La felicitat del poder

"De tornada a casa vam estar fent broma amb el Capità sobre quina excusa hauria posat el tipus en tornar a entrar, brut i pixat. I no em sap greu reconèixer que en el moment que tenia terroritzat aquell cretí m’ho vaig passar bé. Molt bé. Massa bé. Vaig gaudir de la meva superioritat. Vaig ser feliç. La felicitat que proporciona el poder és perillosa."

Haiku a Brooklyn (LaBreu Edicions, 2018)

Avorriment

frente al mar que siempre está empezando

veneramos el círculo de piedra

veneramos el caballo el cielo el árbol

veneramos en la oscuridad nuestro pasado

                   frente al mar que siempre está empezando

me aburre el hombre me aburren

                                                   estatuas

                                                y palabras

me aburre la montaña

me aburre el mar me aburre el cielo

                                                         el cielo no

                                                 sí

                                                         también el cielo

Jorge Oteiza, Poesía - Edición crítica de la obra de Jorge Oteiza

Tragèdia d'artista

«La tragedia del artista: querer ser aceptado por un mundo que él rechaza.»

Ramón Andrés, Poesía reunida. Aforismos.

Rebotiga

«Cuando el novelista pinta, el pintor escribe o el fotógrafo hace cine, les empuja un anhelo de perfección, de añadir un nuevo matiz, de redondear una idea. La pluma, el pincel o la cámara ya no llegan donde ellos quisieran llegar, y entonces cambian de instrumento, ensayan uno nuevo. El artista suele reservar una posibilidad en la trastienda».

Miguel Delibes, La creación literaria 

Suprimir l'expressivitat és impossible

«El secreto: la supresión de la expresividad es imposible. Hasta cuando hacemos algo tan “no-creativo” como transcribir unas páginas nos expresamos de varias maneras. El acto de elegir y recontextualizar dice tanto sobre nosotros como nuestro relato sobre el cáncer de nuestra madre. Y es que nunca se nos ha enseñado a valorar semejantes decisiones. Después de reprimir la “creatividad” de una estudiante durante todo un semestre, obligándola a plagiar y transcribir, se me acercó, triste, al final del curso para decirme lo decepcionada que estaba ya que, de hecho, había fallado en la consigna de evitar la creatividad; al no ser “creativa”, produjo el corpus de Trabajo más creativo de toda su vida. Al tomar el camino opuesto a la creatividad –el concepto más utilizado, vacuo y mal definido en la formación de un escritor- emergió renovada y rejuvenecida, enardecida y enamorada otra vez de la escritura.»

Kenneth Goldsmith, Escritura no-creativa. Gestionando el lenguaje en la era digital [traducció d’Alan Page]

Mojave

Desposseeix-me del neguit
dels maldecaps baqueta.

Desertitza’m.

Fes-me un Mojave.

Domar la nit

APÈNDIX

Amb esvorancs de llum

domo la nit. El temps

ha pres, camí d’enlloc,

l’incert destí de l’home.

Ara sóc (lluna nova)

el martell de l’instant

que repica la pedra.

Les arrels de l’oblit

allitant la memòria.

L’horitzó presoner

a la xarxa dels ulls.

Josep-Ramon Bach, Trànsfuga de la llum  a L’INSTINT, Obra poètica 1962-1993

POETA RESIDENT A LA INEXPLICABLE - 3era jornada

I què vol dir això de "poeta resident"?

L'Anun i la Glòria (llibreteres inexplicables) 

ho expliquen aquí

LLIBRERIA 

LA INEXPLICABLE

C. Galileu, 78 - Sants, Barcelona

Foto: (c) Rosa Puig

Cap segle

«Ningún siglo anterior presenció tantas matanzas en nombre de tan transparentes imposturas.»

Nicolás Gómez Dávila, Escolios escogidos [prólogo y edición de Juan Aarana]

Tombes i cabarets

«Les flors enlletgeixen damunt d’una tomba, com vells rètols de cabarets tronats.»

