Bon Nadal i Any 2016

Mireu el video. Ben actual...

www.youtube.com/watch?v=-7KiKFOCi2w&feature=youtu.be"

FORUM D'ALTERNATIVES A L'ATUR, LA POBRESA I LA DESIGUALTAT

http://www.forumaturpobresaidesigualtat.org/catala/

CONVERSES SINGULARS I ÚNIQUES

La setmana passada vaig anar a una “conversa” pública, entre dos conciutadans, a la meva població – Sant Just Desvern-,i que coneixia des de ben petitons, perquè des del parvulari havien anat a l’escola on jo he treballat sempre, fins que m’he jubilat, CEIP Montseny.

Aquests conciutadans eren la Clara Segura-actriu i l’Alex Pi-músic de Sidonie. La conversa, presentada per la mestra, també de l’escola, Carme Caminals, em va agradar força. El contingut, l’amistat, la sinceritat, la senzillesa amb què s’expressaren els convidats em va fer pensar que llàstima que poguéssim fer, sovint, aquest tipus de “converses” on cada persona explicava la seva vida, la seva formació, la seva vocació, les dificultats que van trobar en el seu caminar i progrés en la seva actual professió.

Vaig pensar que en diferents àmbits i cercles, seria molt profitós i encoratjador per al jovent i també per a tothom, aquesta posta en comú i dialogada com va ser la nostra trobada, per a moltes persones, que sovint no han tingut la ocasió d’expressar-se i al propi temps animar a d’altre gent a saber reflexionar i saber superar les dificultats que té la vida.

L’anterior “conversa” es va fer amb en Joan Margarit –arquitecte i poeta  i ja espero la propera per enriquir-me amb l’experiència de conciutadans meus. I no cal que siguin gent famosa. Cada persona és singular i única en la vida i amb possibilitats de comunicació i d’acompanyar les altres en el caminar per la vida.

ANIVERSARI

Hem celebrat l’aniversari de l’Assumpció i d´en Manel. Ho hem fet tot passant un cap de setmana en una casa rural, prop d’Arbúcies, a la carretera de Santa Fe del Montseny.
Érem deu en total. Els avis – Assumpció i Manel. Els pares –Imma i Marc, Consuela i Pau. Els fills-Joel i Oriol. Gerard i Eduard.
Celebràvem i ens comunicàvem la vida. Sobretot els fills als pares i avis. Dels avis i pares als fills i néts la vida experimentada, reflexiva, esperançada i estimada. En total 334,5 anys de vida. Déu n’hi do.
Hauria de ser obligatòria la celebració i posada en comú de la vida de les famílies. Cal sinceritat, valentia, il·lusió, obertura, projectes, esperança, estimació. És a dir VIDA i AMOR.
En definitiva és el que esperen de tots nosaltres, els fills i néts, encara que no ens ho diguin.

Serve nequam