del Marçal en 3 columnes: com ell ho diu, en català i la traducció anglesa; exemples: xium-fum-smoke, mi-dormir-sleep, a caija-a casa-at home. Cada dia penso que seria un tresor bonic conservar per escrit aquest seu procés lingûístic (com aquell qui guarda l evolució del seu pes) però no ho estic fent. Ens quedaran, però, aquests apunts.

Nova etapa

Començo a gaudir de les hores sense-Marçal, que no us penseu que siguin moltes però les que són estan ben aprofitades. Quan ell sigui més gran no sé si li farà ràbia llegir el que que la seva mare acaba d´escriure però espero que ho pugui entendre i a més de passar-s´ho bé a l´escola (continuen els llagrimots incials i els crits de mamiiiiiiiiiiii) podrà valorar positivament que el fet de no "tenir-me" durant uns hores ajuda la nostra relació. Dir-vos doncs que m´he proposat, i ja he començat, a anar un cop per setmana a fer exercicis a la piscina, torno a fer classes d´espanyol i puc endreçar i netejar la casa sense un follet que em vagi perseguint. Quin gaudi!

A la pelu i al cole

Divendres passat el Marçal es va estrenar com a client de perruqueria i es veu que no va fer massa drama-espectacle; déu ni do les melenes que duia i des de llavors encara no l´han anomenat nena com abans de l´aconteixement. Jo ja em vaig acostumant al seu new look i realment aquest delata molt més que ja és un nen gran (ahir, 27 mesos). També s´ha (re)-estrenat a l escola on després d´uns llargs minuts de plorera, desesperació i desgast del meu nom, s´ho passa bé.Temps d´anar descobrint nous àmbits.

Retornats

Ja tornem a ser aquí, al país verd i humit, gaudint de la quietud i de l´espai poc poblat. Enrera queden les emocions de les trobades amb les amigues i els amics i dels impactes feliços dels trens, metros, grues, taladradores, escales mecàniques i tot el reguitzell ininmaginable que un nen de camp pot descobrir. El Marçal també ha disfrutat molt amb l´aigua del Mediterrani i la del terrat de casa de l´avi; ha augmentat considerablement el seu vocabulari i ha descobert món; ha menjat més del que acostuma...i ha fet algunes entremaliadures: va inundar el bany del padrinàs i va llençar el bastó de l´avi des del balcó al canyar (qui el va haver d´anara buscar?).

El pa del dia 30

Passats els primers dies de xoc climàtic i els meus atabalaments, ja sembla que la vila dels ponts sigui la nostra residència de sempre.El Marçal està fent una immersió lingüística de les bones, deu ser el moment. Encara no en una setmana el seu vocabulari s´ha engrandit substancialment i el seu discurs, malgrat que inintel.ligible, s´ha fet més lleuger. Per posar un exemple tendre us diré que ha pronunciat per primer cop (i ara no para) la paraula pa el mateix dia que la seva iaia hagués fet 71 anys. Que el pa de Martorell sigui tan bo segur que hi ha ajudat.

Queixals i patiments

Setmana de galtes vermelles i bullents, els queixals despunten i això fa mal. El Marçal és un nen sofert, amb això no s´assembla a sa mare. Ella, a més, pateix per tot (es passa mitja vida patint); ara per exemple entre d ´altres neguits, que no vénen al cas, sofreix sense descans per les temperatures que es trobarà a la terra on la va veure néixer, entre l´Anoia i el Llobregat , i vinga connectar-se al meteocat.cat. i fent previsions de si dormirem amb la porta de la galeria oberta de bat a bat o només mig oberta (acostumats al silenci absolut d´aquí també he de preveure fins on podrem resistir els sorollets nocturns de la vila).Això és un patir: alçarem el vol a 15 graus i quan arribarem al Sud diuen que ens n´esperen més de 30. Aix!

