Una ciutat com València mereix tenir la Fórmula 1. Però València
sobretot també mereix respirar i poder viure sense ofecs. I acollir el
Gran Premi d'Europa suposa fer-ho amb una pressió massa forta al pit. I,
sobretot, una pressió molt forta sobre la butxaca.
Entro en una farmàcia de l'avinguda del Port. Un rètol damunt
del taulell recorda als clients que no atenen receptes de la Seguretat
Social. Textualment, el rètol diu: "Ho sentim. Des del febrer no cobrem
les factures de Sanitat". I de fons, no gaire lluny, ressona la fressa
del motor d'Alonso.
A prop, un veí emprenyat protesta perquè uns policies no el
deixen passar amb el seu cotxe a casa. Uns nanos es queixen que el
soroll no els permet estudiar per als exàmens de recuperació i, més
avall, la Vicenta gemega que la seva orxateria no fa ni cinc de calaix
aquests dies; tothom passa de llarg. Un mes de molèsties passa molt més a
poc a poc que vint-i-quatre bòlids a 300 per hora durant dues hores.
Els valencians estan acostumats des de fa generacions a l'art
efímer de les Falles. A cremar cada any els ninots pels quals han
estalviat fort. A cremar allò que és d'ells, allò que paguen amb els
seus diners, i que els identifica com un dels seus senyals d'identitat.
Són ells qui trien a qui purificar amb cartró i foc. No amb fibra de
carbó ni gasolina.
Capricis que no fan gràcia
El caprici fatxenda d'uns quants ja no els fa
gràcia. Saben que no mengen de mostrar al món les presumptuoses
construccions de Calatrava, les grues del port del Grau o les casetes de
Nazaret. El Gran Premi d'Europa passa per la ciutat com les onades que
acaronen la sorra de la Malva-rosa, que sempre acaben tornant al mig del
mar, com ho fa la Fórmula 1.
No entenen que el complex Veles e Vents el comparin amb el
pàrquing d'un supermercat, com va dir aquesta setmana Webber. I no
comprenen tampoc per què la cursa no es fa, per deixar de ser un
disbarat, al circuit de Xest, que queda ben a prop. Encara que
l'haguessin de remodelar, sempre hauria costat menys que organitzar el
Gran Premi al mig de la ciutat. De fet, l'alcaldessa també hi aniria amb
xofer, al circuit de Xest.
A la farmàcia, ja no sé si comprar pastilles per al mal de cap o
per a la memòria: per recordar que durant uns anys a València s'hi va
fer una cursa de Fórmula 1. I mira que n'era de maca.