Ovelles

REMINISCÈNCIES

Mirem els núvols

i diem que semblen ramats d’ovelles.

Ens esfereïm quan veiem el llop

al llibre de naturals.

Altres cops ens vénen unes ganes tan fortes

d’anar a la muntanya

que veiem com comença a créixer l’herba atapeïda

sobre els escriptoris.

Són pensaments que ens continuen arribant

a la nostra antiga adreça

perquè cadascú de nosaltres és

el pastor que ha perdut les ovelles

al subconscient.

Marin Sorescu, Per entre els dies [versió de Corina Oproae i Xavier Montoliu Pauli]

Conclusió

«Edward Wilson, un renombrado biólogo estadounidense acostumbrado a trabajar con los insectos y con sus complejas sociedades, ha intentado entender algunos procesos propios de nuestras sociedades humanas a la luz de las reglas de la naturaleza. Su conclusión es tajante: tenemos tecnología de los dioses, administraciones de la Edad Media y emociones paleolíticas. Y esto, damas y caballeros, tiene toda la pinta de no poder funcionar muy bien.»

Emiliano Bruner, a l’article El llanto del macaco (Jot Down Magazine, maig de 2016)

In memoriam

Bud Spencer (Carlo Pedersoli)

Napoli 1929 - Roma 2016

Remei

Plom al cel avui que pesa

sense raó aparent

cada neurona.

Cotó fluix d’acer

prem tot el que penso.

Empastat de fang

el coàgul

el tap

regalima com la lava.

Què hi puc fer.

Els anys diuen

que cal fer d’àvia:

treure la cadira a la vorera

i fer mitja de paciència.

Far

L’home que vivia sol,

sense déus, sense dimonis,

sense falsos testimonis

ni morals de qualsevol

putrefacte tribunal

(per bé o per mal), preferia,

dels ocells, la companyia,

de les pedres, la influència,

del cel, l’estranya presència.

I d’això és del que vivia:

d’il·lusions assolellades

i de sentir, des del seu far,

el panteix de les onades,

la respiració del mar.

Tomàs Arias, En fi, començo

Mutilació

L’OFICI DE LA MUTILACIÓ

Fas com qui treballa:

recorres decapitacions

de pells en gangrena,

passeges pel vial i reculls

peces de roba a la intempèrie;

engegues maquinàries

com els déus que invoques,

menges pans i secallones

i dorms en la necrosi

del teu desfici. Saps,

en la mutilació, el dolor

que podria ser-nos

el clos del pati d’armes,

on ets l’exili d’un lloc:

un mur de pietat

al llindar del diluvi.

I tornes a viure en tu.

Esteve Plantada, Fosca límit

Maleducat

«Prefereixo ser maleducat que banal.»

Jules Renard, Els burgesos són sempre els altres. Del Diari de Jules Renard (1887-1910) [Selecció i traducció d’Antoni Clapés]

Vuitena exhumació poètica: Kurt Vonnegut

S'ha publicat la vuitena exhumació poètica. En aquesta escric un poema amb les paraules de Kurt Vonnegut a Matadero 5.

Aquí el teniu.

La condemna

Foto: Obra de Ferran Garcia

El pergamí de la condemna

neix de dos primats

ebris d’odi.

L’invent del martell a cada puny

el del ganivet a cada queixalada.

Amb ràbia secular

l’home esnifa la cua de racionament

de la violència

amb ànsia de fumador desesperat.

El daltonisme del costum

sempre és mala companyia.

Atòmica tendresa

W2

M’ha deixat encendre el foc,

després ha mirat les rajoles

abraçades a la llum de la cuina

que lluïa com un diamant estès

en un terrat d’atòmica tendresa.

Cap missatger ha vingut a desvetllar

les mans i així doncs han voleiat

els dits cels amb cua de seda

bevent de l’aurora en copes de fum.

I amb els parracs de les estrelles

hem guarnit la casa altra vegada

entre l’alegria de la misèria

menys miserable de les misèries

i l’amor més amorós dels amors.

Paco Fanés, El joc de l’alba

Només fingir

«Era un volante de juguete. Lawes tenía un hijo de siete años que le acompañaba a veces en sus viajes. (...) Dijo que había que darle al Presidente de los Estados Unidos un volante como aquél el día de su toma de posesión para recordarle, y recordarle a todo el mundo, que lo único que podía hacer era fingir que conducía.»

Kurt Vonnegut, Pájaro de celda [traducció de José M. Álvarez i Ángela Pérez]

Coneixement de les coses

PERSEVERANÇA

Miraré l’herba

fins que em llicenciï

en herba.

Miraré els núvols

fins que em donin el títol

de doctor en núvols.

