La guerra de la sanitat als Estats Units

A Bloomington, Indiana, durant els caps de setmana dels mesos de calor, el Farmers Market aplega petits grangers, productors diversos d'agricultura ecològica i un públic nodrit de compradors i curiosos. No es pot dir que els productes siguin massa variats, més aviat els que ofereix la terra sense forçar-la massa: molts tomàquets de primera qualitat, prèssecs també en abundància i, en quantitats més discretes, carabasses, pebrots i patates. En canvi, les activitats que ha anat generant el punt de trobada semanal són d'allò més diverses: avui hi he trobat música bluegrass en viu, salsa en altre cantó, quiromància, l'abecé de l'artesania del sabó i...recollida de signatures a favor i en contra de l'assistencia sanitària universal.

Dos taulells costat per costat, separats per un parell de metres prudencials, l'un amb l'ase a les faldilles i l'altre amb elefant -la mascota dels democràtes i la dels republicans-. Decideixo no sorprendre'm pel fet que els de l'ase no estiguin fent front a una aglomeració de gent incontenible i no puc deixar de preguntar-me en qué deu estar pensant el senyor de mitjana edat que, a la banda de l'elefant, s'està deixant persuadir per una senyora octagènaria amb barret de cow-boy. Satisfaig una curiositat més a l'abast: quin eslògan deuen fer servir els que s'oposen a donar cobertura sanitària a tothom en una ciutat universitaria com aquesta, que respira progressisme i cultura alternativa pels quatre costats? "No Obamacare. No to rationed healthcare".

Es tradueix més o menys així: "No al pla Obama. No a l'assitencia sanitària raccionada". Una de les coses més suaus que sentit aquests dies: potser, amb això de "raccionat", es vol fer evocar imatges de l'anomenat "socialisme real" en connexió amb els propòsits de reforma de l'administració. Arreu del país, els missatges no han estat tan fins, tan subtils. Les invectives dels neocons de la era Palin esgarrifen fins els conservadors de tall més clàssic. Pancartes proclamant ras i curt que l'assistència sanitària no és un dret i asseveracions de liders de primera fila dient que la reforma vol promoure l'eutanasia a gran escala. Circula per tot el pais un memorandum -sembla que confegit a partir de Twitter- amb 48 punts de crítica al pla de reforma, 44 dels quals es basen en falsedats o imprecisions.

Avui s'enterrava Edward M. Kennedy a Boston, el defensor més emblemàtic de l'assegurança sanitària per a tothom. La majoria dels seus vells colegues conservadors al Senat no s'haurien mai atrevit a argumentar-li en contra disbarats d'aquesta mena. Una anàlisi molt lúcida que he llegit no fa massa explica com els conservadors de la nova escola s'allunyen cada vegada més de la lògica per demanar a la gent veritables actes i fer-los creure el que la l'evidència desmenteix amb claredat meridiana. Malgrat els esforços de mobilizació d'Organizing for America, la organització de suport a l'acció de govern d'Obama, el camp progressista no sembla que tingui guanyada la batalla de les idees en una qüestió de justicia primària. Son molts i molts anys en els que el discurs polític i social dominant ha fet passar la idea de llibertat individual per davant de la de solidaritat entre individus, en un grau que ens resulta inconcebible a Europa però que no serà fàcil obviar en el futur inmediat als Estats Units.

Quan les parades del mercat han plegat veles, he entrat en un supermercat, també d'aquesta estampa ecològica tant comuna a Bloomington. Per poder complaure més tard uns amics de visita, he triat cerveses d'un assortiment molt variat: una d'alemanya, una de belga, una de mexicana i així unes quantes més. En voler pagar a la caixa, la sorpresa: "Ho sento, la llei d'Indiana prohibeix vendre cerveses els diumenges", em diu el caixer. M'he sentit la llibertat individual lleugerament invadida i que algú estava essent excessivament solidari amb la meva salut. He deixat les ampolles i he comprat gelat.