Encara una aresta Bruchs més...

 D'esquerra a dreta la Peluda, Els Merlets, L'Agulla del Capdamunt, El Gep Llarg, La Boteruda, la Miranda de la Miranda i la Miranda de les Boïgues
 

Amb en Pep i  l'Eulàlia, jo faig tres. Fa un dia gris i el vent bufarà fort de mestral o de gregal, sonen igual i en Molina vocalitza poc. Anirem a fer arestes Bruchs ben arrecerades del mestral,  però bufa  gregal i canviem el pla, ara anem als Plecs de la Vinya Nova. Dit i fet, aparquem  i al cap de deu passes el rètol de la  regulació ens  atura. A Vinya Nova, Garrigoses i Monjos està prohibit escalar-hi tot l'any o de gener a Juliol, respectivament! Caram!!

,

El vessant sud de Montserrat, típicament meditarrani presenta, en una part majoritària l'aspecte que mostren les imatges: sol exhumat, desestructurat i desprotegit de l'erosió per manca de sotabosc. Els matolls de galceran totalment desproveït de fulles. Senglars i cabres campen arreu. El Patronat ha d'intervenir fent passar els interessos del medi al mercantilisme i reduir dràsticament la població de grans mamífers. Escopetes no en falten. Cal intervenir! (Fotos de la canal del Dumbo, 2011)

Sempre respectem la regulació amb la bona fe de pensar que els gestors socials van de bona fe. Però pensem en les destrosses que les cabres i els porcs fan al sòl, als camins i a espècies protegides com el galceran. Sobretot des  que ens vam assabentar que les cabres var arribar a Montserrat per decisió política i sense el vistiplau del Patronat, però la pressió dels ajuntaments per poder subhastar llicències de caça va pesar molt més. Un Parc Natural on es pot caçar una espècie que, amb els senglars, produeixen un impacte letal al sòl, sobretot al del vessant sud,  tocat abans pels incendis i els aiguats del 2000. I també hi ha impacte antròpic, probablament petit, ja que els que  hi anem ho fem pels els camins i els corriols d'escaladors. Però només quantificant es pot fer gestió eficient del medi.

En Dino

Tornant al pla inicial i desafiant el gregal, passem el pas de la Portella i ens perdem en l'aproximació al peu de via de l'aresta Bruchs de la Miranda de les Boïgues, un diu per aquí, l'altre per allà i el tercer consenteix. Tres jubilats plegats són perillosos per a ells mateixos. Però tot lo dolent te un costat bò i pujant per un rostoll d'arítjol trobem un petit dinosaure i l'adoptem amb el nom de Dino.

Arribant a la Reunió de l'A. Bruchs del Gep Llarg

Finalment arribem al peu del Gep Llarg i escalem l'aresta per la via  de l'Esquerra, III i IV,  equipada amb bolts. El traçat discorre a l'esquerra de la Aresta Bruchs oberta per Cerdà i Muñoz al 1958 i d’aquí el seu nom. La coneixem i és una agradable passejada pel mar de còdols.

A la reunió del Gep Llarg ben abrigats

La segona tirada del Gep Llarg

Un cop a dalt, el gregal es deixa sentir i les d'alzines onegen sota nostre com un mar encrespat. Desgrimpem la via normal i baixem per la canal oest, entre El Gep Llarg i l'agulla  veïna dels Merlets, que volem  escalar per la seva aresta Bruchs, una assignatura pendent.

La placa vertical del pedestal dels Merlets

 I si, aquesta escalada serà la que ens fixarà en el record aquesta jornada. La primera tirada és dreta (IV+ mantingut), relliscosa i ombrívola, inici clàssic de les agulles amb alzinar. El primer puja poc a poc, no cal relliscar, un alien groc entra en un forat horitzontal i ajuda a arribar al primer espit, a 10 o 12 m del terra, uf! L'aresta continua dreta, un altre espit, i comença a perdre verticalitat, encara un o dos espits fins al peu de les dues boles finals. Hi ha una bona reunió (buril, pont de roca i espit,  reenviats).

El primer dubta de si muntar reunió o no. Ara ve una fissura-diedre de roca mediocre i totalment desequipada. "Millor tenir els companys aquí per escalar-la"- pensa. Els companys pugen disfrutant d’aquest primer llarg mantingut de roca excel·lent. Estem immersos en l'escalada i per superar la fissura descomposta cal aquella concentració on res de l'entorn compta i que  vivim intensament. La ressenya d'en Dalmau  ens dirà després V+ i la de Rodés-Labranya  A1. Però no en portem cap  de ressenya i malgrat que el lliure es veu factible, optem per l'A1, tenim el carnet rosa i una repisa als peus!

La fissura-diedre final des de la reunió

Picat a la reunió

Posem un tascó gran, provem, aguanta. Després un tascó mitjà que queda molt bé. I amb un alien vermell que sembla precari però aguanta l'A0, el primer ja pot sortir en lliure de V, llaçar una sabina primeta i ferma (aquí s'hi posava un pitó) i sortir poc a poc per IV, fins al cim bicèfal de l'agulla dels Merlets.

Encara una aresta Bruchs més a la llista, i no de les que es fa amb una ma al cul. S'ha d'escalar. I porteu material!

Si la guia d'en Joan Miquel Dalmau és correcte, el mateix dia,   30 d'agost de 1959, la cordada Joan Cerdà i Miquel Muñoz van obrir les Arestes Bruchs dels Merlets, del Gep Llarg i de la Boteruda. El fet que no possèsin res o poca cosa n'augmenta el mèrit.

Tres, més el Dino

Informació.

El Gep Llarg, aresta Bruchs, via de l'Esquerra, (Agustí Cardona i Enric Basses, 1995), 55m, IV, equipada amb bolts, sis exprés. Descens per la VN desgrimpant.

Els Merlets, via aresta Bruchs, (Joan Cerdà i Miquel Muñoz, 30 d'agost de 1959), 50m, L1 IV+ mantingut amb espits, més allunyats en el IV, es pot clavar un universal, reunió ferma  sota la fissura final. L2 V+/A1,  tascons i/o friends petits i mitjans per tres passos de A1 o V+ / V / IV. Via molt recomanable.