29 de març 2013

Les alternatives segons Nicanor Parra



Último brindis

Lo queramos o no
sólo tenemos tres alternativas:
el ayer, el presente y el mañana.

Y ni siquiera tres
porque como dice el filósofo
el ayer es ayer
nos pertenece sólo en el recuerdo:
a la rosa que ya se deshojó
no se le puede sacar otro pétalo.

Las cartas por jugar
son solamente dos:
el presente y el día de mañana.

Y ni siquiera dos
porque es un hecho bien establecido
que el presente no existe
sino en la medida en que se hace pasado
y ya pasó...
como la juventud.

En resumidas cuentas
sólo nos va quedando el mañana:
yo levanto mi copa
por ese día que no llega nunca
pero que es lo único
de lo que realmente disponemos.

Nicanor Parra

28 de març 2013

vesteixo teranyina de paraules...



vesteixo teranyina de paraules
i enfilo un cop i un altre
l’agulla de cosir
possible amb impossible.

joguina amb cos de fang mig fet amb presses
i a l’últim dels sis dies,
no puc fugir dels mots banals
que han despertat els meus dimonis.

paraules.
en tinc la boca plena
no sé ni amb qui ni quan podré desfer-me’n.
la mort rosegarà, perquè no callo,
les últimes.

tempesta de silencis
les tardes mal llegides.

Francesc Garriga Barata, Tornar és lluny (Premi Carles Riba 2012)

27 de març 2013

Duchamp i la feina



“Me gusta más respirar que trabajar.”

Marcel Duchamp, a Conversaciones con Marcel Duchamp de Pierre Cabanne (traducció de María Teresa Gallego)


26 de març 2013

L’egoisme del lector (3 i final)



«Es natural que en el estado de meditación en que nos introduce la lectura aparezcan frases o escenas que nos remitan a nosotros mismos y resulta natural apropiarnos de ellas. En realidad, nos pertenecen tan igual como si las hubiésemos escrito, porque nuestra existencia es la que les da sentido: sin nosotros solo serían líneas negras sobre blanco. Por ello, jamás leo por curiosidad hacia mundos o épocas distintas a las mías, sino por curiosidad por mí mismo. Leo para saber quién soy.»

Iván Thays, del seu blog Vano oficio (aquí l’article sencer)

25 de març 2013

Destí de destins



Quan vagis al final, al lloc dels morts
allà on els cucs hi tenen barra lliure
allà on s’ha acabat la por a la por
on seràs orfe d’eines per escriure
coneixeràs el Gran Estirabot
que saps del tot impossible.

I llavors serà el llavors
el llavors del gran enigma
allà on el no res beu tot sol
borratxo, a mort, de clepsidra.

22 de març 2013

Hermetisme



«La humanidad quiere convertir a los poetas en periodistas, agentes de publicidad o sacerdotes, géneros muy distintos y respetables en distinto grado. Pero el poeta no es nada de ello. Es sólo alguien que responde a preguntas formuladas por algo que se asemeja extrañamente a la nada. Y su voz tiene resonancia que él no podría evitar, aunque quisiera. A eso se le llama hermetismo"»

Juan-Eduardo Cirlot, a ¿Quién es Bronwyn? (Revista Europa, nº 560. 15.01.1968)

21 de març 2013

Felicitat



DANSA FINAL

Vull resumir què és ser feliç:

menjar, dormir, assaborir el paisatge
i jeure amb dona d'or en llit ben llis,

passar pel món sense pagar peatge.

Jo ja en tinc prou: m'ho dic quan parlo
amb mi,
davant l'espill de plata renegrida,
el ventre ple, als dits el vi més fi,
imaginant mullers de molta mida.

(Però no és cert. Llegiu, si no, aquest vers
L'he fet potser perquè el necessitava,
com l'aigua al mar, com l'òliba la nit.

Per ser feliç cal, doncs, ser ben pervers,
foragitar del rostre moc i bava,
no reflectir en paper el propi neguit).

