L’escrit número 1000 del blog

L’escrit número 1000 fa aparició

l’atzar és el que té, fa el que li rota

el número no té més emoció

que’l d’afegir un dígit idiota.

Per què doncs faig això sense raons?

Per què aquest artifici innecessari?

Per fer palesa la contradicció

i mostrar un histrionisme pamfletari?

Pútrid, simple recurs d’afectació

pirotècnia, enganyifa, estratagema.

Odio tant els números rodons

que el 1000 em va molt bé per fer-ne tema.

I ara a cagar, no vull parlar-ne més

el 1000 és mort i tinc coses a fer.

Pedra

Jo vaig estimar una pedra. Jo vaig

fer l’amor amb una pedra. La meva progènie

són deserts histèrics.

Jaume C. Pons Alorda, a Epic & Majestic 

Cames

S'ocupava molt de les seves cames. I ho deia
com si no hagués vist mai res. Potser allò n'era
una conseqüència. Gaudia tant abans, que després
restava decebuda. Qui podia dur aquells guants?
Això suposava el revés, i l'atreien els contrastos,
les sabates clares i les mitges fosques. La sabia
llarga. El cas és que em va confessar que, per a ella,
l'acte de caminar i l'erotisme tenen uns lligams
profunds. I que allò que li donava més gust era
tenir-la ficada una bona estona, ni que fos sense accionar.
 

Joan Brossa, Poemes públics

Brots

Brots

Entre lletra i lletra
hi neix un munt d’herba
que no penso tallar.

He tornat a desenterrar significats,
a tensar les paraules ajuntant-les.

Mira’m com contemplo,
com em cruix el cos
només en l'acte de mirar.

Estirar les definicions
com qui estira els ossos
en el moment de llevar-se.

Allargar els sons
perquè t’arribin les ones
ara que ets totes les llars,
tots els rebosts,
tots els refugis nuclears.

Deixa de repetir en veu baixa
que no em vols al costat del llit
si escric així, que et sento.

Les coses no són el que semblen ser,
sinó tota la resta.

Anna Gual

Els anys

“Los años, luego de haberlos hipnotizado, devoran a sus hijos.”

Copi, La vida es un tango

Portes del cel

I. Les Veus

IV

Tots hem provat les drogues,
tots hem colcat la mula,
tots hem tocat a les portes del cel.

Coneixem l'amistat del míssil,
el somriure estantís del sàtrapa,
la dentada vagina de l'aranya.

L'aranya pica, mossega, mastega,
arrabassa la carn
i s'infiltra dins el cervell.

Tots hem viscut dins la mateixa casa,
tots hem comès algun delicte,
tots hem colcat la mula.

Ja sabem tots que això s'acaba.

Sebastià Alzamora, a Mula morta

Diners

"El dinero sirve para tener una vida menos imposible."

Francis Bacon, a El olor a sangre humana no se me quita de los ojos. Conversaciones con Francis Bacon de Franck Maubert (traducció de F.G.F. Corugedo)

Només l'amor...

VIII

Només l'amor pot ofrenar l'encens

que perpetuï el front d'un cos efímer.

L'amor és la premissa dels humans,

l'empremta digital, l'únic destí

que pot salvar les naus mentre les crema.

Eduard Sanahuja, a En defensa pròpia

Fanal

El fanal amb prou feines il·lumina

la cantonada ignota del raval

el tuf és penetrant d’escombraries

de suor fermentada d’animal.

Enmig de tota aquesta porqueria

treballo sense drets contractuals

tenir conveni és una fantasia

treballo en negre i no és cosa racial.

La pasma em fastigueja, em té mania

em burxa i me la fot de tant en tant

l’esguard atent és credo i és rutina

sortir per cames quasi un ritual.

Hereu de no sé qui i de maturranga

a la llum del fanal passo mandanga.

Una altra veritat del món

«La verdad sobre el mundo, dijo, es que todo es posible. Si no lo hubierais visto desde el momento de nacer y despojado por tanto de su extrañeza os habría parecido lo que es, un juego de manos barato, un sueño febril, un éxtasis poblado de quimeras sin analogía ni precedente, una feria ambulante, un circo migratorio cuyo destino final después de muchos montajes en otros tantos campos enfangados es más calamitoso y abominable de lo que podemos imaginar.»