A l´agost

Dormo i dormo i dormo. És que tenim la sort de compartir la casa dels avis amb tiets i cosins i tots volen jugar i explicar contes al little Marçal. Puc llegir, escriure, descansar...i dormo tantes hores com ell que per a la seva edat no són massa però per a mi, Déu ni do. És clar que el temps també ajuda a aquest estat meu de letargia ja que no passem dels 17 graus. Ai quina por pensar que d aquí a un parell de setmanes, ja en terres catalanes, potser ens rostirem i suarem la cansalada! Just mentre escric aquestes ratlles m adono que aquest cap de setmana és la Festa Major del meu poble i de tants altres indrets del país. Visca la Festa!

Dibuixos animats

Ens hem llevat d hora però no massa, faig una rentadora per estendre-la a fora ja que es preveu bonança, a les 10 faig una classe, després potser ens escaparem a una platgeta veïna i a la tarda encara no ho sé. Ara puc escriure mentre el Marçal està embadalit amb la vaca Connie, una vaca simpàtica, bona mossa i solidària; són uns dibuixos, segons el meu parer, excel.lents tant pel guió, per l´estètica com pel tractament de la llengua. Vam decidir que per ara tots els dibuixos animats millor que els veiés en català per fer-se més seva aquesta llengua; que a més de ser la de la seva mare també sigui la dels amiguets divertits de les pel.lícules (i també, és clar, la de l avi, la dels amics de Catalunya...)

Bye! (by David)

Això s`acaba, ja fa 14 dies que el Marçal i jo compartim l´habitació, ell per jugar i jo per dormir. Avui li torno a deixar per ell sol, me'n vaig a Barcelona. A partir de demà ens veurem per l'skipe, tot i que evideeeeentment no serà el mateix, ni la "mmmmmmmm", ni el conte del Gruffalo, ni anar a picar la porta, ni agafa'm, ni deixa`m, ni bruuuum, ... l' anglès és tan difícil. Tot plegat 2 setmanes fatàstiques!

Breus

Fa un dia gris, com d' hivern....
Juguem a l'ordinador, a fora amb plugim...
El padrí és a l´escola, darrer dia...
Ahir va fer marranada gran mentre jo feia classe (pobre David!)...
Encara no sap dir ni fer "sí"...
Dinarem una sopa al pub...
Tinc l´esquena feta un cromo...
Ara juga i riu amb el veí...i jo puc escriure 4 ratlles.

Un no parar

Vam quedar que durant aquest parell de setmanes el redactor d´aquest blog seria el padrí; d´aquesta manera quedaria reflectida , en aquest paper, la seva experiència , vivència i paciència (que en cal molta) amb l´encantador i trapella Marçalet. Però nois i noies, no donem més de sí...entre els jocs, les classes d´anglès, els deures, les fotos i tot plegat, això és un no parar. Dir-vos que tots estem disfrutant molt i que és un luxe tenir l´amic i padrí entre nosaltres. Ahir a la tarda vam anar a la platja , avui encara no sabem què farem.

Quan vingui el padrí

Marçal: quan vingui el padrí ja podràs pujar a aquell tobogan tan alt, que ell t´hi enfilarà: quan arribi el padrí podràs jugar tota l´estona acompanyat, que ell se´n deleix ; quan el padrí estigui aquí tindràs contes i històries a dojo que ell en sap un tou....però porta´t bé, sigues creient, no llencis el menjar des de la trona, no et posis dins els bassals si no portes les botes, no li toquis les seves cosetes....Tot és a punt! El padrí arriba aquesta nit. Iuuuuupi!

De darrera hora: esperàvem que el padrí arribés a les 11 del vespre a l´aeroport de Cork, com tots els vols des de fa 5 anys. I a les 2 del migdia em diu que ja està a dins l´avió! What is this? Dos virgos descoordinats! Ens arriba a dos quarts de 5. Tot s´arreglarà. Comencem divertits.

La M

Les paraules que en aquests moments el Marçal pronuncia amb consciència clara de relació entre significant i significat són "puja", "abba" (aigua ) i "peix" en català i "ot" (hot), "dad" i "up" en anglès.. Per a ell deu ser una experiència d´alliberament brutal després de tant de temps de voler-se comunicar i per a nosaltres són moments d´alegria desmesurada i aplaudim molt (potser massa?). El que és més espectacular però és l´afició que té de reconèixer les lletres, amb predilecció especial per la lletra ema. Al supermercat per exemple podem contemplar-lo amb els ulls badats, l´índex ben enfocat i cridant : "mmmaaa" davant de paquets de te , de caixes de sabó, etc...amb l´ema inclosa a la seva marca. Ema de Marçal, de mare, de meravella, de miracle...