Passaré pel costat del fum

fins que el fum, avergonyit,

esdevingui de nou la flama

com al principi.

Passaré pel costat de totes les coses

fins que totes les coses

em coneguin.

Marin Sorescu, Per entre els dies [versió de Corina Oproae i Xavier Montoliu Pauli]

Darrere de cada home

«sabia que darrere de cada home hi ha un boig i un nen petit.»

Karel Capek, La guerra de les salamandres [traducció de Núria Mirabet]

Mala sang

No fer-se mala sang

diuen.

Com si fos bufar

un núvol que se’n va.

L’intent però és necessari

sona a distorsió de guitarra

i cal tenir a prop una finestra

on posar els ulls.

Ser el falciot que passa

i et xiula el camí de la cervesa.

Exili

vés, i què?

                 Jo sóc l'home que va i ve entre el bar i la cabina telefònica.

                                                                                       Italo Calvino

quan ja res no pugui escriure

quan la poètica perdi interès

quan els mots em desafiïn

i ja no em facin contrapès

quan la màgia faci riure

quan no me'n recordi de res

quan a l’infern em parin taula

i estimar no valgui res

quan l'hivern de les idees

substitueixi els sentiments

serà l'hora d'amollar-ho

de cometre el gran excés

de deixar de ser poeta

de l'exili

               i de res més

Eduard Carmona, del seu blog 

7ena exhumació poètica: Dalí

L'exhumació poètica de la setena col·laboració amb La Charca Literaria sorgeix de El mito trágico del Ángelus de Millet de Salvador Dalí.

Si voleu veure’n el poema resultant, ho teniu aquí.

Com una ombra

7.

passa com una ombra
a través de

amb la perdurable
fugacitat del que no

boirosa figura
entrevista entre

                                    presagi de

Andreu Vidal, Necròpsia

Fantasmes a la Residencia de Estudiantes

«Dedicatòria

He escrit aquestes paraules en l’àlbum de la “Residencia de Estudiantes” del carrer del Pinar, número vint-i-cinc de Madrid: “He hablado con los fantasmas de Lorca y de Dalí por los pasillos de la Residencia. Son sombras apacibles y amables, de conversación interesante y provechosa. Los he visto desvanecerse desde la ventana de mi dormitorio, sin ningún trauma, hacia el ocaso de los sueños. Estoy muy agradecido por ello”.»

Joan Perucho, Nou poemes en prosa (a Versos d’una tardor)

Poder

Podria dir-te

que la lluna clava l’ungla al cel

que els meus ulls tenen son d’espelma

que la densitat del fum

és la distància elèctrica dels peixos.

Però et diré

que qualsevol lluna

ens adora l’equilibri.

Aquesta pau entre edificis.

Quan rebenten les bombolles...

304

Quan rebenten les bombolles

en el llac efervescent,

fent fugir les aus porugues,

ensurtades, als cimals

i a les roques més abruptes,

m’abelleix, a la tardor,

d’encalmar aquestes pàsseres,

d’arborar-me en cants festius

i foragitar l’ogressa...

És quan dormo un son més clar,

és quan té més eficàcia

la beguda transportant

que em deporta de seguida

al ronyó de l’existent...

Miquel Bauçà, En el Feu de l’Ermitatge

Avui Bauçà a la Calders

Jordi Pagès

Avui s’inaugura a la llibreria Calders la Suite del ventrell de l’existència, una exposició de collages de Jordi Pagès inspirada en la poesia i els escrits de Miquel Bauçà. L’exposició podrà visitar-se fins el dia 31 de juliol.

I per celebrar la inauguració hi haurà lectura de l’obra de Miquel Bauçà a càrrec de:

Maria Antònia Massanet

Clara Mir

Sebastià Portell

Carles Rebassa

Joan Vigó

Llibreria Calders (Ptge. Calders, 5, Sant Antoni, Barcelona)

Dijous, 2 de juny a les 20 hores

Tothom hi serà benvingut.

Llegiu què en diu Esteve Plantada a Nació Digital i Jaume C. Pons Alorda a Núvol

Miquel Bauçà a la Calders

Jordi Pagès

Demà s’inaugura a la llibreria Calders la Suite del ventrell de l’existència, una exposició de collages de Jordi Pagès inspirada en la poesia i els escrits de Miquel Bauçà. L’exposició podrà visitar-se fins el dia 31 de juliol.

I per celebrar la inauguració hi haurà lectura de l’obra de Miquel Bauçà a càrrec de:

Maria Antònia Massanet

Clara Mir

Sebastià Portell

Carles Rebassa

Joan Vigó

Llibreria Calders (Ptge. Calders, 5, Sant Antoni, Barcelona)

Dijous, 2 de juny a les 20 hores

Tothom hi serà benvingut.