31 de gener 2014

A les armes!



ARMA

Com el plomissol del card,
com les punxes del card,
la meva llengua.

Antonina Canyelles, La duna i la cascada

30 de gener 2014

Walser


UN TAL WALSER

Ha vingut caminant a Sa Figuera Verda
i ha demanat confús: On és la neu?
Li he explicat que aquí, a l’illa, mai no fa prou fred
i les nostres muntanyes només són pujols.
Ha somrigut benèvol. Hem anat
a passejar en silenci i ha intuït
content estranyes formes en els núvols.
Ha besat un ullastre, ha acaronat
una paret i en veure les figueres
que tenen dos-cents anys, emocionat,
s’ha llevat el capell per fer una reverència
i ha dit: Són ben iguals que les que hi ha a la Bíblia!
Mentre tornàvem m’ha contat que escriu
una història difícil sobre uns germans Tanner.
Asseguts a l’aljub hem vist pondre’s el sol.
Tenia els ulls molt blaus i el pensament molt lluny.
De cop, ha fet un gest d’adéu i se n’ha anat,
com una ombra que fuig, cap a Binifamís.
Quan passava espectral amb paraigua pels horts
plens de fruita cap gos s’ha atrevit a lladrar.


Ponç Pons, Pessoanes

29 de gener 2014

Principi


EL PRINCIPI DE HEISENBERG

Quan un vol descriure la realitat, neix la ficció.

Àngel Terron, À mon seul désir


28 de gener 2014

El després


«Una cosa lamento: no saber lo que va a pasar. Abandonar el mundo en pleno movimiento, como en medio de un folletín. Yo creo que esta curiosidad por lo que suceda después de la muerte no existía antaño, o existía menos, en un mundo que no cambiaba apenas. Una confesión: pese a mi odio a la información, me gustaría poder levantarme de entre los muertos cada diez años, llegarme hasta un quiosco y comprar varios periódicos. No pediría nada más. Con mis periódicos bajo el brazo, pálido, rozando las paredes, regresaría al cementerio y leería los desastres del mundo antes de volverme a dormir, satisfecho, en el refugio tranquilizador de la tumba».

Luis Buñuel, Mi último suspiro

27 de gener 2014

Contrapunt indestriable


Els ulls podrits d’un nen mort
ofereixen dades respecte a l’absurd
i altres extrems de merda de la vida.

Els ulls del vell que escriu encara
certa llum a l’escot de la musa
i la posta de sang rere la grua.


24 de gener 2014

Davant l'adulació


El lema com a esquema del tema

Afrontar l'adulació
com qui afronta indiferència:
bona dosi de paciència
i exigent obstinació.

Josep Pedrals

23 de gener 2014

El savi i la mort segons els epicuris


«Els epitafis dels epicuris llatins a la Campània portaven la següent inscripció N.E. – F – N.S. – N.C.: Non ero – Fui – Non sum – Non curo [No era – Vaig ser – No sóc – No em preocupa]. Aquesta és l’actitud que el savi ha de tenir davant la mort.»

Ramon Alcoberro, Epicur, una filosofia moral

22 de gener 2014

El cinema i la velocitat segons Russ Meyer


“No pretendo ser un artista sensible. Dame una película en que un coche atraviesa un escaparate y el conductor es apuñalado por una rubia tetona guiada por un músico enano. ¡Las películas deberían correr como trenes de alta velocidad!”

Russ Meyer

21 de gener 2014

Les Males Herbes, núm. 8


Ja és a la venda el darrer número de la revista, en la qual col·laboro amb un relat titulat Informe 3224.06.02. Les il·lustracions de la coberta i l'interior van a càrrec de Joan Roig

Aquí l’editorial:

«Gamarussos tots,
torno a obrir-vos les portes del meu rebost, passeu i contempleu com els cadàvers de pastors granelluts fan companyia a les desferres de literats de baixa estofa, aspirants a poetes i enginyers de mausoleus per a intel·lectuals leprosos.
Abans de mostrar-vos el menú voldria deixar clar que, contràriament al que fan els nostres companys tiquis-miquis de l'editorial, que revisen, puleixen i esterilitzen la literatura, jo us la presento en estat pur. Aquí l'ortografia, la gramàtica, els estirabots malignes, les vomitades lingüístiques o els delirium tremens pertanyen als autors, i la meva feina com a editor s'ha limitat a torturar-los físicament per donar-los arguments i a escopir-los al rostre per motivar-los.
En aquest número de Les Males Herbes podreu trobar-hi el nou cas de l’inspector Pendergast, que se’n va Crakòvia de la mà d’en Víctor Nubla; les metapsicofonies de WC estant d’en Roger Pelàez; la reconstrucció de la historia d’una mà tallada que llueix sobre la barra d’un entranyable bar de mala mort, narrada per en Martí Sales; uns relats psicòtics de lectura indigesta d’en Max Besora; un retrobament nostàlgic que fuig cap a l’inexplicable d’en Ramon Mas; l’informe d’un androide nostrat de Joan Vigó; una mica de botànica perversa de l’Assumpta Mercader; i les confessions d’un escriptor a mig camí de la vida i la mort escrit per Jordi Vinyals.
Apa doncs, mastegueu-ho bé no fos cas que s’us fes un nus a l’esòfag!»