Dues constatacions

Després d´haver passat una mica més de dues setmanes a terres britàniques a casa dels avis constato dues coses. La primera és que encara que el Marçal no parli (això sí, jugant, jugant reconeix més de 10 lletres-sons) ha après molt d´anglès i en algunes situacions ell entén el que li diuen i jo no! (la meva darrera esperança d´ avançar en l´aprenentatge d´aquesta llengua que no va ser feta per mi es va esvaint). La segona, i molt més perillosa, és que fins ara se sabia rei de casa però ara, després d´aquest intensiu amb els avis, es creu el rei del mambo. Agafeu-nos confessats!

Ara fa dos anys....

Dos anys de felicitat intensa. Per molts anys, Marçal!

London

Serà la seva primera nit sense el seu dad ni la seva mare. Ells dos marxaran cap a London a fer els turistes i no patiran ja que el Marçalet disfruta molt amb la seva granny. Diguem que està tan bé amb ella que no accepta que la seva mare, pobreta mare, participi en els seus jocs. Textualment: m´expulsa del seu cercle, m´empeny aferrissadament cap enfora, no vol que intercepti en els seus jocs. I no sabeu quin relax és per a mi...fins i tot experimento estranyesa de pensar que em sento tan bé quan el meu fill em rebutja. See you soon.

Al ferri

Estem descobrint que el Marçal té una facilitat gran per recordar llocs i fins i tot diria que té un bon sentit de l´orientació (alguna cosa ha heredat de sa mare!). Anant per la carretera m´avisa quan arriba un trencall per anar a casa d´uns amics o s´esvera segons abans de trobar-nos elements que l´entusiasmen com un cedre gegantí o un molí d´aigua. Fa un parell de nits però va impactar el seu dad quan a dins del ferri que ens portava a UK i ells dos no paraven d´anar amunt i avall de la nau...cada cop que passa davant la nostra cabina picava la porta. I en el mateix context però canviant de tema pregunto: com convèncer, a les 11 de la nit, a un nen d´encara no 2 anys que s´ha d´encabir dins una cabina podent estar corrent i recorrent passadissos del vaixell amunt i avall? La vida és injusta i ho ha d´anar aprenent.

Torno

No us penséssiu pas que durant aquesta llarga absència he estat submergida en aigües termals, ni arrebossada de fang miraculós, ni cap fornit mascle m´ha salvat amb un hidromassatge...simplement estic immersa físicament i psicològica en els anomenat "terrible two"... que diria que duraran, com a mínim, fins que en faci tres. I em fa mandra dedicar les poques estones lliures a parlar del mateix i m´esbravo d´altres maneres. Prometo desencatllar aquest període sec d´escrits i ens els propers dies posar-vos una mica al corrent del protagonista de la història. Aquest vespre, per primer cop, pujarà en un vaixell

Buf

No puc mes, estic esgotada. No us podeu imaginar quina una en fa cada moment. Des que hem tornat de Catalunya això és un circ. Definitivament necessito un break de nen. Quins vells (i bells) temps aquells del balneari de Caldes...donaria el que fos per estar-m'hi un parell de dies. Soooooooooooooola.

Telobis

Aviat tornarem a volar i farem cap a la terra on em va veure neixer, plena de ponts: el de l' autopista, el de Terrassa, el del Diable, el de la Renfe i el del carrilet...just alla on s' ajunten el Llobregat i l' Anoia. Arribarem a un poble (em sembla que es vila) on cada deu passes algu ens aturara i ens preguntara com va, es sorprendra de com creix el Marcal i recordara la meva mare. Passarem uns dies perseguint parcs i gronxadors on poder cansar-nos, compartir jocs i converses amb altres martorellencs i veure passar el temps amb mes bondat climatologica (punyetes, diuen que ploura!). Estarem per casa amb el pare-avi i procurarem que el Kottler petit nomes desordeni tot el nou que descobreixi i no faci malbe massa coses. I despres tornarem a volar i ja us anirem explicant.

