 |
| Fredrik Kinbom. Foto: Magic Pop |
Va obrir la nit el suec Fred Kimbon, en
solitari, davant d’una discreta entrada de públic que es va endur una més que
agradable sorpresa arran d’una actuació encisadora a càrrec d’aquest gran
cantant i guitarrista suec. Fred Kinbom ens va oferir un intens repàs al seu
repertori intimista amb tres models diferents de guitarres, dues Lap steel slide guitar i
una Gibson elèctrica.
Pel que fa a l’instrumental, cal destacar que els
presents varem tenir una de les comptades oportunitats de gaudir del so d’un
model original de Lap steel, concretament l’anomenada Hawaiana. Es tracta de la Lap original i procedeix
directament de la guitarra espanyola, amb 6 cordes afinades de forma
tradicional o bé en acords oberts, a l’estil hawaià. Aquest model fou inventat
a Oahu (Hawai) l’any 1894 per Joseph Kekuku. En el seus orígens s’empraven les guitarres
espanyoles, disposades tal i com ho va fer Kinbom damunt dels genolls del
músic. D’aquí es on ve el nom de “lap” que vol dir damunt de la falda, y steel
perquè es van comercialitzar guitarres fetes amb cos de metall amb “resonador” o
pel “tone bar” peça de metall que es fa relliscar, "slide" per damunt de les cordes.
 |
| Fredrik amb la Lap hawaiana. Foto: Magic Pop |
Detalls tècnics al marge, Kinbom ens va
oferir una actuació excel·lent amb molta emotivitat, una afinació perfecta i
una veu molt conjuntada amb el so de les Lap Steel per on relliscaven els sons
entre hàbils combinacions de puntejos. Tot i ser un instrumental més relacionat
amb els tradicionals estils americanes del country, el bluegrass y el blues, la
música de Fredrik estava més marcada per
les arrels del folk celta, fins i tot amb moments mediterranis i per suposat hawaians. En
ocasions resultava molt tendra i en altres, força rítmica amb jocs genials de Lap
Steel. Sens dubte, tota un sorpresa que
ens descobria una proposta ben original d’un bon cantant, compositor i
instrumentista.
 |
| Ned Colette y els Wirewalker. Foto: Magic Pop |
La següent actuació va estar
protagonitzada per Ned Colette amb formació de trio anomenada Wirewalker que, per aquesta gira
que estan portant a terme per l’Estat, estava integrada per l’esmentat Kinbom
al baix i un baterista de nom Mads Ronbjerg. El concert fou brillant de la
primera a la darrera cançó, bis inclòs. Colette va destacar a la veu principal i
també a la guitarra elèctrica acompanyat per una secció rítmica potent,
mil·limetrada quan calia, e imaginativa en tot moment. Les cançons partien d’un
fonament folk, en molts cops certament intimista, al que li afegien uns
arranjaments fascinants de rock. D’aquesta forma creaven atmosferes sonores que
posaven la pell de gallina. Llàstima que no van proliferar les cançons a dues
veus entre Fred i Ned, perquè quan ho van fer, es va obrir tot un món de
possibilitats vocals infinit i fabulós.
 |
| Ned Colette. Foto: Magic Pop |
A les acaballes del concert en Fred ens
oferí una progressió de riffs de guitarra absolutament genial no tant sols per
l’encertat de la combinació sinó també per l’habilitat alhora de generar una
tensió ambiental per moments hipnòtica. El directe també va tenir fragments de
pop amb melodies més etèries i fins i tot seqüències ballables d’un funk psicodélic
per a les que feia servir alguns “samples” que tot i ser presents mai van
obtenir cap protagonisme tal i com ha de ser al nostre parer.
Veritablement, la primera nit del
Castanyasso 2013 fou màgica, ideal per obrir aquest festival tarragoní que
arriba a la seva dotzena edició amb un dels seus millors cartells i que, segons
la nostra opinió, hauria d’aconseguir arrossegar almenys al públic tarragoní
que s’interessa per la cultura de forma genèrica i sobretot pel rock and roll
en totes les seves possibles variants. Si més no, bona part dels grups d’aquesta
edició són capdavanters en la seva respectiva escena i, convindràs amb
nosaltres, que Tarragona no acostuma a veure en els seus escenaris a bandes de
prestigi, almenys a nivell internacional. Esperem i desitgem que les dues nits
que ens esperen obtinguin més espectadors perquè si la primera ha estat tan
fabulosa com aquesta, la de divendres i sobretot dissabte promet oferir-nos un
dels millors directes que hagi viscut la ciutat en temps. Sigui com sigui, el
Magic Pop hi serà present per explicar-vos-ho amb tot luxe de detalls.
Dades dels grups i el festival
 |
| Fredrik Kinbom. Foto: Magic Pop |
Fredrik Kinbom és d’Estocolm (Suècia) i està considerat tot un expert en Lap steel guitar. Sol tocar el seu propi repertori en solitari, tot i que també ha destacat col·laborant amb altres músics com l’australiana Sarah Blasko i l’orquestra simfònica de Bulgària; així com amb l’artista aborigen australià Gurrumul o la banda d’indie folk britànica Moulettes. També ha realitzat nombrosos concerts acompanyat de prestigiosos músics com el contrabaixista Jim Mortimore (Arthur Brown, Moulettes), o multiinstrumentistes com Samuel Walker (The Muel), celistes com Hannah Miller (Moulettes), clarinetistes com Björn Dahlberg, pianistes com Matthew Gest o bateristes com Ollie Austin (Moulettes) i Fredrik Rundqvist (Velodrône, Sarah Blasko). Des d’aquest 2013, Fredrik toca el baix amb Ned Collette + Wirewalker. L’any 2002 va publicar amb el nom de Frock un disc anomenat “Frozen Jungle Entertainment“ per I Like records, i l’any 2009 va traure un disc titulat “Hedgehogs And Elephants“ amb Not On Label. El seu darrer treball és un single amb el tema "Oil" (Capstan Recrods 2013).
 |
| Ned Colette y els Wirewalker. Foto: Magic Pop |
El Castanyasso
Rock Festival està organitzat per la promotora de concerts Soulblonding, que
com ben bé sabeu està dirigida per Miquel Gistas. Celebra la seva 12a edició del
24 al 26 de octubre de 2013 a
la ciutat de Tarragona amb concerts i sessions de Dj’s. Després de la jornada d'inauguració dijous
dia 24 al Groove Bar, amb Ned Colette acompanyat de Wirewalker, i el suec
Fredrik Kimbon, el divendres dia 25 està previst el directe dels nord-americans
Fuck Knights i les barcelonines Marlenes al Cau; i el dissabte, dia 26 d'octubre pujaran a l’escenari
de la Sala Zero, els
sud-africans The Future Primitives, més els britànics See See i els francesos Dusty
Mush.
T'invitem també a recordar la nostra crònica de la festa de presentació del dia 12 d'octubre de 2013 amb l'actuació de The Drip Dry Man al Groove (+ info). Pots llegir una entrevista amb Miquel Gistas al blog New H-Zine repassant la trajectòria del festival des de la seva primera edició l'any 2002 a Montblanc.
Nota: Si vols més informació pots accedir també al blog del Castanyasso o al facebook del festival.
