Notava la seua presència a la cambra. Sé que no volia fer-se notar, que volia passar desapercebuda, però cada vegada que es menejava podia endevinar per on parava. Em va pillar mentre estudiava lingüística, cosa que va dificultar la meua atenció. Per molt que intentara concentrar-me en l'Estructuralisme, no aconseguia oblidar-me d'aquella presència que m'havia triat a mi i la meua habitació. Fer com si no passara res tampoc és la solució, perquè, llavors, es va acostant cada vegada més, cautelosament, fins que la tens al damunt i ja és massa tard. Una vegada passa l'inevitable sols pots agitar-te i intentar manotejar perquè se'n vaja, perquè et deixe tranquil. Malauradament, el 99% acaben fugint al mateix temps que es riuen de nosaltres, innocents humans. Sabedora d'aquesta estadística, vaig decidir canviar d'habitació, traslladar tots els meus estris i mamprendre la concentració al menjador. Una vegada allà, fins i tot amb l'espai ampliat, va vindre al damunt meu de nou! Em perseguia! No podia fer res per amagar-me, vindria inesgotablement on jo anara! Comence de nou a manotejar, a cridar, m'alce i em pregunte: per què em toca a mi? Maleïda mosca collonera!!Tan de bo totes les mosques colloneres s'esfumaren amb insecticida i deixaren de donar la tabarra!