Montserrat

Fa deies que no escric i ara ho fare sense accents ni ces trencades ja que l' opcio de canvi de teclat no m' es admesa. Avui es un dia d aquells que escric bastants emails, a persones que em feliciten pel sant i que durant l any tenim poc contacte. A les mares de Goleen els he explicat que al pais d'on soc filla celebrem els sants i que avui n' es el meu i els ha fet gracia. El Marcal continua en la seva linea d' entremaliadot i a veure quina en fare (ara dorm!). Hagues pogut parlar del temps (que despres de mes de 2 setmanes de sol ha retornat la pluja de sempre) o d' altres temes mes escabrosos...pero ho he fet del meu sant. Mira que es bonic aquest nom!

Signes

Diria que no sóc una persona supersticiosa però si que em fixo en els signes o en el que jo penso que poden ser signes i em volen dir alguna cosa. Uns són més filosòfics, vitals i transcendents i altres més mundans i divertits. Fa uns mesos, i durant un bon temps, el Marçal agafava les seves joguines o algunes peces o petits llibres, se´ls mirava i acte seguint tot elevant-los a l´alçària de la cara els recolzava en la seva espatlla i segons després els deixava lliscar, suaument, esquena avall. No un cop ni dos, no...va ser activitat d´uns quants mesos i a part de la gràcia que feina per la seva cara de concentració se´m va desvetllar la pregunta si era signe d´alguna cosa, com per exemple, que seria, de més gran, una persona que "s´ho tiraria tot a l´esquena" (una mica més que la seva mare ja estaria bé). Tranquils, benvolguts lectors, encara no m´he sonat del tot entre tanta vaca i herba però us ho havia d´explicar. Darrerament quan està despullat no para de "mirar-se el melic" i això ja em preocupa més.

Primera nit

Si visqués a Catalunya no sé pas què hauria fet ahir nit; estant aquí, lluny de casa, només podia veure el partit del Barça. No sé què passa però mar enllà s´enyora més, fins i tot el Barça. I no va ser una nit qualsevol (i no ho dic per la golejada de´en Messi) ja que va ser la primera que el Marçal es va adormir sense mi, la seva mare (exceptuant les seves primeres nits a la incubadora) . Vaig anar a veure el partit a ca la I., l´altra catalana de West Cork i tot va anar rodó: el xampany de primera hora que em tenia preparat, el vam encetar abans de començar el joc en cas que el reaultat no fos l´esperat i perquè després jo havia de conduir més de 20 quilòmetres per arribar a casa; bon tiberi dedicat al meu paladar; 4-0; el Marçal que es va comportar amb el seu dad...i aquest em va dir que això de sortir ho hauria de fer més sovint. Visca el Barça!

Pasqua al mar

Es va adormir al mar. Les dues dones cuidàvem els nens i els pares remaven ajudats per un noi més jove. El Marçal volia tocar l´aigua i com que no podia es va enrabiar. El cansament, el vent i el balanceig van fer que durant bona part del viatge estigués tranquil.let als meus braços i jo pugués gaudir del paradís. Malgrat els seus ulls tancats penso que intuïa la preciositat del paisatge perquè feia cara de felicitat desbordant, com un angelet. A casa va menjar ous de xocolata i ara esperarem la mona, al mes de maig, als peus de la muntanya de Montserrat. Bona Pasqua!

El traginer

Des de fa uns dies el Marçal té un espai propi per a jugar i nosaltres tenim el menjador més organitzadet. Ara per ara no li agrada jugar sol en el seu lloc i em reclama com a companya de joc: que si els cotxes, els daus, el xilòfon, els llibres, les pilotes. L´activitat que fa en solitari i és una de les seves preferides és la de traginar el que sigui d´un lloc a l´altre: m´agrada veure´l com agafa llaunes o sabates i pim-pam-pum ja les tenim a l´altra banda de la casa: un traginer excel.lent i simpàtic. Ara amb el bon temps que ens fa l´ullet també exerceix d´aiguader: el fascina traginar la regadora i el bidó d´aigua plens a vessar...i jo que no em canso, és un dir, d´omplir-los-hi. Visca Sant Antoni Abat!

