Havia de ser Sau i ha estat La Fosca.

Aquest dissabte havíem planificat fer una sortida fins a Sau, el motiu.., estem una mica farts de tant de vent. En Marc Adroher que segueix les nostres inquietuds caiaqueres, va enviar una OPA amistosa per convidar-nos a navegar pel Baix i la veritat és que l’hi devien la visita.

A les nou en punt (i cinc)  estàvem a la Fosca. El cel era tapat per una translúcida catifa de plom, són d’aquells dies que m’agraden. La platja buida i el mar tot per a nosaltres. Ella, estava planxada arran de costa i fora hi havia mar de fons de nord amb una alçada d’ona de menys d’un metre. El recorregut, el previsible, hem anat de la Fosca a Calella resseguint la costa, a la tornada hem sortit fins les Formigues i allí en Marc no ha resistit fer unes surfejades entre els esculls de l’illot, senzillament impressionant i adrenalínic. Ja de tornada cap a cala Estreta, on hi hem anat per saludar al Quico i companyia, no se li acudeix res més que pescar un bonítol de vora tres quilos, i l’ha tret amb el curri en mà, amb una habilitat digna de tot un mestre pescador..., de fet aquest noi, és un mestre de la pràctica del caiac integral, domina totes les vessants i ho fa fàcil, té una tècnica depurada, no conec ningú de la Costa Brava que surfeigi millor que ell (poder hi ha algú altre però jo no l’he vist) i a més pesca! Avui amb una línia de 0,28 comprada per quatre “xavos” i un peixet del Decathlon, ha tret una bèstia de bonítol. Senyors, hem trec el barret i, espero i desitjo que per a molt  anys segueixi així! (Pi, tu també ets el meu heroi!)

Tranquils abans del tramuntanal

D’una predicció espantosa, a un matí asserenat, és com ha estat aquest diumenge la passejada per la Mar d’Amunt. Era d’aquells dies que si feies cas a les prediccions era millor anul·lar tots els plans de sortir a mar, però finalment l’entrada del nord s’ha retardat i no ha estat fins a mitja tarda que ho ha fet.

Nosaltres hem sortit de Llançà direcció nord, per allò de que si ens sorprenia la tramuntana millor tornar cap a port ajudats per la seva força. Hem anat fent tots els racons i raconets d’aquells lloc que normalment hi passes massa ràpid i hem descobert molts punts deliciosos i més aquest matí en que el mar era tot per nosaltres.

Realment poder viure en aquest entorn és un privilegi i més ara que tot és per nosaltres, ara que la calma ho envaeix i les aigües es tornen cristal·lines, ara que tan sols sents la fressa de l’aigua arrossegada per la fulla de la pala i les branques de les pinedes que filtren el vent. Perdoneu-me si soc massa líric però m’encanta aquestes passejades domingueres sense rumb, són sensacionals. 

Capturats dos emperadors

Està clar que avui dia en queden molts pocs d’emperadors..., per sort! Però, en aquest cas parlem d’una altra raresa, es tracta del peix emperador i no em refereixo al peix espasa, si no al Luvarus imperialis, que és un estrany peix que dies enrere va ser capturat a l’almadrava de l’Azohía (Cartagena) per sorpresa dels pescadors que desconeixien l’existència d’aquest peix, al igual que m’ha passat a mi al llegir la notícia. Aquí us deixo una imatge del bitxo.

Marató TV3 Medes. NedaelMón