Jules Renard, Els burgesos són sempre els altres. Del Diari de Jules Renard (1887-1910) [Selecció i traducció d’Antoni Clapés]

31ena Exhumació Poètica: Iris Murdoch

la podeu llegir aquí

Secrets de sirenes

CONCERT D’ACORDIÓ

Arrosseguen sons del tròpic

les exòtiques cadències.

Primer terme de velluts

amb sang de tardes enceses.

En escenaris llunyans,

el triomf de les perverses

complaents de serpent

sobre coixins de flors verges.

Acordió mariner,

amb sal d’onades i veles.

Dibuixen les notes vils

un aiguafort de taverna

i donen, pel llavi eixut,

consells daurats de cervesa.

Suavitats decadents

del plor i la ferida tendra.

Policromia d’embruix

darrera platges desertes

(platges que hauran escoltat

càlids secrets de sirenes).

S’allargassen els laments

emperesits. Volen perdre’s

entre la boira dels ports

on hi ha dones que no es venen.

David Sanahuja, Obra poètica

Flors ocultes

Primavera provisional

Deja fluir mis huesos entre las hojas
entre las hojas nacidas de haberte conocido
un día de lluvia
cuando los barquichuelos de tus orejas
cortaban las flores ocultas bajo los nombres de mis calles.

Juan Larrea

Avui MOST DE MOTS de Ferran Garcia Mallol a l'Horiginal

TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT

...i em sembla que diré alguna cosa

El primer patíbul

«Tu, abans de res, vas ser un crit de dolor. Quan vas fer contacte amb l’aire i la llum. Totes les mares ho saben i ho ignoren: se n’obliden. Sabem que el bressol és el primer patíbul, pren-ne nota.»

Màrius Sampere, Àlien i la terra Promesa

Enric Umbert parla de HAIKU A BROOKLYN a Núvol

El passat dia 5 sortia a la revista NÚVOL

l'article d'Enric Umbert

Joan Vigó, del haiku a la novel·la

el podeu llegir aquí

Tobogan

El temps et fa baixar el seu tobogan

amb jocs de simulacre d’emergència

i llisques per la llera de la sang

irreflexivament, amb imprudència.

I a mida que això baixa et vas fent gran,

amb camaraderia i controvèrsia,

i el cos se t’accelera, lubricant,

o el fregament refrena aquesta inèrcia.

I avall vas descendint, en un passeig,

sense descarrilar, sense mareig,

endut pel remolí, lluint somriure.

I quan hi ha el gir més brusc o el rost més fort,

gaudeix amb esport el risc de mort

perquè és temptar els perills el que et fa viure.

Josep Pedrals, Els límits del Quim Porta

La memòria

«La memòria es más basta que nuestros recuerdos.»

José Ángel Valente, citat per Jaume Plensa a l’entrevista de Sònia Hernández (Culturas, La Vanguardia, 10.11.2018)

Foto: Double Bind (Juan Muñoz)

Avui ELS LÍMITS DEL QUIM PORTA a Rubí

dimecres 5 de desembre, a les 19.00 h 

recital de

ELS LÍMITS DEL QUIM PORTA

de Josep Pedrals

presentat per Marina Porras i Joan Vigó.

Llibreria L’Ombra 

C. Pere Esmenda, 21 - Rubí

***

¿Què en vols acomplir del somni:

l’opulència i vastitud

que és impossible que abordis

o l’impuls i l’actitud?

Josep Pedrals, Els límits del Quim Porta

La que no vindrà

«Des d’ara, espero la immortalitat que no ha de venir.»

Josep Palàcios, El punt dins el moviment (a La imatge, vol. I)

Cowboy messiànic

Em despertaria
cada matí
en un nou hotel.

De nit
servents em durien
tot sarcòfag
com un equipatge.

Com si la son s’hagués empassat
els pitjors fotogrames.

I ser l’home bo entre les putes
el cowboy messiànic
que sempre escup a terra
la ràbia dels seus límits.