Saint Patrick´s day

Demà és l´únic dia de l´any (també el dia de Nadal) que es fa festa el dia que toca: si el 17 de març cau en dimecres, doncs dimecres no es treballa. Tinc la bona intenció d´anar a la desfilada d´Skibbereen perquè el Marçal vegi gent, respiri festa i senti música però no sabeu pas la mandra que em fa! Suposo que el bon o mal temps m´acabarà de fer decidir. Avui al grup de les mares i nens de Goleen ja hem fet un taller de sonalls per fer soroll a la rua: tub de cartró ple de mongetes seques i que havia d´estar decorat amb paperets de color de la bandera irlandesa. Res de res, paperet que jo enganxava, el Marçal l´esparracava (potser els volia grocs i vermells?). Mai he suportat les manualitats: això és amor de mare. Bon Saint Patrick!

Llistat

Tants dies sense dir res que avui toca fer un llistat de les darreres novetats o reincidències:

.Ha experimentat la primera vomitada i sembla que la situació li va fer gràcia.
. En ple març i hem pogut gaudir quasi cada dia de l´aire lliure.
.Continua enfilant-se per tot arreu. Com més perillós, millor.
.M´obre la samarreta i es fot un fart de riure en veure´m els pits.
.Ha compartit les tres bessones (en català, of course) amb els avis anglesos.
.El segon dia a la guarderia ens van dir que no hi podia tornar perquè plorava.
.Segueix emocionat amb la lluna, els avions i el fum.
.No perd el costum d´emprenyar-me quan escric i llegeixo a l´ordinador.
.Ha donat senyals d´entendre alguns conceptes en castellà (en català i anglès ja ho donem per fet)
.No entèn com no pot atrapar les abelles tot i el fort brunzir als matolls de bruc.

continuarà...

Espera

Com que acostumo a veure les coses més fosques que no pas il.luminades o el que és el mateix: més l´ampolla mig buida que mig plena, m´esforço quotidianament en trobar el positiu en allò que de bon principi sembla lleig-lleig. Parlem de fa uns dies a l´aeroport de Barcelona on vam haver-nos-hi d´esperar sis hores: de les 19h a les 01h. El vol anava amb retard i la meva reacció no va ser de desesperació (és clar que viatjàvem amb la I. i el F.) sinó de cabreig. Aquest cabreig va anar despareixent (unes quantes respiracions profundes) a mida que el Marçal disfrutava, in crescendo, de tot el que la buida terminal (els vols a Cork, per sort, surten de la de sempre) li oferia: llargs passadissos on seguir les líníes grogues del terra, portes automàtiques i ascensors, una sala immensa d´on no es podia escapar (la guàrdia civil no l´hagués deixat), carretons nous per empènyer a tort i a dret, etc. No ens han indemnitzat en res pel llarg retard però tampoc ens van cobrar entrada per disfrutar com si estéssim a Por-Aventura o Eurodisney.

L´art de dissimular

Mai he sabut mentir, ni he arribat a l´estadi de les mentides pisadoses, que ja és molt trist; de dissimular, si hi ha previsió, en sé una mica...però només una mica. A partir d´ara em sembla que tindré un bon mestre. Quan el Marçal fa una malifeta (que no és difícil tenir una llista llarga cada dia) i jo reacciono o amb discurs o crit o... ell és capaç de mantenir la mirada allunyada de mi, fent-se el sord i buscant, descaradamnt, altres punts de mira. Seguidament, si jo no defalleixo, la seva estratègia continua en canviar de tema però com que encara no parla ho fa amb el seu so "eh, eh" i assenyala qualsevol objecte o animal amb cara d´entusiasme. Ja us ho imagineu, oi? Quan a mi encara no se m´ha acabat la paciència i no tiro la tovallola i continuo "perseguint-lo" arriba a la seva darrera fase: es posa en un raconet, llavors ja de cara a mi, i comença a escampar petons. No sé quina és la seva intenció, si em vol dir "mare, has guanyat i millor que fem les paus" o "com que a aquesta mare meva li agraden tant els meus petons així s´oblidarà del que he fet i callarà". Haurem d´esperar uns anys per saber-ho.