Joan Barceló, Esbrinem les flors de la terra. Poesia completa

20 de març 2013

L’egoisme del lector (2)



«Estoy de acuerdo. Para eso leo, para apropiarme de las palabras de los demás. Leo porque esas palabras me pertenecen. Los libros que han dejado más huella en mí no son necesariamente las obras cumbres, sino aquellos cuya piel he logrado traspasar hasta hacerla mía. Leo para mi placer, mi gozo, para apartarme del mundo y sumergirme en mí mismo. Leo para mí. En un mundo donde todo es esperanza de futuro, o donde el pasado asoma y me atormenta constantemente, el único momento donde estoy en el presente es cuando leo. Leer es meditar con palabras de otras personas, dije en un post anterior. Por eso leo. Leo para saber qué pienso, qué opino, qué sé o debería saber, qué he olvidado. No leo para identificarme con un autor sino para permitir que sus palabras se identifiquen conmigo, adquieran sentido gracias a mí. Cada lector reconstruye, o mejor dicho inventa, la literatura universal.»

Iván Thays, del seu blog Vano oficio (aquí l’article sencer)

19 de març 2013

El rondinaire



“Se está más a gusto siendo cascarrabias. Da mucha tranquilidad.”

Juan Benet, al reportatge “Juan Benet” (realitzat per Nano Usieto amb guió de Natalia Pérez-Galdós). Per veure’l, cliqueu aquí

18 de març 2013

Botelleria



M’agradaria
un got d’eternitat.
A cada glop
acumular gos
tots els afectes.

La vibració de la pedra
del paper i de la carn
a raig d’ampolla.

15 de març 2013

L’egoisme del lector (1)



«En uno de los capítulos Dantzig anuncia que el lector es un egoísta.“Se lee para comprender el mundo, se lee para comprenderse uno mismo. Y si se es un poco generoso, ocurre que también se lee para comprender al autor. Creo que eso solo les ocurre a los más grandes lectores, una vez que se han saciado las dos primeras necesidades, la comprensión del mundo y la comprensión de sí mismos. Leer hace cantar a las momias, pero no se lee para eso. No se lee para el libro, se lee para uno mismo. No hay nada más egoísta que un lector”.»

Iván Thays, del seu blog Vano oficio (aquí l’article sencer)

14 de març 2013

La coberta dels llibres




«En nuestra mente, los títulos de los libros son como los nombres de las personas: sirven para distinguir un libro de millones que se le parecen. Las cubiertas de los libros se parecen a las caras de las personas: o bien nos recuerdan con toda su fuerza un momento de felicidad que hemos vivido, o bien nos prometen un universo feliz que no conocemos. Por eso miramos las cubiertas de los libros con la misma pasión con que miramos las caras de las personas.»


Orhan Pamuk, citat per Edwin Chávez al seu blog La mula 


13 de març 2013

Galtes



“El primer hombre que comparó las mejillas de una muchacha con una rosa era obviamente un poeta; el primero en repetirlo era posiblemente un idiota”

Salvador Dalí (a Conversaciones con Duchamp, de Pierre Cabanne amb traducció de María Teresa Gallego)

12 de març 2013

Editorials independents



«Las proezas de estas editoriales independientes apenas son noticia. El ruido mediático prefiere ocuparse de la muerte del libro (de la que algunas luminarias parecen haberse alegrado antes de tiempo) y del avance del libro digital (en realidad tan menguante que están haciendo el ridículo los profetas de las nuevas tecnologías), pero no presta atención a la batalla de ciertas librerías y editoriales en su lucha por evitar la incultura que se nos va cayendo encima. A ese vacío cultural nos llevan, entre otros, algunos editores manejados por directivos que extraen peregrinas teorías de lo que los lectores quieren consumir (ver artículo de Malcolm Otero Barral en Letras libres de este febrero) y deciden, por ejemplo, que ahora toca leer thrillers lapones porque pueden parecer suecos. “A Kafka no le publicarían hoy en día”, acaba de decir el histórico editor André Schiffrin en Le Nouvel Observateur. A tanta calamidad habría que añadir que quienes propagan que se ha perdido la paciencia para la lectura pausada e inteligente son solo en realidad unos conocidos zoquetes que nunca leyeron nada.»