Cormac McCarthy, Meridiano de sangre (traducció de Luis Murillo Fort)

Lectura compulsiva

«Existen muchas maneras de leer y muchos tipos de lectores. Yo soy de los que leen en el ascensor y se golpean con los postes. Repasando mi vida, veo que han sido realmente pocas las ocasiones en las que he salido de mi casa sin un libro en la mano. Y la sola posibilidad de encontrarme atrapado en un sitio sin nada que leer me crea una angustia anticipada.

¿Por qué llevé un libro a una boda? Pues porque soy un lector compulsivo, porque siento que cuando no leo estoy perdiendo el tiempo, porque desde niño los libros son parte importantísima de mi vida, porque aprovecho cualquier ocasión que estoy a solas para leer y sobre todo porque, como dice Dantzig, "Leer es mucho más interesante que entretenerse".»

Iván Thays, del seu blog Vano Oficio

Blai Bonet defineix

Intel·ligència: veure, a l'acte, quin lloc ocupen les coses al món.

Felicitat: és l'instant en què l'home és el creador de l'home.  

Blai Bonet a l’entrevista "Blai Bonet: Poeta atroçment humà" de Biel Mesquida (El País, 13.09.1987)

Un lloc privilegiat per a la lectura

«Sin embargo, el retrete sigue siendo  un lugar privilegiado para la lectura. Entre el vientre que se alivia y el texto se instaura una relación profunda. Algo así como una intensa disponibilidad, una receptividad amplificada, una felicidad de lectura: un encuentro entre lo visceral y lo sensible.»

Georges Perec, Leer: bosquejo sociofisiológico (a Pensar / Clasificar) [traducció de Carlos Gardini]

Evidència 20110819

Ho he fet tot tard

però sempre a temps.

El món és molt petit

«­Que petit és el món -­vaig observar

  – Posat en un cementiri, sí»

Kurt Vonnegut, Bressol de gat (traducció de Martí Sales)

En nom d'un antropòleg

«Henri Cartier-Bresson, en 1952, podría haber hablado en nombre de un antropólogo: “Los fotógrafos nos dedicamos a cosas que siempre están desapareciendo, y cuando ya han desaparecido no hay artilugio en el mundo que pueda sustituirlas”.»

Eliot Weinberger, Fotografía y antropología (una hoja de contactos). A Las Cataratas (traducció d’Aurelio Major)

Arxiu

El archivo que no cesa.
Porque este escribir ya no tiene nada que ver
con la estética
(llamemos estética a cualquier amor), entonces:
el archivo. Caso es decir cerrado, que no cesa.
La conciencia y la pulsión, en fin,
se estrellan
contra la celda microscópica del fue
del yo sé que ahora

Osvaldo Lamborghini, Poemas

Maledicció

«Te verás forzado a hacer el mal allá donde vayas –dijo el anciano-. Es la condición esencial de la vida verse requerido a traicionar la propia identidad. Siempre llega el momento en que todo ser vivo debe hacerlo. Es la sombra última, la derrota de la creación: es la maldición de la obra, la maldición que se alimenta de toda vida. Hasta en el último rincón del universo.»

Philip K. Dick, ¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas? (traducció de Miguel Antón)

Reflexió

Sempre l’últim

o això creies.

Per què no vas abraçar més els peixos?

Per què no el pas cap a l’abisme?

Per què aquesta distància deshabitada?

Versions de la mateixa pregunta.

Crineres d’eco dins el cap.

Poeta i poesia

ACTA

Nous exigeons tout de rien

L'exception devient banale

Paul Eluard

Perquè he viscut a l'abisme

em diuen foraster.

Quatre duros, una barca,

uns mapes, uns ocells

i la llum blanca de l'alba,

i la lilor del sol ponent,

unes herbes per fer cura,

una mica d'aiguardent

i una pissarra menuda

amb un missatge-balança:

Quan el poeta avança

la poesia recula.

Per això sorgeix l'autisme.

Eduard Carmona, al recull Càpsula