Més cel

Hem descobert que al cel,a banda de la lluna, hi ha moltes coses interessants. Els ocells ens sobrevolen i alcem el cap per veure´ls en aquest cel net que tenim des de fa uns dies. Gavines, pits-roigs, merles, pardals... però els més aclamats, per al Marçal és clar (a mi em fan fàstic), són els corbs ja que són els més cridaners, els més foscos i grandots. L´element preferit, no obstant, són els avions que per aquí les nostres terres passen ben amunt (diria provinents o anant cap a Amèrica); el tenen meravellat, els segueix des que els veu arribar d´una banda fins que desapareixen a l´altra costat amb el rastre escumós que van deixant. Jo li dic avió i lluny... encara no sé com explicar-li que és el mateix objecte on ell s´ha d´estar dues hores quietó quan anem a veure l´avi a Martorell.

Enginy

És època d´aprenentatge i d´anar desenvolupant destreses.Fa uns dies pensava que el Marçal està millorant el seu enginy. Quan el banyem, des de sempre fins i tot quan no caminava, passa la primera part d´aquesta plaent estona dempeus (digueu-nos inconscients ).Comparteix aigua amb animalons de plàstic, llibres aquàtics, un cossi i una esponja. Té permès llençar a fora (especialitat adquirida des de ben xic) només els animalons, que són petits, no fan mal i no mullen massa (digueu-nos permisius); amb els llibres i el cossi fem la vista grossa però l´esponja està terminalment prohibida llençar-la a fora. Ha entès que la raó és perquè deixa un bassal massa gran i no pot ser i si això passa es queda sense esponja. La nostra frase és "noooo, l´esponja a terra , noooo". Ell, que és tot enginyós, ha trobat la manera que l´esponja no sigui llençada al terra però que quedi tot fet un merder: l´arrepenja a la cantonada de la banyera i l´exprimeix amb tota la seva emoció i mira i riu. Vull pensar que aquest enginy avançarà cap a la perspicàcia i no cap a la malícia.

Al cel

De la lluna n´ha sentit a parlar (i cantar) des que va néixer: que si fa una nit clara i tranquil.la, que si la lluna, la pruna, que si ai, mireu la lluna s´enfila cel amunt....sap que la lluna ens vigila quan dormim (he seguit la tradició del seu avi Moisès que ho explicava als altres nets); ha vist les llunes dels contes i dels DVDs...però just fa uns quants dies va descobrir la lluna de veritat i quina il.lusió li va fer! (a mi també perquè això volia dir que no hi havia núvols). Durant aquestes últimes tardes i nits l´hem anat perseguint des del jardí, des de la finestra del bany, des de darrera les cortines del menjador...i cada trobada ha estat una emoció. D´hora aquest matí (sí, ja sé que és diumege però ahir vam anar a reposar molt d´hora) l´espectacle de la lluna plena, en un cel d´un blau elèctric intens, ha estat magnífic i quasi insuperable, llunàticament parlant. Quan veieu al Marçal pregunteu-li on és la lluna i ja veureu amb quina cara de satisfacció mirarà al cel.

News

Fa un parell de dies vaig saber que a una de les guarderies properes a casa, que fins ara i com totes admetien les criatures a partir dels dos anys i mig, ampliaven la franja d´edat i els nens i nenes d´ un any i mig ja hi podien anar. El Marçalet ja ens té 19 mesos! Vaig anar-hi per informar-me´n i avui ja els he dit que just després del proper viatge a Catalunya del mes de febrer tindran un nou alumne. No patiu: només hi anirà un matí a la setmana i potser més endavant un parell. Les coses de mica en mica i a ritme natural. Ja sentireu els plors des de la llunyania, però li convé... i a la seva mare, també

De sol i petons

Avui mentre alguns traslladàveu mobles i altres us examinàveu o anàveu cap al mar o preparàveu classes, nosaltres simplement gaudíem del bon temps. Hem passat unes quantes hores fora de casa, al jardí i pels camins del voltant, assaborint el sol, mirant el cel blau sense cap núvol i fruint de la calma del vent. No podia demanar més però el dia encara ha estat més rodó, i memorable, perquè avui el Marçal ha fet el seu primer petó. Vull pensar que era per a mi i que no ha estat una casualitat de moviment de llavis, sorollet i ulls tendres. Dia, doncs, per recordar. Aquesta nit ha fet febre, de cop i volta a 39: massa hores a l´aire lliure o l´emoció de saber fer petons?