Enrique Vila-Matas, a l’article O’Brien sigue vivo (El País, 19.02.2013)

11 de març 2013

Presència



La solitud que t’acompanya
té l’escalfor de nits antigues
d’armaris de mirall i calaixera.

Fusta fosca, marbre blanc
regust de museu i cementiri
el pes de totes les mantes
damunt d’aquell nen malalt
lliurat a la solitud dels llibres.

08 de març 2013

Portes



«Al cap i a la fi, ¿de què et serveix la fugida, sabent, com tothom sap, que no hi ha cap porta de sortida?»

Jaume Serra Fontelles, del relat OH, PERE! [a Mà a les fosques]

07 de març 2013

Palau i Fabre sobre Dalí



SALVADOR DALÍ

El teu vaixell de carn madura
fendeix, exhaust, un port de greix,
on és pastós l’aire mateix
i és comestible la natura.

La terra, els arbres, tot supura
la mel espessa del teu bleix.
És sang de bou la sang que et peix
i el teu cabell llaminadura.

Tu fas el coit amb la mirada,
i regalima el teu pinzell
l’esperma d’or policromada

que se’t fabrica en el cervell,
tu que ets el nuvi sense anell
d’una sirena sense onada. 

Josep Palau i Fabre, Càncer

06 de març 2013

Beure per viure



“Puedes comer para vivir, pero también puedes beber para sobrevivir”

José Andrés (El País, 13.02.2013)

05 de març 2013

Enguany també és el centenari de Bartomeu Rosselló-Pòrcel



ROSSELLÓ, DE SOBTE

Per un call dur, sense tornada,
camino sempre vers la deu,
acompanyat pel tornaveu
de la vida cruixint cremada.

Les fulles grogues, la hivernada
que ja s'acosta, són trofeu
del fatigat; jo perdo peu,
fadat per la teva mirada,

Rosselló-Pòrcel ple de crit.
Mal instal·lat en l'aspra nit,
rica la boca de paraula,

dius que més val de créixer més
en dol, en foc, en foll excés,
que no seure amb els déus a taula. 

Joan Vinyoli, Cants del separat

04 de març 2013

Mirar-se el mòbil / Meteocuina



Hieràtica imatgeria
quan la gent es mira el mòbil
com una fotografia
del que queda de Txernòbil.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 

Col·laboracions:

En Jordi Beumala (al blog del qual col·laboro en l’apartat gastropoesia) i la Mònica Usart han parit METEOCUINA, un blog que parla de gastronomia relacionada amb la climatologia, dels productes de la terra i del plaer que ens aporten al paladar. Per fer bullir l’olla, en el marc d’un pensament multidisciplinar, han aplegat a un grup de col·laboradors (científics, meteoròlegs, cuiners professionals, experts en alimentació i un llarg etcètera) entre els quals m’hi compto. La meva afició a la cuina i a la lletra, en aquest cas, s’apleguen.

A banda de convidar-vos a visitar aquesta interessant proposta, un deixo aquí la meva primera col·laboració en forma de sonet, dedicat a la ceba de Coll de Nargó.

Tota la ceba és herbàcia i bulbosa,
la de Nargó, però, és particular.
Com totes, té fulles fistuloses
però clima i terra l’han fet singular.

L’Alt Urgell a Coll de Nargó bressola,
al nord, serres de Boumort i Sant Joan
la terra no té mai set, l’aigua brolla:
rius, torrents, el mar dòcil del pantà.

Carnosa, cruixent, dolça ceba nostra,
oberta, vermellosa la carn mostra
ad hoc pel sofregit o l’amanida.

Voluptat, delícia gastronòmica,
per això t’he fet aquesta crònica:
Ceba de Nargó, tinguis llarga vida!


01 de març 2013

Merda i llibertat



XII

Jo,
que tenc les coses altes i clares,
però alhora tot just m’aixec set pams i dos dits de terra,
i són pams petits, de la meva mà de vint-i-dos anys complerts
puc declarar:
Merda i llibertat!
Merda pels botxins i avars.
Llibertat pels que perden el cul cercant receptes
i se’ls és negat el brou calent de la felicitat.

Pau Vadell, Ciutat de llet