20 de gener 2014

Budells de ciutat


Catenària al cel de l’andana
gent als túnels
gent i ens mirem
gent i la gelatina de la por
de la distància mínima suportable.

Carn i frec i baf
veus
pantalles
dones
policia
auriculars.

Turistes mirant el plànol.
Mirades a l’enlloc del plànol.
Trànsit als budells de colors del plànol.

Els mapes tranquil·litzen la pell
mai les entranyes.

Respiro alenades molles d’absurd humà.
Acostumat, m’horroritzo un moment
només un.
Menor que el temps de perdre un metro.


17 de gener 2014

Records de família


- Com et trobes?

- Mira, quan m’he llevat i m’he mirat al mirall he pensat: Carme, avui sembla que t’hagin desenterrat.

(Conversa mantinguda amb Carme Arnau, la meva tia, mesos abans de morir)

16 de gener 2014

Facilitats


“El mundo ofrece sarcásticamente facilidades para vivir una vida difícil.”

Ramón Gómez de la Serna, Nuevas páginas de mi vida

15 de gener 2014

Retallar l'esperit



«Sí, este momento me atemoriza mucho. No solo por la crisis económica, sino la crisis espiritual, y no me refiero a la religión. Pareciera que se ha instalado todo un sistema para recortarnos el espíritu, para convertirnos en tierra fértil de autoritarismos. Y hay una especie de acostumbramiento, que es lo peor que le puede pasar al ser humano: al terrorismo, al genocidio por hambre, a la falta de educación para todo el mundo.»


Juan Gelman, a l’entrevista de Bernardo Marín (El País, 28.04.2013)

14 de gener 2014

Ciutat


LA CIUTAT

Plena
de carrers per on he tombat
per no passar els indrets que em coneixien.
Plena de veus que m'han cridat pel nom.
Plena de cambres on he cobrat records.
Plena de finestres des d'on he vist créixer
les piles de sols i de pluges que se m'han fet anys.
Plena de dones que he seguit amb la vista.
Plena de nens que només sabran
coses que jo sé, i que no vull dir-los.

Gabriel Ferrater, Menja’t una cama

13 de gener 2014

Propòsit


Ensuma el rovell que fa la crosta
al ferro dels dies.
Tira amunt tot el passat.

Ara atura’t
mira els terrats
pensa en comptar els crits metàl·lics
i totes les coses inútils que solden passió i bellesa.

Inventaria el desig.


10 de gener 2014

Molt de res


«Sempre hi ha una cultura oficial i una de soterrada, que seria el cas de Foix, o d'altres d'anteriors, com en Llull... Llull, si fos contemporani, segurament que no agradaria gens a Triadú, per exemple, el trobaria un heretge. Ara, és clar, hi ha la distància. Quan els manaires d'aquesta cultura "oficialista" ensumen que una cosa no té els ingredients que hi busquen, aleshores la marginen. És normal, oi? Això fa que s'acumuli molt de res.»

Joan Brossa, a l’article d’Andreu Sotorra Sóc com sóc i no vull ser model de res, darerra entrevista publicada, feta al seu estudi del barri d'Horta a Barcelona. (Avui Diumenge, 27 de juliol 1998)


09 de gener 2014

Diferències


«Un recital [de poesia] es como un concierto, sólo que la gente está atenta.»

Lou Reed (a l'entrevista d’Iker Seisdedos - El País, 07.11.2010)

08 de gener 2014

La mosca al nas


«Augusto Monterroso, experto en ellas, solía decir: “La mosca que hoy se posó en tu nariz es descendiente directa de la que se paró en la de Cleopatra”.»

Enrique Vila-Matas, a l’article La timidez como método (El País, 16.04.2013)

06 de gener 2014

Vigília


Els fanals
carronyaires d’ombra

El silenci dels llibres
paraules als ulls

L’alba sagna

Nit morosa

Got

Terrat cendrer

Boira de sal

Insomni


03 de gener 2014

La poesia segons Marc Romera


“Entenc la poesia com l’ofici de dir les coses mentint, encara que siguin veritat.”

Marc Romera

02 de gener 2014

Miasmes


Bé conec (perquè sóc més vell que els meus records)
aquestes nits calentes tan riques en fantasmes
en què, com un encens, enlaira els seus miasmes
la Terra, tota xopa de la suor dels morts.

Joan Sales, fragment del poema Ànimes minades (a Viatge d'un moribund)