A partir dels 3 anys

Em deien que un cop has tingut un fill perds la por a les agulles, la sang i que ja no t´és un trauma entrar en un hospital. Jo hi confiava però en dec ser una excepció ja que només de pensar en qualsevol d´aquests elements se´m tanca l´estómac i perdo la son. Semblava que de cara al proper estiu tindríem la primera operació del Marçal però en la visita que vam tenir a la VdH fa unes setmanes el doctor S. ens va proposar deixar-la per una mica més endavant i ai! en aquest cas jo sóc partidària de feina feta no fa destorb...però haurem d´esperar, sobretot si és per al seu bé. De l´operació, que encara no se n´ha fet cap d´aquest tipus a l´estat espanyol, ja en teníem tota la informació que ens en poden donar però vam voler saber més sobre l´abans i el després i què ens comportaria a nivell de logística: serà llarg, uns 4 o 5 mesos tot el procés i vam parlar de ferros, ossos, cures...i ell amb aquella cara de murri mirant-nos sabent que és el protagonista i jo ja mig marejada. Tinc uns quants mesos per anar-me preparant.

Aquest blog del MKQ

Vaig decidir començar a escriure aquest blog amb l´objectiu principal que els amics i amigues, que viviu lluny, puguéssiu veure créixer el Marçal, encara que fos a través del prisma i la ploma de la seva mare. També hi havia un objectiu, més intern, que pretenia crear-me una mena d´obligació (setmanal, com a mínim) per tal que no acabés rovellada del tot en aquest vida tan intel.lectualment poc activa. Arribada al post número cent i aprop d un any i mig de comunicació marçaliana, n´estic satifesta. Alguns d´aquells primers destinataris del blog ens continueu llegint, d´altres us hi heu afegit més tard (vells i nous coneguts) ; alguns ens escriviu cosetes, d´altres, més silenciosos, ens les dieu quan ens trobeu. Fa uns dies em plantejava si era l´hora de tancar aquest blog però indecisa amb la meva pròpia resposta he decidit continuar, almenys, fins el proper 20 de juny.

Pensaments

Podria parlar que necessito que el temps canviï i que les condicions de les carreteres millorin, que estic fastiguejada aquí dins en aquests pocs metres quadrats, que només em faltava que retornats de Catalunya on no parem se´m cancel.lessin totes les activitats , que per més inri el Nick ha marxat a Anglaterra perquè s´ha inundat la casa dels seus pares i que, malgrat el Marçal sigui una benedicció del cel i un encant de nen, cansa, cansa...però no, no esriuré sobre aquestes banalitats. El pensament se me´n va cap a Centreamèrica i la desgràcia per tanta gent d´aquell país, el més pobre de la regió. Gent que tenen una força i una capacitat de recuperació extraordinària i ininmaginable. Però aquest cop caldrà que tothom s´hi bolqui, perquè tantes persones puguin tenir un futur digne, més del que tenien. Com diu tan bé la Maruja Torres, Volquémonos.

Retornats

Ja tornem a ser a casa, a West Cork. Malgrat les inclemències del temps ho hem trobat tot bé; l´única incidència en la nostra absència ha estat que alguna bèstia famolenca ha rosegat el cable de la connexió i fins ahir al vespre no vam poder llegir blogs, enviar emails, etc. L´estada a Catalunya ha sigut genial; no hem fet res d´especial o potser tot ha estat especial. Amb el camp base a l´Eixample hem rondat per la ciutat amunt i avall. Quan sigui més gran el Marçal no sé si ho recordarà (sinó ja li ho explicaré): escales mecàniques, el metro, ascensors, cotxes i autobusos, moltes estones a l´aire lliure i sobretot tants amics i amigues que us l´estimeu molt han fet que obrís els ulls com taronges i somrigués contínuament. Ara, amb un sol i un cel inusual per aquestes terres, ens n´anem a Schull procurant no relliscar.